EL PASSEIG DE RONDA DE TORTOSA

Des del costat de la catedral de Tortosa surt el camí de ronda que voreja el recinte emmurallat.

El més curiós del traçat són una sèrie de figures pintades per l’artista roquetenc Ignasi Blanch representant alguns dels que han estat protagonistes de la ciutat, així com els fets més destacats al llarg de la seva dilatada història.

Aquesta és la successió de figures:

1.   El poeta Francesc Vicent Garcia, conegut popularment com el rector de Vallfogona (segles XVI-XVII).  

2.   Els moriscos de Tortosa (s. XVI i XVII). Cal recordar que Tortosa és una de les ciutats anomenada de les tres cultures: cristiana, jueva i musulmana. Aquestes tres cultures (o religions) van conviure amb perfecta harmonia durant segles.

3.   Cristòfor Despuig. Un dels personatges transcendentals de la història de Tortosa. Va ser un destacat cronista i dramaturg dels segle XVI.

4.   La Disputa de Tortosa. Representa uns debat inter-religiosos entre cristians i jueus que va tenir lloc a la catedral durant el segle XV. Van tenir lloc a diferents poblacions de la Corona d’Aragó convocats pel papa Benet XIII, més conegut com el Papa Luna. L’últim dels debats va dur-se a terme a Sant Mateu.   

5.   Mercader, notari i dona de l’ordre de l’atxa. Representen els estaments socials predominants a la societat tortosina entre els segles XII al XV.

6.   Abú-Bakr al Turtusí. Va ser un recorregut erudit musulmà nascut a la capital del Baix Ebre el segle XI i que va recórrer diversos països del pròxim orient. Està enterrat a Alexandria (Egipte). 

7.   Benahem Ben Saruq. Fou un poeta i gramàtic jueu nascut a Tortosa durant el segle X.

8.   Meliosa. Va ser una jove estudiant hebrea nascuda a Tortosa al segle VI. A la seva tomba hi ha una làpida trilingüe (hebrea, llatina i grega) i que és la més vella que se conserva escrita en hebreu a la península ibèrica. 

9.   Pòrcia Eufrosina. Va ser una esclava del segle II que va aconseguir la llibertat. La làpida funerària dedicada al seu marit se considera la més bella de l’època romana d’Hispània.

10. El riu Ebre. El pare del nostre territori. Bressol, via de comunicació i font de recursos per als habitants de Tortosa (i per extensió a tots dels de la seva conca) durant segles.

Si us hi he fixat, la relació està en sentit contrari a la cronologia i l’ordre numèric de les obres i, aquest fet té una senzilla explicació: el principal accés a aquest conjunt és a partir de la costa del Parador, al davant mateix de l’entrada als Jardins del Príncep, antic balneari del Porcar.  

MÉS INFORMACIÓ:

http://www.aguaita.cat/noticia/14251/escultures/ignasi/blanch/repassaran/historia/tortosa/al/passeig/cultures

https://laciutat.cat/laciutatdelebre/tortosa/turisme-tortosa/lillustrador-ignasi-blanch-creara-escultures-que-recorreran-la-historia-de-tortosa-al-passeig-de-les-cultures

https://ebredigital.cat/2019/02/26/el-passeig-de-les-cultures-a-tortosa-sillustrara-amb-escultures-dignasi-blanch/

A PROPÒSIT DE LES OLIVERES MIL·LENÀRIES

Els premis aconseguits. 

Una de les notícies més negatives per al nostre territori d’aquesta darrera setmana ha estat l’espoli de oliveres mil·lenàries d’una finca del terme d’Ulldecona. Desgraciadament no és la primera vegada, però personalment me pensava que aquest tema ja estava superat des de feia anys.

Tal com recordava no fa gaires dies al meu blog la Via Augusta, una de les primeres campanyes de conscienciació sobre la necessitat (i prioritat) de conservar les oliveres mil·lenàries (o monumentals si voleu) del terme d’Ulldecona es va fer durant la primavera de l’any 2000 quan la revista Raïls publicada pel Centre d’Estudis d’Ulldecona va editar un monogràfic sobre aquest tema.

La Farga I de l'Arion. 

Jo mai he estat un estudiós, però si una persona que amb els meus articles busco crear opinió i sensibilitzar els meus lectors sobre aquelles coses que me preocupen i la conservació del nostre ric patrimoni tant natural, com cultural ha estat sempre entre les meves prioritats.

Pocs mesos abans, sobre la tardor de 1999, vaig fer arribar al Parlament de Catalunya un escrit (precisament el que se va publicar al número 15 de la revista Raïls) sobre l’espoli d’oliveres que patia el nostre territori. Aquest escrit on preguntava com es podien protegir les oliveres mil·lenàries per a evitar l’espoli va ser llegit pel llavors diputat Josep Maria Simó i contestat pel Conseller d’Agricultura que molt provablement era Francesc Xavier Marinon que ho va ser fins el 29 de novembre d’aquell mateix any. La resposta del Conseller no va ser gens aclaridora i se va limitar a dir que a Catalunya ja es protegia diversos exemplars d’arbres que per la seva condició tenien la consideració de monumentals, tal com passava amb les Fargues I i II de la partida de l’Arion d’Ulldecona que ho van ser l’any 1997.

L’any 2006 sé va constituir formalment la Mancomunitat de la Taula del Sénia formada per diversos municipis de les comarques del Nord de Castelló, Sud de Tarragona i també del Matarranya aragonès. Aquest ens va ser clau a l’hora d’elaborar un inventari que incloïa les oliveres monumentals dels diferents termes municipals (Ulldecona, el municipi que més ne té, la Jana, Calig, Alcanar, Godall, la Sénia, etc.)

Mesurant un dels troncs. 

Però malgrat tots aquests passos en positiu que s’han fet al llarg d’aquests anys, sembla que estem on estàvem vint anys enrere ja que com s’ha vist, empreses com Cultius Ponç de Sant Celoni (Barcelona) poden espoliar amb tota impunitat el nostre patrimoni natural només que un propietari desaprensiu s’avingui a vendre els seus exemplars. En aquest cas ni la intervenció de l’Ajuntament d’Ulldecona ni de plataformes de defensa del territori com Salvem lo Montsià han pogut fer res per aturar-lo. Sembla que la cobdícia humana no tingui límits en determinades persones.

A l'interior del molí de la Creu.

Els catalans ens agrada presumir de societat avançada respecte als nostres conveïns de la resta dels territoris espanyols, però de vegades te’n adones que no n’hi ha per a tant... Al País Valencià l’espoli que s’està fent a Ulldecona no s’hauria pogut portar a terme ja que allí si que hi ha una llei que protegeix les oliveres monumentals. Potser algun polític català s’ho hauria de fer mirar... No serà que no han tingut temps per a fer-ho...

I què es pot fer? Sobre tot molta pedagogia. La pedagogia és la base fonamental per a conscienciar la nostra societat sobre aquelles coses que, en aquest cas, s’han de preservar per a que les futures generacions les puguin gaudir.

Lluís Porta donant explicacions els alumnes. 

Precisament aquest matí he tingut l’enorme plaer de poder acompanyat els alumnes de segon de primària del Col·legi Públic Nostra Senyora de l’Assumpció de Vinaròs que amb els seus professors i la seva directora al capdavant han visitat les oliveres mil·lenàries de la partida de l’Arion i posteriorment el molí de la Creu de la Galera. Tant la finca com el molí són propietat de la família Porta Ferré. Lluís Porta, un dels fills d’aquesta família és qui ens ha fet d’amfitrió i ha donat una lliçó magistral sobre les oliveres, la seva procedència i conservació, així com sobre l’elaboració de l’oli.

La sortida d’avui s’inclou dintre d’un seguir d’activitats que estan portant a terme les xiquetes i xiquets del col·legi de l’Assumpció de Vinaròs per a conèixer de prop tot el món de les oliveres i l’elaboració de l’oli, un dels aliments basics de la nostra dieta mediterrània.  

Segurament, a partir de l’aprenentatge que estan rebent, aquestes xiquetes i xiquets ja no se mostraran indiferents quan sentiran parlar d’oliveres monumentals. 

PATRIMONI AMPOSTÍ

Amposta és una ciutat rica en història i patrimoni. Ibers, romans, visigots i àrabs van estar presents, d’alguna manera, al nostre territori i, en alguns casos en van deixar vestigis que encara perduren. També la nostra gent  hi va deixar empremta: la torre de la Carrova, el castell, el pont penjant, les cases modernistes... Fins i tot algun niu de metralladora que hi ha per la zona del darrere del cementiri. Però hi ha patrimoni ignorat i infravalorat. Potser sigui un patrimoni menor, però forma part de la nostra història.

El passat 16 d’octubre vaig llegir al Periódico un reportatge sobre una cabina de telèfons. Sí, sí, també les cabines poden ser protagonistes de la nostra història. Segur que si a molts dels joves que van tot el dia amb el mòbil a la ma els hi preguntessin per a que servia aquell habitacle, igual no tindrien resposta.

Perquè s’hi canviï Superman. No, no és cap resposta. És el títol del reportatge on s’explica que la darrera cabina de telèfons de Barcelona es troba al carrer Lledoner del barri de Sant Genís. Però si a Amposta també ne tenim una! La que hi ha al costat del CAP –vaig pensa ràpidament-  

Quanta gent hi deu de passar a diari i ni s’hi fixen, com tampoc s’hi fixen (si és que ho saben) que al seu costat hi tenim una escultura d’un tal (o una tal) R. Oriol, segons posa al rètol que hi ha prop de la base de la mateixa.

Tornant a la cabina, es troba en un estat força lamentable. No hi ha aparell telefònic i tampoc estan els rètols característiques que tenien totes aquestes cabines en la seva part superior.

Al barri de Sant Genís, els veïns van fer un referèndum per a veure que se’n feia... No sé si aquí a Amposta també se’n podria fer un, retirar-la i conservar-la o directament portar-la a la deixalleria.

Tot i que, en aquest darrer cas seria una llàstima, ja que hi ha coses que han tingut durant molts anys la seva funció (importantíssima!) i que es mereixen una mica més d’atenció de la que tenen. 

   

SALVEM EL BÚNQUER DE L'ALDEA!

Farà uns 20 dies, un petit incendi al costat mateix de l’embarcador de l’Aldea, a poca distància del pont penjant, va deixar al descobert un búnquer de la guerra Civil Espanyola. No sóc un experta, però jo diria amb tota seguretat que el va construir la República segurament per a vigilar aquell costat de l’Ebre, però també per a controlar el pas dels que volien creuar-lo per aquell punt on durant un temps hi va haver un pont de barques una vegada enfonsat el pont.

Com podeu veure a les fotos, el canya que va cremar torna a brotar amb força i si ningú no hi posa remei, dintre de poc les canyes el tornaran a tapar i tornarà quedar oblidat.

Per tant, crec necessari, que l’Ajuntament de l’Aldea el declari bé cultural d’interès local per a que quedi protegit. Sempre que sigui de la seva competència, ja que potser que estigui dintre de la zona que pertany a Costes, la qual cosa, a part de dificultar la seva conservació, dificultarà els tràmits legals per a preservar-lo.

Sigui com sigui, algú ho ha de començar a moure per a que quedi protegit i ben visible. Per a preservar la memòria històrica bé que s'ho val.

L'ERMITA DE MIG CAMÍ DE TORTOSA

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_Mig_Cam%C3%AD