Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manifestació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manifestació. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de setembre del 2026

11 DE SETEMBRE, LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

L’ANC i Òmnium Cultural, les entitats organitzadores de les manifestacions de la Diada de l’11 de setembre, van decidir que aquest any fos centralitzada. Només tres ciutats van acollir les manifestacions unitàries, Barcelona, Girona i Amposta.

La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i Castellers de Tortosa, vam ser convidats a participar-hi hi vam fer per a l’ocasió quatre pilars de quatre (2 i 2), dos al començament i dos cap al final de l’acte.

La manifestació va tenir dues columnes, la del ‘futur’ que sortia de l’avinguda Santa Bàrbara, concretament davant de la seu de la societat musical la Lira Ampostina i la del ‘present’ que ho va fer de l’avinguda de la Ràpita, cruïlla amb el carrer de Sebastià Juan i Arbó.

Les dues columnes van trobar-se a la intersecció entre l’avinguda Alcalde Palau i el carrer Sant Josep i, des d’allí, van marxar conjuntament fins a les proximitats del pont penjant, el lloc més emblemàtic i símbol de la nostra ciutat.

El manifest va ser llegit per Núria Pinyes Font, filòloga, alpinista i primera dona bombera de les Terres de l’Ebre.

També va actuar la cantant vinarossenca Esther que, a part de recordar que havia estudiat a Tortosa, va incidir en el fet que els del nord i els del sud del riu Sénia compartim la mateixa parla.

En marxar cap a casa em vaig trobar amb l’artista Pep Casals que havia pintat per a commemorar l’efemèride de l’11 de setembre, un quadre on es veien tres dones pageses segant arròs a mà i que no va tindre cap inconvenient en posar al costat del quadre.

I ja, a la plaça del mercat (oficialment de Ramon Berenguer IV), la cobla Ciutat d’Amposta amenitzava els assistents amb una tocada de sardanes, mentre que la colla sardanista i d’altres persones espontànies, feien una rotllana i puntejaven les notes que sortien dels instruments.   



dilluns, 13 de febrer del 2023

MANIFESTACIÓ PELS SEDIMENTS

Unes 2.000 persones es van reunir ahir diumenges 12 de febrer a Santa Jaume d’Enveja per a reclamar que el Govern central faci les inversions necessàries per a que puguin baixar més sediments pel riu Ebre ja que, des de que van construir-se els grans embassaments al llarg del curs del riu, la major part d’aquests sediments que, durant mil·lennis van configurar la silueta del delta, hi queden retinguts. Aquest fet fa no només que la zona de lo Trabucador, l’illa de Buda i la platja de la Marquesa vagin perdent terreny davant la mar Mediterrània per l’efecte de les llevantades sinó que, també, tot el delta de l’Ebre es vagi enfonsant a raó de 3 a 5 mil·límetres a l’any. Després de creuar l’Ebre per lo Passador, els manifestants van concentrar-se al parc fluvial de Deltebre on Sofia Morales va llegir el manifest. També hi van haver parlaments per part de membres destacats de la PDE així com d’altres entitats ecologistes i música dels artistes ebrencs Joan Rovira, Laura Guarch, Josep Bordes (Pepet i Marieta) i Mario Pons (los Sirgadors del Delta).

dissabte, 4 de gener del 2020

MAI PLOURÀ A GUST DE TOTHOM

Imatge de l'últim tall de l'N-340. 

Des de la nit de Cap d’Any, el tram de l’AP-7 entre Vila-seca i Alacant ja no és de pagament. Després de quasi 5 anys de lluita i 240 talls (i alguna concentració), el moviment veïnal Prou, AP-7 Gratuïta, ja! ha assolit l’objectiu d’aconseguir que l’autopista que passa pel nostre territori sigui gratuïta.
Tot i que en un primer moment hi va haver alcaldes que van mostrar les seves simpaties cap el moviment, prompte s’hi van desmarcar. A alguns sembla que ja els hi anava bé que les hi construïssin rotondes per a millorar els accessos a les seves poblacions; d’altres reclamaven la finalització de l’A7 (no confondre amb l’AP7), aturada a Cabanes pel Sud i l’Hospitalet de l’Infant pel N. D’excuses, bones o dolentes, no ne faltaven a l’hora de no donar suport a la plataforma veïnal i fins i tot per menysprear la seva tasca.
Però tal com s’apropava el dia D (31-12-2019), anaven sortint els contres... Com se pagaria el manteniment de l’autopista?... Caldria crear una vinyeta (taxa)? I la mare dels ous: ¿els ajuntaments per on passa l’autopista deixarien de cobrar l’IBI que tan va costar en aconseguir-se i, per tant, haurien d’incrementar el percentatge o bé deixar de fer alguna inversió o prestar algun servei?... No sé a vosaltres, però a mi me sona a xantatge.   
No tinc dades sobre els kilòmetres d’autovia de pagament que hi ha arreu de l’estat espanyol. Però si comparem la xarxa d’autopistes amb la de carreteres convencionals i autovies, trobo que hi hauria una gran diferència a favor de les segones.
Qui paga ara al manteniment de les carreteres? Evidentment el propietari de les mateixes que tant potser l’Estat, com les comunitats autònomes o fins i tot les diputacions provincials.
És voler fer recaure les culpes amb aquells que han aconseguit que les autopistes siguin lliures de peatges per a tapar els errors comesos durant anys i cobrir-se les espatlles sobre les hipotètiques mancances de manteniment que asseguren que tindran.
La pressió fiscal a Espanya en general i a Catalunya en particular és alta, comparativament parlant dintre dels països de l’OCDE, superant la mitjana dels països que la conformen.
El tema sempre és el mateix: la distribució equitativa d’aquesta pressió fiscal entre els que guanyen més i menys, una eficient recaptació i, finalment, la prioritat a l’hora de cobrir les necessitats dels seus ciutadans. No ens deixem enganyar: una eficient recaptació suposa, indirectament, un estalvi a la butxaca dels ciutadans, ja que així poden tenir més serveis essencials gratuïts o a un cost molt inferior al real.
Durant anys, l’ase de tots els cops han estat els carburants. Si comparem el cost dels carburants amb el sou mitjà dels espanyols, arribarem a la conclusió de que també en paguem un cost elevat. Us en recordeu del cèntim sanitari? Ni és només un cèntim ni tampoc és la sanitat l’única cosa que se finança a través dels impostos indirectes que recauen sobre els combustibles. Una part de la despesa pel manteniment de les carreteres també surt dels impostos que porten els carburants. 
Però tot indica que dintre de pocs anys, amb la interrupció dels vehicles elèctrics, el consum de carburants derivats del petroli patirà un descens significatiu... Com se pagarà llavors la sanitat, el manteniment de les carreteres, etc.? A qui li donarem la culpa? Segur que recarregar el cotxes elèctrics tampoc serà tan barat com ho és actualment...
La vida continua i haurem d’adaptar-nos cada vegada a la nova realitat. També en el tema dels impostos.          

dilluns, 18 de març del 2019

EL PP HO HA TORNAT A FER

Primer va ser José Maria Aznar, un megalòman amb complex d’inferioritat, mentider, cregut i misogin. Sense cap mena de dubte el pitjor president del Govern de la democràcia fins llavors. Després Rajoy. Poruc, insegur, sense personalitat. No va saber fer de cap de l’oposició ni més tard de President del Govern...
I finalment Casado. Per molt difícil que sembli, ha superat els seus dos antecessors. De moment se mostra com un titella d’Aznar que balla al so de la música de Vox a part de ser un mentider compulsiu. El PP ho ha tornat a fer: per molt difícil que sembli el successor del successor d’Aznar encara és més dolent que els seus predecessors.  
Sobre la manifestació independentista de dissabte a Madrid va dir Casado que el viatge dels milers de participants va ser pagat amb diners de tots els espanyols gràcies al Fons de Liquiditat Autonòmica...
També Javier Maroto, un dels seus homes de confiança, va donar la culpa a Manuela Carmena i a Sánchez per haver tolerat la manifestació...
Dissabte no vaig estar a Madrid, però si que hi vaig ser el 10 de març de 2001 manifestant-me als costat de desenes de milers d’ebrencs que ens hi vam desplaçar per a manifestar el nostre rebuig al Pla Hidrològic Nacional Llavors, com ara, també se va insinuar que hi havia algú que ens finançava (l’Elèctrica de Xerta), però puc afirmar que les despeses del viatge les vam pagar de la nostra butxaca, com segur que també ho van fer els manifestants de dissabte.
Per cert, sabeu qui era per aquella època el President de Govern de les Espanyes? Un tal José Maria Aznar López... I l’alcalde de Madrid? José Maria Álvarez del Manzano del PP. Cal dir alguna cosa més?