L’ERROR DE RAJOY

Quan un polític és mediocre (i Rajoy ho és) no té solució, per molts bons assessor que tingui (que tampoc els té)

Ahir, a la seva terra natal, acompanyat per Alberto Núñez Feijoo (aquell que anava amb iots de narcotraficants) va donar el tret de sortida del nou curs polític després de les vacances d’estiu.

Es va tornar a mostrar ferm en la seva postura sobre la consulta catalana: no es farà perquè està en contra de les lleis espanyoles. Per a continuar dient que sense lleis no és possible la democràcia. I un be negre, senyor Rajoy!

El principi principal de la democràcia és la sobirania que emana del poble. Sense un poble lliure de poder votar i poder decidir el seu futur, si que no hi ha ni haurà democràcia.

El règim que imposa el govern del PP és, avui en dia, el més paregut que hi pot haver a una dictadura com la que varem viure fa ja unes quantes dècades on també un gallec, com ell i com Núñez Feijoo dirigia amb ma de ferro els destins de la pàtria.

Les lleis no són patrimoni exclusiu de les democràcies, ja que qualsevol forma de govern disposa de lleis. En canvi la sobirania popular sí que és exclusiu de la democràcia.

Però si ens fixem en la democràcia actual veurem que està viciada i tal com diuen alguns dels partits de nova creació, no és una autèntica democràcia. Hi estic totalment d’acord.

Des de Catalunya sé li ha recordat a Rajoy que la consulta és el 100% legal perquè així ho va dictaminar el Consell de Garanties Estatutàries. Tampoc.  

Tan el Consell de Garanties Estatutàries com el Tribunal Constitucional, mentre no siguin el 100% independents, els seus dictàmens tampoc es poden considerar el 100% legals.

Un exemple. ¿És cert que la majoria dels catalans ens varem indignar per la sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Miravet que va promoure el President Maragall? Cert perquè la varem considerar injusta i que atemptava en contra dels legítims interessos del poble català.

Però va ser legal, ja que cal considerar al TC com el més alt tribunal de l’Estat i per tant, les seves sentències s’han de complir, o no?

El veredicte del Consell de Garanties Estatutàries va ser legal (no seré jo qui ho posarà en dubte), però cal recordar que només 6 dels 10 magistrats hi van votar a favor (i això en democràcia significa majoria absoluta, com la que té Rajoy a Madrid...)

I perquè va ser així? Perquè els seus membres representen als diferents partits polítics catalans i com que aquests no tenen un criteri comú sobre la consulta del 9-N, tampoc el tenen aquells que els representen.

Acabaré explicant-vos una anècdota. Sabeu que la majoria dels escuts porten una corona a sobre. En canvi el de Catalunya no porta corona, simplement és un camp que conté els 4 barres. I per què el nostre escut no té corona? Per un error d’interpretació. Sembla ser que al restabliment de la democràcia es va considerar la corona com un distintiu reial i Catalunya no va voler estar sotmesa a cap Rei. Bé, això en teoria, perquè a la pràctica tots sabem com va anar...

En canvi, la interpretació que fa de la corona Armand de Fluvià, un dels màxims experts en heràldica d’aquest país, és que la corona sobre un escut significa sobirania.

Evidentment només és una representació i que l’escut de Catalunya no tingui corona no vol dir que el seu poble no sigui sobirà.

Per tant, tard o d’hora, el 9-N o en una data posterior, els catalans haurem de pronunciar-nos sobre el que volem ser. Rajoy (o els que vinguis després no seran eterns), en canvi les nacions (tinguin o no estat) perduraran en el temps. Mal que els pesi a alguns.        

LA SOBIRANIA NACIONAL

Segons la Constitució Espanyola, la sobirania nacional emana del poble. Cal suposar que la resta de constitucions de països democràtics deuen tenir enunciats similars.

A la Cadena SER, la periodista Pepa Bueno, es preguntava si algú havia suspès la democràcia a Europa. De facto, sembla que sí, ja que es busquen fórmules per a driblar les sentències dels tribunals de justícia nacionals.  

Tot això ve com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional portuguès que, com recordareu, va anul·lar la normativa on es suprimia una paga extraordinària als funcionaris,  jubilats i pensionistes. Davant d’aquesta sentència que obligarà al govern a retornar-los el que les havia pres, aquest, la Unió Europea ha advertit al govern portuguès que ha de complir amb l'ajust si no vol que hi hagi una segona intervenció encara molt més dràstica. Així que el govern lusità ja ha anunciat noves retallades a al sanitat i l’ensenyament per a complir amb el dèficit públic exigit. Un dèficit públic que, com passa aquí, només ha comportat més atur i més rescissió. Segur que caminem en la direcció correcta? Sóc dels que penso que no.  

A casa nostra, el passat 25 de novembre, els vots de la ciutadania van donar la victòria a CiU seguida d’ERC que, per primera vegada, va superar el PSC.

Les dues formacions van fer una aposta ferma per assolir la independència nacional, passant, com és lògic, per una consulta popular. Des del primer moment tot va fer pensar que les dues formacions nacionalistes podrien arribar a un enteniment que els permetés formar un govern estable per als proper 4 anys, ja que, entre les dues, tenien majoria suficient al Parlament de Catalunya.

ERC va condicionar el pacte a la celebració de la consulta dintre d’aquesta legislatura i, finalment es va fixar l’any 2014 com a data per a poder-la realitzar. Desconec el text de l’acord, però és de suposar que hi hauria de contenir una sèrie de condicionats, com per exemple, que ERC donés suport al govern de CiU, ja que la formació republicana no va voler formar-hi part.

Les nova supressió de la paga extraordinària als treballadors que depenen de la Generalitat de Catalunya proposada pel govern, va ser el primer punt de conflicte entre els dos socis. No obstant, els republicans, van votar a favor al Parlament beneint la retallada. Però davant l’ofec econòmic que ha sotmès el govern estatal a Catalunya, les macroxifres econòmiques no quadren per en lloc, la qual cosa fa que el govern de Mas hagi de seguir esprement encara més la taronja, la qual cosa, sembla ara, que no agrada els republicans que no estan disposats a recolzar els pressupostos per al 2013.

Tal com està la situació a hores d’ara, el govern monocolor de CiU ho té molt difícil per a tirar-los endavant i no volen prorrogar-los. S’està entrant en un laberint de difícil sortida.

Les CUP proposen no pagar el deute i evitar així l’ofec econòmic. Consideren que el deute contret per Espanya, és privat, no públic. O sigui, el que s’està fent és ajudar a les entitats financeres a costa de l’estar del benestar que els ciutadans hem hagut d’anar-nos guanyant mica en mica. Cada dia que passa significa un retrocés social. Quan en decidirem a parar-ho.

El passat diumenge es van celebrar eleccions a Motenegro, una de les repúbliques segregades  de l’antiga Iugoslàvia. De moment els dos candidats s’han proclamat guanyadors i els dos s’han mostrat fermament europeistes. Montenegro està pendent d’entrar a la UE. S’ho han pensat bé? Ara mateix entrar a la UE no és cap panacea.