LOS MISMOS (DE SIEMPRE...)

Allà per les dècades dels anys ’60 i 70, hi havia un trio musical anomenat los Mismos.

Per aquella època era comú entre els joves quan preguntaven sobre quins conjunts musicals actuarien a les festes majors del poble dir: los mismos (referint-se a que vindrien si fa o no fa els mateixos de tots els anys –si agradaven, per a què canviar-)

Dijous va haver per tot Espanya manifestacions de jubilats i pensionistes que reclamaven al govern del PP que s’equiparen la pujada de les pensions a l’IPC.

Uns dies abans se va crear un grup al Facebook per a convocar els pensionistes a la manifestació que se va fer a Tortosa. Alguns dels integrants del grup havien estat líder sindicals, d’altres estretament relacionats amb el món laboral, ja com a delegats o alliberats sindicals. Total que dels que composàvem el grup ne coneixia uns quants. Sabeu que me va passar pel cap només veure-ho i després de comprendre de que anava (ja que no me van avisar de forma anticipada): Mira: Los mismos!!

Vaig tenir un carnet sindical durant molts anys. Primer a Comissions Obreres a Tortosa, després a la UGT de Vinaròs, mes tard a la UGT de Santa Bàrbara i posteriorment a la UGT DE Tortosa (excepte un parèntesi que va dependre de la de Tarragona)

La veritat és que confiava amb el sindicats (de no haver estat així no m’hauria afiliat), però poc a poc me vaig anar desinflant en veure que, des del meu punt de vista no donaven suport a les demandes dels treballadors.

Durant tots el anys que vaig portar una militància activa dintre del sindicat de la Federació de Serveis Públics de la UGT, vaig veure que mentre jo m’anava fent gran, els meus companys també. S’incorporava ben poca gent jove. I això dóna molt que pensar...

Els sindicats de classe, els històrics, tenen el seu origen en les classes populars i treballadores. Sempre s’ha dit que la UGT era el sindicat socialista (el va fundar Pablo Iglesias, el mateix que va fundar el PSOE) i CC.OO., el comunista, sorgit des del mateix cor de la mateixa dictadura franquista.

Dic això perquè als sindicats els hi ha passat el mateix que als partits polítics. Poc a poc han anat perdent les seves senyes d’identitat que no són altres que els tradicionals valors de l’esquerra obrera. Se podria dir que els sindicats, com els partits o com les organitzacions empresarials, avui en dia formen part del sistema. Segurament han arribat fins aquí buscant la pròpia subsistència en forma de subvencions per a mantenir les estructures.

Des del meu punt de vista els sindicats de classe haurien d’obrir un debat intern per a decidir on que volen ser en un futur.

Està molt bé que els vells sindicalistes (que com els roquers mai moren) se manifesten en pro d’unes pensions dignes, però i la resta dels treballadors? Quantes vegades hauré escoltat: Quan nosaltres en jubilem ja no cobrarem la pensió! Ho diuen per dir o realment s’ho creuen? Perquè si s’ho creuen i no surten al carrer per a defensar els drets del dia de demà malament anem.  

Jo me vaig afiliar a un sindicat l’any 1977, quan encara no havia fet 20 anys. Els meus fills ne tenen 35 i 26 respectivament i mai han estat afiliats a cap sindicat. Potser la joventut pensa que aquells que ja se mobilitzaven dintre del franquisme o van començar-ho a fer amb la transició (com és el meu cas) quan encara estava tot per a fer, serem els que els hi seguirem traient les castanyes del foc.

Però ningú és immortal. És mentida que els roqueres i els sindicalistes no moguin mai... Què faran llavors quan per a bé o per a mal perdin els seus referents? Potser plorar al comprovar que ja no els hi queden drets ni llibertats! 

JORNADA DE REFLEXIÓ

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 

La llei electoral espanyola preveu que el dia anterior a unes votacions (darrerament dissabte) sigui jornada de reflexió. A Catalunya la jornada de reflexió va ser ahir, un dia després del referèndum de l’1-O. Ahir tothom va reflexionar sobre el que va passar i que, en algun cas no hauria d’haver passar. Només faltava que s’acabés convocant una jornada de mobilitzacions per avui.

De fet tot va ser molt confús. Sindicats minoritaris com la CGT o el sanitari CATAC-IAC feia dies que havien presentat el preavís perceptiu de vaga a partir del 2-O en previsió de que, finalment, no es pogués votar. Aquest fet permetia aixoplugar-se legalment a qualsevol treballador que decidís exercir el dret constitucional (quina paradoxa!) de vaga.

Ja eren més de les dues de la tarda quan vaig rebre un missatge de text del Secretari General de la UGT de les Terres de l’Ebre Valentí Marín que contenia un manifest de difícil lectura pel mòbil. Vaig haver de buscar-lo per Internet per a assabentar-me correctament sobre el que se’m transmetia. Resumint me deia que fes el que volgués ja que la Mesa per la Democràcia que reunia diverses entitats cíviques, sindicats i alguna associació empresarial, no havia convocat cap vaga general, així com tampoc la pròpia UGT.

Entrada la tarda, el Secretari General de la UGT d’Espanya Josep Maria Álvarez va comparèixer a la Sexta i les seves declaracions anaven en la mateixa línia, tot recordant que les vagues generals són per motius laborals i el que s’havia convocat des de la Mesa de la Democràcia era una jornada de mobilitzacions i reivindicativa.

Al grup de Facebook que porta per nom Treballadors i Treballadores Públics Menyspreats algú va posar un post dient que el dia d’avui no es descomptaria el sou als que fessin vaga. Se va oblidar de dir que no es descomptaria el sou als treballadors de la Generalitat i dels ajuntaments (segurament els governants per ERC, el PDeCAT i les CUP) D’alguns comentaris que es van penjar posteriorment i que sembla que han acabat per esborrar (segurament l’administrador del grup) es podia desprendre la crispació existent que estem vivint.

Tal com vinc dient des de fa temps, alguns sectors de la ciutadania estan molt radicalitzats i arriba un moment en que ja els hi és ben bé igual naps o cols. L’important és fer-se sentir en nom de la legítima reivindicació independentista.

Estic d’acord amb tots els articulistes que s’atreveixen a parlar de fractura social a Catalunya. En el dia a dia me’n dono compte de que és així. Sobre tot quan parlo amb aquells als que els hi fa temor parlar-ne en públic.

Els fets que el passat diumenge hi van haver a diverses poblacions de Catalunya (algunes com la Ràpita, Roquetes o Móra la Nova de les nostres terres) són lamentables i condemnables i mereixedores d’una resposta contundent per part de la ciutadania. Però me sembla que s’ha fet massa en calent, ja que, com s’ha vist, a alguns dels membres de la Mesa per la Democràcia els ha agafat desprevinguts i amb poca capacitat de reacció. Me sembla que les coses no sé fan així.

Davant d’aquesta incertesa he estat esperant a veure que passava amb la meva dona. En principi l’empresa li va marcar serveix mínims condicionada a que avui acudís una companya i deslliurar-la. Quan ella marxaria, jo marxaria. Tot i no compartir l’estratègia que s’està seguint.

Avui, segurament, seran molts els que criminalitzaran els que han acudit a treballar. És vergonyós que així ho facin... I si ho fan serà una mostra més d’aquesta fractura de la que us estic parlant.

Personalment he fet tantes vagues (la majoria vagues generals) que ja he perdut el compte. Les he fet totes excepte la primera que va convocar la CNT a principis dels anys 80. Sense preocupar-me pels diners que me descomptarien. L’important era aixecar la nostra veu en contra de la injustícia.

Durant els anys de la crisi (la mal anomenada crisi!) on s’han trepitjat bona part dels nostres drets socials i laborals he trobat a faltar una vaga general contra el govern de Mariano Rajoy. Tothom callat perquè aixecar la veu suposava un gran perjudici per als sindicats ja que podien perdre les subvencions estatals que tenien a part de veure reduït el nombre de alliberats.

Sovint he tingut la sensació de sentir-me com un titella a les mans d’aquells que dominen la situació en cada moment davant la passivitat dels que ens podrien haver ajudat i no ha van fer.      

UNA VAGA GENERAL PER AL MES DE DESEMBRE?

elplural.com

Fa molts d’anys que no participo en actes del Primer de Maig. Les poques ganes que tinc són directament proporcionals (i incompatibles) amb la meva vida privada. Penseu que aquest dia coincideix amb un dels dies de la Fira de la Terrissa de la Galera i, normalment és el dia que solc portar als meus pares. Aquest any hi varem anar dissabte, però ahir pel matí també teníem una ocupació. La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, juntament amb Castellers de Tortosa havíem d’actuar a la torre de Font de Quinto (Campredó), però el vent ho va impedir.
El que acabo d’explicar, no vull que soni a excusa. De no haver tingut coses que fer, tampoc hauria anat als actes convocats pel meu sindicat, la UGT. Malgrat les discrepàncies que tinc amb aquest sindicat en particular i amb tots els sindicats en general, segueixo afiliat i al corrent de pagament.
Segons he escoltat per la televisió i la ràdio, el Primer de Maig d’aquest any ha estat el més polític des de fa molt de temps. I és que a ningú sé li escapa que la proximitat d’unes eleccions generals van fer que fos així. Els líders sindicals van demanar que el 26-J s’anés a votar. La abstenció no sol afavorir mai els partits d’esquerres i per res del món desitjo 4 anys més de PP encara que sigui amb el suport de C’s.
Però després de veure com els partits que es diuen d’esquerres no han aconseguit posar-se d’acord per a formar un govern alternatiu, tinc (i perdoneu-me pel que vaig a dir), seriosos dubtes que no hi hagi polítics d’esquerres als qui ja els hi vagi bé que es mantingui el PP al govern en detriment dels socialistes i algú més. Hi ha qui a aquest fet l’anomena pinça. No ho sé... Podeu anomenar-ho com vulgueu i fins i tot discrepar de les meves paraules (faltaria més)
Però el que realment em va sorprendre de la jornada d’ahir és que les centrals sindicals més grans (que no és el mateix que dir les grans centrals sindicals) no descartin una vaga general per al mes de desembre... Però contra qui o contra què? Qui governarà al desembre? Si no és el PP, qui ho faci, haurà derogat la reforma laboral que va aprovar el govern de Rajoy?
Veuria molt surrealista que les centrals sindicals convoquessin una vaga general contra un govern d’esquerres als pocs mesos d’haver començat la legislatura. Quantes vagues generals s’han convocat contra el govern Rajoy? Una o no cap? I motius n’hi havia de sobres... Ha estat de lluny el govern espanyol que més retallades en drets ha fet i, en canvi, els sindicats han estat força impassibles davant la situació.
Per què? Per por a les represàlies d’un govern de dretes i, per tant, enemic dels sindicats? Per por de punxar a la convocatòria per manca de suport?
Tot i que hi ha una gran coincidència de que els sindicats encara són necessaris, ja fa anys que dic que hi hauria d’haver una profunda remodelació. I no em pregunteu com hauria de ser aquest canvi. Simplement no ho sé, però el que tinc clar és que les actuals estructures sindicals estan obsoletes.    

No aporto res de nou si dic que el problema que té el nostre país en tema laboral és estructural. És difícil entendre com un país amb una taxa d’atur de més del 21% pot funcionar amb relativa normalitat. A part d’això es crea molt poca ocupació per als joves i entre les dones hi ha molt menys ocupació que entre els homes. També, l’ocupació que es crea sol ser precària. El Primer de Maig es commemora en record d’uns operaris que van morir per reivindicar la jornada de 8 hores. En ple segle XXI la jornada de 8 ores segueix sent una utopia per a molts, la majoria perquè les jornades laborals són a temps parcial i el sou, evidentment, proporcional a les hores de treball. També els hi ha qui voldria treballar i no pot perquè està desocupat i no troba feina.  
Diuen els experts que de no ser per l’economia submergida, la situació seria insostenible. Suposo que a una gran part dels que treballen en negre ja els hi deu d’anar bé, però per a la societat del benestar és una xacra que s’hauria d’eradicar posant més mitjans a l’abast dels organismes encarregats de lluitar contra el frau.