5 CONSELLS PER ADREÇAR-VOS A L’ADMINISTRACIÓ

El passat dimarts a través del Periódico vaig accedir a una pàgina on es donaven 5 consells para adreçar-se a la policia de transit. Llavors vaig pensar que potser seria bo que per la meva part us donés també 5 consells per a quan hagueu de personar-vos a alguna oficina de l’administració (ja sigui estatal, ja autonòmica o municipal) per a fer algun tràmit.

1.        ANAR SEMPRE DEGUDAMENT ACREDITAT

Sóc conscient que la majoria de persones que m’esteu llegint sou espanyoles (bé, ja sé que moltes de sentiment, no, però si mireu el DNI ja veureu com us posa España y al permís de conduir Reino de España), per tan haure d’anar amb alguns dels documents que acreditin legalment la vostra identitat i que només són 3: Els dos esmentats (DNI i carnet de conduir) i el passaport (tot i que en aquest cas no porta la lletra que incorporen els altres dos documents)  

Per a identificar a la pròpia persona no s’accepten fotocòpies, ni que siguin en color. Si a un li han robat o ha extraviat la documentació y no té cap document per a poder demostrar la identitat, al menys ha d’aportar la denuncia feta davant qualsevol cos de la policia (Mossos, policia local, Cos Nacional de Policia, Guardia Civil...) Tot i que les denuncies no tenen data de caducitat, només s’accepta durant un temps prudencial (per exemple un mes) Si han passat diversos mesos y encara no s’ha obtingut cap document acreditatiu, és deixadesa per part de l’interessat i, per tant, no serà atès.
Heu de pensar que el treballador públic no és l'enemic de ningú, simplement està fent la seva feina i mira de fer-la correctament i de forma imparcial.

2.        PORTAR AUTORITZACIÓ

Si la informació que es vol obtenir de l’administració és per a una tercera persona, s’haurà de portar autorització. En el cas de l’Agència Tributària les autoritzacions es poden trobar a la pàgina web. A totes les autoritzacions haurà de constar el nom i cognoms tant de la persona que autoritza com de la autoritzada, es a dir, de la que es persona a l’administració, així com una fotocòpia del DNI de l’autoritzant (en aquest cas si que s’accepta fotocòpia de la persona representada), però qui vagi en representació haurà d’estar perfectament identificat.

Les persones jurídiques (SA, SL, SAT, SCCL, SC, SCP, CB, UTE, fundacions, associacions, clubs esportius, comunitats de propietaris, etc.), per la Llei 39/2015 de 1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de els Administracions Públiques i que va entrar en vigor el 2 d’octubre de 2016, s’hauran d’adreçar a qualsevol administració de forma telemàtica. Per tant hauran d’estar en disposició d’un certificat electrònic per acreditar la seva identitat. Hi ha diversos organismes acreditadors, però és aconsellable tenir el de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. De totes les formes jurídiques, les SA i les SL hauran de tenir-lo de forma obligatòria, mentre que per a la resta, ara mateix és voluntari. Dependrà del seu ús que s’hagin de treure o no el certificat.

De totes maneres sempre hi ha societats que, tot i que tenen obligació de tenir el certificat electrònic, pel motiu que sigui, no el tenen (normalment són societats inactives) De tant en tant alguna d’aquestes va a l’administració, normalment, per a preguntar per la seva situació (deutes, sancions, etc.) Com que necessiten d’algú que les representi, si és l’administrador haurà de portar còpia de l’escriptura o algun document que l’acrediti fefaentment. De no ser així, evidentment no sé li donarà cap informació.  

3.        CITA PRÈVIA

Des de fa temps, l’administració està implantant la cita prèvia. Per algunes, com la Tresoreria General de la Seguretat Social és imprescindible. Sembla ser que, sense cita, el guarda de seguretat no té deixa entrar.

En canvi a d’altres, com l’Agència Estatal d’Administració Tributària, tot i que existeix i es recomana per a realitzar determinats tràmits (acreditació electrònica, certificats, etc.), encara no és imprescindible excepte si s’ha de fer la declaració de la Renda.  

4.        TENIR CLAR ON ES VA I QUIN TRÀMIT S’HA DE FER

Tot i que a priori el títol pot semblar una obvietat, la realitat és que no és així. Hi ha gent que confon la Tresoreria amb Hisenda. Tampoc és el mateix Hisenda que l’Agència Tributària estatal. I també s’ha de tenir en compte que els tributs propis de la Generalitat de Catalunya o estatals traspassats, s’han de liquidar a l’Agència Tributària Catalana o fins a l’1 de setembre a les oficines liquidadores dels Registres de la Propietat.

L’Administració de l’AEAT de Tortosa per exemple, només és això. En canvi, a la Delegadió de Tarragona hi conviuen, a demés, Hisenda i Duanes.  

Desgraciadament aquest país és un desgavell d’administracions i cada una té competències exclusives.       

   

5.        NO VOLER ENGANYAR AL TREBALLADOR PÚBLIC

És freqüent que les persones que s’apropen a les administracions no disposin de tot el necessari. Al segle XIX, Larra va dir allò de: Torni vostè demà. Desgraciadament al segle XXI, desgraciadament encara s’ha de dir alguna vegada... De vegades és perquè un determinat document no està signat per l’interessat o perquè manca documentació o no és correcta. 

-El signo jo mateix... –Ens diuen alguns-.

Davant d’un funcionari no es pot signar.

En canvi n’hi ha d’altres que diuen:

-Vaig fora que el tinc al cotxe esperant-me...   

La majoria de les vegades no és així... Se’n van, signen ells mateixos i tornen. Sovint la imitació és tan dolenta que es veu clarament que ens han enganyat. De vegades s’inventen burdes excuses per a mirar que els treguin alguna sanció...

Si creuen que enganyen al funcionari, estan equivocats.

De totes formes aneu-vos mentalitzant de que l’administració electrònica és el futur i que l’empleat públic, aquell de la visera i maniguets (manguitos), és un animal en vies d’extinció.

ELS FUNCIONARIS I LA RESTA DELS MORTALS

Administració de l'AEAT de Sanlúcar de Barrameda. 

Aquest matí he anat a l’oficina de Correus d’Amposta. Després d’agafar torn he vist una cara coneguda i m’hi he apropat. Ens hem saludat i ràpidament m’ha dit:

-Amb la gent que hi ha, un acaba de marxar a esmorzar...

-És normal –li he respost-. Nosaltres també ho fem. Pensa que sempre solem sortir a la mateixa hora i si tu no hi surts, fas que els altres hagin de sortir més tard.

No sé si ho ha volgut entendre, de fet, tan me dóna, ja que la seva opinió podria extrapolar-se a la majoria d’usuaris que acudeixen cada dia a les oficines de les administracions públiques... I encara com no m’ha dit:

-I a sobre els hi paguem nosaltres... -Una frase molt habitual-. 

Ja sé que actualment Correus ja no és un empresa pública i, per tant no hi ha ni funcionaris ni treballadors públics, però si que, pràcticament, són els mateixos que treballaven els darrers anys en que Correus era una empresa estatal, tot i que alguns, quan es va privatitzar, van preferir anar-se’n a l’Agència Tributària.

Porto 31 anys treballant a Hisenda/Agència Tributària i al llarg d’aquest anys he hagut de sentir moltes coses (de vegades millor no escoltar), però quan vaig pel món també n’he vist moltes, tan de treballadors autònoms com d’assalariats i, posades sobre una balança tinc seriosos dubtes cap a on s’inclinaria.

Al bar on esmorzo (mai dic que vaig a prendre el cafè) sovint hi veig treballadors autònoms que es passen llarga estona, de vegades molta més que jo. Per aquells que no ho sàpiguen, al menys a l’Agència Tributària fitxem quan sortim a esmorzar i tornem a fitxar quan tornem i si ens hi estem més temps del que està establert, l’hem de recuperar. Imagino que a la resta d’organismes passa el mateix i possiblement a Correus també. A part d’això a cada oficina hi ha un responsable que vetlla per a que tot funcioni correctament i de en segur que té cura dels horaris dels seus subordinats.

Per acabar us vull explicar dues anècdotes. La primera va passar fa molts anys, segurament més de 20 i l’altra és del passat octubre quan anàvem camí de Cadis.

Hi havia una treballadora d’una assessoria d’Amposta que sempre solia queixar-se. Normalment perquè els treballadors públics (no m’agrada anomenar-los funcionaris) havien sortit a esmorzar, al metge o potser a algun altre lloc...

Un dia vaig haver d’anar a declarar al jutjat d’Amposta quan encara estava al començament de l’avinguda de Catalunya (on ara hi ha un súper) Com no tenia cotxe vaig haver d’anar en autobús que em va deixar a l’antiga parada prop del Mercat. Només baixar vaig veure a la treballadora en qüestió amb un tabal de detergent (d’aquells rodons) a una ma i una bossa amb altres productes a l’altra, tot i ser hora de feina. Al creuar-me amb ella li vaig dir:

-Així treballem? Me pensava que això només ho fèiem els funcionaris...

No va ni obrir la boca.

I la segona. Mentre anàvem per Villarobledo me’n vaig adonar que tenia fusa una bombeta del cotxe. A l’hotel ens van dir que pel centre del poble podríem trobar algun taller. No veiérem un al carrer que creuava el cas urbà. Vaig aparcar el cotxe i mentre la meva dona s’esperava, vaig anar per veure si me la podien canviar. Vaig entrar al taller i me van dir que havia d’anar al costat, als recanvis. Vaig als recanvis i me diuen:

-Si té l’han de canviar has d’anar al taller (cosa normal) Mira: Aquell mecànic és qui té la pot canviar.

Vaig a buscar a aquell senyor i li dic:

-M’han dit a recanvis que me pot canviar una làmpada del cotxe...

I me va respondre:

-T’hauràs d’esperar una mitja hora que ara me’n vaig a esmorzar...

Vàrem marxar...

Tal com diuen els castellans: En todas partes cuecen habas... O no és així?    

LES ALTRES RETALLADES

Des que el govern de Zapatero va reduir el sou als funcionaris, s’han patit 3 congelacions salarials. Això, si no és de domini públic, si que és una cosa que ho saben la majoria dels ciutadans del país. Ja sé que altres col·lectius han patit o estan patint situacions semblants, però el tema del que us vull parlar només afecta a un determinat col·lectiu de funcionaris (no tots ni molt menys)

Franco, a part de crear la Seguretat Social, també va crear diverses mútues de funcionaris com per exemple la Mutualitat de Funcionaris de l’Administració de l’Estat (MUFACE) on encara hi ha molts de mestres, perquè estan considerats cossos nacionals, l’Institut Social de les Forces Armades (ISFAS), la Mutualidad General Judicial (MUGEJU) o la ja desapareguda MUNPAL on s’afiliaven els funcionaris de l’administració local.  

Aquestes mútues, que en principi poden significar una prebenda dels funcionaris, a la pràctica també té els seus inconvenients, com per exemple continuar pagant el 30% del cost dels medicaments quan estàs jubilat que és l’etapa on més en necessites.

Fet aquest preàmbul he de dir que des de fa anys es parla de liquidar aquestes mútues i englobar a tothom al Règim General de la Seguretat Social.

De facto, el govern de l’Estat està liquidant la mutualitat sense fer gaire soroll. I cóm ho fa? Fàcil: congelant el cost dels servei que prestes les mútues sanitàries.

Recordo que allà pels anys 80, quan preparava les oposicions per a entrar a treballar a l’Administració de l’Estat, només hi havia 3 mútues que donaven aquest servei: Asisa, Sanitas i Adeslas. Al cap dels anys se’n van anar incorporant més com Mapfre o DKV. Fins i tot algunes han anat entrant i sortint de la carta de serveis de MUFACE.

L’any passat, Adeslas, la mútua assistencial de la Caixa, per a donar el mateix servei al col·lectiu de funcionaris als que atenia, va decidir fer-los pagar un complement. Això va produir una espantada massiva cap a d’altres mútues, entre elles la meva. La majoria varem marxar a DKV.

Després d’un any tranquil, només alterat quan des del sindicats se’ns avisava de que poc a poc estan fent desaparèixer MUFACE, en plantem a principis de 2015 i, llavors, el gran sobresalt: les mútues sanitàries han dit prou i han anunciat que, a partir del mes de febrer (durant el gener es pot fer el canvi de mútua) deixaran de prestar alguns dels serveis que estan donant fins ara.

O sigui, si la mútua que ara tinc concertada (a cost zero) no vol donar-me més el tractament contra la meva malaltia, ho farà o bé, tal com va fer l’any passat Adeslas, ens farà pagar un complement que, evidentment, haurem de sufragar de les nostres butxaques i què, a la pràctica, vol dir que disposarem de menys diners que, si fa o no fa, vol dir que ens retallen.

Son les retallades que no es veuen, de les que quasi ningú parla, però que a la pràctica poden suposar una disminució substancial del nostre poder adquisitiu.

Montoro fa mesos que anuncia a bombo i platerets l’abaixada de l’IRPF i com afectarà això de positivament la butxaca dels treballadors (també dels funcionaris) Però per l’altre costat, De Guindos (MUFACE pertany al Ministeri d’Economia) ha congelat l’assignació a les mútues de salut en detriment (molt possiblement) als sous dels funcionaris.

Jo no hi veig la gràcia per cap costat.  

SÚBDITS PER DINERS

Sembla ser que és una costum força arrelada el de repartir bufandes per Nadal. Quan es reparteixen proporcionalment i arriben a tothom, la costum és sana i fins i tot lloable. Ara bé, si es reparteix de forma desproporcionada o simplement arriba a uns quants amb qualsevol excusa, és deplorable.

Aquets darrers dies me’n he assabentat de 3 casos, tots força significatius. L’ordre en que em vaig assabentar és el següent: Ajuntament d’Amposta, Generalitat de Catalunya i Agència Estatal d’Administració Tributària. De fet tots són casos que es repeteixen any rere any i, evidentment no són els únics, ja que, amb tota seguretat n’hi ha d’haver molts més.

El cas de les bufandes a l’Ajuntament d’Amposta, per la seva proximitat, és, possiblement el que més m’indigna (si és que la indignació és quantificable) L’any passat ja va sortir a la llum amb molta força, la qual cosa no ha impedit que, aquest any es tornés a repetir. Però el més vergonyós és quan algú (donant o receptor) surten a justificar el que no és justificable baix cap concepte.

Amb aquesta tàctica, el donant, pretén (i ho aconsegueix) guanyar-se la fidelitat del receptor i així s’aconsegueixen favors mutus: tan em dones, tan et dono.

De vegades, fins i tot, es poden arribar a traspassar les línies roges de la legalitat.

En el cas de la Generalitat de Catalunya, una administració molt vinculada a CiU, no ho hem d’oblidar, el propòsit deu de ser força semblant. Mas, Mas-Colell i companyia agraeixen la submissió d’alguns càrrecs orgànics per així tenir controlat a la majoria del personal.

En el cas de l’AEAT (administració en la que treballo i conec des de dintre), el tema és diferent. de fet, l’AEAT, com a ens autònom depenent del Ministeri d’Hisenda es va crear l’any 1991. El propòsit encobert pel qual es va crear l’ens autònom va ser mirar de reduir la fuga de càrrecs que es passaven a l’empresa privada; la majoria a les consultories d’empreses d’arreu del territori, però preferentment de Madrid i Barcelona què és on es capitalitza l’activitat econòmica del país.

I és que l’administració (qualsevol administració) no pot competir amb els sous que paga l’empresa privada i per això cal buscar fórmules per a tenir el màxim contents als funcionaris de més alt rang o els de grup A1 (inspectors de finances) 

Evidentment, com més alt sigui el càrrec, més gran sol ser la bufanda que perceben. 

Mentre, a la plebe, que sol ser la resta dels personal, fins i tot inclosos els A2 (subinspectors i tècnics), reben les engrunes, proporcionalment descendents segons la categoria: C1 (administratius i agents tributaris), C2 (auxiliars), E (ordenances i personal no qualificat)       

DONO LES GRÀCIES AL GOVERN DEL PP

Gràcies Rajoy, gràcies Montoro, gràcies de Guindos, gràcies a tota la resta de membres del govern inclosos subsecretaris, directors generals, etc. Fins i tot faig extensibles les meves gràcies al grup parlamentari del PP que, amb el seus vots farà possible que el mes de gener recuperi el 25% de la paga extraordinària de Nadal que van deixar de pagar-me l’any 2012...

NO, SI A SOBRE ELS HI HAUREM DE DONAR LES GRÀCIES... GRÀCIES DE QUÈ? PER HABER-NOS ROBAT DESCARADAMENT?

Evidentment que el primer paràgraf l’he escrit amb tot el sarcasme del món. Com els hi he d’agrair tot el que ens han fet.

Encara que algú pugui pensar que sóc un egoista per dir el que diré, em dóna el mateix. El que em seguiu ja sabeu que em reboto per qualsevol injustícia i crec que estic en tot el dret de, per una vegada (o dos o tres, o les que calgui) defensar els meus interessos.

Mireu. Com a funcionari de l’Estat, el govern de Zapatero ens va retallar el sou. En el meu cas sobre el 7,5%. Posteriorment se’ns va suprimir la paga extraordinària de Nadal de 2012 (ja sé que els treballadors de la Generalitat ja en porten 2 i tampoc cobraran la d’aquest any), se’ns ha congelat el sou (reduït –us ho recordo-) per als anys 2013 i 2014; i se’ns el tornarà a congelar per al 2015.

I això no és tot. Durant el govern socialista es va signar un acord de carrera professional. A manca de concurso per a poder pujar de categoria dintre de la pròpia administració, finalment, els sindicats i l’administració van signar un conveni on se’ns requalificava automàticament en el decurs dels anys. Així s’acabava amb la discriminació que patíem els que portàvem molts d’anys a l’administració respecte als que en portaven molts menys. El govern del PP no va reconèixer aquest acord que, com la resta de retribucions, va quedar congelat.

Però el que més ens va sorprendre va ser la reducció dels dies de vacances i els d’assumptes propis o moscosos (sempre condicionats a les necessitats del servei), ja que no s’entén que et treguin uns beneficis aconseguits mitjançant negociació col·lectiva, sovint a canvi de no augmentar la retribució salarial. A diferència d’altres administracions, la AEAT, no contracta personal per a suplir les baixes. Per tant, si al cap de l’any faltes 30 o 40 dies, la resta dels companys de la secció han de fer la teva feina o bé, segons els casos, s’acumula per a quan arribes. L’estalvi econòmic és zero.

En el cas dels més que som més veterans, el nombre de dies (vacances i lliure disposició) que ens han tret és més que als més novells. Són els que s’anomenaven vulgarment canosos, guanyats a costa d’anys treballant a l’administració. Per tant, entenc, és un greuge comparatiu que, d’alguna manera, també significa reducció de sou.

I ara és quan ve la gran pregunta: A tots els grups de funcionaris ens han tractat de la mateixa manera? Evidentment que no. Al grup A1, el d’Inspector de la Hisenda Pública, se’ls hi ha recompensat amb productivitat, una forma poc clara de incentivar al personal.

Durant les darreres setmanes hi ha hagut un tema que ha indignat a una gran part del personal. El col·lectiu dels A1 de Galícia van estar fent un curset al balneari de Sanxenxo. Com a justificació, la direcció de l’empresa va dir que el cost estava no va sobrepassar l’import de les dietes que poden percebre els membres del grup i que el curset els havia estat de gran utilitat.

La resta dels grups els cursets (que no serveixen per a res) els fem on-line, o sigui des del nostre lloc de treball o, en alguns casos per videoconferència.

Si la situació no canvia, en menys de 3 anys em jubilaré. Si cada any se’ns retorna el 25% de la paga extra del 2012 (2015, 2016, 2017 i 2018), el darrer termini el cobraré (si es que me’l paguen) quan ja estaré jubilat.

Puc estar agraït al govern del PP? Evidentment que no. A mi no em compren retornant-me un part dels que ens han robat durant aquests anys (també ens han retornar un parell de dies d’assumptes propis)

Difícilment el dany moral que m’han causat a mi i a la majoria del meus companys es pot compensar amb petits gestos.            

LA FOTO DEL DIA 31-10-2014

El que veieu a la foto són les meves sabates sota la taula de treball. 
La rebaixa del sou de Zapatero i les congelades successives de Rajoy m'han portat a aquesta situació: no poder comprar-me sabates noves! 

Es tracta d'una petita broma. Realment eren unes sabates que feia temps que no portava i que avui m'havia posat sense adonar-me que tenien la goma molt gastada.
Però alguna cosa hi ha de cert. Amb la pèrdua de poder adquisitiu que patim els funcionaris no podem renovar el nostre vestuari al ritme d'almenys un cop per temporada com fèiem abans de la crisi i això que ara ens estem d'altres coses. per exemple jo ja fa tres anys que pràcticament no jugo a la rifa de Nadal i tampoc a la grossa de Cap d'any. I el passat abril vaig deixar de jugar a l'ONCE que era l'únic joc al que jugava des de feia una pila d'anys.
Això també va en detriment de la nostra economia. Sabeu quan diuen allò de millorar el consum intern?
Sense comprar. no es millora. 

MONTORO I ELS FANTASMES

Montoro, justifica les destitucions d’alts càrrecs de l’Agència Tributària dient que hi ha molts socialistes.  

Quan era menut, ma mare em va ensenyar que a la llengua sé li fa dir de tot. Per tant, si Montoro vol amagar la seva mala gestió i els seus problemes darrera d’una cortina de fum com és acusar de socialistes el càrrecs destituïts, ho pot fer lliurement, ara bé, seria de ximplets creure-s’ho. 
L'afirmació del ministre és un menyspreu al col·lectiu, sobre tot als qui no tenen res a veure amb la ideologia de Marx.

Mireu, els cos d’inspectors d’hisenda és un cos elitista, com el de registradors de la propietat, notaris o jutges. Evidentment hi pot haver de tot des de socialistes a conservadors, passant per altres ideologies. Ara bé, si hagués de fer una aposta sobre quin col·lectiu és el més nombrós, ho tindria clar: el conservador.

Per l’Administració de Tortosa on treballo, d’inspectors n’han passat molt pocs. Què jo recordi només n’hi ha hagut quatre i dos han estat els administradors. De subinspectors uns quants més, fins que, ja fa anys, la inspecció provincial es va centralitzar a Tarragona. Allí hi treballa la meva dona i cada dia es relaciona amb ells. La majoria són de fora de Catalunya i acaben marxant. De tant en tat, per la televisió o la premsa se’n assabenten que alguns dels que ha estat a Tarragona ha passat a ocupar un càrrec importat dintre de l’organigrama de l’Agència Tributària. Però de socialistes (o progressistes si voleu) n’hi ha pocs.

Fins i tot durant els períodes en que el PSOE ha governat, poso en dubte que els alts càrrecs de l’AEAT siguin afins a les seves idees. Primer que res, són professionals que saben fer la seva feina i els hi agrada fer sense interferències externes.

L’actual administrador de Tortosa, JavierDalmau, va ser cap de llista a les darreres municipals de Tortosa a Tortosa pel PP i n’és regidor. A la dècada dels 90 va passar un tècnic que va arribar a delegat de Castelló i ara és l’actual Conseller d’Hisenda de la Comunitat Valenciana, estic parlant de Carlos Moragues.

Durant el govern de Zapatero va ocupar el càrrec de director de l’Agència Tributària Luis Pedroche que té família a la Ràpita, però ja amb Aznar va ocupar càrrecs de responsabilitat dintre de la branca de Recaptació.   

Avui mateix he llegit al diari digital Público que Montoro, una vegada acabada la purga interna, garanteix la imparcialitat de l’ens autònom. Dubto molt que amb el PP al poder l’Agència Estatal d’Administració Tributària pugui ser independent.

Tal vegada o és el Tribunal Constitucional o el Consell General del Poder Judicial?

Quan un veu fantasmes a la casa pròpia malament. Potser el que hauria de fer Montoro és dimitir o posar-se en mas d’un especialista.  

FINS ALS NASSOS DE LA TRESORERIA

De vegades, quan es parla de la Tresoreria, es tendeix a confondre amb Hisenda i, quan es parla d’Hisenda, normalment, es refereix a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (l’AEAT)

La Tresoreria General de la Seguretat Social és un òrgan depenent del Ministeri de Treball que s’ocupa dels treballadors en actiu: altes i baixes laborals, tant d’assalariats con autònoms, cotitzacions, etc.

Per algú que no conegui el tema, pot resultar una mica enrevessat. Però anem a complicar-lo una mica més encara. Què és la FNMT? Són les sigles de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, la que, fins fa relativament poc s’ocupava d’elaborar els bitllets i monedes de curs legal, segells, medalles commemoratives i monedes per a col·leccionistes. Amb la desaparició de la pesseta, la FNMT ja no emet paper moneda, ni moneda, però ara té una altra funció que, en principi res té que veure amb la seva activitat habitual: fa d’entitat certificadora, es a dir, per mig d’aquest ens, l’usuari (ja sigui persona física, jurídica i fins i tot no tenir personalitat jurídica) pot demanar un certificat d’usuari (o firma digital o empremta digital) per a poder operar per Internet. Val a dir que la FNMT no és l’únic organisme certificador, n’hi ha d’altres com per exemple l’Idcat de la Generalitat de Catalunya o el DNI electrònic, encara que a la pràctica ha estat infrautilitzat.  

Al mes de gener de 2011, l’AEAT fa començar una campanya per a que totes les persones jurídiques (es a dir, empreses, ja siguin SA, SL, SAT’s, cooperatives, etc.) haguessin de posseir obligatòriament el certificat digital. A l’AEAT, com no podia ser d’una altra manera, s’usa el de la FNMT i, per tant, a tota la seva xarxa d’oficines, es fan les corresponents acreditacions. La campanya es va perllongar durant més de 2 anys a una mitjana de 200 acreditacions mensuals, aproximadament. La finalitat és que, a partir de la inclusió al sistema NEO (Notificacions Electròniques Obligatòries), reben totes les comunicacions, requeriments, expedients sancionadors, etc. telemàticament.

Fa relativament poc, la Tresoreria també va iniciar una campanya per a que totes aquelles empreses amb treballadors hagin de tramitar tota la documentació per Internet, així com rebre les comunicacions i d’altres que els hi pot enviar l’organisme. Aquí s’ha anomenat sistema RED. La majoria de feina ja la tenien feta, però sempre quedava algú que no ho tenia.

Però en lloc de fer-se-la ells, van optar per enviar els seus usuaris a l’AEAT perquè es fes allí les corresponents acreditacions electròniques amb l’excusa que la Tresoreria només podia atendre les sol·licituds de les persones físiques.

I jo pregunto: Si fan el de les persones físiques, perquè no poden fer la resta? En tot cas, que haguessin demanat tenir la corresponent aplicació, no?

A sobre, moltes de les persones físiques que tenien l’obligació d’estar al sistema RED, venien a l’AEAT per a tramitar la sol·licitud i, fins i tot, et comentaven que quan demanaven informació per veure on es podia fer el tràmit, un dels llocs eren les oficines de l’Agència Tributària. Inaudit!

Només espero que si per Nadal es reparteixen cistelles o alguna gratificació extra, se’n recordin de nosaltres com a mostra d’agraïment per la nostra col·laboració desinteressada.

ESTRATÈGIA EQUIVOCADA

Militarment parlant, la guerra de guerrilles pot resultar efectiva, sobre tot si s’ataca de forma coordinada. Però laboralment parlant, si cada col·lectiu fa la guerra pel seu compte, el resultat final serà un estrepitós fracàs.

Porto més de 27 anys  treballant a l’Administració i des de que vaig entrar sempre he escoltat la mateixa frase ja fos dita en castellà bé en català: divideix i venceràs. I és el que ha estat fent sempre l’Administració. Primer entre funcionaris i laborals, després promovent professionalment uns grups més que els altres i, finalment, promovent sindicats que el primer que fan és desprestigiar els altres, els de tota la vida i dir que van d’independents, però a la mínima donen suport a l’Administració. Realment de vegades la situació pot arribar a ser força desesperant davant la impotència que sens com a treballador d’uns dels col·lectius més importants del país.

Aquests darrers dies, els companys de Justícia de Catalunya han convocat  una vaga per a mirar de l’import equivalent a una paga extraordinària i d’altres drets dels que gaudien abans. Vistos els resultats del primer dia, la mesura, segurament acabarà en fracàs. Com sempre, la guerra de xifres sobre la participació dóna uns resultats tan dispars que fa pensar que ningú diu la veritat. Mentre els sindicats del sector diuen que un 70% dels treballadors van fer vaga, la Generalitat ho rebaixa al 6%. I escoltat l’opinió que va donar una treballadora, arribes a la conclusió que possiblement s’ha convocat en un mal moment. Deia la treballadora que al seu jutjat encara hi havia molta gent de vacances i que als qui treballaven, se’ls hi van assignar serveis mínims.

La utilització de vacances i dies de lliure disposició és una mesura força habitual entre els treballadors de l’administració, ja que així no els hi descompten el dia i, a la vegada, poden participar dels actes de la jornada reivindicativa. Una mesura legal però totalment reprovable i castigada pels propis sindicats (al menys els de classe) quan la persona que ho fa és delegat sindical o està afiliat al sindicat.

Insisteixo, el sindicats s’equivoquen. En aquest país sembla que ens fan por les vagues generals quan, paralitzar el país és la millor mesura que es pot prendre contra un govern. Però la vaga general no és que ens faci por per ella mateixa, sinó per la poca incidència que solen tenir, ja que la majoria dels treballadors d’aquest país prefereixen que les castanyes del foc els hi treguin els altres; a part de no descomptar-los el sou (per descomptat)

De vegades miro amb escepticisme les vagues generals que es fan a d’altres països com Grècia i Portugal que, com Espanya, també tenen greus problemes econòmics i que també han descarregat sobre els treballadors la majoria de mesures restrictives.  

Des del meu punt de vista són molt més efectives les manifestacions que surten de col·lectius cívics aliens a les organitzacions sindicals que no els actes organitzats pels propis sindicats. El motiu? Què els ciutadans estan farts i desconfien tant dels sindicats com dels partits polítics.

Per acabar, i tornant a la vaga de Justícia, a la SER van entrevistar a una jutge que van presentar com la mitjancera de les negociacions entre el Departament de Justícia i el col·lectiu de treballadors. Si realment aquesta és la que modera el debat i busca solucions, seria millor que la part social la recusés, ja que fa seva la postura del departament i, si aquest és el punt de partida de la negociació, difícilment l’acord final acabi complaent (encara que sigui mínimament) els treballadors de Justícia.  

LES ESTADISTIQUES SÓN NOMÉS AIXÒ, ESTADÍSTIQUES

Ja deveu de conèixer l’acudit: Cada català es menja 1 pollastre a la setmana, però mentre un se’n menja dos, l’altre no se’n menja cap... O la segona versió que un respon: dóna’m el meu que jo no me l’he menjat!    

Quan arriba l’estiu, l’activitat política baixa i es generen molt menys notícies. ¿Quants dies fa que es parla de els compareixences de Mas per a donar explicacions sobre el cas Palau i Rajoy para que expliqui si el PP es va finançar il·lícitament? I gràcies al que diran (o potser millor, el que no diran) els periodistes tindran de que parlar els propers dies. Segurament per això, per la manca de notícies, Diari de Tarragona publica ahir una estadística sobre els funcionaris que hi ha a les diferents poblacions de la nostra demarcació. Aquestes estadístiques només estan disponibles a l’edició en paper, però per Internet es potllegir la notícia amb prou detall.

Segons les estadístiques (que no contemplen els funcionaris de l’estat ni els de la universitat), la població que, percentualment més funcionaris té és Falset, la capital del Priorat. No conec massa bé la població, però em sembla un tant sorprenent. A part dels funcionaris municipals i del consell comarcal, té un jutjat de primera instància i, possiblement, alguna oficina vinculada a Agricultura que, molt possiblement, gestionarà la denominació d’origen Priorat. També deu de tenir caserna de Mossos d’Esquadra.

És lògic que a les ciutats grans hi ha, numèricament, més funcionaris que als pobles mitjans i petits i això és degut a que hi ha una major concentració d’oficines públiques. per exemple, a la ciutat de Tarragona hi podem trobar una oficina de la Subdelegació del Govern central, Trànsit, la Inspecció de Treball, el Cadastre i una Agència Tributaria Catalana que no trobarem a cap altra població de la província. Sembla ser que hi ha un estudi que preveu centralitzar tots els serveis judicials, per allò de les retallades...  

Anem a veure per exemple les que té Tortosa: Ajuntament, Consell Comarcal, Jutjats, Mossos d’Esquadra (inclosos els del Servei Català de Transit), delegació del govern i resta de delegacions territorials (excepte Benestar i Família, però que també té una oficina al costat de l’ambulatori de Ferreries), el Servei Català d'Ocupació (oficina de l'atur), l'Hospital Verge de la Cinta, els ambulatoris, els instituts i els col·legis públics, l’IDECE i les que formen part de l’administració de l’estat:  l’Agència Tributària, la Tresoreria General de la Seguretat Social, l’INSS, la Policia i la Guardia Civil. I també els funcionaris de la Universitat Rovira i Virgili, ja sigui personal docent o administratiu. Ah! M’oblidava dels notaris i registradors de la propietat que també són funcionaris.

A Amposta n’hi ha molts menys: Ajuntament, Consell Comarcal, Jutjats, Mossos d’Esquadra, personal sanitari de l’ambulatori (l’Hospital Comarcal és de gestió privada), instituts, col·legis, delegació de Benestar i Família i departaments d’Agricultura i Medi Ambient (em sona que s’han acabat fusionant) iel SOC. De funcionaris de l’estat només hi ha un petita dotació de la Guardia Civil i els notaris i registradors de la propietat. Doneu-vos compte de la diferència.

Però encara us vull dir una darrera cosa. Tal com està fet l’estudi, sembla ser que no tenen en compte que no tots els funcionaris que treballen a un lloc, tenen que viure forçosament allí. Fa ans si que era així, la condició de funcionari portava implícit el veïnatge al poble, d’aquí que als mestres se’ls hi donés habitatge.

LA NECESSÀRIA RENOVACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ i 2

La seu del Consell Comarcal del Montsià.

Hi ha molts ciutadans que tenen opinions negatives respecte als funcionaris. De vegades obliden que funcionaris ho són els metges que els curen, els policies que vigilen per a la seva seguretat, els bombers que acudeixen quan hi ha una emergència o els mestres que eduquen els seus fills. A part de molts d’altres, evidentment. Fins i tot els notaris i registradors són funcionaris.

Hi ha qui defensa que, l’administració, s’hauria de privatitzar o, al menys, equiparar els funcionaris a la resta dels empleats del sector privat. Sobre aquest tema es fa molta demagògia i sovint, els que surten per les televisions o les ràdios a opinar, donen uns arguments que saben que agradaran a la majoria dels qui els estan veient i escoltant, sense explicar que pobres dels ciutadans si un dia desapareix el sector públic...

Els funcionaris som necessaris, perquè som imparcials. Quan prenem possessió del càrrec prometem la Constitució i guardar i fer guardar les lleis i les normes de l’estat i/o comunitat autònoma. Alguns funcionaris treballem amb una informació molt confidencial i privada: expedients mèdics, dades econòmiques, expedients jurídics i policials, etc. Qui pot garantir la confidencialitat d’aquestes dades més que els funcionaris públics?

No fa gaires dies escoltava un debat en el participava l’expolítica del PP Montserrat Nebreda on demanava més mobilitat per als treballadors públics. Incidia que calia anar-se oblidant de néixer, créixer i morir al mateix lloc.

Sobre aquest tema voldria fer algunes consideracions:

-Quan aprovem l’oposició, els funcionaris guanyem una plaça i, al menys que s’amortitzi aquesta, ens devem al nostre lloc de treball. No obstant això, el trasllat de funcionaris no és hermètic i està degudament regulat. Però és evident que no és el mateix traslladar al algú dels grups més alts (amb un poder adquisitiu molt més elevat) que no a un empleat públic dels grups més baixos on, el trasllat, podria significar-los la ruïna econòmica.

-El que si que és factible, al meu entendre, és optimitzar (mireu que no parlo de reduir) els funcionaris i d’altres empleats públics de les diferents administracions.

Amb la creació de les autonomies, sovint, es van crear organismes que, a la pràctica estan buits de contingut, amb escasses competències. Les funcions que tenen atribuïdes es podrien fer, perfectament, des d’un altre departament.

L’altre dia, un amic meu, alcalde i exdiputat i, per tant, amb molt bagatge polític, reclamava la supressió dels consells comarcals, eines pràcticament inútils. A Catalunya, els consells comarcals es van crear pels interessos partidistes de CiU, el partit que governava des del restabliment de la Generalitat. Van fer-los servir per col·locar familiars i amics i fidelitzar famílies.

Només a mode d’exemple, durant molt de temps i potser encara ara, l’obra més gran que s’ha fet per iniciativa del Consell Comarcal del Montsià (la meva comarca) va ser la seu del propi consell.

Val la pena seguir gastant diners públics en coses que, a la pràctica, tenen molt poca repercussió amb la ciutadania?

-Per a que una oficina administrativa sigui rendible ha complir funcions bàsiques i tenir assignades competències pròpies i els seus funcionaris han d’estar capacitats per a servir al ciutadà en tot allò que puguin necessitar, dintre de les seves competències.

Desgraciadament, a l’administració, en els darrers anys, cada cop han entrat més assessors i d’altres càrrecs que no realitzen cap tasca en concret, però tenen el carnet del partit o són íntims de les autoritats del moment. Situacions com aquesta desprestigien la administració sense que els qui som funcionaris hi tinguéssim cap culpa.      

RAMON, UN FUNCIONARI DESENCANTAT (com tants)

Vaig trobar-me am Ramon, professor d’Educació Física a l’entorn del Centre de Tecnificació d’Amposta. Li vaig preguntar si estava de vacances i em va dir que “mig, mig”. Em va explicar que per al curs que ve, a la seva secció i haurà menys professors (crec que recordar que em va dir 4,5 menys –perdoneu si no són tants-)
El vaig veure desencantat, decebut de com estan funcionant les coses. “Per al curs que ve estrenem cou institut i no tinc cap il·lusió... “ –em va dir-.
Conec a Ramon des de fa molts d’anys. La nit que el vaig conèixer estava sopant amb la meva colla del poble durant el sopar del bou de la festa major. Mentre algun amic i jo mateix varem marxar a deixar les taules, a Ramon el van xopar tot. Llavors era típic tirar-se aigua i Ramon no la va poder esquivar. A ma mare li va fer tanta pena que el va convidar anar a casa per a deixa-li uns pantalons meus. Només hi havia un petit problema: no se’ls podia cordar i li sobraven camals. I és que Ramon era i és, una mica més doble que jo, però també més baix.
Ramon em va seguir explicant que fa uns anys va fer uns projectes per al nou institut: un d’excursionisme, un altre sobre un taller de bicicletes...
-“De tot allò, no es farà res... El nou director no s’ha implicat...”. –Em va continuar dient-.
I encara més sorprenent: “L’institut compta amb una  cuina i un menjador que, de moment no funcionaran...; potser a la cuina acabarem fent el taller de bicicletes”. Cal deduir que s’ha fet una despesa innecessària , com ha passat en tantes i tantes coses.

Quan comenci el curs Ramon farà la seva tasca pedagògica sense deixar que l’afectin les circumstàncies. És un bon educador i sap que l’educació dels joves és primordial i ha de passar per sobre de tots els problemes que hi puguin haver.

Però d’altres, estic segur, que no pensaran igual i la seva actitud negativa anirà en detriment de l’ensenyament dels nostres joves.
Qui en té la culpa? Mai s’hauria hagut d’arribar al punt que estem i, imagino, que estarà condicionat a la forma de ser de cada individu. Els qui, com Ramon siguin educadors per vocació, se seguiran entregant amb cos i ànima oblidant-se de que el govern els ha retallat el sou. En canvi, a d’altres que han arribat al món de l’ensenyament buscant una sortida professional per a guanyar-se la vida, potser no pensen igual.  

LA PENÚLTIMA MENTIDA DEL GOVERN (19-07-2012)

Ahir dimecres,  Sméagol Montoro, es va atrevir a dir que sinó s’apugen els impostos, els funcionaris no podran cobrar les nòmines.
Hi ha qui ràpidament ha tret una conclusió: “És una forma de dividir-nos, ara que els ciutadans havien comprés la situació i ens estaven recolzant”.
Evidentment es tracta de la penúltima mentida del govern de Rajoy. Ja sabeu que mai s’ha de posar l’última, perquè segur que mentre es diu, se’n està dient una altra...

Des de l’ajuntament més petit fins l’estat, quan o es disposen dels recursos suficients per a fer front a les nòmines, busquen el finançament d’on sigui. Avui mateix l’estat ha posat a la venda bons i obligacions per a buscar aquest finançament.

Però cuita!! O només cobren les nòmines els funcionaris i els altres treballadors de les administracions. També els polítics i els alts càrrecs: directors generals, sotsdirectors generals, assessors, càrrecs de confiança, etc.  
Es quedaran ells sense cobrar?  
És d’hipòcrites i mentiders voler carregar el “mort” només als funcionaris quan els màxims culpables són ells mateixos i una bona part dels polítics que van fer de banquers. 

LA SOLIDARITAT DEL GOVERN DEL PP

És que ens queixem de vici!
Després de les retallades que va anunciar Rajoy dimecres passat al Congrés, els gest del govern de cara als ciutadans, sobre tot cap als funcionaris, té un valor inestimable.

Tal i com va quedar demostrat amb l’actitud dels diputats i diputades del PP, sobre tot d’una tal Andrea Fabra (filla de “papa” Fabra, el de l’aeroport sense avions de Castelló), la tristó es va apoderar de la bancada popular després que Rajoy anunciés, també amb molta pena el conjunt de retallades i mesures. Calia fes un gest per a redimir-se i a fe de déu que el va fer!

Va anunciar que el govern, en solidaritat amb els funcionaris, renunciaria a la paga extraordinària de desembre.  Veieu com no són tan dolents!
Però resulta que va sortir el PSOE i va dir que els membres del govern NO COBREN PAGA ESTRAORDINÀRIA... Cóm això? En han tornat a enganyar? No pot ser!!!!

Per alguns llocs vaig llegir que el que es retallarien és la part proporcional de la “nòmina” del mes de desembre. Ah! Però se’m planteja un altre dubte. Quan parlen de “part proporcional”, exactament, que volen dir? Que es llevaran 1.000 euros (bruts) que si fa o no fa és el que em llevaran a mi?

Mentre jo,  amb aquests 1.000 euros, cobriria algun forat produït des del cobrament de la paga extra de juny i estirant una mica em donaria per a comprar algun regalet a la dona, fils i pares, per a Rajoy i els seus ministres, els mateixos 1.000 euros, els hi dóna per a molt menys.
HIPÒCRITES!!  

LA PREGUNTA DEL DIA 12-07-2012

Per què el govern de la Generalitat comprarà l’estació hivernal de Vallter 2000? 

I encara més: 

Per això si que hi ha diners?

D’on els traurà?

No ho puc entendre. Resulta que acomiada treballadors públics, redueix horari i sou als funcionaris interins, redueix sou als treballadors públics en general...

I ara, per què vol comprar a través de Ferrocarrils de la Generalitat la pista d’esquí de Vallter?

Tan imprescindible és?

Deixeu-me que sigui una mica malpensat: Qui són els actuals propietaris de l’estació d’esports hivernals?  

PERMETEU-ME QUE SIGUI BARROER

El Gran Masturbador de Salvador Dalí. 

Avui, Arturo Mas, en assabentar-se de que, finalment, el govern central abaixava el sou als funcionaris (llevant-los la paga extraordinària del mes de desembre) ha tingut un gran orgasme. Tant gran ha estat l’escorreguda (sembla ser que el “formatge” que sé li havia format per tant de temps d’incontinència era molt gran) que ha omplert tot el despatx, sortint per sota de la porta.

Urgentment s’ha hagut de cridar als serveis de neteja per a treure tota l’evidència de plaer.

Els vianants que en aquell moment passaven per la plaça de Sant Jaume, en escoltar els gemecs, s’han pensat que passaven per davant d’un puticlub. Els mossos que estaven de guàrdia, sobresaltats, l’han abandonat la porta i han començat a pujar per l’escala principal per a socorre el President. Però l’ombra de Prenafeta, que encara ronda pel Palau, els ha aturat per a donar-los detalls dels fets i tranquil·litzar-los.
Trias ha sortit al balcó de la casa consistorial per esbrinar que passava. Quan ho ha comprés, ha tornat a entrar al seu despatx i li ha trucat per a demanar-li contenció. Ja era massa tard...  
Tots els qui han estat testimonis, ha comentat que la cara de satisfacció del President només era comparable al dia que Pujol el va “investir” com el seu predilecte i successor.  

ELS DIVENDRES NEGRES I ELS QUE VESTEIXEN DE BLANC

O de color, o amb estampat de floretes, o llunes, més és ben bé igual. Però és cert que sempre hi ha que no donarà suport al moviment. D’aquí caldria excloure als qui, ocasionalment, no s’han vestit de “dol” perquè s’han oblidat o perquè no han trobar roba negra.
La major part dels qui no es vesteix de negre, tampoc fan vaga les poques vegades que es convoquen, no acudeixen a les manifestacions, ni res de res.
Això sí, normalment són els qui més excuses tenen per a no sumar-se a cap acte reivindicatiu. Aquestes són algunes de es excuses que solen donar:
-Amb “això” de vestir-se de negre no s’aconsegueix res,,,
-On anem amb un dia de vaga... Se’n hauria de fer al menys una setmana...
-Caldria fer vaga el darrer dia de termini de presentació de la renda...
-Els sindicats no van mai units... Així com s’ha de fer pressió per aconseguir les nostres reivindicacions?
-Etc.

Després del primer “divendres negre” que férem a la nostra Administració, vaig comentar mig en broma mig en serio, que aquells que no s’havien vestit de negre, o eren de CiU o del PP. Potser no tots, però algun d’ells efectivament tenia una d’aquestes afiliacions polítiques. Què haurien fet si els governs fossin d’un altre color, com fa uns anys? Possiblement les seves conductes també haurien estat variades, mentre alguns s’haurien sumat al moviment, d’altres, no. I és que en tot col·lectiu hi ha els “amorfs” als qui no hi ha res que els motivi i que pensen que “ja ho aconseguiran els altres”. Però quan s’aconsegueix alguna cosa, no t’ho agraeixen ni hi renuncien. Bé per ells!

Aquest matí un m’ha dit: “Si tota la reivindicació ha de ser això...; jo només m’hi sumaré quan es comencin a cremar taules...”. Li he di que hi anés començant. No li ha semblat bé la idea.
No tots els moviments reivindicatius han estat bèl·lics. Gandhi va promoure la lluita pacífica. La dels “divendres negres” ho és i cada divendres va agafant més empenta.  El moviment va començar a l’Ajuntament de Madrid i els treballadors de l’Agència Tributària els varem imitar.
Cal recordar també el moviment social que va significar la lluita contra el PHN durant el segon mandat d’Aznar. En aquell cas el moviment era “blau” i va aconseguir aturar el transvasament i canviar governs.
Aquest matí a Tarragona s’ha fet la primera concentració del moviment “divendres negre” on han participat empleats públics de les diverses administracions: autonòmica, central, local, justícia, etc.  
De moment encara és un moviment incipient, però pot arribar a convertir-se en “imparable”. 

Fotos manifestacions Madrid:    http://www.flickr.com/photos/77048322@N04/sets/72157629930966254/show/  de http://www.fspmadridugt.org/

EL TESTIMONI D’UNA TREBALLADORA DE LA GENERALITAT

Avui, dia de Sant Esteve, el segon dia de Nadal a Catalunya, mentre dinàvem en família he pogut escoltar el testimoni en directe d’una treballadora de la Generalitat que està indignada i sé sent maltractada pel govern de Catalunya que encapçala Arturo Mas.

Ens explicava aquesta treballadora que el dia 22, el dia de pago de la nòmina, el portal de la Intranet corporativa “Atri” estava bloquejat i pel que sembla no per col·lapse, com es va poder pensar en un primer moment, sinó intencionadament per a que les treballadores i treballadors no hi poguessin accedir i veure així el que, des del departament d’Economia i Finances els havien fet amb “nocturnitat i traïdoria”.

Els sindicats els van advertir que la pàgina estava bloquejada amb premeditació per a que les treballadores i treballadors no poguessin veure el que cobrarien abans de Nadal.

“Ara –em deia- el dia 28 cobraré el 80 % de la paga extraordinària, però la resta no sé sap quan es cobrarà”. “Aquí hi ha hagut una manca de previsió”, recalcava la seva parella. I quan algú ha preguntat que se’n havia fet dels diners que estaven destinats als pressupostos generals de la Generalitat per al 2011 en concepte de sous i salaris dels seus treballadors, ha respost “Aquest és el quid de la qüestió, el que deia abans, manca de previsió per part del govern o dels seus gestors”.

Evidentment molt grossa va ser que els hi retinguessin el 100 % de l’IRPF a la nòmina del dia 22 (què, per cert, no ho he dit abans: quan la nòmina es va poder veure, aquesta era íntegra, però en cap moment hi ficava el que cobraries aquell dia), per a sortir Arturo en persona a demanar disculpes. “Què hauria passat si això hagués passat governant del Tripartit?”, ha dit la treballadora que, finalment, ha sentenciat: “És igual, si fessin eleccions ara, segur que tornaria a guanyar CiU!”.

Tal i com ja vaig dir la setmana passada, moltes de les treballadores i treballadors van cobrar el dia 22 menys diners que a una nòmina normal.

És motiu o no per estar indignats?

Com es sol dir: “Cornut i paga el veure!”.

Per cert, encara no ha dimitit ningú i el que és més greu, tampoc han cessat al responsable o responsables de la mesura. O és què els responsables estan “molt amunt”?