EL FER SENSE SER (Un article de Ramon Bel i Serrat)

Aquests dies de Nadal han estat testimoni de la generositat i la solidaritat que, amb freqüència, es desperten en moltes persones. És un recordatori potent de la importància de compartir i donar suport als altres. No obstant això, en aquesta època de reflexió, seria savi recordar que la solidaritat no hauria de ser limitada a les festivitats. Cada dia de l'any, tenim l'oportunitat de ser solidaris i fomentar els valors que fan que la societat sigui més justa i compassiva. És una tasca que va més enllà de les celebracions esporàdiques i implica un compromís continu amb el bé comú. En aquest context, una opció que pot tenir un impacte significatiu és la consideració de ser una FAMÍLIA D'ACOLLIMENT. A través d'aquest acte, no només es pot oferir suport a aquells que necessiten una llar segur, sinó que també es pot transmetre als nostres fills i filles el valor profund de la solidaritat i la responsabilitat envers els altres. Ser família d'acolliment no només pot canviar vides, sinó que també pot contribuir a la formació d'individus conscients i compassius. Així, a mesura que sortim de la temporada de festes de Nadal, és una oportunitat per recordar-nos que la solidaritat ha de ser un compromís durador, un regal que podem oferir tot l'any. L'acolliment de nens i nenes és una experiència enriquidora que ens ha portat a valorar els llaços familiars i la importància de donar suport als més vulnerables, a través d'aquest procés, s'aprèn que la solidaritat no només enriqueix les vides dels altres, sinó que també enriqueix la nostra pròpia existència. L'acte d'acollir no només implica proporcionar un llit i menjar, sinó també donar amor, suport emocional i una oportunitat per construir un futur millor per a aquests nens. És una oportunitat per a tothom d'aprendre a conviure amb les diferències i entendre les necessitats individuals. Això és un crida a la consciència col·lectiva, recordant-nos que tots tenim la capacitat de fer la diferència en la vida d'algú més. Així que, si després de llegir aquest article algú es planteja fer alguna cosa per ajudar, haurà complert la seva missió. Tots junts podem construir una societat més empàtica i solidària. Gràcies a totes i tots per considerar aquesta reflexió sobre la importància de la solidaritat i l'acolliment. Ramon Bel i Serrat Amposta (Terres de l'Ebre)

DE VEGADES PASSA...

Com sabeu fa pràcticament 9 anys que vinc col·laborant amb Vinaròs News. La periodicitat és d’un article cada quinze dies, menys el mes d’agost quan Emili Fonollosa, el director de la publicació en dóna una setmana més de vacances. O sigui, al any escric per a la revista entre 25 i 26 articles d’opinió i d’altres coses com per exemple entrevistes, rutes turístiques, etc.

La mecànica és la següent. Normalment en dissabte, Emili ens envia un recordatori al correu electrònic . La columna sortirà publicada diumenge següent, per tant, tenim una setmana per a escriure les nostres dèries.

Si no vols que t’agafi el bou, has de tenir més o menys clar el tema a tractar. Si el tens llest quan t’envia el recordatori, millor que millor i sinó, saps que en uns pocs dies l’has d’escriure i enviar-lo. Sinó ho fas, Emili, per la meitat de la setmana, torna a enviar un nou recordatori. No recordo haver rebut mai l’avís, ja que normalment o bé tinc enllestida la columna o bé mig embastada i ja només me cal polir-la abans de donar-la per acabada.

Emili va titular la meva columna Vora l’Ebre i en principi escric sobre temes territorials d’actualitat. I normalment és així. Les nostres comarques generen prou notícies interessants com per a escriure un article d’opinió sobre el tema. Però no sempre és així i, per tant, aquella setmana tens que idear un tema (encara que sigui atemporal) per a complir amb el compromís adquirit amb Vinaròs News.

Fa més d’un mes vaig escriure un article que vaig titular el Pont de la carretera d’Ulldecona (no us avançaré el seu contingut) i li vaig enviar a Emili. Dilluns següent es va conèixer l’agressió que van patir les dues animalistes al Mas de Barberans i li vaig dir a Emili que posés a la reserva l’escrit que li havia enviat i en vaig fer un altre sobre el tema que va estar d’actualitat durant diversos dies: Quan som notícia als mitjans de comunicació (així el vaig titular)

Tot feia pensar que el del pont seria el següent, però passada la festa del Mercat a la Plaça d’Amposta me’n va sortir un altre i novament li vaig tornar a demanar a Emili que el guardés que li enviava un altre: ‘Callos’ cuinats pel cunyat d’Íñigo Errejón.

Quan el passat dissabte Emili me va tornar a recordar que li havia d’enviar la columna, ràpidament li vaig respondre que tornés a guardar la del pont que li escriuria una sobre el monument de Tortosa.

Els que em segui sabeu que durant les darreres setmanes he escrit diverses entrades al meu blog (vull diferenciar els articles d’opinió de les entrades, ja que els primers estan molt més elaborats) sobre el monument franquista de Tortosa posicionant-me clarament a favor de treure’l sense cap mena de consulta. De fet, sabeu, hi ha presentada una denúncia contra l’Ajuntament per desobeir la llei de la Memòria Històrica, un dels arguments que usava sovint als meus escrits.

L’article d’opinió parta per nom el Monument de la vergonya i ja us podeu imaginar per on van els trets.  

No és que em passi sovint, però de vegades passa que l’actualitat mana i t’has d’adaptar. Però mai com ara he hagut d’ajornar un article tant de temps. I el bo és que en tinc encara un altre a la reserva per aquella setmana que vagi faltat d’idees.

Normalment, quan arriba agost, Emili ens avisa que l’article trigarà una setmana més en publicar-se i que per tant miressin d’escriure sobre algun tema que no caduqui als pocs dies. Aquest any no tindré cap problema, ja us ho avanço.

Per tant, amics lectors us emplaça a diumenge, després d’haver assistit a la manifestació per a defensar el nostre delta a Barcelona a que llegiu el Monument a la Vergonya. Igual no us deixa indiferents...  

Si voleu podeu llegir els articles i entrades que esmento:

Quan som notícia als mitjans de comunicació

‘Callos’ cuinats pel cunyat d’Íñigo Errejón

UN MONUMENT A LA BATALLA DE L’EBRE? 

LA PROPIETAT DEL MONUMENT DE TORTOSA

EL DEBAT DEL MONUMENT