 |
| Haggis. |
Abans dels viatge me van advertir que a
Escòcia se menjava molt malament. Per tant vaig marxar amb la mentalitat que
hauria de menjar qualsevol cosa... I tinc que advertir-vos que sóc molt difícil
a l’hora de menjar, ja qui hi ha coses que no m’agraden i d’altres que
prefereixo no provar.
Però en acabar el viatge ho vaig fer amb el
convenciment de que tan malament no havia menjat. És evident que la cuina
escocesa té molt poc a veure amb la nostra, la qual cosa me reafirma que aquí
se menja molt bé.
Si busques per Internet l’entrada gastronomia
escocesa, el cert és que no diu massa cosa. Diu que és una cuina basada amb els
productes de la terra (carn, peix, verdures, hortalisses...) , senzilla, plena
de sabors i aromes i que deriva de la cuina tradicional de la gent de la terra
i la mar.
També diu que darrerament ha adquirit mala
fama perquè els turistes d’aquí quan van a Londres o Edimburg prefereixen el menjar
ràpid... No va ser el nostre cas i, no obstant, no li posaria ni de lluny un notable.
Tot i que, segurament, la gent d’allí la deuen de trobar exquisida i potser la
nostra no tan bona com ens pensem. Tot és qüestió de gustos i dels que estàs
acostumat a menjar.
 |
| Pit de pollastre farcit de haggis. |
Sembla ser que el producte estrella són els haggis. Ens ho va recomanar uns dels
guies i no vam perdre l’ocasió de provar-los. Els haggis són una mena de botifarra (baldana) sense pell. Estan fets amb
els subproductes del corder i s’acompanyen amb purés de verdures i patates.
 |
| No és una croqueta... És un ou dur arrebossat. |
Una de les coses que més me va cridar l’atenció
és la poca quantitat de carn i peix que ofereixen els restaurants, tot i estar
prop de la mar. Tampoc és habitual la carn de corder.
És cert que uns dels plats que està més de
moda és el fisch and chips (peix amb
patates fregides), però ni tan sols vaig tenir curiositat en provar-lo.
Als restaurants s’estila molt el que aquí
diríem un plat combinat. El producte principal s’acompanya d’altres productes
com per exemple patates (fregides o al caliu), enciam, tomata, bolets, però
sobre tot purés.
Els anglosaxons tenen fama d’esmorzar bé. És
el que se diu un beakfast. Potser
sigui l’àpat més consistent de tots els que fan durant el dia. Us el podeu
imaginar: ous revolts amb cansalada i algun altre producte (fesols,
xampinyons....), però té moltes varietats: amb ous fregits, salsitxes, etc.
Però també té restaurants de cuines d’altres
indrets del planeta. Per exemple n’hi havia d’espanyols... I de catalans! Però
no hi vam entrar i no va ser que no ho demanés. A Edimburg, sense saber-ho vam
entrar a un grec. En acabar de dinar vam preguntar-li al propietari si era de
Grècia i ens va dir que sí posant-se molt content en veure que ho havíem endevinat.
La sorpresa però la vaig veure a Inverness: a
un restaurant s’oferien xurros.
MÉS INFORMACIÓ:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gastronomia_d%27Escòcia
https://www.exploraescocia.com/noticias-escocia/la-gastronomia-en-escocia/
http://www.viajaredimburgo.com/gastronomia-escocesa-edimburgo.php
