LLIÇONS D’ÈTICA? LES MÍNIMES!

De Ferreres al Periódico de Catalunya. 

Quan començo a redactar aquest escrit, tot just fa unes hores que acaba de renunciar de José Manuel Soria com a Ministre d’Indústria en funcions. Finalment els esdeveniments l’han superat.

Tal i com ja explicava fa uns dies, Soria anava reconeixent que figurava en societats de els anomenades opaques tal i com aquestes informacions veien la llum i se’n assabentaven els periodistes. Tot i això, en algun cas ho va negar fins que va sortir la seva signatura estampada en algun document.

Puc entendre que puguin haver persones florero que no s’assabenten del que firmen, però un senyor que abans que ministre va ser president de les Palmes, diputat autonòmic, diputat al Congrés, a part d’altres càrrecs de partit, no m’ho crec. Soria era totalment conscient del que estava fent.

També ens hem assabentat que l’Agència Tributària ha emès una paral·lela a Aznar per la que sé li ha fet una liquidació provisional de 199.000€ i, a part, sembla ser (tot i que no és el procediment habitual de l’AEAT) sé li exigeix una declaració complementària. I, per tant, hauria comès frau fiscal ja que el límit està en els 120.000€. Això vol dir que en el pitjor dels casos (que no passarà) Aznar podria acabar a la presó.

També surt al papers de Panamà la dona d’Arias Cañete, el que va ser Ministre d’Agricultura, tan amb Aznar com en Rajoy i que volia fer el transvasament de l’Ebre per ous... Sense conèixer els detalls d’aquest cas, podria ser que la dona de Cañete fos una d’aquestes persones florero a les que em referia abans. I en el cas de que no ho fos, com a dona d’un ministre del govern tampoc està bé que obri comptes opacs a paradisos fiscals.

El que m’emprenya d’aquesta situació és que durant aquests anys de la crisi (millor anomenar-la ESTAFA) han sortit tota una sèrie de personatges, entre ells molts de polítics, que ens han demanat contenció en la despesa i sacrificis econòmics. Per tant, a tots aquells als qui ens van abaixar el sou, ja ho sabeu: ajo y agua (A JODERSE Y AGUANTARSE –tal i com solia dir Carlos Fabra) D’altres, com per exemple Mario Conde sortien dient que ells tot ho feien bé i que em cap cas havien robat tot i enviar al Banesto a la bancarrota.

Per tant, quan te’n assabentes de les mentides que ens han arribat a dir i que els que més ens demanaven sacrificis són els pitjors de tots (algú pot assegurar-me que hi ha algun càrrec del PP completament net?)

Durant anys, en aquest país, qui no ha robar és perquè no ha pogut, no perquè no ha volgut (tal i com em va dir una vegada un) I començat pels del PP i seguint pels de Convergència i continuat pels d’altres partits com els socialistes. Per a tots n’hi ha hagut!

Però el pitjor de tot és que ningú tampoc me pot assegurar que encara no surtin més casos com aquests. El afer dels papers de Panamà afecta només un ganivet que és el de Mossack Fonseca, però despatxos professionals especialitzats en aquest temes n’hi deu d’haver molts més. Per tant, segurament estaríem parlant de la punta de l’iceberg de la corrupció mundial.

Tan ens van dir que la culpa de la crisi era dels ciutadans que havíem gastat el que no teníem que alguns es varen sentir culpables (jo no!) Fins i tot potser tenien remordiments quan portaven, per exemple el cotxe al taller, i el mecànic de torn no els hi feia la factura i així s’estalviaven l’IVA. Potser si que sumats tots aquests ives que no s’han pagat pugui pujar un fotimer de milions d’euros... Però quan pugen tots els ives, tots els irpfes i tota la corrupció que hi ha hagut a aquest país durant les darreres dècades. Perquè la corrupció no ve de fa uns anys, ve de molt més lluny. Recordeu per exemple el cas Banca Catalana?

Com poden el nostres governants demanar-nos que complim amb les nostres obligacions tributàries si segur que ells mateixos o gent del seu entorn més proper estan immersos en casos de corrupció?

No cal anar molt lluny. Al nostre territori l’han afectat casos com l’Innova que té l’epicentre a Reus però que arriba fins a Amposta, el Perelló o Roquetes o el cas de la consultoria Efial que va esquitxar a l’alcalde de l’Ametlla de Mar i, segons sembla, també ho podria fer a qui era l’alcalde de Girona en aquella època... Suposo que sabeu de qui parlo, no?  

NORBERTO J. ORTIZ

Potser el títol us desorientarà una mica. Norberto Juan Ortiz Osborne, és conegut artísticament com a Bertín Osborne. Cantant, presentador i penques, és un dels que surt a la llarga llista de personalitats nacionals i internacionals dels coneguts com a papers de Panamà.

Dimarts passat vaig tenir ocasió d’escolar les explicacions que va donar al programa Más vale tarde de la Sexta.

Trobava normal la seva conducta i la justificava dient que qualsevol que tingués la possibilitar de fer-ho ho faria i que és normal voler pagar menys impostos dintre de la llei...

El tema és que quan obris una societat a un paradís fiscal utilitzant, com ha estat el cas, el despatx professional de Mossack Fonseca es fa per evadir capitals no controlats pel fisc espanyol, ja que d’estar-ho, no faria cap falta utilitzar canals opacs per a enviar fortunes lluny del territori espanyol.

De tot el que va dir Bertín Osborne, en una cosa li he de donar la raó. Va dir que va crear la societat per a poder comprar una casa ja que d’haver-ho fet amb el seu nom li hauria comprat el doble. És així, si un té una propietat que vol vendre y el comprador és una persona solvent econòmicament parlant, automàticament s’incrementa el preu.

Mentre Bertín Osborne va estar en directe al programa, els periodistes, sobre tot la presentadora li van agrair el gest d’explicar-se públicament, cosa que la majoria dels implicats no ha fet i si han comparegut davant els mitjans de comunicació ha estat per negar-ho o al·legar desconeixement. Aquell que surt reconeixent la seva implicació però ho fa justificant-se com ho va fer dimarts el cantant andalús, és perquè és un fanfarró o com he dit al començament, un penques!

Ahir dimecres el Periódico portava la informació a doble pàgina, tot i que ja feia dies que s’estava parlant del tema... Però cada dia hi ha novetats.

Un dels protagonistes de les darreres hores ha estat el ministre d’Indústria José Manuel Soria que abans va ser alcalde de les Palmes de Gran Canària pel PP, així com d’altres càrrecs institucionals i de partit. El personatge en qüestió, després de negar-ho tot, va reconeixent i justificant-se a mesura que van sortint informacions periodístiques que el relacionen... I quan un periodista s’atreveix a preguntar-li sobre el perquè no ho havia dit abans es justifica amb un simple:

-És que m’ho havia preguntat?

De la llista de noms que ahir ens recordava el Periódico n’hi ha alguns que em criden poderosament més enllà de Messi, Cameron, Núñez o Putin... Com per exemple Demetrio Carceller, propietari del grup Damm, un personatge que no és el primer cop que surt a la llum per frau fiscal o Miguel Arias Cañete, que tot i que em sembla que la que figurava als papers era la seva dona, segurament és d’aquelles persones que no ha exercit directament cap activitat més enllà de la seva ocupació al Ministeri d’Afers Estrangers i Cooperació. El que passa és que mentre el seu home es dedica a la política, ella no i sempre està pitjor vist un polític corrupte que una persona del carrer corrupta per molt que estigui casada amb un polític. N’hi ha d’altres com Blesa o Oleguer Pujol (un dels fills del Molt Poc Honorable) que, segurament, sortirien a totes les llistes, ja siguin de Panamà o de qualsevol altre paradís fiscal.

Qui no té res a veure amb els papers de Panamà, però que tot i això, també se’n està parlant molt en aquests dies, és de Mario Conde. Mario Conde es va donar a conèixer quan va arribar a la presidència del Banco Español de Crédito que sota la seva presidència va modernitzar el nom i es va passar a dir Banesto. Era l’arquetip d’empresari triomfador i modern i, evidentment jove. Llavors, com ara, és difícil que una persona amb menys de 40 anys pugui arribar al lloc més alt d’una empresa important.

Però el temps va demostrar que tot era un buf, i el que és pitjor, un lladre de cap a peus.