MOLTA PEDRA QUE PICAR

Illa de contenidors dels carrer Brasil amb boses industrials aquest matí. 

L’Ajuntament d’Amposta he engegat l’enèsima campanya contra l’incisvime a la ciutat. En aquest cas sobre la tinença responsable d’animals. Bé! La penúltima (no fa tant) anava sobre com s’ha d’aparcar el cotxe als nous aparcaments de bateria invertida que se van pintar al carrer Amèrica, entre el Murillo i el Sebastià Juan i Arbó.

Qualsevol campanya que s’engegui des de l’ajuntament, benvinguda sigui, però com que ja tenim el precedent del que ha passat tantes i tantes vegades, molt me temo que acabarà amb quatre multetes i que una part de la ciutadania sé la passarà pel folre.  

Tornem al tema de la brossa. Ja sé, alguns pensareu que sóc  pesat, però què hi farem! Cadascú és com és. Una de les coses que més me rebenta és reciclar a casa per acabar tirant-ho al contenidor de rebuig perquè me trobo el contenidor de la fracció corresponent ple. La sensació d’impotència davant d’aquestes coses és molt gran. L’amiga Magda Corella me recorda sempre que ella va fins la illa de contenidors que té més prop i la deixa allí... Bé, és una solució que no aplico i no penso aplicar. El que no faré serà deixar-la fora, però tampoc aniré a veure si tinc més sort a un altra...

Anit mateix me va passar. Portava una bossa d’orgànica. Normalment els contenidors d’orgànica no solen estar plens, però el d’anit sí. Ara bé, dubto que tot el que hi havia dintre fos orgànic... La darrera bossa, aquella que té trobes dalt de tot i que t’impedeix acabar d’obrir la tapa, no semblava orgànica...

Mentre feia aquesta operació de mirar, intentar, desistir i buscar l’alternativa més fàcil, anava parlant amb un veí.

-Jo quan vinc a tirar una bossa de reciclatge i ho trobo ple, la deixo fora per que així quan passen a recollir-ho, els treballadors la puguin reciclar... -Me va dir-.

-Però això no ho pots fer... Si deixes una bossa fora té poden sancionar... -Li vaig replicar-.

-Ja ho sé, però és el que faig jo... –va concloure-.

Com jo ja li havia dir el que havia de dir-li i com que no sóc agent cívic per a intentar convèncer-lo de que no tenia raó, vaig donar el tema per acabat.

Després d’aquesta breu conversa cadascú de nosaltres va seguir el seu camí.

Casos com els del meu veí n’hi ha més. Si més no, de gent que deixa les bosses fora dels contenidors. De vegades tot i que no estan plens... Potser no tots pensaran com el meu veí. Segurament cada infractor donaria una versió diferent del perquè les deixa fora. Evidentment cap que se pugui admetre al 100%, però que hi farem...

La culpa tampoc és que sigui exclusivament dels ciutadans. Fa unes setmanes, mentre feia la darrera sortida nocturna amb la meva gosseta (ja eren quars d’una de la nit), vaig parlar amb un dels camioners que fan la recollida. A part de dir-me que properament l’empresa Acciona serà absorbida per Fomento, tot i que a la comarca del Montsià seguiran conservant la marca, també me va dir que hi ha llocs concrets on per la seva densitat demogràfica s’hauria d’haver posat un segon contenidor de fracció orgànica, però que per estalviar despeses se va acabar desestimant.

Penso que encara hi ha molta pedra que picar...  Quan les campanyes institucionals no produeixen l’efecte esperat, quan per molt que els diguis a la gent el que s’ha de fer i que no fan, només queda una solució: posar-se durs!

 I aquí és quan s’ha de fer complir l’ordenança municipal de policia i bon govern en tota la seva dimensió començat pels comerços que en lloc de gestionar els seus propis residus els porten fins als contenidors i acabant pels propietaris de gossos que no arrepleguen els excrements ni de la plaça del Mercat, un dels llocs més cèntrics de la nostra ciutat.  

Per tant: a posar-se les piles i a ser molt més contundent a l’hora de prendre les mesures correctives.   

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 18

Campanya encoberta

No es tracta de cap campanya institucional, com per exemple la que es va presentar el passat juliol sobre la recollida d’escombraries. Aquesta és molt més subtil, però, imagino, des de l’equip de govern d’Amposta deuen d’esperar que tingui més incidència que la primera, ja que aquella té una incidència força desigual, es a dir, igual passes per una illa de contenidors i veus que no han deixat cap tipus d’objecte com un altre dia apareixen caixes de cartró, envasos de plàstic i altres deixalles amuntegades per tota aquella zona.

Precisament, sembla que al nostre equip de govern no li agrada que es faci difusió d’imatges que venen a demostrar el fracàs de la primera campanya del nou equip de govern.

Quan te’n adones que està circulant per diversos canal el missatge de que no és convenient que s’incideixi sobre el problema (que segueix ben present) d’abocar brossa fora dels contenidors, arribes a la conclusió de que tot plegat té un origen més enllà de les persones que participen activament dels fòrums existent per a denunciar aquests tipus de males pràctiques. O sigui, que a l’actual govern d’EA d’Amposta no els agrada gents que sé segueixi parlant del tema i ho fa saber a través d’altres persones.

Un dels motius que més m’ha cridat l’atenció és que als governs de CiU no se’ls hi donava tanta llenya... Ai! Què poc que m’han llegit la gent que així ho creu... Fa anys, però molts d’anys, fins i tot abans de que s’inventés el Facebook que ja donava guerra encara que per altres mitjans, com són per exemple les cartes al director o les fotos denúncia que apareixen a molts diaris. Fins i tot vaig crear el blog la Ciutat sense llei... ni ordre per a denunciar tot el que em semblava denunciable i que era molt. La darrera entrada al esmentat blog va ser a principis de 2011, la qual cosa no vol dir que no continués denunciant aquelles coses que em semblaven intolerables.

Mireu, si la memòria no em falla, el proper mes de setembre farà 8 anys que col·laboro amb Vinaròs News, una de les primeres revistes digitals de les nostres terres i que sempre m’ha donat llibertat sobre aquells temes dels que m’apetia escriure.

8 anys, amb una incidència d’un article cada quinze dies, donen per a molt. És cert que he fet articles de tota mena, d’aquells temes sobre els que m’ha apetit escriure en cada moment. Però un bon grapat d’aquest han estat denúncies per la forma de fer dels anteriors equips de govern, com per exemple els model de festes majors o irregularitats comeses com quan van permetre durant 7 anys i mig que els cinemes de la nostra ciutat no disposessin del corresponent permís d’obertura. Mireu, se’m acaba d’ocórrer una idea. La propera setmana republicaré a la Via Augusta alguns d’aquests articles per a demostra fefaentment el que estic dient.

Segona campanya encoberta       

Quan un arriba a la meva edat ha viscut moltes vivències i algunes d’elles s’ha convertit en record i d’altres han passat a millor vida. I és que la memòria sol ser molt selectiva i al final sembla que només te’n recordes d’allò que vols recordar.

Aquests records poden ser importants o, simplement petits detalls que, de vegades un fet fa que surtin de l’oblit.

Fa anys, segurament quan era adolescent, em van explicar que entre els fotogrames del cinema, se’n intercalaven alguns sobre determinats productes de consum. L’ull humà era incapaç de percebre’ls, però no el subconscient que, en acabar la projecció t’enviava missatges per a que compressis aquell determinat producte. Finalment, aquesta mena de publicitat subliminal va ser declarada il·legal i per tant prohibida.

Avui en dia és difícil inventar res de nou, al menys de que es tracti d’alta tecnologia. Tota la resta són variacions (millorades si voleu) sobre coses ja existents.

Ahir varem saber que la Junta Electoral va manar a TV3 retirar l’eslògan Junts que s’emetia conjuntament amb imatges enviades pels espectadors mentre sonaven algunes notes de la cançó de l’estiu promoguda per la pròpia televisió, per coincidència amb el logotip de la llista Junts pel Sí. El partit que va denunciar el que consideraven una vulneració de les regles de joc electorals va se el PSC. Fins i tot abans d’assabentar-me del que havia passat, ja vaig llegir per les xarxes socials dures crítiques en contra del socialistes catalans, als quals encara milito.

Tal com ja he dit al punt anterior, sóc partidari de denunciar totes aquelles situacions irregulars que es poden percebre i això és el que em sembla que ha fet el PSC. Simplement...

Entenc que hagi gent a qui no els agradi i que creguin que es tracta d’una estupidesa. No fa gaires dies vaig publicar en aquest mateix blog un article del crític televisiu Ferran Monegal sobre la manera d’adoctrinar-nos tant de TV3 com de TVE. Res de nou... Com deia abans, tot està intentat...

Malgrat tot, i tal com publica el setmanari el Triangle, però també ho he pogut veure jo mateix sense necessitat de que se’m adverteixi del tema, avui, TV3 continuava emeten l’eslògan fent cas omís de la sentencia dictada pel la Junta Electoral. Imagino que han estat els propis directius de la cadena televisiva que han donat les ordres oportunes per a que es continués fent els que feia dies s’estava fent.

I ja per acabar, em sembla que el PSC és l’ase dels cops i si el proper 27-S alguna cosa no va bé (al menys per als interessos dels partits polítics que estan a favor de la independència) trobaran amb el PSC a qui donar les culpes, tot i els paupèrrims resultats que sembla que tindran.  

DIARI DE L’AGOST. DISSABTE 30

 Obstacles a la carretera. Dijous encara hi quedaven carretes i cadafals de la plaça de bous barrant el pas dels vehicles. Després de quinze dies des del final de la festa major és tot un despropòsit i demostra la permissibilitat de l’Ajuntament cap al col·lectiu de les Penyes taurines. A Amposta en ser d’ells pots fer el que et doni la gana sense que et posin cap sanció. I si per error té la posen, sempre pots acudir a l’alcalde per a que té la tregui. Situacions com aquesta demostren el règim de servilisme que es viu a la nostra ciutat (de vegades molt més propera a un poble del que alguns ens pensen)

 ‘L’Entre todos’ de l’ELA. Ara s’ha posat de moda banyar-te per l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica) Però banyar-se és alguna cosa més que tirar-se aigua per sobre, és dona suport a la malaltia en tot el seu significat: econòmicament, moralment, assistèncialment... Quans dels que surten als vídeos tirant-se un poal d’aigua per sobre s’implicaran després amb els que pateixen aquesta malaltia.

El lema de mulla’t ja fa molts d’anys que va. Era per una altra esclerosi: la múltiple. La gent que volia anava a una piscina un dia i una hora predeterminats i es llançava l’aigua. Era un gest, després quedava el més difícil.

Fins la temporada passada, TVE emetia un programa anomenat Entre todos. Era un programa molt controvertir on s’apel·lava a la solidaritat humana per a substituir les mancances de les institucions.

La campanya que s’està fent (de forma gratuïta) de l’ELA la trobo bastant semblant. No sé sap qui la va promoure ni qui la va iniciar, però són molts els que s’han sentit atret de sobte, per les ganes de banyar-se (com el d’Ampuriabrava que va rebre 1.500 litres d’aigua al cap!)

Que cadascú faci el que vulgui i deixem a la gent tranquil·la i si és que tant solidaris som, demostrem-ho cada dia amb els més propers o ajudem els projectes que més ens agraden i no només un cop a l’any per a, qui sap, si netejar les nostres consciències.           

Finalment es van arreglar. Després de més d’una setmana (al menys durant dos dimecres consecutius s’hi trobaven) amb els urinaris de l’estació de Sants de Barcelona avariats, finalment ahir estaven a ple rendiment. Es a dir, funcionaven els 4. Crec que és necessari que quan una cosa, per fi, funciona, també ho tinc que dir. Per cert, els que són de pagament costen 0,5 euros, però et tornen l’import si fas una despesa mínima de 1,5 euros a unes de les botigues de l’estació. Per tant, de pagament sí, però no tant...

Coloms. Abans quan viatjaves a Barcelona, per tot veies coloms, sobre tot a la plaça de Catalunya on fins i tot podies comprar gra per a donar-los-hi. Encara recordo la típica foto de la criatura amb els braços obert i plena de coloms picant el menjar de les seves mans. Però ara ja ho hi ha coloms. Han desaparegut. Recordo que fa anys es deia la que colònia d’aquestes aus havia augmentat molt i que ho embrutaven tot. A grans mals, grans solucions... Ja no en queda ni un...

El cartell per a la Diada. El govern de Catalunya s’ha gastat 350.000 euros (quasi 60 milions de pessetes) amb un cartell per a la Diada de l’11 de setembre. El preu ja el trobo del tot exagerat. En retallen en drets socials però no els hi tremola el pols quan han d’autoritzar un pagament de 350.000 euros per un tros de paper gargotejat.

Però és que a sobre sembla inspirat amb les 4 torres que s’alcen a Madrid allà on es va ubicar fa uns anys la ciutat esportiva del Reial Madrid i que tanta controvèrsia va portar.

Hi ha maneres molt més barates de tenir un cartell per a commemorar la diada: fer un concurs públic i obert amb una dotació per a premis (primer premi i fins i tot accèssit si es vol) molt inferior. Però com els diners no són seus...    

A part, el govern de la Generalitat es gastarà 350.000 euros més en els actes de la diada (80.000 més que l’any passat)

Tot i trobar-ho exagerat, encara m’ho sembla més si el comparem amb el preu del cartell. I ara ve la pregunta: Algú se’n emportarà un bon pessic? Quasi segur que sí.

3% o 5%? Vaig llegir a la publicació digital la Voz libre que qui va ser President d’ERC Josep Lluís Carod-Rovira va dir que un destacat membre de CDC li havia dit que les comissions no eren del 3%, sinó que del 5%.

A mi un arquitecte local em va dir que hi havia casos que eren del 20% i l’altre dia un electricista que aspira a assolir contractes públics, també em va dir que un càrrec públic li va dir que anava un 20% car...

És que després de tot el que ha passat encara avui en dia s’emporten un pessic de tots el contractes que atorguen? És possible.