ABIENTESTATO

Seu del PDeCAT a Amposta. 

Convergència Democràtica de Catalunya potser no va arribar a fer testament polític. I segurament va ser així perquè els mateixos que sortien de la formació fundada entre d’altres per Jordi Pujol s’integraven al Partit Demòcrata Europeu Català. Així de senzill... A la pràctica només va ser un canvi de nom i, en teoria, un canvi de voluntats, de deixar enrere la corrupció en la que se va veure immersa la seva matriu.

El passat divendres, un jutge de l’Audiència Nacional va imputar el PDeCAT en la causa del 3% perquè creu que són els successors de CDC i van canviar de nom per eludir a la Justícia. Els acusen de suborn i blanqueig al llarg d’11 anys. Des del PDeCAT ràpidament  van posar el crit al cel per la mesura.

El PDeCAT amaga en públic el que admet en privat. Per molts tripijocs que facin és evident que, con diria el refrany, són els mateixos gossos amb diferents collars. Ho he dit centenars de vegades: Convergència abans i ara el PDeCAT són partits pensat per a governar Catalunya i fets per acumular poder.

Un clar exemple és el que està passant a TV3. Pels pactes amb ERC, el control del mitjà hauria de passar de mans del Partit Demòcrata als republicans, però no. El PDeCAT se resisteix en cedir TV3 perquè sap que el control dels mitjans significa en gran mesura el control de la política. Per cert, parlant de TV3, avui el Periódico de Catalunya publica un bon article del crític televisiu Ferran Monegal que us convido a llegir.

CDC hauria actuat de la mateixa manera. I és que el que el que se porta als gens polítics s’acaba heretat. Tant el bo com el dolent...

Són uns avars de poder i farien tot el que estigui al seu abast per a conquerir-ne més. El preu que les hi pugui costar és insignificant si se compara amb els beneficis que s’obtindran després.  

És evident que l’època de les vaques magres va passar fa temps, però si alguna cosa se’ls hi ha de reconèixer és la seva capacitat de lluita per aconseguir tots aquells objectius que estiguin al seu abast. 

ARTICLE DE FERRAN MONEGAL:

https://www.elperiodico.com/es/tele/20180730/medir-tv-3-con-audimetros-es-inutil-6968873?_ga=2.58252904.351148311.1532974724-amp-BMFTQ0oZLSTmF3edg0YFOFaDe8FSkG3DHSdSw3B-Im7uxEQcPWWiLnxQ6HyyEx2T

MÉS INFORMACIÓ: 

https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20180729/editorial-mercadeig-amb-els-mitjans-publics-6965802

https://www.elperiodico.cat/ca/tele/20180801/treballadors-tv-3-denuncien-guerra-politica-cadena-6971860

CANVIAR-HO TOT PER A QUE NO CAVIÏ RES

De Faro a Diari de Tarragona.

Quan un porta tants i tants d’anys seguint la política de ben a prop, al final se’n adona que mai hi ha grans canvis. Potser si canvis de formes, d’aparences, d’imatges... Però al fons tot segueix igual.

Vaig treballar pràcticament 32 anys a l’administració pública. Quan vaig entrar l’any 1986 el president del govern era Felipe González; 10 anys després ho va ser Aznar; van passar 8 anys per a que tornés un president socialista (Zapatero) i, finalment, 7 anys i mig després va entrar Rajoy.

L’administració pública és una maquina ben engreixada. Com aquell que diu funciona tota sola gràcies a l’experiència dels seus treballadors. Els canvis dels caps no tenen pràcticament incidència en el dia a dia.

Sempre que hi ha un canvi de govern, automàticament canvien tots o quasi tots els càrrecs de lliure designació començant per dalt: ministres, subsecretaris, directors generals... En el cas de l’Agència Tributària fins arribar al delegat provincial.

Pensar que tots els càrrecs de lliure designació que se nomenen quan hi ha canvi de color al govern són afins, és senzillament una fal·làcia. Sobre tot quan ha entrat un govern del PSOE. Trobar gent propera al govern no sempre és fàcil. De fet estic convençut que amb els canvis que se faran ara s’acabaran posant molts independents (per dir-ho d’alguna manera) o fins i tot moderats de dretes.

A l’Agència Tributària és difícil trobar inspectors (l’estament més alt) que siguin progressistes. No dic que no n’hi hagin, el que dic és que n’hi ha pocs.

Però s’han de canviar les cares per a què no continuen els mateixos que han col·laborat estretament amb el partit que acaba de sortir del govern. No dubto per un moment de la seva professionalitat, però és evident que davant del dubte o de la pressió política sempre se donaran suport al partit que està al poder.

Sembla ser que el primer càrrec en ser cessat i, per tant, a qui sé li buscarà un relleu és el de Fiscal General de l’Estat. Un càrrec clau per a poder canviar les línies mestres de la judicatura. Com sabeu, de vegades, a la Justícia tot és qüestió d’interpretacions i sempre és millor que qui hagi de prendre la decisió final sigui algú de mires més àmplies que els caps actuals de cada institució.      

Els grans canvis s’hauran de fer des de l’executiu encapçalat per Pedro Sánchez. La veritat és que no tinc massa esperances de que hi hagi un daltabaix polític. Però estic convençut de que al menys canviaran les formes. La prepotència, l’arrogància i la xuleria (aquesta darrera paraula va ser emprada divendres per Carod Rovira) tenen que deixar pas al diàleg, a la comprensió, a la pluralitat...

Tot i que sembla que no serà de forma immediata, un altre dels càrrecs que ha de caure properament és el de director de Radio Televisió Espanyola. La parcialitat del mitjà cap al PP ha estat tan vergonyosa com la de Tele Madrid quan governaven Esperanza Aguirre i Gallardón.

L’altre dia la Celia Villalobos els hi deia als de la Sexta (de les poques televisions amb un mínim de pluralitat que hi ha actualment) que ara s’avorriran molt. Tot i el canvi de govern, no ho crec. El PP, però també Ciudadanos, seguiran generant tanta tensió que la Sexta haurà de seguir amb atenció el dia a dia d’aquest partits per a informar els seus espectadors per a que continuem traient foc pels queixals de veure tanta injustícia i corrupció.   

2004: EL PP MENTEIX. 2018: UN PP CORRUPTE SEGUEIX MENTINT

D'en JAP Al Punt Avui. 

2004. Aznar ho deixa i Rajoy és el candidat del PP a la presidència del govern d’Espanya. Tot sembla estar a favor de que el PP guanyi les eleccions que s’han de celebrar el 14 de març...

Però 2 dies abans, el dia 11 grups jihadistes cometen diversos atemptats a la xarxa viaria de rodalies de Madrid. Tot i la evidència, el govern del PP apunta cap a la banda terrorista ETA. No els interessava per a res que fossin extremistes musulmans, ja que això significaria una revenja contra Aznar i el seu govern per haver declarat la guerra a l’Iraq.

El govern del PP se va enrocar a l’hora d’atribuir l’atemptat a ETA, malgrat les evidències que deien tot el contrari. La ciutadania se va mobilitzar. Els missatges mòbils volaven d’uns telèfons a altes convocant a la gent a manifestar-se el mateix dia de la jornada de reflexió.

Diumenge als col·legis electorals no se podia donar un pas. Va ser la participació més multitudinària en molts anys (75,66%) Aquest fet va fer possible un tomb electoral i qui sortia guanyador va perdre. Va perdre perquè no va saber gestionar els atemptats, sobre tot per les seves mentides.

2018. Moció de censura contra M. Rajoy. La primera moció de censura que prospera a Espanya.

De Ferreres a l'ARA. 

L’any 2011 el PP tornar a guanyar unes eleccions generals i tal com va fer Aznar en 1996, per majoria absoluta. La victòria dels populars se va ser com a resultat de la crisi econòmica mundial i la poca capacitat de reacció del govern de Zapatero. La crisi, no s’ha d’oblidat, va ser provocada pel capitalisme i va afectar a la gran majoria dels països de l’OCDE, tot i que els econòmicament més forts van saber sortir-ne més ben parats. Espanya tenia i té una economia dèbil. La taxa d’atur és de les més grans i la principal industria és el turisme.   

Rajoy sempre se va vanagloriar dels seus èxits en el camp econòmic. Crec sincerament que qualsevol altre govern ho hauria fet igual de malament i els resultats haurien estat semblants.

El president sortint encara li deia ahir a Sánchez que Espanya no havia estat rescatada... En canvi Sánchez ho va negar i amb tota la raó. El Govern espanyol va haver de sortir al rescat del món financer. Van ser molts poques les entitats financeres que no van rebre ajuts de l’Estat. I fruit d’aquesta situació financera el sector se va haver de reestructurar. Les caixes d’estalvis van ser esborrades del mapa: algunes van ser absorbides pels bancs i d’altres van haver de reconvertir-se en bancs. No sabria dir si Ibercaja encara continua sent-ho o també va acabar convertida en banc.

El Periódico d’avui publica un treball periodístic que diu el següent:

-La banca espanyola ha deixat 4.100 municipis sense oficina.

-L’exclusió financera després de la crisi arriba al 2.7 de la població espanyola.

-A Catalunya han desaparegut 4.059 sucursals, la meitat de les que havia en el 2008.

Quants treballadors dels sector han estat acomiadats o s’han hagut de prejubilar?  

Segons algunes fonts el rescat bancari va costar als espanyols l’esfereïdora xifra de 108.000 milions d’euros. I és evident que aquesta quantitat no va sortir del no res... Va sortir dels sectors ens els que el Govern de Rajoy va retallar les inversions: ensenyament, sanitat, prestacions de tota mena (pensions, atur...), sous dels treballadors públics, cultura, inversions per al foment del desenvolupament i de la investigació, etc., etc., etc.,

Rajoy pot sentir-se orgullós d’haver fet allò que convenia a un sector dels espanyols o sigui al gran capital, però en canvi no a la gran majoria del ciutadans que van veure com perdien gran part dels seus drets socials i laborals. Cal recordar la llei mordassa.

De Ferreres a l'ARA. 

Si el govern d’Aznar va acabar els seus dies mentint, el de Rajoy ha fet el mateix. Han dit per activa i per passiva que la sentència Gürtel no condemna penalment el PP. El PP ha estat condemnat civilment perquè fins la darrera reforma del codi penal no contemplava la possibilitat de que un partit fos condemnat penalment. I ells ho saben... Han dit que la borsa baixava i la prima de risc pujava. Mentre Rajoy feia aquestes afirmacions estava passant exactament el contrari. Tan la borsa com la prima de risc són índex extremadament fluctuants que igual poden pujar com baixar depenent d’una gran diversitat de circumstàncies político-econòmiques.    

De Ferreres a l'ARA. 

Per acabar només dir-vos que l’oposició del PP serà molt dura. Igual com va passar l’any 2004, estan convençuts que els hi ha robat el govern de l’estat, un govern que creuen seu per la gràcia de Déu, tal com posava a les monedes del dictador Franco de qui són hereus. 

Ara només espero que aquells que formin govern no me defraudin a mi ni a les classes populars com són els treballadors, els jubilats i els pensionistes. I, evidentment, que trobin una sortida digna per a la situació actual de Catalunya.    

I DEMÀ POT APARÈIXER UN ALTRE TEJERO...

Tothom té al record la imatge del Tinent Coronel Tejero dirigint-se als diputats del Congrés des d’un dels llocs més alts de la tributa amb la pistola a la ma. Però... Algú se’n recorda quan se va produir aquest fet?

Va ser, precisament, durant la votació de la moció de censura que el PSOE amb Felipe González com a candidat li va fer a un Adolfo Suárez en hores baixes, fins i tot dintre del seu partit. Data: 23 de febrer de 1981.

Com que jo no sóc tan ràpid com els guionistes i actors del Polònia que, amb tots seguretat aquesta nit ens faran riure amb gags relacionats amb el dia d’avui, he preferit donar la meva opinió sobre el que ha passat aquest matí i estar pendent del que passarà a la tarda en espera de que pugui haver alguna novetat (o no...)

El primer que he de dir és que he vist possiblement al millor Rajoy. Sempre he dit d’ell que és un mal orador i que no sap improvisar. Avui ha estat bé i en la línia que s’esperava. Tal com se sol dir, la millor defensa és un bon atac i això és el que ha estat fent Rajoy en totes les seves rèpliques al candidat Sánchez.

A quest fet que per a molts els pot semblar una bona tàctica de Rajoy, només és una manera d’eludir les responsabilitats que té com a President del Govern, però també com a president del PP. I amb això vull dir que Rajoy, com tots els que l’envolten i li riuen les gràcies és un irresponsable.

Sobre Sánchez diré que puc discrepar de moltes coses de les que diu i fa. Una aportació: tot i que sigui de forma indirecta no l’he votat mai en unes eleccions generals. Però estic amb ell amb el fons. O sigui, amb la presentació de la moció de censura.

De Ricardo al Mundo. 

Crec que era una moció necessària per a intentar regenerar una mica la corrompuda política espanyola. Potser dintre de poc me’n penediré, igual com me va passar quan el vaig votar a les primàries... Llavors era Susana Díaz o ell. Ara és Rajoy o ell. Fàcil no és, però si tinc que decantar-me cap a un costat, ho tinc clar: Rajoy ha d’anar fora.

Li ho ha dit Sánchez a Rajoy i ho he dit jo moltes vegades: Rajoy hauria d’haver dimitit fa temps. Avui Sánchez encara li ha donat una darrera oportunitat: Dimiteixi i tot s’haurà acabat.  

Però Rajoy no se’n va. Podria fer-ho en un acte de valentia que l’honraria, però prefereix ser un covard fins el darrer moment.

Una de les moltes coses que Rajoy ha acusat a Sánchez ha estat de que no ha exposat el seu programa polític amb el que pretén governar Espanya. He escoltat el debat i li he sentit dir a Sánchez els trets principals del seu programa si propera la moció de censura: Retirar la llei mordassa, revisar les resolucions del pacte de Toledo sobre les pensions, establir ponts amb Catalunya, etc. Agradarà més o menys. S’hi estirà d’acord o no. Però ho ha dit.  

Un dels retrets de Rajoy a Sánchez és sobre el manteniment dels Pressupostos Generals de l’Estat. És evident que ha estat una picadeta d’ull cap els del PNB per a que votin a favor seu. Però també és evident que estem damunt del mes de juny que comença demà i per tant ja haurem cobert 5 mesos de l’any i potser sigui millor, com ha dit el candidat, treballar de cara els pressupostos de l’any 2019 per a fer-los molt més socials i equitatius per a tothom.

Per acabar només dir que semblava que Rajoy no sabia de que anava el tema.

-Si vostè només presenta la moció de censura per la sentència de la Gürtel, s’equivoca –li ha arribat a dir a Sánchez-.   

La sentència de la Gürtel ha estat la cirereta. Fins i tot Ciudadanos va dir que la legislatura estava acabada. Durant els seu mandat Rajoy ha acumulat mèrits suficients per a que sé li acabés presentant una moció de censura, però també per haver-se-li fet alguna vaga general. Però amb l’excusa de la crisi (una crisi que va provocar el capitalisme i que ho han pagat els treballadors i pensionistes) tenien a la societat atemorida i amb la llei mordassa pràcticament indefensa.

Han de ser els ciutadans el qui han de fer fora el PP; no Sánchez ni els socialistes. Hi ho han de fer quan se tornin a convocar unes eleccions generals (espero que aviat) Però recordeu: Tan perillosos o més són Rivera i els seu partit com el PP.

PROSPERARÀ LA MOCIÓ DE CENSURA CONTRA M. RAJOY?

De Napi a Diari de Tarragona. 

Perdó pel títol... M. Rajoy és una persona sense identificar... Hauria estat millor posar MARIANO RAJOY. Perdó un altre cop.

Bé, a hores d’ara sembla difícil (per no dir impossible) que Pedro Sánchez pugui aconseguir els 176 vots necessaris per a que prosperi la moció de censura.

Ciudadanos que, recordem-ho, va pactar amb el PSOE per a investir a Sánchez, ara se’n desmarca clarament donant excuses absurdes. Podemos que va ser el primer que va encoratjar Sánchez de presentar-la ara. Després va semblar que se'n desmarcava i avui ha ornat a posicionar-se clarament a favor... 
I més enllà tenim tot un conglomerat de partits on sembla complicat fer quadrar els números per a que la moció tingui èxit.

Entre els grups més menuts de la cambra baixa trobem ERC i Democràcia i Llibertat (l’antiga Convergència) En un primer moment també va sembla que podrien donar suport a la moció (sobre tot ERC), després van fer com Podemos, però l'enfrontament de Rufiant amb la Maridolo d'ahirva tornar a capgirar les coses i aquest matí tenien una cosa molt clara: fer fora a Rajoy i al PP.
Com amb la votació dels pressupostos sembla que finalment tot quedarà a les mans del PNB que han dit que si Sánchez convenç a la resta de forces nacionalistes, ells també li donaran suport.

A priori sembla evident que els partits independentistes catalans o el basc EH Bildu no vulguin donar suport a un PSOE del que saben per endavant que no els reconeixerà cap dels drets que demanen.

Si llegiu assíduament les meves opinions potser vau llegir la de dissabte passat. Sobretot vull remarca el que deia cap el final de la mateixa on deia que més d’unpodria sortir retratat: Tots parlen molt, però a l'hora de la veritat no mouen un dit per a canviar res. I qui ho paga som els ciutadans. TOTS ELS CIUTADANS!! 

Hi ha una dita que diu: més val dolen conegut que bo per a conèixer. I és vàlid per a la majoria de les vegades. Però per aquesta me sembla que no.

Tot i que no llançaré cap tipus de lloança cap a Pedro Sánchez i el PSOE (m’han defraudat massa per a fer-ho), insisteixo que ara mateix del que se tracta és de tirar al PP de M. Rajoy fora del govern.

El PP és un partit que ha portat la corrupció a les institucions i tot i que de vegades diu que ja han demanat disculpes, la veritat és que dista molt el que han fet des de que se va destapar el cas Gürtel al que diuen que han fet. El PP, des del primer moment, ha estat ficant tots els pals a les rodes que ha pogut per tal d’entorpir els processos que tenen oberts en contra seva.

Posem-nos a pensar que podria passar si la moció de censura no té èxit. En primer lloc que el PP seguirà governant el país amb M. Rajoy al capdavant. Tal com recordava un contertulià a la SER l’altre dia, dintre de poques dates tenim un campionat del món de futbol, un esdeveniment que quan passa cada 4 anys ho paralitza quasi bé tot. Imagineu-vos per un moment que la Roja fa un bon paper... Que va guanyant partits... El record de la moció, de la sentència de la Gürtel, etc. s’anirà diluint poc a poc... I com qui no vol arribem a l’agost, un més inhàbil políticament parlant. El mes de setembre ja estarà tot oblidat. Tot i que és veritat que al PP encarali aniran sortint més sentències, però a diferència d’aquesta, el PSOE ja no podrà tornar a presentar una moció de censura. No ne pot presentar dues a la mateixa legislatura.

Si finalment el PP esgota la legislatura, el partit que a hores d’ara té més números de guanyar les properes eleccions és Ciudadanos. Amics, anem de Guatemala a Guatepeor...  

Sabeu quina ha estat la darrera idea de Ciudadanos? Avançar els terminis per a que la jubilació als 67 anys sigui abans del que està previst.

Si la ciutadania d’aquest país no compren que el que cal són governs progressistes que ens retornin els drets que ens va robar el PP de M. Rajoy, és que és un país de babaus.

Anem apanyats!

SALVAR AL GENERAL RAJOY

De Idígoras y Patchi al Mundo. 

Durant la setmana que estem acabant, dos van ser els fets rellevants que van minar encara més la credibilitat del PP, però també del Govern que ve a ser com la cara visible del partit: la detenció d’Eduardo Zaplana, expresident de la Cheneralitat Valenciana i exministre de Treball i la sentència del cas Gürtel.

Tal com se va posar de manifesta a la Sexta Noche, la consigna de l’entorn del PP és salvar al general Rajoy. I com se fa? Fàcil. Donant totes les culpes al seu mentor Aznar. Tota la corrupció arranca de la seva època de cap del govern i, per tant, amb el seu consentiment. Així ho van expressar Francisco Marhuenda i Maria Claver, tots dos amb estretes vinculacions amb el Govern de Rajoy. El primer va ser cap de Gabinet de Mariano Rajoy quan aquest era ministre d’Administracions Públiques, mentre que la segona va ostentar el càrrec de Directora General de Mitjans i Diplomàcia Pública al Ministeri d’Afers Exteriors a l’època de José Manuel Garcia Margallo.

Mentre Claver i Marhuenda defensaven aferrissadament el PP de Rajoy, el periodista Jesús Cintorra signava un reportatge sobre la petjada de Zaplana lligada a la corrupció mentre era president de la Cheneralitat.

Tot i això les persones a les que entrevista Cintorra (suposadament totes veïnes de Benidorm), parlen bé de Zaplana com alcalde d’aquella població de la Costa Blanca alacantina.

Sempre he pensat que quan se fan aquesta mena d’entrevistes és fàcil manipular-ne els resultats, ja que a l’editar el material, se pot escollir i presentar-ho com els vingui en gana.

Dit això penso realment que una gran part de la població de Benidorm guarden bon record de Zaplana, tan de la seva època com alcalde, com de quan va estar al cap del govern valencià.

I és que a una gran majoria de ciutadans tan del País Valencià com de qualsevol altra part d’Espanya els encanta veure com se fan infraestructures colossals que, segons afirmen els mandataris portaran benestar i prosperitat. Que finalment s’hagi de pagar un elevat sobre cost és un detall sense importància. Minúcies...

Durant la meva vida he viscut al menys en dues vegades situacions en les que ciutadans anònims afirmaven que qui era en aquell moment l’alcalde de la seva població era el millor que podia haver i que havia fet tant per al seu poble... Estic parlant de Santa Bàrbara i Camarles i els seus primers alcaldes després del restabliment de la democràcia.

Tal com he dit tantes i tantes vegades, a una gran majoria dels votats del PP els importa poc o no gens la corrupció del partit. Per a ells l’esquerra sempre serà com els dimonis que només porten destrucció, gana i mort.

Recordeu que segons els populars, la seva gran fita ha estat la recuperació econòmica d’Espanya. Això sí, no diuen quin ha estat el seu cost i qui han estat els grans damnificats. Ja us dic que els rics no.    

Només coneixes la notícia de que el PSOE anunciava una moció de censura contra Rajoy i el seu govern, la borsa baixava (no només la d’aquí) i la prima de risc (aquella cosina a qui no coneixíem per a res fins només fa uns quants anys) pujava...

I Rajoy compareixia davant els mitjans de comunicació per a parlar d’irresponsabilitat política, d’anar en contra de la recuperació econòmica i de que Pedro Sánchez acabarà per pactar amb Puigdemont.

Tot és bo per tal de salvar el coll...

MÉS INFORMACIÓ: 

https://www.eldiario.es/politica/Madrid-Valencia-Baleares-eje-Espana_0_775173344.html

http://www.lasexta.com/programas/sexta-noche/entrevistas/comisiones-privatizaciones-y-un-concierto-de-julio-iglesias-en-b-la-huella-politica-de-zaplana-ligada-a-la-corrupcion_201805275b09db160cf2ea7703980e38.html

https://www.elnacional.cat/es/politica/perfil-marhuenda_152778_102.html

MOCIÓ DE CENSURA CONTRA RAJOY: ÚNICA OPCIÓ POSSIBLE

De Fer al Punt Avui. 

El PP és sinònim de corrupció. Per si algú encara no se’n havia assabentat o tenia dubtes, la sentència judicial de dijous passat del cas Gürtel  va esvair les que encara quedaven. Tot i que sempre hi haurà que ho veurà amb el cristall equivocat.

El PP fa massa temps que està sota sospita. Han estat massa els cassos de corrupció que l’han esquitxat al llarg d’aquests anys. I tot i que els focus d’atenció s’han centrat principalment en dues comunitats (Madrid i València), és difícil trobar-ne una on algun càrrec del partit no hagi tingut problemes amb la Justícia per algun assumpte relacionat amb la corrupció.

Rajoy (quantes vegades ho hauré dit) ha estat el pitjor president del Govern que ha tingut Espanya. Però a molta distància de la resta, fins i tot de l’efímer Leopoldo Calvo Sotelo que no va tenir temps de demostrar res.

Rajoy és un personatge sense personalitat que navega sempre segons bufa el vent. Incapaç de prendre iniciatives i fins i tot d’opinar en calen sobre qualsevol tema d’actualitat.  

És un personatge que mai no hauria d’haver arribat a ocupar un càrrec de responsabilitat i més la presidència d’Espanya.

De Ricardo a el Mundo. 

Se diu que ho va ser una mica de rebot, ja que Aznar, abans de decantar-se per ell, va oferir el càrrec que ell ostentava dintre del PP a Rodrigo Rato i Zaplana. Tots dos ho van rebutjar potser perquè eren conscients de tota la corrupció que portaven al darrere.

Rajoy ni té les mans netes ni pot excusar-se en que la corrupció és cosa del passat. En política s’han d’assumir responsabilitats quan cal i Rajoy mai ho ha fet.

Sempre he dit que se pot pecar de dues maneres: per acció i per omissió. Uns són els que roben i els altres aquells que tolen que es faci. On està exactament Rajoy? No m’atreveixo a respondre. Sembla que a la segona opció, però si acceptava sobres del tresorer del PP i no ho declarava al fisc, podria estar ben bé a la primera. O a totes dues.   

Rajoy és un covard més gran que la copa d’un pi. Si fos valent faria el que fa tant de temps hauria d’haver fet: dimitir.

Si dimitís no caldria moció de censura. A part seria un gest que l’honraria. A deshora, però sé li valoraria el gest. Però potser té temor que el dia que deixi el càrrec la Justícia vagi per ell.

A hores d’ara és difícil vaticinar si la moció de censura que vol presentar el PSOE tindrà èxit o no. Si Ciudadanos no li dona suport, caldrà comptar amb la gran majoria dels grups menuts que conformen l’hemicicle parlamentari (el suport de Podemos sembla inqüestionable)

Però el que sí que pot passar és que més d’un surti retratat. Si fa uns dies va sortir retratat el PNB en donar suport als Pressupostos Generals de l’Estat, quan se voti la moció pot sortir retratat Ciudadanos que demostraria que si, però no: una cosa és el que dic i l’altra el que faig...  

Però també poden sortir retratats els grups independentistes catalans. Tot i que s’excusaran en que el PSOE no es millor que el PP, el gran enemic de l’independentisme  fins ara ha estat el PP. Però també potser que anar de víctimes ja els hi va bé.

Caldrà prestar a tenció per a veure que passa els propers dies.

PP I CONVERGÈNCIA FILLS DE LA MATEIXA MARE

De Vergara a eldiario.es.

Coincidint amb la sentència del cas Gürtel, el més gran de tots els que han afectat el PP, agents de la Polia Nacional van escorcolla ahir la seu de la Diputació de Barcelona (DIBA), de la fundació CATmón i domicilis particulars de persones vinculades.

Mentre el MH Torra deia que s’havia fet coincidir amb la sentència de la Gürtel per a minimitzar-ne l’impacte d’aquest cas de corrupció, l’actual presidenta de la DIBA Mercè Conesa se queixava de que no els havien avisat de l’operació que s’anava a portar a terme...

Quan surten aquesta mena de notícies (com la detenció de Zaplana fa només uns dies) el meu grau d’atenció als mitjans informatius augmenta. Aquell dia escolto i llegeixo la majoria de mitjans que sé per endavant que s’acarnissaran amb els protagonistes de la notícia.

El cas Gürtel ja ha estat jutjat i sentenciat, mentre que els escorcolls d’ahir encara se troben en la fase inicial.

Tot i les excuses i justificacions de Mercè Conesa, típiques i tòpiques quan passen coses com les d’ahir, la veritat és que les denúncies sobre presumptes irregularitats ja venen de fa uns anys. De fet de poc després de que s’iniciés l’etapa de CiU al front del DIBA prenent per primer cop el govern al PSC (2011)

Els denunciants van ser per una part treballadors de la pròpia institució, el sindicat CGT i les CUP, en observar que alguna cosa no s’estava fent bé. O com diria Rajoy sinó se feia bé és que se feia malament...

Segons els denunciants se desviaven fons que s’haurien d’haver destinat a la cooperació internacional (quedeu-vos amb la paraula cooperació) a fundacions i empreses privades, algunes d’elles de recent creació.

A primera hora del matí se va dir que buscaven possibles fons de finançament per al referèndum de l’1-O. Després se va desmentir... Però és possible (i per què no?) que alguns d’aquests diners se fessin servir per a pagar les despeses del referèndum.

No sé si coneixeu a Rafael Blasco Castany. Rafael Blasco és un polític valencià que primer va militar al PSPV on va arribar a ocupar diverses conselleries de la Cheneralitat durant l’època de la presidència de Joan Lerma. Allí van començar el seus tripijocs fins que el van fer fora del partit. Poc després s’afiliava al PP que, segons sembla el va rebre amb els braços oberts ja que ser conseller de diverses àrees: Ocupació, Benestar Social, Territori i Habitatge, Sanitat i, finalment, Solidaritat i Ciutadania.

Va ser mentre va ocupar el seu darrer càrrec, el de Conseller de Solidaritat i Ciutadania quan se van desviar fons destinats a la cooperació (d’aquí el nom del cas) internacional, concretament a Nicaragua.

Per tant, fixeu-vos amb el paral·lelisme de les dues Generalitats (la valenciana i la catalana) Cadascuna d’elles ha tingut el seu cas Cooperació.

Per tot plegat, és evident que el PP i Convergència són fills de la mateixa mare. I com se diu aquesta mare? Corrupció!  

NO SÓN NOMÉS 10 o 15 CASOS AÏLLATS (Rajoy dixit)

De Vergara a eldiario.es. 

Després de veure el que s’està veient al PP, crec que puc dir allò de qui n’estigui lliure de pecat que titi la primera pedra... (dintre del PP, es clar)

A aquestes alçades me sembla difícil (que no impossible) que encara hi puguin haver votats populars que estarien disposats a posar la ma al foc per qualsevol dels seus dirigents... Per qualsevol.

Tot i que n’hi ha que sembla que encara estan lliures de tota sospita, l’evidència ens diu que tal vegada només sigui qüestió de temps. Cristina Cifuentes i Pablo Casado havien de ser la regeneració del PP. O al menys això és el que pretenia fer-nos creure el Partit de Rajoy & Ca que, segons sembla, segons se diu, és més una organització criminal que no un partit polític.

I aquí els tenim. Governant Espanya i el que te rondaré morena gràcies al PNV que en un primer moment van supeditar el vot als Pressupostos Generals de l’Estat a l’increment de les pensions i a la derogació de l’article 155 a Catalunya.   

Com sabeu fa uns dies la Guardia Civil (i després criticarem al benemérito cuerpo) va detenir a València el totpoderós expresident de la Cheneralitat i exministre de Treball Eduardo Zaplana (conegut també com Sabata Plana)

Tot i que és fals que Zaplana digués alguna vegada que estava en polític per a enriquir-se, la veritat és que va dir una frase molt semblant mentre parlava amb el seu amic Salvador Palop (Boro per als amics): Me tinc que fer ric perquè estic arruïnat... Zaplana va ser l’artífex del domini absolut del PP al País Valencià.

La història és la que és i no se pot canviar... Se pot tergiversar o interpretar-se segons li convingui a una determinada part. Però no canviar.

¿Què hauria passat si la regidora socialista de l’Ajuntament de Benidorm Maruja Sánchez no hagués facilitat la moció decensura que va acabar amb la investidura de Zaplana com alcalde de Benidorm?

¿Sé va inspirar Esperanza Aguirre en aquest cas quan va donar el cop de ma contra la investidura de Rafael Simancas? No ho sé, però la veritat és que tots dos casos tenen certs paral·lelismes sent el més important de tots l’inici de les etapes de govern del PP tant a València com a Madrid, els dos grans feus del PP.    

La casualitat ha volgut que mentre escrivia el comentari d’avui s’hagi conegut la sentència sobre el cas Gürtel: 51 anys per a Correa, 33 per a Bárcenas... López Viejo, 31, Jusús Sepúlveda (exmarit d’Ana Mato), 14. Però ni estan tots els que són ni són tots els que estan... De fet el jutge del cas Ángel Hurtado proposa l’absolució del PP i de 4 acusats.

Tot i que el Gürtel va ser el primer dels grans casos que han afectat el PP en les dues darreres dècades, no és ni de bon tros l’únic. La llista se faria pràcticament inacabable, però recordem només alguns dels principals: Andrax, Auditorio, Baltar, Brugal, Fabra, Cooperació, Imelsa, Lezo, Palma Arena, Púnica, RTVV, etc., etc., etc.

No Sr. M. Rajoy, no. La corrupció dintre del PP no és cosa de 10 o 15 casos aïllats. És cosa de grans trames corruptes que afecten a famílies senceres, a grups d’amics i coneguts. És una corrupció generalitzada en tota regla.

Per acabar només recordar el que s’ha dit aquests dies després de la detenció de Zaplana: 12 dels 14 ministres d’Aznar delgovern de 2012 han hagut de comparèixer davant la Justícia o han cobrar comissions il·legals (papers de Bárcenas)

Algú encara té dubtes?   

FER EL LLIT

L’actualitat d’ahir va tenir un nom propi: Cristina Cifuentes. Qui ens havia de dir que després de tot l’enrenou del seua màster obtingut de forma irregular a la Universitat Rei Joan Carles, el fet que la portaria a dimitir fos la divulgació d’un vídeo sobre un petit furt que va cometre fa uns 7 anys.

Tal i com va dir algú, a l’hora de la veritat va haver de dimitir per una falta que podria haver comès qualsevol ciutadà i no per les que són veritablement importants i pròpies dels polítics.

Avui s’està parlant molt sobre la procedència del vídeo. Si el tema dels màster va sortir de eldiario.es (un diari veraç i objectiu), el vídeo va ser divulgat per OK Diario d’Eduardo Inda i tot que aquest periodista digui que 1.000 vegades que li hagués arribat 1.000 vegades que l’hagués publicat, com també hauria fet amb el tema del màster si li hagués arribat a ell, el cert és que fa pudor. En alguns mitjans algú ha parlat de clavegueres.

Potser l’explicació és molt més senzilla que tot això. Inda, com molts d’altres ciutadans que durant la seva vida s’han cansat d’elogiar i votar el PP, finalment se’n han donat compte que el PP no té solució. Ni Cifuentes era la regeneradora del partit a Madrid, tal com sé l’havia presentat, ni el seu successor (si acaba sent algú del PP), podrà reflotar un partit massa enfonsat en les seves pròpies misèries.

De vegades quan una persona com Cifuentes s’enroca en les seves posicions i d’allí no la treu ningú, cal canviar radicalment d’estratègia per aconseguir el seu propòsit. Això sembla que ha passat amb la dimissionària Presidenta de la Comunitat de Madrid i el PP, el seu pròpia partit.

Com sabeu el tema del màster va sortir d’un professor de la pròpia universitat i després eldiario.es va anar seguit el fil fins destapar totes les martingales que estava fent la Rei Juan Carlos.

Però sobre el vídeo... Qui guarda un vídeo durant 7 anys? I amb quins propòsits? És evident que dintre dels seu partit coneixien el cas del furt de dos pots de cosmètics per part de la Cifuentes i s’ho van guardar per si en un futur n’he podien fer ús. I així va ser.

Però el segon personatge del dia (al menys a la nostra demarcació) va ser Pere Panisello, expresident de l’EMD de Jesús i vicepresident de la Diputació de Tarragona.

Jo que sóc una persona de territori, de fet, m’interessa molt més el tema la detenció de Panisello per prevaricació, falsedat documental i tràfic d’influències que no el de la Cifuentes, tot i el ressò mediàtic i la repercussió que pot tenir aquell cas.

Sembla ser que en el cas de Panisello hauria passat alguna cosa semblant i que un dels investigats pel cas del frau dels aliments subministrats a l’Hospital de Jesús podria haver tirat de la manta i haver destapat un presumpte cas de corrupció. Així, sembla, que a tots dos polítics, se’ls hauria pogut fer el llit.

I és que de vegades l’enemic el tens dintre de la teva pròpia casa i només te’n adones quan ja és massa tard per a poder-ho evitar.
En política, com a la vida, tot està permès mentre no t'enxampin... O al menys hi ha molts que pensen així. 

L’AVARÍCIA TRENCA EL SAC

Carrer Daniel Mangrané de Jesús. 

Fa anys que conec a Pere Panisello. Pataqueta per a tots aquells que el coneixen de prop. Segons l’enciclopèdia Ilercavònia, va ser alcalde pedani primer i president de l’EMD de Jesús des de 1988 al 2015. Es a dir, durant 27 anys! I sinó ho va ser més temps, és perquè no va voler, ja que ningú el va fer fora, se’n va anar ell per pròpia voluntat.

Pere era el típic convergent: afable en el tracte personal i treballador. Sobre tot a l’hora d’organitzar esdeveniments per al seu poble. Per això una majoria de conciutadans l’estimaven i el que és més important el votaven per a que continués portant les regnes de l’EMD de Jesús.

El vaig conèixer personalment quan exercia la medicina privada a la mútua Adeslas situada a la plaça d’Alfons XII de Tortosa, ja que era el traumatòleg d’un dels meus fills. També vaig coincidir com a polític en alguns actes a nivell local, ja que a part del càrrec esmentat, també va ser vicepresident de la totpoderosa Diputació de Tarragona. I sinó va arribar a president potser va ser per allò que se’n diu centralisme i que Tarragona i la seva zona d’influència també exerceixen cap a la resta de la província. Un clar exemple el teniu amb els Jocs de la Mediterrània d’aquest any on les Terres de l’Ebre no albergaran cap disciplina esportiva.

Finalment Pere Panisello va abandonar la medicina per a dedicar-se totalment a tasques polítiques i empresarials ocupant el càrrec de conseller delegat de l’empresa GESAT, SAM (Gestió Sanitària Assistèncial de Tortosa, Societat Anònima Municipal) que gestiona l’Hospital de Jesús que, com sabeu, va formar part del controvertit grup SAGESSA. Per aquells que no ho sàpiguen, el conseller delegat és qui remena les cireres dintre dels consell d’administració d’una empresa i té delegada (d’aquí el nom del càrrec) la representació en tots els aspectes de l’empresa o grup d’empreses.

És difícil esbrinar l’import total dels diferents sous que s’emportava a final d’any, però m’imagino que la xifra tenia sis dígits i segurament el primer d’ells no seria un 1, ja que només el sou d’un vicepresident de la Diputació de Tarragona l’any 2015 (el darrer que va ocupar el càrrec Pere Panisello) oscil·lava entre els 70.000€ bruts a l’any del vicepresident primer i els 60.000 dels vicepresidents tercer i quart.

Quan te’n assabentes de que un polític de la talla de Panisello ha estat imputat per  prevaricació, falsedat documental i tràfic d’influències ja no té sorprèn. Però si a sobre aquest polític és del territori i conegut, per força t’ho has de sentir com un fet molt més proper.

Posteriorment s’ha sabut que els Mossos d’Esquadra van començar investigar Panisello arran de la detenció de l’anterior director i cap de cuina de l’Hospital de Jesús per frau en factures de productes alimentaris suposadament subministrats al mateix hospital. No pinta bé...

Potser pequi d’innocent, però me pregunto si una persona que ho té quasi tot a la viada cal embolicar-se en aquestes coses per aconseguir ves a saber què... Més diners? Més poder?

L’afany de notorietat i l’ambició sense límits solen ser el detonants que porten els polítics al camí de la corrupció. Potser al començament no se’n donen compte i fins i tot pensen allò de que ‘tot és pel bé de la societat’... Però al final l'avaricia trenca pot acabar trencant el sac. 

RESPOSTES DE MANUAL

Hi va haver uns anys en els que freqüentava sovint Andorra. No era dels que solia comprar en accés, però en aquells anys sempre acabaves per comprar alguna cosa que, depenent del què, quan passaves per la duana té tocava pagar els corresponents aranzels.  

Una vegada hi vam anar a comprar una tenda de campanya; una canadenca que eren les que se portaven en aquella època. Ens acompanyaven uns amics amb la mateixa intenció.

Com que la idea era d’estrenar-les allí mateix, de la caseta de camp de mons pares me vaig emportar un petit butà i alguns estris necessari per a fer el menjar o escurar.

Sabíem que a la duana hauríem de pagar si la declaràvem. Per tant havíem d’anar amb alguna estratègia raonable per mirar d’eludir pagar la multa corresponent en el cas de que ens enxampessin amb contraban.  

En aquell temps tenia un Seat 127 de dues portes. Vaig posar la tenda al fons del maleter mirant de que no se veies molt. I al davant algunes de les hortalisses que ens havíem portat de casa (petaques, cebes...)  i tots els estris (ribell de plàstic, escorredor, butà...)

Però sobre tot havíem de tenir molta tranquil·litat ja que la policia sol tenir molta psicologia i detecta qualsevol estat d’angoixa o ansietat.

Ens fan aturar al lloc indicat, me conviden a baixar del cotxe i me fan la típica pregunta:

-¿Algo que declarar...? Abra el maletero del coche.

-Creo que no... Ustedes mismos... Hemos venido a Andorra a pasar unos días de camping como ustedes pueden comprobar (mentre els obria el maleter posant-los cara de bona persona)  

La veritat és que no van mirar massa... El que van veure els devia de convèncer suficientment...

-Pueden marchar...

No vam esperar que ens ho digués dues vegades. Vaig pujar el cotxe i vam marxar ràpidament... Això sí, sense presses...

-Se financió ilegalmente el Partito Popular de Madrid.

I Esepranza Aguirre Gil de Biedma, Dña. Espe per als més íntims, amb cara de no haver trencat mai cap plat respon:

-Hasta donde yo se, no.  

Una resposta de manual. Una forma més o menys elegant de tirar pilotes fora. Una forma de no dir res, però d’amagar molt... Igual com jo vaig fer amb la policia duanera... La diferència és que mentre jo me vaig d’haver preparar pràcticament sol l’estratègia, ella té assessors i advocats que la instrueixen i la preparen cada vegada que té una compareixença pública on se sap per endavant sobre que sé li preguntarà.

Però ni ella, ni Ignacio González (que va emprar una tàctica similar), són els únics de fer-se el longuis davant una situació compromesa i que els pot arribar a portar problemes greus.

També José Antonio Griñán, que va ser President de la Junta d’Andalusia entre els anys 2009 i 2011 va usar una resposta de manual quan sé li va preguntar sobre els ERE’s fraudulents.

-Qué ERE’s? No conocía el plan de los ERE’s...

MAMBO!

De Manel Fontdevila a eldiario.es.

-7, 8, 10, 15 o 20 persones... Mambo!! 

Aquest és el límit que posa el President Rajoy a la corrupció al PP després de Ricardo Costa (Ric per als amics) cantés... Potser no un mambo, ni la Traviata de Verdi, ni tampoc com una almeja... Però va cantar amb un intent de salvar el seu coll i al mateix temps el de Francisco Camps (Paco per als amics), ja que els càrrecs que sé li poden imputar al que va ser President de la Cheneralitat, ja estan prescrits.

Des de que va esclatar el cas Gürtel, segurament el més sonat de tots els que estan esquitxant el PP, Rajoy i els seus van trampejant el temporal com poden. Normalment amb molta més pena que glòria perquè quasi no queda ningú que se cregui... Però encara són molts els que, malgrat tot, els continuen i continuaran votant.

Mentre Pablo Iglesias pressiona a Pedro Sánchez per a presentar una moció de censura, el líder socialista sembla estar més per la labor de reformar la Constitució. El que haurien de fer és seure’s a una taula i jugar una partida de dominó o de mus, que potser és mes castís. I de passada convidar a totes les altres forces, inclosos Ciudadanos. I si Ciudadanos no està per la labor, que quedin ben retratats i anar a per ells com si fossin els únics rivals a batre a les pròximes eleccions.

Però mentre l’esquerra estigui dividida i s’anteposin els interessos de partit per sobre dels del conjunt de la ciutadania, anem malament. Malament no, de mal en pitjor, perquè al menys que passi una hecatombe (i pel que sembla els casos de corrupció no ho són) veig a la dreta instal·lada al poder per molt de temps. I ja sabeu això que significa: Retallades, precarietat, pensions baixes, llistes d’espera hospitalàries, favors als seus, etc., etc.

Jo mai he votat un partit de dretes, mai. Encara que podem trobar molta gent que podria dir el mateix, jo no n’estaria tant segur de que ens estiguessin dient la veritat. Només cal fer comparatives de diferents comicis: municipals, autonòmics i generals (deixem els d’Europa que pràcticament no compten per a res) ens en adonaríem de les diferents tendències que hi trobaríem. Això vol dir que hi ha gent que vota segons siguin les eleccions. A Catalunya per exemple va estat guanyant Jordi Pujol per avantatges aclaparadores durant molt de temps i, en canvi, quan arribaven unes eleccions generals guanyava el PSC. A Amposta va governar CiU durant 7 legislatures seguides i pocs reconeixien que votaven primer a Roig i després a Ferré. És la hipocresia de l’individu.

Si els ciutadans (en general) votessin amb criteri, potser otro gallo nos cantaria!  

Ah! I per cert... No me val allò de que: ‘pos’ mira que les esquerres... Jo també estic molt decebut, però abans votar nul o a un partit que no té la més mínima possibilitat de obtenir representació (potser també ho estic fent malament) que votar a aquells que se’ns riuen a la cara (volia posar una expressió molt més grollera, però m’he contingut de fer-ho) 

EL FILL QUE NO RECONEIX ELS SEUS PROGENITORS

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 

Avui començaré amb una mica d’humor.

El president Aznar, en visita oficial a Anglaterra, és convidat per la Reina Isabel II a prendre un te. Durant la trobada li pregunta com és la seva filosofia de lideratge i ella contesta que és envoltar-se de persones intel·ligents. Llavors Aznar li pregunta com sap si són intel·ligents o no.

- Ho entenc, fent la pregunta adequada - contesta la Reina - deixeu-les ho demostri. La Reina crida a Tony Blair i li diu:

- Senyor Primer Ministre, li prego que contesti a la següent pregunta: La seva mare té un fill, el seu pare té un fill i aquest nen no és ni el seu germà ni la seva germana. Qui és?

Tony Blair contesta: - Òbviament, sóc jo !.

- Correcte! Gràcies sir - diu la Reina.

La Reina penja.

- Ho ha entès Mr. Aznar?

- És clar. Moltíssimes gràcies. Sens dubte faré el mateix!

De tornada a la Moncloa decideix fer la prova amb el ministre de l'Interior. Li demana que vagi a veure-li per una qüestió urgent i li pregunta:

- A veure, Mariano, si em pots contestar aquesta pregunta.

- És clar, senyor President! Què voleu saber?

- La teva mare té un fill, el teu pare també i aquest nen no és ni el teu germà ni la teva germana. Qui és?

Rajoy, una mica en dificultat contesta que li agradaria pensar-ho bé per donar una resposta apropiada. En sortir de la Moncloa, en el pànic total, organitza una reunió amb tots els altres ministres del govern per analitzar la pregunta.

Després de diverses hores, sense poder trobar la resposta correcta se'ls ocorre trucar a Piqué que estava de viatge.

- Escolta Pep, un pregunteta fàcil.

- Digues-me

- La teva mare té un fill, el teu pare té un fill i aquest nen no és ni el teu germà ni la teva germana. Qui és? Piqué contesta seguida:

- Doncs, sóc jo, és clar!

Tranquil·litzat, Rajoy truca al President Aznar i li diu:

- President, ja ho sé! És Piqué!

I Aznar indignat li respon:

- No, Idiota! És Tony Blair!

Voleu saber el per què us he explicat aquest acudit? Perquè m’ha recordat el paper que està fent el PDeCAT respecte al partit matriu, es a dir Convergència Democràtica de Catalunya.

Els postconvergents diuen haver liquidat l’antiga Convergència i que el nou partit no té res que veure i que, per tant, repudien la corrupció... I ja està? És tot el que tenen que dir?

Ja sabeu que per les xarxes socials hi solen circular moltes coses. Una part important del que circula o és mentida o és de dubtosa procedència i, per tant, sé li ha de fer poc cas. Ahir via missatgeria mòbil me va arribar que en l’actualitat només sobreviu un parlamentari de l’època en que Pasqual Maragall va destapar el cas 3% (que per cert, no és el 3, sinó el 4%) i aquest parlamentari és Ramon Espadaler que està al Parlament Europeu i que ara és del PSC. Res del que deia el post és veritat: ni ha estat mai diputat al Parlament Europeu ni pertany al PSC, ja que milita a Units per Avançar, un partit format per antics militants d’Unió Democràtica de Catalunya i que va anar en coalició amb el PSC a les passades eleccions al Parlament.

Fixeu-vos en aquestes dades que us donaré:

Josep Rull: Sé va afiliar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (els joves de CDC) en 1986 i en 1989 va començar a militar a Convergència ocupant diversos càrrecs de responsabilitat.

Jordi Turull: Ingressa a les JNC en 1986 i a CDC 1987 i també va ocupar diversos càrrecs.

Neus Munté: Tot i que va treballar a la UGT de Catalunya, va afiliar-se a CDC l’any 1996 i entre 1998 i el 2000 va ser  secretari general adjunta de JNC.

Carles Puigdemont: va ser un dels fundadors de la JNC a les comarques gironines i a partir de 1983 va començar a militar a CDC.

I així podríem continuar...

Com podeu veure molts dels que formen l’actual PDeCAT ja militaven i ostentaven càrrecs dintre de CDC durant l’època de Pujol que, segons sembla és quan s’exigia l’impost revolucionari a les empreses a canvi d’adjudicar-los contractes. Per més que ho justifiqui Mas, el cer és que tots sé van alletar de la mateixa mamella.

Però si tot això no us acaba de convèncer, avui mateix el Periódico a tret a la llum un document que demostra que CDC (i el PDeCAT) són el pare i la mare de la llista Junts per Catalunya.