La història sempre ens ha parlat de mestres i deixebles. El mestre és el savi, el que ensenya i el deixeble és l’alumne que n’aprèn (o mira de fer-ho). També és cert que pocs han estat els alumnes que han avantatjat els seus mestres, però se’n donen casos.
A Amposta tenim el mestre Joan Maria Roig que va ser alcalde des de 1987 a 2007 i que mai va perdre unes eleccions i el deixeble Manel Ferré que va ser alcalde des de 2007 a 2015 i que va perdre les eleccions d’aquell any venint d’una majoria absoluta... És el cas típic de l’alumne poc avantatjat i que no ha estat capaç de superar el seu mestre.
Avui us parlaré d’aquests dos personatges que van marcar una època a Amposta: la dels 28 anys de governs de CiU. Us parlaré en passat però amb la vista fixada en les properes eleccions del dia 28. Per poder predir el futur sovint hem de mirar cap enrere per analitzar el passat i veure d’on venim.
Començaré, com no, pel mestre Joan Maria Roig i un vídeo que circula per les xarxes socials on surt donant suport al candidat a l’alcaldia Manel Ferré.
Si he de valorar el contingut del vídeo en una sola paraula ho tinc molt fàcil: ‘patètic!’ Però ho he d’argumentar, no puc desqualificar-lo sense explicar i opinar sobre el seu contingut.
El vídeo comença amb Roig passejant per l’avinguda de la Ràpita d’Amposta. Va sol i de tant en tant aixeca el braç com si saludés a d’altres vianants. Les imatges i el so del vídeo es van enregistrar per separat. Del seu contingut en vull destacar unes quantes frases:
-He dedicat un part important de la meva vida a la política... 30 anys... Amb molts d’encerts i algun altre error... Però sempre en una vocació clara de treballar per la meva gent... La gent d’Amposta i del territori... I pel país...
Per la seva gent, sí. La seva gent eren aquells que els votaven i adulaven, però no per la resta de ciutadanes i ciutadans d’Amposta a qui ens consideraven enemics i mal ampostins pel fet de no pensar con ells i criticar-los-hi la forma sectària de governar.
Vaig coincidir amb Roig a l’ajuntament en la seva darrera legislatura i recordo que sempre treia pit de que treballava pel poble; però mirava més pels seus propis interessos i els del seu partit (CDC) que no pels seus conciutadans.
En canvi és fals que treballes pel territori. ‘Mai ho va fer!’ La seva animadversió cap a Tortosa li servia d’excusa perfecta precisament per a renunciar a treballar conjuntament amb la resta del territori. Un bon exemple el tenim en l’oposició frontal a la Plataforma en Defensa de l’Ebre seguint les directrius que li marcaven Pujol i companyia des de Barcelona.
-Es pot fer una Amposta líder, una Amposta ambiciosa, una Amposta capital del territori que ara no ho és... Manel Ferré tornarà a fer que Amposta sigui capital.
Aquest discurs em sona a ‘vell, caducat i ranci’... Precisament l’eslògan d’Amposta capital el va fer servir Roig per a discutir-li la capitalitat territorial a Tortosa en un temps en que tenia com alcalde a Joan Sabaté (PSC) i era capdavantera en la lluita per la defensa de l’Ebre que era la lluita per la supervivència del territori. Estic parlant del 2003! És o no un discurs vell i caducat?
El mestre Roig i l’alumne Ferré no representen el passat d’Amposta, no... Desgraciadament representen el pitjor passat d’Amposta i ara, el segon, amb el recolzament del primer pretén tornar a ser-ne l’alcalde.
Com alcalde Ferré mai va superar a Roig i mira que va tenir temps per poder aprendre’n ja que va ser al seu costat durant 20 anys i em temo que si ho tornés a ser no ho faria millor. Com ja vaig dir en un escrit anterior: ‘mai segones parts han sigut bones’.
