LES 7 HORES DE RAJOY TANCAT A UN RESTAURANT (Segons Manel Fontdevila)

RESPOSTES DE MANUAL

Hi va haver uns anys en els que freqüentava sovint Andorra. No era dels que solia comprar en accés, però en aquells anys sempre acabaves per comprar alguna cosa que, depenent del què, quan passaves per la duana té tocava pagar els corresponents aranzels.  

Una vegada hi vam anar a comprar una tenda de campanya; una canadenca que eren les que se portaven en aquella època. Ens acompanyaven uns amics amb la mateixa intenció.

Com que la idea era d’estrenar-les allí mateix, de la caseta de camp de mons pares me vaig emportar un petit butà i alguns estris necessari per a fer el menjar o escurar.

Sabíem que a la duana hauríem de pagar si la declaràvem. Per tant havíem d’anar amb alguna estratègia raonable per mirar d’eludir pagar la multa corresponent en el cas de que ens enxampessin amb contraban.  

En aquell temps tenia un Seat 127 de dues portes. Vaig posar la tenda al fons del maleter mirant de que no se veies molt. I al davant algunes de les hortalisses que ens havíem portat de casa (petaques, cebes...)  i tots els estris (ribell de plàstic, escorredor, butà...)

Però sobre tot havíem de tenir molta tranquil·litat ja que la policia sol tenir molta psicologia i detecta qualsevol estat d’angoixa o ansietat.

Ens fan aturar al lloc indicat, me conviden a baixar del cotxe i me fan la típica pregunta:

-¿Algo que declarar...? Abra el maletero del coche.

-Creo que no... Ustedes mismos... Hemos venido a Andorra a pasar unos días de camping como ustedes pueden comprobar (mentre els obria el maleter posant-los cara de bona persona)  

La veritat és que no van mirar massa... El que van veure els devia de convèncer suficientment...

-Pueden marchar...

No vam esperar que ens ho digués dues vegades. Vaig pujar el cotxe i vam marxar ràpidament... Això sí, sense presses...

-Se financió ilegalmente el Partito Popular de Madrid.

I Esepranza Aguirre Gil de Biedma, Dña. Espe per als més íntims, amb cara de no haver trencat mai cap plat respon:

-Hasta donde yo se, no.  

Una resposta de manual. Una forma més o menys elegant de tirar pilotes fora. Una forma de no dir res, però d’amagar molt... Igual com jo vaig fer amb la policia duanera... La diferència és que mentre jo me vaig d’haver preparar pràcticament sol l’estratègia, ella té assessors i advocats que la instrueixen i la preparen cada vegada que té una compareixença pública on se sap per endavant sobre que sé li preguntarà.

Però ni ella, ni Ignacio González (que va emprar una tàctica similar), són els únics de fer-se el longuis davant una situació compromesa i que els pot arribar a portar problemes greus.

També José Antonio Griñán, que va ser President de la Junta d’Andalusia entre els anys 2009 i 2011 va usar una resposta de manual quan sé li va preguntar sobre els ERE’s fraudulents.

-Qué ERE’s? No conocía el plan de los ERE’s...

COM TEURE'S UN MÀSTER SEGONS MANEL FONTDEVILA

Publicat a eldiario.es. 

LA VINYETA D'AVUI DE MANEL FONTDEVILA

Publicada a eldiario.es. Un bon resum de la situació actual d'Espanya. 

LA TIRA DE MANEL FONTDEVILA

LA TIRA D'AVUI DE MANEL FONTDEVILA

HA MORT UN GRAN HUMORISTA: FORGES

La darrera vinyeta publicada al País. 

Homenatge de vergara a eldiario.es. 

Homenatge de Manel Fontdevila a eldiario.es. 

L'ACUDIT DEL DIA 18-02-2018

De Manel Fontdevila a eldiario.es.

39è CONGRÉS FEDERAL DEL PSOE: UNA DE CALÇ I DOS D’ARENA

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 

Tal com titula el setmanari el Triangle, El PSOE ha tancat, de nou, un congrés en fals. I si ho considera així és perquè no s’han tancat les ferides que es van obrir com a conseqüència del pretès assalt de Susana Díaz a la secretaria general del partit.

És un dels tants anàlisis que se poden fer una vegada clausurat el 39è Congrés Federal. Però n’hi ha més... Molts més (com les portades del Jueves, però sense tant d’humor)

Sempre he pensat que obras son amores y no buenas razones... Si Pedro Sánchez va fer tantes guinyades cap al PSC i Catalunya, un (que ja sabeu que és malpensat de mena) no puc deixar de pensar: O m’has fotut o me vols fotre.  

Pedro Sánchez va proclamar l’Espanya plurinacional... Què vol dir? Quina novetat hi ha respecte a l’Estat de les Autonomies que es va crear amb la Constitució? Més cafè per a tothom?

Sobre aquest tema el primer que hauria d’assumir qualsevol govern, indistintament del color que tingui, és que cada autonomia té les seves peculiaritats. La densitat de població, l’horografia i per suposat, la cultura i en alguns casos la llengua són diferents. No es pot pretendre acontentar a tothom perquè al final, el que passa és que s’acaba per no acontentar ningú.

Queda molt bé proclamar una Espanya federal, però que sigui Espanya qui la que conservi la sobirania... A mi me sé fa una mica difícil digerir-ho. Cada territori, cada regió, tot i tenir una estatus de federació, també seria com tenir llibertat vigilada i controlada.

Tinc present que molts dels meus companys socialistes es conformen amb un Estat federal i que creuen en la unitat d’Espanya. Però n’hi ha d’altres (no sabria dir si més o menys) que volem el dret a decidir... Però què dius ara?? Bé, cal recordar que fins no fa massa anys el PSC reconeixia aquest dret. Quin problema hi ha per donar veu als ciutadans per a què puguem decidir lliurement quin model de país volem?

Fa uns anys semblava impensable que el secretari general del PSOE fos elegit pel  vot directe dels militants. Pedro Sánchez ho ha estat dues vegades. Han estat els militants de base els que només fa unes setmanes es van rebel·lar contra l’aparell del partit i li van tornar a donar confiança. Però la confiança tan prompte sé dóna com es retira...

El Congrés va rebutjar una moció de les Joventuts Socialistes que demanaven que Espanya es convertís en república (tal com ho representa gràficament Manel Fontdevila a eldiario.es)

I jo pregunto: Tan li deu el PSOE a la Monarquia? Perquè sinó és així no ho entenc... La Monarquia és la institució menys democràtica i, a sobre només té un caràcter merament simbòlic i representatiu. Ens fa falta? Jo crec que no.

Però és que el PSOE, abans de Felipe González, sempre s’havia definit con d’ideologia republicana. Entenc que l’any 1977 la situació espanyola era molt diferent i que sovint s’escoltava soroll de sabres, es a dir per a qui no m’entengui, hi havia una amenaça constant de cop d’estat. Però s’acaben de complir 40 anys de les primeres eleccions lliures i democràtiques i, per tant ja va sent hora de fer canvis.

El meus lectors més assidus segur que recordareu que sovint parlo dels valors de l’esquerra i que mai s’haurien d’haver perdut... Al llarg d’aquest escrit ja n’he he esmentat al menys dos: dret a decidir i república. Aquest fet (o fets) me porten a pensar que el Congrés Federal tenia dos únics propòsits: Ratificar el nou Secretari General i escollir els càrrecs orgànics.

Si com havia dit el propi Sánchez, el PSOE s’ha de refundar, és evident que el Congrés que es va clausurar ahir a Madrid no va servir per això. Van quedar temes en l’aire que poden tornar al PSOE pel bon camí. De no ser així, potser serà una versió 2.0, però en línies generals similar l’anterior.

Amb proclamar que Somos la izquierda no n’hi ha prou. Cal ser l’esquerra que resolgui els problemes reals de la ciutadania i no flirtejar amb la Monarquia i amb els poders econòmics.