LA RENDA 'VISIBLE'

Mireu que porto anys treballant a Hisenda i fins l’altre dia mai havia escoltat aquest concepte: Renda ‘visible’.

Estaven parlant sobre el pla d’inspeccions que ha iniciat hisenda, casualment coincidint amb la precampanya de les eleccions Europees del dia 25. Com sabeu, s’ha fet públic que s’està inspeccionant a jugadors com Casillas del Madrid, Villa del Atlètic de Madrid i la soprano Montserrat Caballé i només fa uns mesos va passar el mateix amb Messi i els contractes de Neymar, encara que en aquest cas va ser degut a una denúncia d’un soci del Barça a qui no li van facilitar des del club els documents que va demanar.

A poc de començar a treballar a la casa i, quan Josep Borrell era Secretari d’Estat d’Hisenda, es va inspeccionar a la bailaora Lola Flores i al showman Pedro Ruiz.  

Llavors, com ara, són accions aïllades mirant cap a la galeria, es a dir, més propagandístiques que efectives.

L’Agència Estatal d’Administració Tributaria (posem-ho així per a que ningú s’equivoqui i pensi que parlo de l’Agència Tributària Catalana) és, entre tots els organismes europeus que s’ocupen de recaptar els impostos i lluitar contra el frau, dels que menys personal disposa.

Però posat a qüestionar, permeteu-me que també posi en dubte els seus mètodes a l’hora de perseguir els diners no declarats.

Per on començar? Molt fàcil, el primer que caldria censurar és el pla que va elaborar el Ministre Montoro al poc temps d’arribar al govern i que consistia en una espècie d’amnistia fiscal encoberta. Montoro va dissenyar un pla per a tots aquells que durant els darrers anys no haguessin declarat tots els guanys obtinguts, ho poguessin regularitzar pagant només un 10% del capital no declarat. Allò que comercialment és coneix con un xollo o una ganga. No cal ser un linx per a deduir que aquests defraudadors solen ser empresaris, ja que és pràcticament impossible que un treballador pugui tenir un compte a Suïssa, Andorra o qualsevol altre país amb mesures bancàries molt menys transparents que les espanyoles.

Segurament també recordareu el cas de Cemex (Cementos de México) on la inspectora va liquidar uns 400 milions i l’empresa volia pagar-ne 10, la qual cosa va acabar amb el trasllat de l’actuaria i la dimissió del seu cap i un bon grapat d’inspectors més. Aquest cas el coneixem perquè va sortir a la premsa, però quants n’hi deuen d’haver que no transcendeixen.

Potser ja va sent hora de que us expliqui que és al renda ‘visible’. És la renda que Hisenda té controlada, es a dir, aquella que gràcies a les declaracions que efectuen les societats mercantils, autònoms, bancs, etc. permeten poder efectuar una sèrie d’encreuaments i determinar la quantia de diners que va cobrar una determinada persona durant l’ant anterior. Al menys els que sé li han imputat, perquè, evidentment, ningú està exempt de poder treballar en negre.

Per tant, si una persona a l’hora de fer la renda es deixa (ja sigui de forma deliberada, ja per omissió –què també passa-) uns determinats rendiments, gràcies a la informació obtinguda a través de terceres persones, L’Agència Tributària li farà una liquidació afegint-li la quantia no declarada i li reclamarà la diferència entre la quota que sortia a l’hora de fer la renda i la nova quota calculada, afegint-li els interessos de demora i la sanció corresponent. Aquesta és la part ‘visible’, la part de la que es té constància, la feina fàcil de fer.

Però la que resulta més difícil d’establir és la que s’escapa de tot control: la que ningú declara però que sé sap que existeix. És el que es coneix com a economia submergida i diner negre. Potser recordareu que l’economia submergida s’eleva a Espanya a quasi un 25% del PIB (Producte Interior Brut) Dit d’una altra manera 1 de 4 quatre euros que genera a l’any l’economia espanyola és diner negre, el que s’acaba portant a Andorra o Suïssa.

I és en aquest concepte on Hisenda hi destina pocs recursos, perquè és molt més difícil de localitzar. Ara bé, si es volgués portar a terme, sinó hi hagués tanta desídia per part dels nostres governs, existeixen mètodes eficaços per a posar al descobert els pous de frau existents.

I la teoria ens diu que quan es recapten més impostos es poden abaixar les tipus (i per tant, els contribuents pagaríem menys) o bé es podria invertir més o bé es podria rebaixar el deute públic.

DIARI DE L'AGOST. DIA 29

Els Reials Col·legis de Tortosa.

JOSÉ IGNACIO WERT. Potser com alumne va ser molt brillant, però com a ministre ho suspèn tot. L’última prova que no va superar va ser la del dictamen del Consell d’Estat sobre la seva política de beques. No obstant això i servint-se de la majoria absoluta de la que disposa el PP al Congrés dels Diputats, Wert va aconseguir que s’aprovés la reforma que regula els ajuts educatius i fins i tot va dotar la partida amb més diners en una maniobra de darrera hora per mirar de guanyar vots favorables, cosa que no va aconseguir. 
 

QUICO HOMS. Ahir, el portaveu de l’executiu català va filtrar que Rajoy hauria anunciat a Mas durant una conversa telefònica que van mantenir tots dos presidents, que a finals d’estiu li donaria la resposta sobre la qüestió que li havia plantejat el català. Cal suposar que la resposta del cap de l’executiu espanyol serà  negativa, ja que res fa pensar que pugui ser d’una altra manera. Des del PSC es critica l’actitud del govern de Mas i sé l’acusa de centrar-se més en fer la consulta sobiranista que no fer acció de govern pròpiament dita. Està clar que un govern s’ha de dedicar a governar i resoldre totes les qüestions que sé li plantegen a diari, però per al govern català (que està agafat pels dellonses per ERC) sembla ser que el seu únic objectiu és poder arribar a fer la consulta d’autodeterminació del poble català. Que cadascú ho vegi com vulgui, però alguna cosa de cert hi ha.  

 

CARME CHACÓN. La que en un altre temps va ser dirigent del socialisme català i que quan venia a mitinejar al nostre territori afirmava defensa l’Ebre, plega, se’n va... Diu que de moment serà per a un any i que se’n va a donar classes d’acció política a una col·legi universitari de Miami (la Florida –EE.UU.-) És evident que, en els darrers temps, la Carme ha caigut en un ostracisme total. Derrotada per Rubalcaba per a dirigir el PSOE, la seva postura més espanyola que catalana, la distanciat del PSC (i mira que tal com està la situació del PSC actualment, sembla estrany com s’ha pogut arribar a aquesta situació)

Pasqual Maragall, abans d’assaltar la direcció del PSC, va també va marxar a donar classes una temporada, encara que ell va escollir la ciutat eterna, es a dir, Roma. No sé si la Chacón s’ha inspirat en Maragall o simplement ha estat una casualitat, però o crec que l’estratègia (si és que algun dia pensa tornar a la política activa) li surti tan bé com al qui va ser President de la Generalitat. 

 

ANTONI DALMAU. Segurament que desconegut per a molts, Dalmau va ser en un altre temps President de la Diputació de Barcelona i destacat dirigent del PSC. Ahir va anunciar que plegava, que està cansat i avorrit per la insostenible situació interna del partit. Dirigents actuals com l’Antoni Balmón és el que voldrien, que els del PSC que no ens sentim còmodes amb l’actual estratègia marcada per la direcció actual, que ens en anéssim. Si al final s’acaba fent, seria millor fer-ho de forma organitzada i mirar d’anar tots cap al mateix lloc: bé sigui formant un altre partit o integrant-se a una de les formacions existents en l’actualitat. 

   

EL CATECISME DE CDC. Algun mitjà de comunicació ha tingut accés al nou catecisme de CDC que s’usa per adoctrinar a les seves joventuts, és a dir, la JNC. Algunes de les novetats que contempla respecte al de fa uns anys, és quan parla de les bondats de l’estat propi, fent referència al potencial econòmic de Catalunya i al descens de la taxa d’atur. També diu que s’acceptaria la doble nacionalitat amb Espanya.

Cal pensar que la doctrina es basa en rigorosos estudis elaborats per prestigiosos economistes i no amb idees etèries i espirituals tal com passa amb el catecisme catòlic. 

 

CONTROLS. Sembla ser que algú va pels pobles mirant de descobrir a gent que treballen en l’economia submergida. Això al menys em va dir ahir una persona quan va presentar l’alta per una activitat que realitza des de fa molts d’anys.

Segons ella, algú (ho dic així perquè no em va saber concretar més) està pel seu poble durant aquests darrers dies intentant trobar activitats que no estiguin donades d’alta.

La situació em sembla un tant estranya i, si això passa, cap pensar que tracta més de personal vinculat a la Tresoreria General de la Seguretat Social que no de l’Agència Tributària.

De totes formes, si és cert que s’estan buscant pous de frau, em sembla perfecte i aplaudeixo el fet. Ja era hora que l’Administració es poses a fer campanyes com aquesta per a detectar focus d’economia submergida i que, la majoria de vegades, a part de no cotitzar a la SS ni tributar a l’erari públic, fins i tot estan cobrant alguna prestació com a desocupats.

Però insisteixo, m’estranya que així sigui i, de vegades, només es tracta d’un rumor que circula pel poble però que no té cap fonament.