Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Maria Simó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Maria Simó. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de setembre del 2024

ELS ALTRES ÈXITS DE L'ALCALDE SIMÓ


Quan un llunyà 2-01-1986 vaig entrar a treballar a l'Administració d'Hisenda de Tortosa (anys més tard canviaria el nom per Administració de l'AEAT) alguns impostos ja estaven traspassats a la Generalitat de Catalunya que, tal com acabava de fer la Hisenda estatal amb la creació de les administracions, no estava descentralitzada. Per tant, si et feien una inspecció sobre algun tribut traspassat s'havia d'anar forçosament a la Delegació que Economia i Finances tenia al carrer Monestir de Poblet de Tarragona.


El pagament d'altres impostos com per exemple els de Successions i Donacions i el de Transmissions Patrimonials i d'Actes Jurídics Documentats s'havien de liquidar al Registre de la Propietat que hi havia al passeig de l'Ebre, no massa lluny de l'Administració d'Hisenda.
Eren molts els que, quan els deien que havien de pagar els impostos corresponents a una compravenda, donació, etc. acudien a liquidar-los a la nostra oficina i els havíem de dir que no era allí i que havien d'anar al Registre de la Propietat número 1 que feia d'oficina liquidadora de la Generalitat.


Tal com el seu nom indica, el Registre de la Propietat és un registre oficial on estan inscrits per al coneixement general de la ciutadania els drets de propietat privada sobre els béns immobles i d'altres drets que hi recaiguin. Així per exemple quan s'ha de fer una compravenda i es vol esbrinar si aquella finca té alguna càrrega (hipoteca) o porta implícit un dret (servitud de pas, de llums, etc.) s'ha d'anar al Registre de la Propietat. Ara a Amposta n'hi ha dos que es reparteixen els 12 pobles de la comarca del Montsià.


Els anys 80 del segle passat 'eren altres temps', tot i la proximitat amb els actuals. La informàtica es trobava en un estat incipient i d'Internet encara no se'n parlava. La gent que vivia fora de les poblacions que disposaven dels serveis de recaptació d'impostos, registre, etc., s'havien de desplaçar fins al lloc on es trobava l'oficina pertinent a l'efecte de poder realitzar el tràmit. Avui en dia la majoria d'aquests tràmits es poden fer 'on line' via Internet. Per tant, i per pura lògica, com més descentralitzaves el servei, més l'apropaves a la ciutadania.
Amb un govern socialista a Madrid, durant l'alcaldia de Josep Maria Simó es va aconseguir que el Registre de la Propietat 'arribés' a Amposta i, consegüentment, també l'oficina liquidadora de la Generalitat que anava lligada la número 1.


Però en aquells 4 anys de govern socialista a Amposta no només van arribar els serveis esmentats anteriorment, sinó que també ho va fer el Jutjat de Primera Instància i Instrucció quan abans només hi havia un jutjat comarcal amb moltes menys competències. Aquest fet va permetre a Amposta poder convertir-se en Partit Judicial i la comarca del Montsià deixar de dependre 'judicialment' de Tortosa com havia passat històricament.
Mentre Josep Maria Simó era l'alcalde d'Amposta, a Madrid, l'alcalde d'Ulldecona Jaume Antich n'era diputat al Congrés. Simó em va encarregar que hi parlés per esbrinar com es van fer les gestions perquè Amposta tingués el Registre de la Propietat (ara n'hi ha 2) i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció (ara n'hi ha 4). Per cert, la seu judicial a Amposta ubicada al carrer els Muntells, just darrere del Consell Comarcal es va construir durant els anys dels governs tripartits a la Generalitat.


Jaume Antich em va dir que ell no havia participat en les negociacions per a descentralitzar a Amposta el Registre de la Propietat i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció, però sí que havia estat ponent de la Llei reguladora de les bases de Règim Local (amb rang de llei orgànica), una llei transcendental per a Amposta.


Gràcies a aquesta llei Amposta va poder ser oficialment capital de la comarca del Montsià i més tard poder albergar la seu del consell comarcal. Aquesta llei, tot i que no calia fer-ho (el PSOE disposava de 202 diputats) es va pactar amb el grup Minoria Catalana (CiU) amb l'oposició d'Alianza Popular (ara PP) que entenia que, entre d’altres moltes coses, algun dels municipis que acabarien integrant-se en una determinada comarca, no tenien voluntat de fer-ho. Un exemple proper és el de Sant Jaume d'Enveja que com que històricament pertanyia al municipi de Tortosa, inicialment se'l va situar a la comarca del Baix Ebre. Per cert, l'any 1985 que és l'any en què es va promulgar la llei, ¿sabeu qui era el representant d'AP a aquesta ponència? Un tal José María Aznar.


Durant la rèplica de Jaume Antich a José María Aznar, cita Amposta i ho fa de la següent manera (cito textualment com consta al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats del dia 25 d'octubre de 1984): "Y mancomunidades hay en la comarca del Baix Camp, capital en Reus, y las hay en estos momentos en constitución en la comarca del Montsiá, capital Amposta, a la cual tengo yo el gusto de pertenecery así muchísimas otras". 







dimecres, 19 de juny del 2024

ENTREVISTA A JOSEP MARIA SIMÓ EN COMMEMORACIÓ DELS 40 ANYS DE L’ALCALDIA

Josep Maria Simó Huguet va néixer a Amposta el 29 de juliol de 1947. Entre 1983 i 1987 va ser-ne l’alcalde encapçalant la candidatura del PSC. Per tant, durant aquesta legislatura es commemora el 40è aniversari. Dels 4 anys de govern cal destacar bàsicament una cosa: la visió que va tenir per a projectar la que seria l’Amposta del futur, sent la mostra més rellevant el primer Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que va tenir la ciutat. Bon dia Pep! Pregunta. Després de veure la planificació que vas fer sobre Amposta en només 4 anys, et consideres un visionari? Resposta. Home no! El que està clar és que allò que vàrem planificar fa 40 anys amb petites modificacions i algunes coses inacabades o no realitzades, com per exemple l’avinguda de Catalunya, son ara una realitat. La zona verda i esportiva dels Xiribecs, el barri de Valletes, la plaça Berenguer IV, la de la Constitució, la recuperació del castell i moltes moltes altres... P. Tot i que vas ser l’alcalde de la segona legislatura després de recuperar els ajuntaments democràtics, vull suposar que eren temps difícils per als ajuntaments... Com et vas trobar l’ajuntament quan vas entrar a governar? R. Eren temps difícils, però la il·lusió per canviar el món ho feia tot possible. El primer ajuntament democràtic va ser un període de transició tant per la manca d’experiència en gestió dels regidors com per la falta de competències de la Generalitat. No obstant, i deixant de banda els molts treballs de reestructuració municipal que es van haver de fer com les noves normatives que s’havien d’aplicar com per exemple els canvis de nom d’alguns carrers existents durant la dictadura per altres més adients al règim democràtic. Cal pensar que durant aquest període gran part de competències que ha acabat tenint la Generalitat encara estaven a mans de l’Estat com per exemple la construcció del CAP de l’avinguda de Catalunya es va haver de tramitar via Madrid la qual cosa va significar un endarreriment important. P. Parlant dels canvis de nom dels carrers, se’n van quedar molts per canviar i que tenien clares connotacions franquistes... R. El canvi de noms dels carrers es van realitzar en dues etapes. En la primera sent alcalde Josep Gil i tinent d’alcalde Joan Gavaldà es van substituir la majoria de noms relacionats amb el franquisme, i en una segona etapa durant el nostre mandat van reestructura la numeració, es van catalanitzar tots el noms dels carrers i es vàrem col·locar noves plaques amb els nous noms al conjunt del poble. P. Em consta que sempre has reivindicat els llegat que et va deixar el primer ajuntament, el de Josep Gil com alcalde encapçalant la llista del PSUC però on també el PSC va formar part del govern. R. Del primer ajuntament de la democràcia de l’alcalde Josep Gil amb la participació del PSC, cal recordar a Joan Gavaldà com el primer tinent d’alcalde i Manolo Beltri i Pepita Bo com a regidors de l’equip de govern i, per tant, ja hi havíem col·laborat la qual cosa ens va permetre adquirir una experiència que em va anar molt bé durant la nostra etapa al capdavant de l’Ajuntament . P. A part de l’esmentat POUM, l’Ajuntament compra diverses zones de la ciutat per a construir nous equipaments, sempre mirant cap futur... Quines son aquestes zones? R. L’any 1983 quan vam assolir l’alcaldia la manca d’equipaments a Amposta era evident però sobre tot feia falta sòl per a poder-hi construir els serveis que s’havien de prestar i zones de lleure. Hi havia dues maneres per aconseguir sòl en zona urbana consolidada per a construir equipaments: la compra o a través de desenvolupar Pla General primer i posteriorment els plans parcials corresponents per aconseguir sòl edificable per al poble. Així va ser com gràcies al pla parcial de Valletes es va aconseguir sòl per a edificar el col·legi públic Miquel Granell o els espais públics i zones verdes del barri i solars. I els solars que es van aconseguir amb aquesta tramitació quan han estat utilitzats per a ubicar al llarg dels anys la caserna dels Mossos d’Esquadra, El CAP II, el Centre Cívic per a la Gent Gran, l’Arxiu Comarcal o l’estació de busos. Dintre del casc urbà la manera d’aconseguir sòl era mitjançant la compra per fer els equipaments i infraestructures. En aquest sentit vàrem comprar el solar per a fer la residència d’avis d’avant el parc municipal , la plaça de la Constitució on estaven els antics sequers de Carvallo on hi vam posar un parc infantil, les cases que hi havia prop del mercat per a engrandir la plaça, les cases per a obrir el carrer Jaume I, dues cases a la cruïlla entre l’avinguda de la Ràpita i el carrer Sebastià Juan i Arbó, per a poder obrir aquest últim. Una vegada aprovat el Pla General i haver determinat la zona esportiva i les zones verdes als Xiribecs, vàrem negociar la compra dels terrenys per a construir els equipaments. Durant aquell període, les compres efectuades es van permetre construir el pavelló esportiu, el col·legi i residència de l’Àngel i el pavelló de fires, recentment enderrocat.
P. A part dels esmentats, ¿quins equipaments es van construït al llarg de 4 anys? R. Com ja he dit, durant l’etapa de govern es van construir el col·legi i la residència de l’Àngel, el pavelló firal, el pavelló d’esports i també les pistes descobertes dels Xiribecs que anys després es van cobrir, la primera residència d’avis al costat del parc municipal, la rehabilitació de les antigues escoles per fer-hi el Museu del Montsià (ara Museu de les Terres de l’Ebre) i rd va iniciar la rehabilitació del castell on es va ubicar la biblioteca comarcal i l’escola d’art. D’entre els equipaments i les zones verdes m’agradaria destacar l’obertura dels carrers Jaume I i Sebastià Juan i Arbó amb es corresponents encreuaments amb l’avinguda de la Ràpita; la plantació d’arbres a l’avinguda de la Ràpita, avinguda de Sant Jaume, carrer de Tarragona, carrer de la Mare de Déu del Pilar, la plaça de la Pau, l’avinguda Aragonesa, les zones verdes dels antics sequeres de Carvallo i la plaça Joan Miró, a tocar del carrer Buenos Aires, mirant al l’Ebre. P. 40 anys després, s’han complert totes les expectatives que vàreu tenir? Després de 40 anys he de dir que globalment s’ha anat fet tot allò que vam planificar en només 4. Tot i això encara queden algunes coses per a fer com per exemple l’avinguda de Catalunya; altres les han fet sensiblement diferents com son les intervencions dins dels casc urbà. Enteníem que havia d’haver-hi menys blocs d’habitatges i més àrees verdes, molt especialment al casc antic i per una altra banda, des del meu punt de vista, no era necessari concentrar tantes infraestructures a la zona dels Xiribecs ja que disposàvem de l’antiga fàbrica de DAPSA a l’avinguda de Sant Jaume, mirant al riu, que era on crec que s’haurien d’haver construït. Algunes de les illes del casc urbà com son les antigues casetes del mestres a les Quintanes, l’illa de l’encreuament entre el carrer del 1r de Maig i el de Ramon Salas, al Grau, així com l’illa ubicada entre els carrers de Burgos, de Holanda i de Logronyo haurien d’haver servit per fer-hi equipaments i zones de lleure amb jocs infantils per al barri i mai per a fer-hi aparcaments. En aquell moment, però també en l’actualitat, els barris necessitaven zones d’esbarjo i de jocs infantils i juvenils. P. No recordo haver vist mai una placa a cap equipament municipal que indiqués que es va inaugurar sent tu alcalde. En canvi de l’alcalde que et va succeir n’hi ha moltes... A què es deu? Va ser una decisió presa a consciència. El més important eren els equipaments. Sovint moltes de les infraestructures i equipaments ho comença un alcalde i les inaugura un altre com per exemple el pavelló d’esports el projecte del qual va ser encarregat per l’alcalde José Fàbregas mentre que el alcalde que el precedí, Josep Gil, va anar fent gestions i es va acabar construint durant el nostre mandat. Un altre exemple és el de la plaça Ramon Berenguer IV, la del Mercat, que va ser projectada per nosaltres dintre del POUM i es van comprar el 50% dels solars d’aquella illa que conformaven el carrer d’Elisabets, avinguda de Santa Bàrbara i carretera Simpàtica. Posteriorment l’alcalde Joan Maria Roig va comprar alguns solars més i finalment l’alcalde Manel Ferré la va construir. Per tant les obres no son de ningú en concret sinó del propi Ajuntament d’Amposta, fet pel qual vàrem decidir no fer constar el nom de l’alcalde a les infraestructures que es vam inaugurar. Enteníem que era una ostentació evitable. P. Saps, perquè t’ho vaig dir jo mateix que l’alcalde que et va succeir tenia una espina clavada pel teu pla urbanístic. Tant era així que no va voler marxar sense fer-ne un ell. Va ser durant la meva etapa de regidor a l’Ajuntament. Recordo que quan ens van reunir amb un grup d’arquitectes del qual en formaves part que ens van ajudar a presentar esmenes al projecte que es parlava molt de fer zones arbrades a Amposta, però això ja ho contemplava el teu i mai es van acabar fent després del teu mandat... R. Els plans generals son documents vius que necessiten adaptar-se als diferents períodes polítics i al pas del temps s’han d’adaptar a les noves realitats. No obstant el Pla General del 84 ha resistit el pas dels temps i fins fa poc encara s’estaven fent coses i algunes que en quedarien per a fer. P. Anem parlar de serveis socials. Em consta que l’impuls que es va donar als serveis socials des del teu govern va ser fonamental i a la vegada tota una novetat i més si tenim en compte de que veníem de 40 anys de dictadura. Explica’ns una mica quines van ser les vostres iniciatives. R. Es va crear l’organigrama dels Serveis Socials amb diferents responsables d’àrea: Marita Ramírez, Jaume Roselló, Cinta Bayerri i Dolors Ortiz entre d’altres coordinats per la regidora Amadea Ferreres. -També es va subscriure un conveni amb la Creu Roja per a que ens dones suport. -Es va engegar el funcionament de la residència d’avis per primera vegada a Amposta, la que hi havia al costat del Parc Municipal. -El col·legi de discapacitats de l’Angel que fins llavors estava situat a uns baixos de propietat municipal (edifici Carrero Blanco) es va traslladar al seu nou emplaçament als Xiribecs a uns terrenys que havia adquirit l’ajuntament per a guanyar espai i construir-hi una residència per als més necessitats. Durant els anys ’84-’85 la Clínica Arrossera va començar a tenir greus problemes financers. Manel Pujol, el seu president, va sol·licitar que l’Ajuntament hi participés per mirar de redreçar la situació que estava al límit de la seva supervivència. Es va pactar una nova direcció amb persones de la societat civil d’Amposta (David Porres, Primitivo Simó, Manel Batalla i Jordi Bria entre d’altres) que van anar estudiant les alternatives de futur amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya. El procés va ser llarg fins arribar a l’estructura que avui en dia té l’Hospital Comarcal. P. L’altre dia parlant amb una amiga que va ser policia local em va dir que havies creat 3 places addicionals de policia per a dones. Amb això també vas ser-ne un pioner... R. Vam voler imitar la iniciativa d’altres ciutats que ja disposaven de dones a la seva plantilla de la policia local i per això vam fer una convocatòria especial per a iniciar l’experiència a Amposta. I ho vam fer per molts motius que crec que no cal descriure però que avui tothom entén. Però en aquell moment era molt difícil prendre una decisió així. Va ser un primer granet de sorra cap a la igualtat entre els dos sexes. P. Amb l’organització de Festa i Rock vas fer una aposta valenta per a fomentar l’oci entre la gent jove. Hi ha qui diu que degut a una sèrie d’actes incívics que van passar arran de la festa vas perdre l’alcaldia. Ara, després de quasi 40 anys, rectificaries alguna cosa? R. Des de la restauració dels ajuntaments democràtics a Amposta s’hi feia un festival anual anomenat Festa i Rock que no s’organitzava des de l’ajuntament però que coneixíem bé a traves del contacte que teníem amb els seus organitzadors. Durant els primers anys no hi havia hagut cap tipus de problema, però el darrer any, el 1987, els organitzadors que ho havien estat portant van decidir deixar-ho i unes altres persones, d’Amposta, però també de la comarca dels Montsià se’n van fer càrrec. Eren conjunts de rock dur (heavy metal, punk) que van atraure molts joves del N de la Península amb una estètica a la qual no estàvem acostumats a veure. La quantitat des desperfectes al mobiliari urbà i d’altres equipaments no va ser massa importants, però la brutícia i la imatge que van deixar va ser molt negativa i van impactar molt a la ciutadania d’Amposta. P. De l’esquema que ens vas passar sobre la teva acció de govern, una cosa m’ha cridat l’atenció: Anècdota de ‘Raventós i Mitterrand’. Què va passar? R. Com és públic i conegut Joan Raventós va ser nomenat per Felipe González ambaixador d’Espanya a París. El dia que va anar a presentar les credencials davant el President de la República Francesa François Mitterrand, mentre s’esperava per a ser rebut pel President, sé li va apropar la secretaria de Mitterrand i li digué en català/ampostí: ‘Bon dia senyor Raventós, com està? Jo soc d’Amposta i estic a la seva disposició per si puc oferir-li alguna cosa. Joan Raventós, que era una persona molt nerviosa i inquieta, en arribar a l’Ambaixada d’Espanya, la primera cosa que va fer va ser trucar a l’Ajuntament d’Amposta demanant per mi per a que li expliqués qui era aquella senyora. Jo no estava a l’Ajuntament però ràpidament em van buscar per a que li expliqués a l’ambaixador qui era ja que podria esdevenir una persona important per a les relacions entre tots dos estats. Vaig parlar amb Joan Raventós i després d’informar-me ens van tornar a parlar i li vaig dir que era Colette Carvallo. Ella passava quasi tots els estius al xalet de la família a la carretera Simpàtica.
P. Quan vaig començar a treballar a Tortosa recordo que molta gent del Montsià havia d’anar a l’oficina del Registre de la Propietat que hi havia al costat de l’església del Roser, vora l’Ebre. He vist que tu també vas impulsar la creació d’aquest organisme a la nostra ciutat i poc ho saben. R. Durant la presidència del Govern de Felipe González i sent Ministre de Justícia Fernando Ledesma, el Congrés de Diputats va elaborar la Llei Orgànica del Poder Judicial on, entre altres coses es creen els jutjats de 1a Instància. Per aquell temps Jaume Antich era diputat al Congrés i, a través d’ell i el grup parlamentari socialista es va introduir una esmena per a crear el Jutjat de 1a Instància d’Amposta. El mateix any es discuteix al Congrés l’estructura dels Registres de la Propietat. Cal recordar que fins l’any 1985 l’únic que existia a les nostres comarques era el de Tortosa i, també gràcies a les gestions del grup parlamentari socialista i el mateix Jaume Antich s’aconsegueixen per a Amposta els dos Registres de la Propietat que son els que es mantenen en l’actualitat. P. Una de les constants als programes electorals del PSC a Amposta és la construcció d’una estació de tren o si més no una estació de mercaderies per a donar sortida a les industries de polígon de Tosses. Tu fins i tot vas viatjar a Madrid per a reclamar-la. R. Als anys ’80 quan l’Estat va proposar la modificació del traçat ferroviari entre l’Aldea i Ulldecona per a eliminar l’antic traçat que passava per Tortosa fent una gran corba es van fer gestions davant l’Administració de l’Estat per a intentar apropar la via del ferrocarril a Amposta i ubicar una estació a la zona de les Tosses amb el propòsit de que fos l’estació d’Amposta i la comarca del Montsià. És evident que la via es fa ver per on va proposar l’Ajuntament d’Amposta, però l’estació, tot i que el projecte contemplava aquesta possibilitat, no s’ha fet. Mai sabrem si s’hauria aconseguit de continuar jo d’alcalde. Crec que s’hauria de seguir treballant per a que en un futur construir una estació de referència de la comarca tenint en compte que les modificacions urbanístiques que s’haurien de fer tant a Amposta com a la comarca del Montsià haurien de permetre donar un millor servei públic evitant l’ús del cotxe privat. P. Per què vàreu posar en marxa el Polígon de les Tosses? R. El polígon de Tosses era un espai de propietat municipal sense ús específic que ja va ser adquirit durant l’alcaldia del senyor José Fàbregas. Durant els darrers anys del règim anterior, els partits polítics, encara en la clandestinitat, pressionàvem per a que aquella zona fos en un futur una ampliació del casc urbà per les seves vistes al Delta i la seva bona ubicació. Però al redactar el Pla General al ’84 vam pensar que encara no teníem necessitat d’utilitzar-ho com a sòl urbanitzable (habitatges). En tot cas potser en un futur, entre 40 i 50 anys i mentrestant podria utilitzar-se com a sòl industrial. Han passat 40 anys i encara no és necessari l’ús d’aquesta àrea com a sòl urbà dedicat a habitatge. Crec que el polígon de Tosses, fins que no es va posar en marxa el polígon industrial de l’Oriola, ha tingut un paper important per a ubicar-hi diferents serveis i petites indústries.
P. Amposta forma part del Delta de l’Ebre, de fet és la seva capital ‘no oficial’. Però, què seria del Delta sense el Parc Natural? Explica’ns com es va crear i el paper que hi vas tenir. R. La creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre va ser un tema molt polèmic al seu començament. El PSC com a partit i jo com a diputat al Parlament de Catalunya que era hi vam estar d’acord des del primer moment però érem conscients que no seria un camí de roses perquè hi podien haver contradiccions entre l’activitat agrícola i les mesures mediambientals que s’havien de prendre. Passats els anys es pot comprovar que el balanç ha estat positiu. En canvi els sectors de la dreta ampostina i especialment la junta de la Cámara Arrossera hi estaven en contra al·legant possibles repercussions negatives al sector agrari. P. Dels teus 4 anys com alcalde, quin és el teu millor record que guardes? Tot el treball realitzat. I després de 40 anys, quan ho miro en retrospectiva encara ho valoro més i em sorprèn de que l’equip del que formava part haguéssim segut capaços de fet tot el que ara contemplem a Amposta hi ho podem dir amb orgull ja que forma part de la realitat del nostre poble. Molt provablement vam fer poca ‘política d’aparador’ però ens hi vam deixar la pell. La llista de coses ben fetes a part de llarga és molt positiva. El pla parcial de Valletes, la compra i la posterior rehabilitació de la zona del Castell, la zona esportiva , el parc dels Xiribecs, el col·legi Miguel Granell, el col·legi del Àngel, entre d’altres són símbols de la Amposta del segle XXI L’elaboració del Pla General va permetre el desenvolupament urbà i els espais per a fer-hi uns equipaments que haurien de ser-ne l’orgull de la ciutadania ampostina. P. I ja per acabar, vols afegir alguna cosa més? Ser alcalde del teu poble per una persona com jo que ha fet durant uns anys política es una experiència incomparable amb altres càrrecs com per exemple el de diputat al Parlament que també vaig poder exercir. Sent alcalde pots comprovar dia a dia l’evolució de la ciutat i, amb el pas dels anys i mirant-ho en retrospectiva contemplar el fruit del teu treball. Moltes gràcies Pep per recordar junts els 4 anys que vas ostentar l’alcaldia d’Amposta.

dimarts, 9 d’abril del 2024

BREU HISTÒRIA D’UNA PASSAREL·LA

Josep Maria Simó i Huguet va ser l’alcalde d’Amposta de la segona legislatura (1983-1987) una vegada recuperada la democràcia a la mort del dictador Francisco Franco. L’alcalde Simó va ser qui va projectar l’Amposta del futur amb la redacció del primer Pla d’Ordenació Urbana (POUM) que va tindre la nostra ciutat. Entre tots els projectes que es contemplaven (alguns acabats durant els seu mandat i d’altres -la majoria- no), us vull parlar de la construcció d’una passarel·la de vianants que a priori i per aquell qui no ho coneix es pot pensar que va poder tractar-se d’una obra menor si la comparem amb d’altres infraestructures que es van realitzar com ara el pavelló d’esports o el pavelló firal. De fet de passarel·les de vianants se’n van fer dues. La primera uneix l’avinguda de Catalunya amb la Prolongació de l’avinguda de Catalunya per a salvar l’avinguda de Santa Bàrbara a l’altura de l’antic CAP i només té uns pocs metres de llargada. La segona (que és de la que us vull parlar) és molt més llarga i també molt més important sobre tot en una època on no hi havia tants mitjans de transport com ara. Uneix el barri del Pla d’Empúries amb el nucli urbà (barri del Grau) salvant el popularment conegut com el barranc del Grau. Penseu que al barri del Pla d’Empúries no hi ha cap servei mentre que al barri del Grau (i el contigu de les Quintanes) quan es va construir la passarel·la hi havia quasi que de tot: farmàcia, botigues d’ultramarins, fleca, carnisseria, llibreria, peixateria, església, perruqueries, etc. Desgraciadament la majoria d’aquests establiments ha acabat tancant amb la implantació dels supermercats. També va significar una drecera per arribar al centre neuràlgic de la ciutat (mercat, parada de busos, Casa Consistorial, etc.). Durant el meu pas per l’Ajuntament ampostí (2003-2011) recordo que el nostre grup municipal (PSC-PM) a instància precisament de Josep Maria Simó, va presentar una moció per a que s’arrangessin les dues passarel·les, molt malmeses degut a l’inexorable pas del temps. La moció també feia incís a la neteja del barranc i al foment de l’activitat agrària que ja s’hi duia a terme. Va ser durant la meva segona legislatura quan l’alcalde la ciutat era Manel Ferré. La moció va ser aprovada tot i que mai es va dur a terme la reparació de la passarel·la, ja que només es va pintar per a fer-li un ‘rentat de cara’. Des de aquella moció ham passat mes de quinze anys... Durant tot aquest temps em consta que els veïns del Pla d’Empúries han seguit reivindicant la restauració de la passarel·la sense que de moment se’ls hi hagi fet massa cas per part de l’Ajuntament. Només promeses. El darrer capítol de la passarel·la entre el Grau i el Pla d’Empúries es va escriure fa pocs dies, concretament en el transcurs del ple municipal del mes de març. Dintre de l’apartat de mocions, el grup de Junts x Amposta liderat per qui va ser alcalde Manel Ferré, en van presentar una que anava de ‘netejar el barranc d’Empúries i reparar la passarel·la que el creua’. Com heu pogut veure una moció pràcticament calcada a la que va presentar el PSC al seu dia. Si el govern de CiU amb Manel Ferré al capdavant hagués rehabilitat la passarel·la i dut a terme moltes altres mocions que es van aprovar i mai es van acabar fent, potser ara el grup de Junts no tindrien idees per a fer la seva tasca d’oposició. No hi ha mal que per bé no vingui... Evidentment m’estic referint a Junts, es clar, no a la ciutadania d’Amposta en general i als habitants del Pla d’Empúries en particular que haurien pogut gaudir d’una millor qualitat de vida que la que han tingut durant tots aquests anys.