AVUI COM AHIR

Dos mesos després de les darreres eleccions municipals la fisonomia d’Amposta no ha canviat per a res. Avui seguim com ahir, com abans d’ahir, com sempre... Ja sé que pel mig hi ha hagut unes eleccions generals que han paralitzat gaire bé la vida política, però això no és excusa per a que el nou (vell) govern municipal es posi a treballar i millorar aquells aspectes de la nostra ciutat que tanta falta tenen. Adam Tomàs i la seva candidatura van revalidar la majoria absoluta però pel camí van perdre 5 regidors i més de 2.000 vots. És una dada significativa, per a tenir en compte i reflexionar. I si no ho fan s’equivocaran de mig a mig. Caldria analitzar els motius d’aquesta pèrdua de regidors i vots però és evident que una part és degut al descontentament de l’electorat que li va donar la seva confiança en les dues anteriors eleccions municipals. Des d’aquells que s’han sentit traïts en veure com no se’ls hi feia cas quan van demanar la supressió dels actes taurins fins els que en 8 anys de governs d’ERC-EA no han vist millores substancials a la nostra ciutat. De vegades tinc la sensació que a Amposta hi conviuen diverses categories de ciutadans tot i que a l’hora de pagar els nostres impostos no hi hagi cap mena de diferència. Les brigades de neteja tenen més cura de la zona del centre on es desenvolupa la major part de la vida social de la nostra ciutat que a la resta dels barris. Mireu, al barri on visc, les màquines de neteja (que produeixen un soroll infernal) comencen a passar a primera hora dels diumenges. Doncs bé, ja fa al menys dos diumenges que no s’han sentit. Així no és estrany veure aquelles deixalles del terra ‘que ja s’han fet familiars’ i les poques papereres que hi ha plenes a rebentar. De vegades els camions de la brossa tampoc passen diàriament i les bosses d’escombraries i tota mena de residus son ben visibles pels voltants de les illes de contenidors; també han retornat les herbes a les juntes de les voreres amb l’asfalt reproduint els ‘microsistemes’ d’anys anteriors. ¿I sobre la circulació què? És evident que tampoc ha millorat en res. Només cal sortir al carrer i comprovar-ho per un mateix. L’altre dia a un grup molt popular d’una xarxa social, un usuari donava una idea per a millorar la seguretat dels vianants i els conductors. Textualment deia això: -Jo eliminaria l'aparcament previ als passos de vianants, això permetria una millor visibilitat i seguretat per a tothom i evitaria les frenades brusques i el perill que comporta per a tots! Sí, ja sé que es perdrien llocs d'aparcament, però no és millor evitar un accident que aparcar? ¿Us imagineu per un instant que aquesta idea es pogués portar a terme i a sobre funcionés? Jo no... L’incivisme a les ciutats i pobles és cosa d’uns quants. Potser cada vegada més perquè si un porta un paper a la ma i veu el terra plena de papers i la paperera més propera està plena, ¿qui l’impedeix que ell també l’acabi tirant? Amb les negligències dels conductors passa alguna cosa semblant. Mentre que els uns mirem de complir amb les normes de circulació i regles bàsiques de civisme i convivència que pertoquen, sempre hi ha a qui no l’importa gens ni mica el benestar i seguretat de la resta dels seus conciutadans. Només actuen pel seu propi interès i si no troben aparcament hi han de donar una volta per veure si per les rodalies hi ha alguna plaça buida, directament no ho fan i aparquen al primer forat que veuen sense importar-los si deixen el cotxe al bell mig del carrer, si hi tenen que accedir en direcció contrària o bé dificulten la visibilitat dels conductors que passen per aquell punt. Els hi dona exactament igual... Amb aquest panorama, ¿com es pot demanar a aquests ciutadans que canviïn d’actitud i que deixen lliures els aparcaments que hi ha al costat dels passos de vianants? I a sobre se’ns riuran a la nostra cara com alguns propietaris de gossos que conec i que no recullen els excrements de les seves mascotes. I així continuem i continuarem. Els uns fent el beneit (de vegades és la sensació que tinc) i els altres comportant-se de manera antisocial tal i com ho han fet sempre amb els ulls grossos de les nostres autoritats municipals. NOTA ADICIONAL. Per cert, estem a les acaballes del mes de juliol i encara no m’ha arribat l’exemplar de la Revista Amposta corresponent al mes de juny. Segur que quan m’arribi portarà la propaganda electoral de les eleccions del passat diumenge. A veure per quin partit em decideixo...

PACTES PER A TOTS ELS (DIS) GUSTOS

-Que us bombin a tots! Aquestes paraules de Xavier Trias dites poc abans de que el socialista Jaume Collboni fos escollit nou alcalde de Barcelona son sense cap mena de dubte les que passaran a la història de la constitució de l’Ajuntament en la que serà la 11a legislatura. Poc abans (i quan dic poc estic parlant d’aproximadament 1 hora), Xavier Trias ja es veia per segona vegada com alcalde de la capital catalana gràcies a un pacte amb Ernest Maragall d’ERC i gràcies també a que Collboni no havia aconseguit tancar un acord amb les altres formacions polítiques que van aconseguir representació el passat 28 de maig. D’aquí l’enorme enrabiada de Trias que va ser ‘recuperat’ als 76 anys per Junts x Catalunya (un dels partits hereus de l’antiga Convergència) única i exclusivament per a guanyar l’alcaldia de Barcelona que va estar en mans d’Ada Colau (Barcelona en Comú) els darrers 8 anys. Però el que era un gran disgust per a Trias va significar alegria majúscula per a Jaume Collboni i el PSC que tornaven a governar Barcelona després de Jordi Hereu, l’últim alcalde socialista (2006-2011). Mai no plou a gust de tothom... Entenc la rebequeria de Xavier Trias, però no entenc a tots aquells que han criticat el pacte de Barcelona quan, si han pogut, han estat ells mateixos es que han pactat per a desallotjar els PSC de les alcaldies. Estic parlant evidentment de Girona i ja una mica més cap a casa a Sant Jaume d’Enveja. Si a uns ajuntaments els pactes son perfectament lícits, els altres també i qui no ho vegi així, que s’ho faci mirar. Ah! Que la diferència està en que Barcelona és la capital catalana...? Tal i com li vaig sentir dir una dia a Carlos Fabra, el de la Diputació de Castelló: Ajo y agua (A JOderse Y AGUAntarse). En canvi a Tortosa es va viure una situació molt similar a la de Barcelona. Ja abans de les eleccions Movem Tortosa de Jordi Jordan (un partit de l’òrbita de Catalunya en Comú) i el PSC encapçalat per Víctor Grau van decidir acudir junts formant un ‘tàndem’ electoral. Després de no poder guanyar les eleccions i quedar-se molt lluny de les expectatives que tenien van aconseguir pactar amb ERC, un partit històricament maltractat per CiU i els seus hereus a la capital del Baix Ebre. Per a fer possible el pacte van haver de renunciar a l’acta de regidor Xavier Faura que havia liderat la candidatura en els dues últimes eleccions i Josep Rima, el número 3 de la candidatura. Un fet no sé si qualificar-lo de curiós o anecdòtic és que a la majoria dels pobles on els que havien governat no han tret majoria absoluta, els partits que havien estat a l’oposició han buscat acords amb altres partits amb representació municipal per a capgirar la situació. Exemples clars es tenim a la Sénia, l’Ametlla de Mar, Bot, Corbera d'Ebre, el Pinell de Brai o el ja esmentat Sant Jaume d’Enveja. -Haurien de canviar la llei electoral -Hem deien no fa molts dies-. Potser sí... O potser no. Ves a saber. Igual si la canviaven seguiríem trobant defectes. I és que la perfecció absoluta només existeix en contades vegades. El que m’ha cridat poderosament l’atenció ha estat els pactes que s’haurien tancat als 4 consells comarcals ebrencs. Al principi semblava que Junts i ERC havien arribat a un principi d’acord per governar plegats tots els consells comarcals i que es repartirien les presidències com a bons germans: La Terra Alta i el Baix Ebre per a Junts mentre que ERC presidiria el Montsià i la Ribera d’Ebre. Finalment tot sembla indicar que al Montsià hi haurà un govern de Junts i el PSC, al Baix Ebre haurien arribat a un acord ERC, PSC i Comuns (Movem) i a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta el pacte hauria estat entre ERC i PSC. Com es pot veure hi ha pactes per a tots els gustos (o disgustos, segons som es miri), ja que no és el mateix assolir el pacte que un desitja per als seus propis interessos polítics que no que les negociacions se’t acabin girant en contra i en un tres i no res et trobes fora de qualsevol govern. Si es diu que el futbol és futbol també podria dir-se que la política és la política...

28 DE MAIG DE 2023: LA NIT ON NINGÚ VA GUANYAR A AMPOSTA

La nit electoral del 28 de maig es recordarà a Amposta per ser ‘la nit on ningú va guanyar’. Després de l’escrutini i vist els resultats, no crec que cap partit digui o pensi que ha guanyat com es sol fer quasi sempre. Comencem per EA-ERC-AM. Tot i que van conservar la majoria absoluta, aquesta va ser per la mínima (la majoria absoluta està en 11 regidors i 11 en van ser els que van treure). Però no oblidem que venien de 16 i que per tant en van perdre 5 pel camí. Quan una formació té una majoria tan aclaparadora costa pensar que en perdrà tants i més creient que durant els 8 anys que van estar al capdavant del govern municipal ho havien fet molt bé. Juts per Amposta-CM (l’antiga CiU) encapçalada novament per Manel Ferré que ja va ser alcalde de la nostra ciutat entre 2007 i 2015 i que havia abandonat la política després de perdre les eleccions d’aquell any tenia l’objectiu de tornar a assolir el govern municipal ni que fos amb pactes amb d’altres formacions. Us recordo que ja va tenir contactes amb alguna formació per a intentar formalitzar una aliança abans de les eleccions i no dubto que si els números hagueren sortit també ho hauria fet després. Però els 7 regidors que va obtenir finalment son del tot insuficients. La conclusió que en trec d’aquest resultat que a priori no és dolent, és que a part de tenir un vot fidel, en corre el rumor per Amposta que podrien guanyar les eleccions, una part dels antics votants d’EA-ERC-AM es van apuntar al que van creure ‘cavall guanyador’. No va ser així. També les expectatives de Som Amposta de la ma de Germán Ciscar eren elevades. Tan elevades que van llençar a buscar sobres en blanc (es van quedar sense sobres per ensobrar les seves paperetes) perquè, segons els membres de la pròpia candidatura, ‘la gent els parava pel carrer per a demanar-los paperetes’. Tenien 2 regidors i en van treure 3, lluny dels 6 que els hi donava una enquesta que ells mateixos van fer circular al començament de la campanya electoral. L’objectiu de Som Amposta era poder formar part de l’equip de govern i estava obert a pactar amb Junts. Sense cap mena de dubte el gran perdedor de la nit va ser el PSC-CP (candidatura de la qual formava part) que liderava per primera vegada Jordi Pérez. Els socialistes ampostins van perdre els 2 regidors que havien obtingut fa 4 anys i, per primera vegada des del restabliment de la democràcia es van quedar fora del consistori. Tampoc va treure representació Ara Amposta la llista encapçalada per Pau Pujol, un antic militant de Convergència Democràtica de Catalunya i que va ser l’únic que va dir que no pactaria amb Junts perquè era ‘normalitzar la corrupció’. PCCC i Vox, les altres dues candidatures que concorrien a Amposta tampoc van treure cap regidor.

FRONT COMÚ

Un vídeo penjat a les xarxes socials al principi de la precampanya de les municipals on apareixia Pau Pujol va obrir la caixa dels trons. El cap de files d’Ara Amposta denunciava que l’exalcalde Manel Ferré els havia proposat fer un front comú per mirar de desbancar Adam Tomàs de l’alcaldia d’Amposta donant a entendre que aquest front comú s’havia de fer aglutinant en una sola candidatura a tota l’oposició. Segons Pujol el partit municipalista Som Amposta li hauria donat el seu vist i plau. Com que la notícia em va semblar una mica inversemblant vaig preguntar al candidat a l’alcaldia pel PSC Jordi Pérez si tenien alguna constància d’aquesta iniciativa. Per a la meva sorpresa em va dir que sí, que Manel Ferré s’havia posat en contacte amb membres dels PSC local per a oferir-los aquesta possibilitat. Passat uns dies Jordi Pérez i Manel Ferré es van trobar pel carrer i aquest darrer li digué: -Encara espero la vostra resposta... -D’haver estat interessats en el teu oferiment ja t’hauríem contestat, si no ho hem fet és que no hi estem -li va respondre Jordi Pérez-. S’ha d’anar molt desesperat i a la vegada ser molt mesquí per arribar a fer aquest oferiment al PSC d’Amposta després d’haver menyspreat els seus regidors, a la seva militància i fins i tot els seus votants quan va ocupar càrrecs de govern a l’Ajuntament. Amb la proclamació de candidatures es va veure que finalment no hi va haver cap pacte, però què passarà després del 28 de maig? En política tot és possible però abans que res la llista que encapçala l’actual alcalde Adam Tomàs haurà de perdre la majoria absoluta, la qual cosa no està tan clara ja que ve d’una majoria molt sobrada (16 de 21 regidors). Per tant n’hauria de perdre al menys 6 per a que la resta de formacions puguin fer el front comú tan desitjat per Manel Ferré (en aquest cas ja hauria de ser un pacte postelectoral). Després s’hauria de veure quants partits entren al consistori i com queda configurat. Tot i que a priori tenim dret a poder fer les nostres conjectures, els resultats finals poden diferir molt de les previsions que hagin pogut fer els uns i els altres. A hores d’ara els resultats son imprevisibles i només el resultat final reflectirà la veritable l’opinió dels votants d’Amposta. Mentre aquest dia arriba quasi totes les formacions polítiques que concorren a la nostra ciutat han penjat cartells amb el rostre del seu cap de llista. De tots ells m’ha cridat l’atenció la del candidat de Junts Manel Ferré. Surt somrient i amb cara de no haver trencat mai un plat. Sense dubte una imatge molt diferent a la que realment té... I sé de que parlo!

EL MESTRE I EL DEIXEBLE POC AVANTATJAT

La història sempre ens ha parlat de mestres i deixebles. El mestre és el savi, el que ensenya i el deixeble és l’alumne que n’aprèn (o mira de fer-ho). També és cert que pocs han estat els alumnes que han avantatjat els seus mestres, però se’n donen casos. A Amposta tenim el mestre Joan Maria Roig que va ser alcalde des de 1987 a 2007 i que mai va perdre unes eleccions i el deixeble Manel Ferré que va ser alcalde des de 2007 a 2015 i que va perdre les eleccions d’aquell any venint d’una majoria absoluta... És el cas típic de l’alumne poc avantatjat i que no ha estat capaç de superar el seu mestre. Avui us parlaré d’aquests dos personatges que van marcar una època a Amposta: la dels 28 anys de governs de CiU. Us parlaré en passat però amb la vista fixada en les properes eleccions del dia 28. Per poder predir el futur sovint hem de mirar cap enrere per analitzar el passat i veure d’on venim. Començaré, com no, pel mestre Joan Maria Roig i un vídeo que circula per les xarxes socials on surt donant suport al candidat a l’alcaldia Manel Ferré. Si he de valorar el contingut del vídeo en una sola paraula ho tinc molt fàcil: ‘patètic!’ Però ho he d’argumentar, no puc desqualificar-lo sense explicar i opinar sobre el seu contingut. El vídeo comença amb Roig passejant per l’avinguda de la Ràpita d’Amposta. Va sol i de tant en tant aixeca el braç com si saludés a d’altres vianants. Les imatges i el so del vídeo es van enregistrar per separat. Del seu contingut en vull destacar unes quantes frases: -He dedicat un part important de la meva vida a la política... 30 anys... Amb molts d’encerts i algun altre error... Però sempre en una vocació clara de treballar per la meva gent... La gent d’Amposta i del territori... I pel país... Per la seva gent, sí. La seva gent eren aquells que els votaven i adulaven, però no per la resta de ciutadanes i ciutadans d’Amposta a qui ens consideraven enemics i mal ampostins pel fet de no pensar con ells i criticar-los-hi la forma sectària de governar. Vaig coincidir amb Roig a l’ajuntament en la seva darrera legislatura i recordo que sempre treia pit de que treballava pel poble; però mirava més pels seus propis interessos i els del seu partit (CDC) que no pels seus conciutadans. En canvi és fals que treballes pel territori. ‘Mai ho va fer!’ La seva animadversió cap a Tortosa li servia d’excusa perfecta precisament per a renunciar a treballar conjuntament amb la resta del territori. Un bon exemple el tenim en l’oposició frontal a la Plataforma en Defensa de l’Ebre seguint les directrius que li marcaven Pujol i companyia des de Barcelona. -Es pot fer una Amposta líder, una Amposta ambiciosa, una Amposta capital del territori que ara no ho és... Manel Ferré tornarà a fer que Amposta sigui capital. Aquest discurs em sona a ‘vell, caducat i ranci’... Precisament l’eslògan d’Amposta capital el va fer servir Roig per a discutir-li la capitalitat territorial a Tortosa en un temps en que tenia com alcalde a Joan Sabaté (PSC) i era capdavantera en la lluita per la defensa de l’Ebre que era la lluita per la supervivència del territori. Estic parlant del 2003! És o no un discurs vell i caducat? El mestre Roig i l’alumne Ferré no representen el passat d’Amposta, no... Desgraciadament representen el pitjor passat d’Amposta i ara, el segon, amb el recolzament del primer pretén tornar a ser-ne l’alcalde. Com alcalde Ferré mai va superar a Roig i mira que va tenir temps per poder aprendre’n ja que va ser al seu costat durant 20 anys i em temo que si ho tornés a ser no ho faria millor. Com ja vaig dir en un escrit anterior: ‘mai segones parts han sigut bones’.

RETORN AL PASSAT

Ja és oficial. El doctor en medicina Manel Joaquim Ferré Montañés, qui va ser alcalde d’Amposta durant dues legislatures (entre els anys 2007 i 2015) encapçalarà la llista de Junts a les properes eleccions municipals de maig. La posada en escena de la presentació va estar quasi a l’alçada de les antigues presentacions de CiU, ja que va comptar amb la presència de Jordi Turull, Secretari General de Junts x Cat i Jaume Giró ex-Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya. El lema escollit per a la precampanya és ‘l’Amposta que vols’. Quan un candidat ja ha estat alcalde per a bé o per a mal deixa un llegat. No comença de zero, sinó que ja porta un bagatge fruit dels anys que ha estat al govern municipal. I cal dir que a mi, el bagatge de l’ex-alcalde no m’agrada gens ni mica. Quan Adam Tomás, l’actual alcalde, li va arrabassar l’alcaldia ja fa quasi 8 anys va trobar la ciutat tan desendreçada com ho està ara. És veritat que durant aquest temps no ha sabut capgirar la situació, però cal tenir memòria i recordar que no la van trobar molt millor. També vull recordar per aquells que van faltats de memòria que Manel Ferré, va perdre l’alcaldia (venia d’una majoria absoluta amb 11 regidors i es va quedar amb 7 regidors) en gran part gràcies a les polèmiques sorgides durant els mesos anteriors a la cita electoral i que tenien que veure amb la seva gestió al capdavant de l’alcaldia. Aquestes temes encara continuen pendents de judici. En veure perduda l’alcaldia, el Dr. Ferré va protagonitzar una gran espantada renunciant a l’acta de regidor i desapareixent completament de la vida pública ampostina així com de les xarxes socials. De tots els càrrecs que havia ocupat durant els anys que va estar a l’Ajuntament d’Amposta sembla que només es va quedar amb el de President del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), una associació patronal creada per Convergència. Les males llengües (que sempre les hi ha) diuen que el motiu principal del retorn a la política de l’ex-alcalde ha estat precisament les pressions d’aquesta patronal del sector sanitari, ja que segons sembla, per a ser-ne membre s’ha d’ostentar un càrrec electe municipal i Manel Ferré portaria més de 7 anys incomplint els estatuts de l’associació. A quatre mesos vista de les eleccions tinc un dubte: Què farà Manel Ferré si no assoleix l’alcaldia? Plegarà com ho va fer el 2015 o serà un simple regidor de l’oposició, una situació totalment nova per a ell que durant els 28 anys que va estar a l’ajuntament sempre va tenir responsabilitats de govern. Vull pensar que aquesta vegada Manolito no donarà un cop de porta i seguirà (mal que li pesi a l’oposició) ja que s’hi juga massa... O segueix de regidor i per tant continua al capdavant del CSSC o torna a reobrir la consulta privada que va tenir fa uns anys. No li queden moltes més opcions... En la majoria dels casos significaria un retorn al passat... Un retorn que, posant-nos en el pitjor, seria retornar a l’Amposta dels anys foscos. Del sectarisme polític, de l’autoritarisme, del suport al transvasament... Precisament l’Amposta que NO vull ni per a mi ni per a ningú!

SOBRE LA BAIXA DE MILITÀNCIA D’UNA REGIDORA DEL PSC D’AMPOSTA

La baixa de militància de la regidora socialista a l’Ajuntament d’Amposta l’Anna Tomàs ha deixat el grup municipal del PSC en una única regidora: l’Àngels Calleja. El motius que ha al•legat per a donar-se de baixa han estat per ‘desavinences de pensament polític i d'estratègia de fer política municipal ’. És lícit discrepar de la manera de fer d’un partit polític. Per això i per alguna cosa més jo també em vaig donar de baixa del PSC ja fa uns quants anys. El que no trobo correcte és no renunciï a l’acta de regidora tal com li esta exigint el ja expartit. A l’Estat Espanyol els candidats solen presentar-se baix les sigles d’un partit o d’una agrupació d’electors en llistes tancades i, per tant, opino que aquells que obtenen l’acta ja sigui de regidor, de diputat, etc. ho deuen, en gran mesura, al partit pel qual s’han presentat. Cal dir que entre Anna Tomàs i jo mai hi ha hagut sintonia (allò que ara se’n sol dir feeling). Pràcticament no vam coincidir a l’agrupació del PSC d’Amposta ja que quan ella era militant i regidora en la seva primera etapa jo encara no anava pel local del partit i quan jo vaig ser militant i regidor la que no venia era ella. Després va arribar una etapa que tot i seguir militant, vaig deixar d’assistir a les reunions del partit majoritàriament per discrepàncies amb les seves polítiques a Catalunya, però també a Espanya. Aquells que em segui des de fa anys sabeu que escric sovint. Durant un temps, en alguns dels meus escrits em mostrava molt contrariat per la manera de fer del socialisme. Aquests escrit els publicava a la pàgina de Facebook de l’agrupació local del PSC d’Amposta tot i que necessitaven l’aprovació de l’Antoni Espanya que n’era el moderador de la pàgina. Fins que un dia, de sobte, els meus escrits van deixar d’aparèixer publicats. Després de deixar passar un temps prudencial vaig posar-me en contacte amb el moderador per a preguntar-li el motiu pel qual els meus escrits ja no veien la llum a la pàgina del PSC. La seva resposta em va deixar perplex: Ja no soc el moderador, ara la moderadora és l’Anna Tomás. La reflexió que em vaig fer ràpidament és que com un partit (o una persona d’un partit) pot negar l’opinió a un militant de base al corrent de les seves quotes d’afiliat... Amb aquest anunci ja heu pogut endevinar un altre dels motius pels quals em vaig donar de baixa del PSC... A ningú se li escapa que aquest és un any preelectoral. L’any que ve (com passa el temps!) hi tornaran a haver-hi eleccions municipals. Per a tots aquells que aspiren a ser candidats per a ocupar posicions capdavanteres ha arribar l’hora de postular-se com a tals. Però sovint hi ha sorpreses i no sempre les estratègies personals acaben sortint bé i és llavors quan arriben les frustracions. El PSC d’Amposta encara no s’ha pronunciat sobre qui serà el seu candidat (o candidata) a encapçalar la llista de les properes municipals però potser la militància ja coneix aquest nom i només s’està esperant el moment oportú per a fer-ho públic.

CARTELLS ELECTORALS

El passat diumenge 7 de juliol van retirar el que possiblement era l’últim cartell de la campanya de les municipals passades. Curiosament poc després d’haver-li fet una foto. Com podeu veure el cartell estava encongit i hi apareix la imatge del nostre alcalde Adam Tomàs.  

Segons la llei electoral els cartells han de penjar-se a partir de les 0:00 hores del dia que comença la campanya electoral, ja que anteriorment no se pot demanar el vot, tot i que ara quasi bé mai se demana el vot als cartells.

Igual com hi ha un període per poder penjar o enganxar propaganda electoral, n’hi ha un altre per a treure-la, principalment les banderoles i cartells enganxats als fanals. Crec recordar que aquest termini és de quinze dies des de la data electoral.

Arribat a aquest punt potser pensareu que és una queixa. Res més lluny. Me sembla fins i tot normal que quan l’empresa que s’encarrega de posar i treure les banderoles cometi algun error. En aquest cas haver-se’n deixat alguna, ja que la que apareix a la foto no va ser l’única que se va quedar per llevar-se.

Ho dic, perquè quan estava a l’ajuntament i a Amposta hi havia un altre règim, era l’encarregat de controlar la penjada de les banderoles (que no la retirada). Era una feia força feixuga, ja que se feia per la nit i no sempre amb les millors condicions climatològiques. Quan ja pensava que la feina estava més o menys controlada (que solia ser a altes hores de la matinada), donava als operaris les darreres instruccions i me’n anava a dormir.

Un parell de vegades se va quedar alguna banderola sense retirar. Llavors l’antic règim ens ho feia saber com si haguéssim comés un crim. Sembla ser que retirar una o dues pancartes era una feina massa feixuga per a la brigada.

Una vegada, mentre estava treballant, me va sonar el telèfon. Era el responsable de fer la mateixa feina que jo a CiU.

-Escolta Joan que no sé a quin carrer heu col·locat dues banderoles més de les que teníeu assignades.

Per aquells que no ho sàpiguen se feia una mena de sorteig i cada formació política havia de col·locar un nombre determinat de banderoles als carrers assignats. Ignoro si encara se fa així. Personalment sempre penso que la mesura estava totalment desfasada ja que amb el creixement d’Amposta cada vegada hi havia més carrers urbanitzats i per tant més fanals on col·locar-se, mentre el nombre de banderoles si fa o no fa sempre era el mateix.  

-Bé... I per això me truques? Ja saps que les col·loca una empresa i, segurament, tot hi les ordres que tenien, quan me’n vaig anar a dormir, se van haver d’equivocar...

-Sí, però tu saps que la normativa diu... (Amb un to autoritari espatarrant).

-Ja saps que les normes estan per a incomplir-se (li vaig respondre).

Segurament si li hagués dit una mala paraula no s’ho hauria pres tan malament...

Finalment li vaig fer una pregunta:

-Tu coneixes alguna norma que no s’hagi incomplert mai?

Jo no... I vosaltres?

Eren els amos i senyors d’Amposta i tot s’havia de fer segons el seu gust.     

PACTES MUNICIPALS: BARCELONA I SANTA COLOMA DE FARNERS

Façana de l'Ajuntament de Barcelona. 

L’independentisme oficial (el del llaç groc) està emprenyat perquè Ernest Maragall no va aconseguir un ajuntament més per als seus interessos polítics: el de Barcelona, cap i casal de Catalunya.

Vaig tenir el plaer de conèixer personalment a l’Ernest. Al menys ens vam trobar en dues vegades: la primera quan va intervenir d’estrella convidada al míting que els socialistes ampostins vam fer durant la campanya de les municipals de 2007. La segona a la inauguració del col·legi públic Consol Ferré quan era conseller d’Ensenyament durant el segon Tripartit (2008). No semblava res de l’altre món. De fet solia equivocar-se al parlar com li va passar quan va confondre Amposta (on estava) amb Tortosa... L’Ernest Maragall sempre va créixer a l’ombra del seu germà Pasqual, però sembla que quan el germà gran ja no el va poder apadrinar va aprendre a caminar sol fins el punt de que durant els darrers temps m’ha sorprès gratament.

Però el PSC sé la tenia jurada. Ja deveu conèixer la dita: Roma no paga els traïdors! Perquè així el van considerar des de les files socialistes quan va canviar de bàndol. I no dic que estigui bé o estigui malament. Només constato uns fets.  

L’Ernest Maragall, la nit del 26-M se sentia guanyador (havia guanyat en vots igual com el seu germà Pasqual va guanyar en vots a Jordi Pujol a les eleccions autonòmiques de 1999). Però des del PSC ja el van advertir que no cantes victòria tan ràpid, que tot estava obert...

Finalment va ser elegida alcaldessa de Barcelona Ada Colau gràcies als vots dels seu propi grup (Barcelona en Comú), el PSC i tres del grup de Manuel Valls, i va passar a convertir-se per a molts (la immensa majoria no la van votar) en una traïdora i una botiflera.

Desgraciadament, les persones, sempre som més propenses a veure la palla a l’ull dels altres que la biga al nostre propi. I dic això per tot el que va passar durant la constitució del nou ajuntament de Santa Coloma de Farners. Encara no he sentit a cap independentista criticar la intromissió ni més ni menys que Quim Torra, aquell que diuen que fa de President de la Generalitat de Catalunya.

Santa Coloma de Farners és el poble natal de Quim Torra i on encara hi viu una part de la seva família. La passada legislatura hi va haver un pacte entre CiU i el PSC. Pacte que s’havia de tornar a reeditar per aquest mandat. Però Torra saltant-se a la torera el principi d’autonomia municipal, va pressionar la futura alcaldessa del municipi Susagna Riera (JxCat) per a que el trenqués i arribés amb un acord de govern amb ERC. Degut al terrabastall i les pressions que hi van haver durant el ple de constitució del nou ajuntament, se va haver de suspendre i posposar-se fins les 11 de la nit del mateix dia. La futura alcaldessa, visiblement contrariada, se va posar a plorar. Però no va ser l’única en fer-ho. També ho va fer la regidora del PSC Bea Ventura fruit de l’escridassada i el menyspreu que va rebre d’una part del públic assistent a l’acte.

Un quart d’hora abans de començar el nou ple se tancava un pacte entre JxCat i ERC. Però no passa res, tot sigui pel bé del país...

Noteu la diferència entre tots dos casos?   

MÉS INFORMACIÓ: 

https://politica.e-noticies.cat/totes-les-pressions-de-torra-a-santa-coloma-de-farners-124743.html

https://politica.e-noticies.cat/totes-les-pressions-de-torra-a-santa-coloma-de-farners-124743.html

https://www.elperiodico.com/es/opinion/20190617/insultos-ada-colau-no-es-democracia-articulo-opinion-najat-el-hachmi-7509221?utm_source=facebook&utm_medium=social&fbclid=IwAR1TafUZjgvkO64UDwBTYGaabTgduaGX52YgsHOB33-MOy-RPRG65g_zt5E

COM SE GUANYEN UNES ELECCIONS

Adam Tomàs concedint una entrevista a Xavi Llambrich
per a Canal 21 Terres de l'Ebre.

Després de l’aclaparadora majoria absoluta assolida per EA-ERC a Amposta, el seu cap de llista i futur alcalde de la ciutat per segon cop Adam Tomàs va donar tota una lliçó magistral de com se guanyen unes eleccions.

Va dir que els missatges havien de ser sempre en positiu i no com ho havia fet Junts per Amposta que tot i anunciar-ho així després parlava del malament que funcionava tot a Amposta (Hospital Comarcal, circulació, neteja viària...) sense aportar-hi cap tipus de solució.

També va recordar les dures oposicions que ha fet històricament el PSC  contra Roig primer i Manel Ferré més tard. I que la ciutadania d’Amposta no és partidària d’aquesta manera de fer oposició.  

En part estic d’acord que durant una campanya els missatges que s’han de donar sempre han de ser en positiu. Per això s’ha de tenir un bon programa i després s’ha de saber defensar com cal davant de l’acció de govern del partit que hagi tingut la responsabilitat de govern.

Però també penso que si un alcalde abusa de la seva posició i infringeix la llei, els que s’ha de fer és destapar el cas.

Durant els anys que vaig estar a l’ajuntament, el PSC va renunciar sempre anar als tribunals, però també és veritat que el que se pretenia és que la fiscalia, davant els casos de corrupció que periòdicament sortien a la llum, hagués actuat d’ofici, cosa que no va fer.

De Roig és conegut l’ús d’informació privilegiada quan s’havia d’urbanitzar Valletes. Els cas, denunciat pel PSC va arribar als tribunals i va acabar amb l’absolució de Roig per prescripció dels fets, però també amb la reprimenda del jutge cap al primer edil municipal.

Després va venir el cas de Daniel Rius i els seus tripijocs immobiliaris quan era regidor d’Urbanisme i el cas del xalet de Manel Ferré dintre de la zona protegida dels Ullals de Baltasar.

La ciutadania té dret a saber aquestes coses, encara que, com ha passat als socialistes ampostins, els hi hagi acabat passat factura.

En canvi ERC sempre ha fet una oposició molt més laxa, però que com s’ha acabat veient, li ha acabat per donar uns resultats excel·lents.

Però potser (i vull recalcar el ‘potser’) aquestes coses només passen a Amposta. I possiblement per això mateix hi hagi hagut un transvasament de vots de CiU cap a ERC.

Que cadascú extregui les seves pròpies conclusions...   

PER A SABER MÉS: 

https://laviaaugusta.blogspot.com/2018/07/el-millor-alcalde.html

https://www.ccma.cat/324/imputen-lexalcalde-damposta-manel-ferre-per-construir-illegalment-una-segona-residencia-en-terrenys-pein-al-delta-de-lebre/noticia/2688799/

https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2164580

http://totxanaampostina.blogspot.com

EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL: TIVISSA

Entrada al poblat iber de Castellet de Banyoles (Tivissa)

Sovint la retirada d’un alcalde emblemàtic comporta un canvi substancial al municipi. Com ha passat per exemple a Tivissa on l’ex Mosso d’Esquadra Jordi Jardí que portava 4 mandats al front de l’ajuntament del poble riberenc governant amb majoria absoluta, donant pas com a cap de cartell a Montserrat Pagès (Junts per tu). 

El repartiment de regidors després de les eleccions del 26-M ha estat el següent: Junts per tu, 4, Ara Sí (ERC), 3, Movem Tivissa, 1 i Agrupació Independent de Serra d’Almos (FIC), 1. Per tant, els postconvergents han perdut un regidor que ha anat a parar a les mans de Movem.  

Si Junts per tu pacten amb la marca blanca d’ERC, sumarien 7 de nou i per tant, res més a dir.

Però me consta que el govern de Jordi Jardí, al contrari que el seu predecessor Fermí Pellisé (ICV) han estat caciquil, governant més per als seus que no per a la totalitat dels ciutadans de la població.

Per tant caldrà veure si els partits que fins ara havien sofert l’exalcalde arribaran a un pacte per a enviar a Junts per tu a l’oposició o algú d’ells hi acabarà pactant.

Sempre recordo que els pactes als ajuntaments poc o res tenen que veure als que se fan a la Generalitat, excepte casos puntuals es clar que a l’hora de buscar excuses qualsevol es bona per eludir segons quin partit.

Movem Tivissa i l’Agrupació Independent de Serra d’Almos podrien fer alcalde al cap de llista d’Ara sí, però intueixo que voldran una mica de generositat, sobre tot la candidatura de Serra d’Almos que, sense conèixer les seves pretensions polítiques, tot indica que voldrien recuperar l’ajuntament que van tenir abans de 1940.  

DE L’INFINIT AL ZERO

Joan Maria Roig i Grau va aconseguir l’any 1999 una aclaparadora victòria a les municipals d’Amposta. La seva candidatura aconseguia 11 regidors dels 17 possibles. Els altres 6 se’ls van repartir el PSC (amb membres d’ICV a la candidatura), 4 i EA-ERC, 2.

CiU va aconseguir la primera majoria absoluta l’any 1991, el segon cop que se presentava Roig que ja era alcalde des de 1987. Les eleccions de 1995 i 2003 també les va guanyar per majoria absoluta, tot i aquestes darreres, en plena lluita per a aconseguir la derogació del transvasament de l’Ebre, la suma de vots obtinguts per l’oposició sumaven més que els que havien votat a CiU(4.383 per 4.367), però mantenia la majoria absoluta amb 9 regidors, 4 el PSC i 4 EA-ERC.

A les eleccions de 2007 Roig, després de 20 anys d’alcalde, va donar pas a Manel Ferré que va aconseguir una victòria aclaparadora i va assolir una nova majoria absoluta amb pràcticament els mateixos vots que el seu predecessor. El repartiment de regidors va ser igual a la legislatura anterior (CiU, 9, PSC, 4 i EA-ERC, 4)

Però Ferré encara assoliria una nova majoria absoluta a les eleccions de 2011, tot i que va perdre més de 350 vots... Aquestes eleccions van comportar un canvi important en la composició del ple, ja que l’Ajuntament d’Amposta al superar la ciutat la xifra de 20.000 habitants va passar a tenir 21 regidors (anteriorment ne tenia 17). El repartiment de regidors va ser el següent: CiU, 11, EA-ERC, 6, PSC, 3 i PxC, 1.

Les eleccions de 2015 van marca un punt d’inflexió de la política Ampostina. Poc abans de les eleccions municipals Manel Ferré va quedar esquitxat per alguns casos de corrupció que encara se troben als tribunals com ara el de la duplicitat de dietes que cobrava en els seus desplaçaments i les ramificacions dels cas Innova de Reus que va afectar a l’Hospital Comarcal d’Amposta que presidia el propi Ferré.

Aquest deteriorament de la política ampostina va comportar que Adam Tomàs (EA-ERC) guanyés les eleccions amb majoria absoluta (11 regidors) i que CiU en perdés 4 i més de 1.200 vots. La qual cosa li va suposar obtenir només 7 regidors. Dels 4.897 que havia assolit l’any 1999 passava a tenir-ne 2.738.

Durant la legislatura, Rosita Pertegaz (UDC) va abandonar el grup de CiU deixant-lo amb només 6 regidors, mentre ella se convertia en regidora no adscrita.

Les previsions per a les passades eleccions del 28 de maig, tot i que auguraven un descens de vots i regidors a Junts per Amposta (nova denominació de CDC) ningú podia pensar que acabés amb 753 vots (quasi bé ne va perdre 2.000 de cop) i només un regidor: Manel Masià, que era qui encapçalava la llista en substitució de Manel Ferré que l’any 2015 abandonava definitivament la seva carrera política després de 28 anys a l’Ajuntament, els últims 8 com alcalde.  

En conclusió, amb només 8 anys, el PDeCAT (o CDC o Junts per Amposta o com els vulgueu anomenar), van passar de tenir 11 regidors i majoria absoluta a l’Ajuntament d’Amposta a tenir-ne només 1 i convertir-se en la força política menys votada de les que van treure representació a les passades municipals. 


PER A SABER MÉS: 

https://www.idescat.cat/pub/?geo=mun%3A430141&id=elem&n=392 

https://www.naciodigital.cat/municipals2019/municipi/43014/amposta 

http://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2015/resultats/998/509-catalunya/43-tarragona/9022-montsia/43014-amposta.html 

https://www.diaridetarragona.com/ebre/Escorcoll-a-lAjuntament-dAmposta-i-lHospital-Comarcal-pel-Cas-Innova-20150428-0060.html

EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL: EL PINELL DE BRAI

Panoràmica del Pinell de Brai des de la serra de Pàndols. 

El Pinell de Brai també va ser un dels pobles on el PSC se va diluir arran del procés. Aquí, a diferència de Corbera, tradicionalment havia estat un feu de la dreta, tret de la legislatura 1995-1999 i a partir de 2011 quan Lluís Melich va aconseguir l’alcaldia per a Progrés Municipal (la marca blanca del PSC). Però sembla que amb una legislatura ja ne va tenir prou...

Al PSC, com a partit de l’esquerra, el va reemplaçar Entesa del Pinell del Brai que va aconseguir l’alcaldia el 2015 amb Marc Martínez. Però seria Eva Amposta qui l’acabaria i també la cap de llista d’aquestes passades municipals.

La pèrdua d’habitats d’un poble comporta sovint la pèrdua de regidors. El Pinell de 9 regidors ha passat a 7 a partir d’aquesta legislatura, la qual cosa ha afectat el resultat. Dels 4 (Entesa), 3 (CiU), 1 (ERC) i 1 (FIC), s’ha passat a Entesa (que també s’ha integrat dintre de Movem Terres de l’Ebre), 3, Junts pel Pinell, 2, FIC, 1 i ERC, 1. Per tant, tant Entesa com Junts n’han perdut 1 respecte als seus antecessors.

De totes maneres la situació és força semblant. Així Eva Amposta podria ser elegida alcaldessa amb el vot del regidor d’ERC o del de la FIC, mentre que Laura Vallespí, la cap de llista de Junts pel Pinell necessitaria el suport de les altres dues candidatures.

També seria possible un govern en solitari d’Entesa.

EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL: CORBERA D’EBRE

L'actual alcalde de Corbera d'Ebre Antonio Álvarez Gironés.

Corbera d’Ebre ha estat tradicionalment un feu de les esquerres on sovint s’han alternat governs del PSC (o PSC-UPTA) amb d’altres formacions d’esquerra.

L’últim alcalde del PSC-UPTA va ser Antonio Álvarez Gironés que l’any 2011 va pactar amb ERC per a repartir-se el mandat de la legislatura.

La passada legislatura (2015-2019) Álvarez, que va abandonar el PSC, se va presentar amb Entesa Per Corbera d’Ebre i va governar els 4 anys tot i no tenir majoria (4 de 9 regidors)

Els resultats de les passades eleccions són molt pareguts. Aquesta vegada la seva candidatura ha afegit el cognom de Movem i ha tornat a treure 4 regidors per 2 ERC, 2 Junts per Corbera i 1 el PP. L’única variació és que ERC ha guanyat el regidor que el PP ha perdut.

Per tant, aquesta vegada ERC i Junts sumen 4 regidors com el partit de l’alcalde en funcions i tot dependrà per on se decanti el regidor del PP.

Vist des de fora és molt factible que el PP no s’acabi decantant cap a ningú i governi el cap de la llista més votada, per la qual cosa Antonio Álvarez tornaria a ser investit alcalde.   

AMPOSTA VA VOTAR ¡FESTA!

De Juan Carlos Ortega al Periódico de Catalunya. 

L’oposició li ha retret a l’equip de govern d’Adam Tomàs que ha volgut camuflar l’escassa acció de govern amb la programació de tot un seguit d’actes festius. Faria bona aquella màxima que al poble: pa i circ! Tampoc és això...

Si fem balanç dels quatre anys de govern d’EA-ERC trobarem com passa sempre coses bones, no tan bones, però també de dolentes. Una legislatura no sol ser massa temps per a portar a terme un projecte de canvi de ciutat, però sí el necessari com per a fixar-ne les bases.

La compra i rehabilitació de l’edifici del Sindicat i la més recent compra del antic col·legi de les monges, per si mateix no són prou significatives com per a pensar que és el començament de la transformació que la ciutat d’Amposta necessita. Si donem un tomb pel poble veurem que Amposta està actualment tal i com la van deixar els ajuntaments convergents.  

Durant els debats se parlava, per exemple, de la necessària remodelació de l’avinguda de Catalunya. Si quan se va planificar aquella zona l’ajuntament convergent de torn hagués fet cas els socialistes ampostins, l’avinguda de Catalunya tindria, amb tota seguretat, un altre aspecte molt diferent a l’actual. Com també passaria amb la plaça del Mercat.

Sempre he pensat que la primera sensació sobre que t’acabaràs trobant a una ciutat són les entrades de la mateixa i a Amposta, tot i que fa uns anys se van millorar una mica, encara hi queda molt per fer.

Poques setmanes abans de les eleccions els ciutadans d’Amposta hem vist com a corre-cuita se va iniciar la transformació de la ciutat. Allò que no s’havia fet amb quasi 4 anys, se va haver de començar per a donar l’aparença de que se posava fil a l’agulla. Venien eleccions!

Parc del Josep Tarradellas. 

Així se va encerclar el parc del Josep Tarradellas (el més desendreçat de la nostra ciutat), s’hi van plantar uns quants arbres i se va replantejar amb guix ves a saber què... També se li va rentar la cara als parterres de la plaça del Mercat i a les rotondes que hi ha a la sortida del poble en direcció a la Ràpita. Ah! I se’m oblidava: se va posar un cartell i van començar les obres del nou casal de la gent gran a tocar de la plaça de la Castellania d’Amposta.

Entre les coses que no han canviat en aquests darrers anys està la deixadesa de la via pública (brutícia als carrers i illes de contenidors) i el tema de la circulació rodada. He sentit dir-li a Adam que ha tot arreu no se pot arribar i que alguna cosa sempre queda. Però en aquests temes li ha faltat voluntat política.  

Cartell anuncian la construcció del Casal Cívic per a la gent gran.
Foto: cedida per un col·laborador. 

Sembla que s’està redactant un nou pal de circulació i que ho està fent la policia local. Benvingut sigui! Tot i que discrepo que ho faci la policia local. Trobo que hauria de fer un grup d’entesos, com per exemple professors d’autoescoles amb l’assessorament de la policia local. No obstant he de dir que de res serveix un nou pla si després no se fan complir les més elementals normes de circulació.

En quan a la brutícia, durant la darrera legislatura s’ha fet alguna campanya de sensibilització, s’han posat agents cívics per a informar els ciutadans i fins i tot se va dir de posar càmeres, mesura de la que estic totalment en contra i que no depèn tan sols de l’Ajuntament. Però de res ha servit... Desgraciadament molts ciutadans només creuen quan se’ls multa.

Per això jo he estat un dels 3.624 votants que no vaig votar la candidatura d’EA-ERC. Si volen el meu vot primer hauran d’aprovar els temes que tenen pendents de resoldre.  

Bassa dels peixos del parc del costat del cementiri.

EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL : TORTOSA

Passi el que acabi passant, el futur pacte de Tortosa serà el que més doni que parlar de tot el territori. Primera i principal perquè del territori de l’Ebre n’és la capital i segona perquè fa 4 anys ERC (4 regidors) amb Josep Monclús al cap davant van rebutjar l’alcaldia que Movem Tortosa (4) i el PSC (3) li van oferir amb safata de plata. Personalment no conec ningú que tenint la possibilitat de ser alcalde ho hagi rebutjat. Tots els caps de llista que se presenten a les eleccions municipals diuen que ho volen ser... I sinó, per a què se presenten?

Bé, aquest any la situació és molt semblant, tot i que Junts per Tortosa (Abans CiU) amb Meritxell Roigé de cap de llista substituint Ferran Bel, ha perdut un regidor que ha guanyat Movem Tortosa amb Jordi Jordan al cap davant de la formació. Per tant, aquesta vegada Movem Tortosa ha aconseguit 5 regidors, ERC, 4 i PSC, 3 (totes dues formacions pràcticament han calcat resultats)

Per tant, qui sé sent recolzat pels resultats per a intentar formar govern és Jordi Jordan i, a diferència de fa 4 anys no oferirà l’alcaldia al cap de llista d’ERC (en aquest cas Xavier Faura), sinó que li demanarà suport per a ser investit alcalde.

Però no crec que Faura li ho posi tan fàcil. Tot i ser una llista molt renovada amb molts membres de la plataforma que va crear el propi Faura (Tortosa SÍ), ERC, tradicionalment ha estat al costat de CiU i, per tant, tampoc seria d’estranyar que en aquest cas repetís el mateix, tot i que podria significar la mort política d’alguns dels integrants de la llista.

També seria possible que arribessin a un pacte per a alternar-se en l’alcaldia. Podria haver fins i tot tres alcaldes en 4 anys: Jordi Jordan, Xavier Faura i Enric Roig. Complicat, però sabem que tots és possible, tal i com va passar a la Ràpita del 2000 al 2003 (moció de censura a Miquel Alonso)  

EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL : SANTA BÀRBARA

A una bona part de les poblacions de les comarques ebrenques no farà falta cap pacte electoral, ja que o bé hi ha hagut una llista que ha tret majoria absoluta (Amposta, la Ràpita, Alcanar, la Sénia, l’Ametlla de Mar, Móra d’Ebre, Gandesa, etc., etc.) o bé només s’hi va presentar una sola llista (Alfara de Carles, Caseres, Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Benissanet, Ginestar, etc.). En canvi a d’altres els hi faran falta pactes.

Una primera divisió per la forma de pactar són: naturals i contra natura. Es a dir, candidatures afins per la seva ideologia o aquelles que, en principi, no peguen ni amb cola.

Un exemple de les primeres seria pactar la candidatura de Junts amb la d’ERC (dos candidatures independentistes) Recordeu que hi va haver municipis on es van trencar pactes arran del 155. Per tant, una llista independentista amb una que no ho és, no haurien de pactar. O una d’esquerres i una de dretes... Però al món municipalista s’hi pot veure de tot. Anem a repassar-ne unes quantes:   

Santa Bàrbara. L’alcalde Alfred Blanch (Junts per Santa Bàrbara) passarà a la història per ser el primer en perdre la majoria absoluta que ha permès governar el municipi sense haver de pactar. El primer alcalde va ser Josep Bertomeu, Don Pepe o el Farmacèutic. Ja era alcalde durant la transició i va ser el primer de la democràcia en una candidatura independent. Després vingueren Joaquim Martí (l’Aldeano), Jordi Boronat i finalment Alfred Blanch, fill d’Alfredo Blanch, regidor amb Don Pepe. Ha passat de tenir 7 regidors a 4. Pel darrere han quedat ERC amb 2, el PP amb 2 i MAP (vinculada a Movem) també amb 2 i Eva Franch (PSC) amb 1.

El pacte natural seria entre Junts i ERC, però sembla que els partits que sempre han estat a l’oposició i els que entra per primer cop a l’ajuntament (MAP) volen un canvi. De totes formes hi ha qui sospita que Blanch podria pactar amb el PP encapçalat per Joaquim Martí... Us sona el nom? Efectivament, el fill de l’alcalde homònim.

Com us deia, en un principi tot indicava que hi havia voluntat de canvi tal com ho havien expressat els votants a l’hora de dipositar el vot a les urnes, però amb el pas dels dies potser tot s’acabi diluint. Imagino els contactes entre tots dos pares, tots dos ex edils convergents del municipi i la influència que puguin exercir cap els seus plançons.

En conclusió: tot i que pugui semblar un pacte contra natura, el més lògic serà que acabin pactant Junts per Santa Bàrbara d’Alfred Blanch i el PP de Ximo Martí per a que tot segueixi més o menys com estava fins ara.    

MADURESA DEMOCRÀTICA

Ahir pel matí, un amic me va fer arribar un missatge on se podia comparar els resultats d’Amposta de les municipals amb el de les Europees. Les diferències eren ben evidents.

Uns exemples. ERC va ser la llista guanyadora a les municipals. Va treure 16 regidors i 6.102 vots, mentre que a les europees la xifra de votants se va reduir a 3.698. Junts per Amposta (els exconvergents van patir la derrota més dolorosa de la seva història) va aconseguir 763 vots, mentre que Junts a les europees n’aconseguia 2.524. I un tercer exemple. La llista del PSC que encapçalava Francesc Miró aconseguia 860 vots i el PSOE a les europees 1.504.

Per a mi aquest resultats són una mostra de maduresa política, i així li vaig fer constar al meu amic. La gent ja no se deixa portar per la inèrcia de votar igual a les dues eleccions, sinó que té criteri per a canviar si cal l’opció de vot.

Hores més tar, un cosí que està a l’exili de França (és fill d’un exiliat republicà) va enviar-me una altra curiositat: els vots que va treure la llista encapçalada per Puigdemont a la resta de CC.AA d’Espanya.

Destaca les Illes Balears amb 10.298 vots, seguit de València amb 6.846, el País Basc amb 5.056, Madrid amb 3.464, Andalusia amb 2.500, etc. Fins arribar a la Rioja amb 164.

Segueixo pensant el mateix, és una prova de maduresa política. Cadascú pot votar lliurement a la candidatura que cregui oportú.

Tal com vaig fer jo l’any 1989 quan a les europees vaig votar la llista d’Euskadico Ezquerra que encapçalava Juan Maria Bandrés. Va ser la primera vegada que vaig fer el salt als socialistes.   

MUNICIPALS 2019. POTSER NO TE’N HAS ADONAT…

De Juan Carlos Ortega al Periódico de Catalunya. 

AMPOSTA. La número 16 de la llista i per tant treu acta de regidora és Iris Castell, filla la qui va ser Consellera Marta Cid.

Junts per Amposta dilapiden la majoria absoluta de CiU en 8 anys: l’any 2011 CiU tenia 10 regidors ara n’han tret 1.  

ALCANAR. La CUP treu dos regidors.

GODALL. ERC capgira els resultats i el PP surt de l’ajuntament.

SANT JAUME D’ENVEJA. Castor aconsegueix majoria absoluta.

SANTA BÀRBARA. Els antics convergents perden la majoria absoluta que retenien des de 1983 i podrien perdre l’alcaldia.

LA SÉNIA. L’any 2011 l’alcaldessa era Marutxi Ballester, dona de Victor Gimeno. L’any 2018 va ser elegit alcalde Joan Moisés Reverte i ara José Ramón Bellaubí ha tret majoria absoluta. Tots tres són comunistes.

ULLDECONA. Núria Ventura, al front de Socialistes d'Ulldecona, ha aconseguit la primera majoria absoluta del municipi. Ni Jaume Antich en els seus millors moments ho havia fet.

L’ALDEA. L’antiga Convergència, tot i anar de baixa per quasi tot arreu, guanya a l’Aldea per primera vegada, a l’era post Dani Andreu.

L’AMETLLA DE MAR. L’exalcalde Antoni Espuny (PSC) perd l’acta de regidor.

CAMARLES. Ramón Brull, després d’abandonar el PSC i presentar-se amb una candidatura independent, torna a traure 3 regidors i se podria revalidar el pacte de la legislatura passada amb Junts per Camarles i Lligallos i enviar a l’oposició a ERC que va guanyar les eleccions.  

PAÜLS. ERC fa un ple (7 de 7) i el PSC que durant molts anys va tenir l’alcaldia no trau cap regidor.

TIVENYS. L’alcaldessa història Maria José Beltran (PSC) va perdre enfront la llista d’ERC. La diferència ha estat de 6 vots. 

TORTOSA. Meritxell Roigé no és Ferran Bel i per 1 regidor i Jordi Jordan fa els millors resultats (5) per davantg d'ERC-Tortosa Sí (4) i PSC (3). Tot dependrà de ERC-Tortosa Sí. Sempre s’ha considerat Tortosa com un poble de dretes. Tot i això el PP perd l’únic regidor que passa a mans de C’s.

BATEA. Tot i el joc brut practicat pel grup informatiu l’Ebre contra Joaquim Paladella, aquest revalida l’enèsima majoria absoluta.

FLIX. L’històric socialista Xavier Sabaté, que ha ostentat un bon grapat de càrrecs institucionals, entre ells el de Conseller de Governació amb Pasqual Maragall, ha estat el gran derrotat ja que va ser l’únic que va entrar a l’ajuntament de la seva llista.

MIRAVET. A l’era post Toni Borrell, el carismàtic alcalde d’ERC que tenia 7 de 7, el seu partit perd 2 regidors.

RIBA-ROJA D’EBRE. L’alcalde Antonio Suárez, escollit el 2015 a la llista de CiU, després d’abandonar el partit pel tema de l’abocador comarcal, se presentava amb una candidatura independent i va aconseguir un regidor més.

TIVISSA. Després de Jordi Jardí, els postconvergents han perdut la majoria absoluta i podrien perdre l’alcaldia.