PACTE DIPUTACIÓ DE TARRAGONA I CONSELLS COMARCALS

Adam Tomàs, l'alcalde d'Amposta. 

Amb la presidència de la Diputació de Tarragona y els 4 consells comarcals de les Terres de l’Ebre se pot dir que ERC ha assolit després de les eleccions municipals de 2019 més poder que mai.

Històricament a la Diputació de Tarragona havien pactat CiU i el PSC. Aquesta vegada el pacte ha estat entre ERC (el partit que més ajuntaments governa i més regidors té de Tarragona) i JuntsxCat.

Tot i que en un primer moment va sonar com a president de la Diputació Adam Tomàs, l’alcalde d’Amposta, en els darrers dies sona en força el nom de Noemí Llaurador, la cap de files d’ERC a l’ajuntament de Reus. La regidora reusenca només supera a Adam Tomàs en número total de vots aconseguits. Per alguna cosa Reus és una ciutat molt més gran que Amposta.

Encara faltes unes setmanes per a constituït els consells comarcals, per tant encara està una mica verd el tema. De moment sonen noms però només són hipòtesis.

Dels 4 consells de les Terres de l’Ebre el que més controvèrsia comporta és el de la Terra Alta. Dies enrere el meu amic i alcalde de Batea Joaquim Paladella va oferir els dos membres que li pertoquen al seu grup municipal de la UPTA a ERC per a desbancar Junts que amb la seva antiga denominació de CiU havien ostentat la presidència des de la creació dels consells comarcals l’any 1987. Sembla ser que la presidència de l’ens recaurà en Neus Sanromà, regidora d’Arnes. Serà la primera dona que presidirà aquest consell.  

Tornant al tema de la Diputació i, concretament, al de la seva presidència, des del meu punt de vista trobo una manca de respecte polític que no recaigui en un ebrenc i més concretament amb Adam Tomàs que, tot i que fa 4 anys va dir que no acceptaria cap altre càrrec, durant la passada campanya se va desdir del compromís adquirit.

Tot i estar acostumat a que els polítics ebrencs se vegin desplaçats quan se tracta d’ocupar llocs rellevants, no me cansaré de reivindicar el dret que tenim a l’hora d’accedir a les cadires. Però sembla ser que els ebrencs només som bons per a regir-nos a nosaltres mateixos.

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA EN 3 ANÈCDOTES

Muralles de Monblanc. El casal Montblanquí està tot just davant. 

Ara que Adam Tomàs sona com a candidat a presidir la Diputació de Tarragona, he pensat que estaria bé explicar-vos 3 anècdotes per a que us féssiu una idea sobre que significa la Diputació.

Quan mon fill Albert tenia uns 10 anys (aproximadament l’any 2001) jugava a hoquei patins amb el club de la nostra ciutat. Un dia van anar a jugar un partit amistós a Montblanc i com a pares el vam acompanyar. El partit el van jugar al poliesportiu del casal Montblanquí.

Al sendemà, li vaig explicar a una companya de treball l’impressionat que havia quedat en veure el Casal. Se tractava d’un edifici gran, robust, sòlid... Construït amb maons. Amb dues pistes esportives on també s’hi podien fer altres tipus d’activitats com per exemple ball. Amb un restaurant-cafeteria impressionant... I la meva companya de treballa me digué:

-Tu saps qui va ser durant molts anys el president de la Diputació?

Efectivament Josep Gomis, fill i alcalde de Montblanc, va ocupar el càrrec de president de la Diputació durant quasi dues legislatures (1980-1987, tret d’alguns curts períodes que va ser ocupada per d’altres polítics) abans de ser nomenat conseller de Governació de la Generalitat. No està gens malament per algú que va començar a ser alcalde del seu poble a partir de 1964, en plena dictadura franquista.

---

Al cap d’uns anys vaig acompanyar a l’alcalde del Mas de Barberans Josep Maria Lleixà quan era regidor de Cultura a la nova seu de la Diputació de Tarragona, a tocar de les muralles de la ciutat i amb una vista privilegiada a la Mediterrània. Dic nova perquè anteriorment la seu de la Diputació compartia edifici amb l’ajuntament, a la plaça de la Font.

Vaig quedar fascinat en veure les obres d’art que la decoraven: quadres, escultures... Amb un enorme pati interior que li donava molta lluminositat. 

A la Delegació d’Hisenda de Tarragona només hi havia pòsters i alguna fotografia.

---

Plaça dels Països Catalans de Vila-seca. 

Fem un salt en el temps i aterrem a l’any 2015. La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta participa a una diada castellera a Vila-seca. L’actuació se feia a la plaça de l’Estudi, la qual cosa comportava que haguéssim d’aparcar fora del cas antic.

Va ser llavors quan vaig veure una enorme plaça, de dimensions semblants a la Imperial Tàrraco de Tarragona. Vaig quedar bocabadat! Una plaça com aquella era més pròpia d’una ciutat molt més gran. Per cert, la plaça porta el nom de Països Catalans.

Però és que Vila-seca ha tingut dos presidents de la Diputació des de el restabliment de la democràcia a Espanya. Primer va ser Joan Maria Pujals (1988-1992) i després JosepPoblet (2007-2019) que s’ha mantingut al càrrec tot hi estar imputat en una de les peces separades del cas Innova.        

L’AVARÍCIA TRENCA EL SAC

Carrer Daniel Mangrané de Jesús. 

Fa anys que conec a Pere Panisello. Pataqueta per a tots aquells que el coneixen de prop. Segons l’enciclopèdia Ilercavònia, va ser alcalde pedani primer i president de l’EMD de Jesús des de 1988 al 2015. Es a dir, durant 27 anys! I sinó ho va ser més temps, és perquè no va voler, ja que ningú el va fer fora, se’n va anar ell per pròpia voluntat.

Pere era el típic convergent: afable en el tracte personal i treballador. Sobre tot a l’hora d’organitzar esdeveniments per al seu poble. Per això una majoria de conciutadans l’estimaven i el que és més important el votaven per a que continués portant les regnes de l’EMD de Jesús.

El vaig conèixer personalment quan exercia la medicina privada a la mútua Adeslas situada a la plaça d’Alfons XII de Tortosa, ja que era el traumatòleg d’un dels meus fills. També vaig coincidir com a polític en alguns actes a nivell local, ja que a part del càrrec esmentat, també va ser vicepresident de la totpoderosa Diputació de Tarragona. I sinó va arribar a president potser va ser per allò que se’n diu centralisme i que Tarragona i la seva zona d’influència també exerceixen cap a la resta de la província. Un clar exemple el teniu amb els Jocs de la Mediterrània d’aquest any on les Terres de l’Ebre no albergaran cap disciplina esportiva.

Finalment Pere Panisello va abandonar la medicina per a dedicar-se totalment a tasques polítiques i empresarials ocupant el càrrec de conseller delegat de l’empresa GESAT, SAM (Gestió Sanitària Assistèncial de Tortosa, Societat Anònima Municipal) que gestiona l’Hospital de Jesús que, com sabeu, va formar part del controvertit grup SAGESSA. Per aquells que no ho sàpiguen, el conseller delegat és qui remena les cireres dintre dels consell d’administració d’una empresa i té delegada (d’aquí el nom del càrrec) la representació en tots els aspectes de l’empresa o grup d’empreses.

És difícil esbrinar l’import total dels diferents sous que s’emportava a final d’any, però m’imagino que la xifra tenia sis dígits i segurament el primer d’ells no seria un 1, ja que només el sou d’un vicepresident de la Diputació de Tarragona l’any 2015 (el darrer que va ocupar el càrrec Pere Panisello) oscil·lava entre els 70.000€ bruts a l’any del vicepresident primer i els 60.000 dels vicepresidents tercer i quart.

Quan te’n assabentes de que un polític de la talla de Panisello ha estat imputat per  prevaricació, falsedat documental i tràfic d’influències ja no té sorprèn. Però si a sobre aquest polític és del territori i conegut, per força t’ho has de sentir com un fet molt més proper.

Posteriorment s’ha sabut que els Mossos d’Esquadra van començar investigar Panisello arran de la detenció de l’anterior director i cap de cuina de l’Hospital de Jesús per frau en factures de productes alimentaris suposadament subministrats al mateix hospital. No pinta bé...

Potser pequi d’innocent, però me pregunto si una persona que ho té quasi tot a la viada cal embolicar-se en aquestes coses per aconseguir ves a saber què... Més diners? Més poder?

L’afany de notorietat i l’ambició sense límits solen ser el detonants que porten els polítics al camí de la corrupció. Potser al començament no se’n donen compte i fins i tot pensen allò de que ‘tot és pel bé de la societat’... Però al final l'avaricia trenca pot acabar trencant el sac. 

LES DIPUTACIONS EN EL PUNT DE MIRA

Font de la plaça Imperial Tarraco, on està la sotsdelegació del govern central. 

Sembla ser que PSOE i C’s han arribat a un acord, encara que sembla que ningú en sap l’abast exacte, es a dir, si serà de govern (la suma de tots dos partits no és suficient per a investir a Pedro Sánchez) o d’un altre tipus, com per exemple si el PSOE aconsegueix el suport de Podemos, C’s s’abstindria i els hi donaria suport des de fora...

Para arribar a l’acord els uns i els altres han hagut de renunciar a punts bàsics del seu programa (el PSOE a la rebaixa d’impostos i C’s al contracte únic), però en altres aspectes sembla que s’han posat d’acord: la reforma express de la Constitució i la supressió de les diputacions provincials)

Anem a centrar-nos en el tema de les diputacions provincials. Potser a algú li pugui semblar un tema nou ni ocurrent. De fet ja fa molts anys que es va començar a parlar de suprimir-les (al menys 13), però com podeu veure, res ha canviat encara.

Retrocedim fins l’any 2003. Estàvem davant d’unes eleccions municipals i jo anava a la llista del PSC per Amposta. S’havia de fer un debat a Visió 3 (la televisió local d’Amposta de la que no hi ha cap referència directa a Internet) i es va creure oportú que anés en representació del meu partit. Recordo que un dels assistents era Joaquim Villagrasa de l’Aldea i un jove anomenat Jordi com a representant de CDC d’Amposta. Un dels temes que va sortir al debat va ser, precisament, la supressió de les diputacions...

Recordo que vaig dir en aquell moment que hi estava d’acord i que fins i tot ho veia factible, tot i que alguns del contertulians es mostraven escèptics. Recordo també que vaig posar l’exemple dels Governs Civils, que tot hi ha ver gaudit de molt de poder durant molts anys, finalment s’havien reconvertit en sotsdelegacions del govern central. Encara que me sembla que a la pràctica ha canviat ben poca cosa. De vegades crec que només el nom.

Abans d’entrar a analitzar la situació, recordo la primera vegada que vaig trepitjar la seu de la Diputació de Tarragona. Devia de ser el 87 o 88... Feia poc que s’havien traslladat al passeig de Sant Antoni (anteriorment compartien seu amb l’ajuntament tarragoní) i, només entrar, la primera sensació va se impactant. No estava acostumat a veure un edifici públic amb tanta llum i, sobre tot, ple d’obres d’art (tant pintures com escultures...) Era evident que havia costat molts diners... I és que tradicionalment les diputacions provincials han gestionat molts diners. I com més habitants té una província, molts més! Una bona part dels diners que reben els ajuntaments arriben via diputació... Potser així us anireu fent a la idea.

Però a part de repartir diners, té alguna finalitat més? Fa anys potser sí, ara ho ignoro. A la Galera, 3 cases més amunt de la nostra, hi havia un magatzem on s’hi tancaven vehicles de la diputació. I es que durant molts anys hi havia una brigada de manteniment de carreteres i el magatzem era propietat del caporal. El manteniment el feien a les carreteres propietat de l’organisme. Quan es va jubilar el caporal, la brigada va passar a Amposta, on sembla que tenia oficialment la seva seu. Però crec que al cap de poc va desaparèixer. També crec que la xarxa de carreteres de la Diputació van passar a dependre de la Generalitat de Catalunya. I no podria passar tota la seva infraestructura? Evidentment que sí. Però per a que sigui així cal que hi hagi voluntat per part dels nostres polítics.

Sempre es diu que tenim massa administracions, la paraula correcta és superposició. Fa uns anys, el PP va proposar la supressió de municipis per a estalviar... Però no va dir res de les diputacions i tampoc dels consells comarcals que es van crear per a col·locar gent propera al partit amb la que s’havia adquirit algun tipus de compromís.

Eliminar municipis seria, des del meu punt de vista, treure’ls l’autonomia municipal i per tant, hi estic en contra. Un poble, per petit que sigui s’ha de poder gestionar. Ara bé, suprimir la diputació i els consells comarcals no ho veig malament.

A part de tot això, recordeu que també existeixen els serveis territorials que depenen de la Generalitat... Un altre exemple de superposició de competències.

Una mica el que passa amb la policia: municipals, mossos, guàrdies civils, policies nacionals, membres del Cos Superior de Policia... Però això ja seria un altre tema.