ETXACARRI ARANATZ, L’ARENYS DE MUNT CATALÀ

En aquest poble navarrès de nom impronunciable i situat tocant el País Basc, va celebrar diumenge passat una consulta similar a les que es van fer a Catalunya i que van començar per Arenys de Munt. La pregunta era clara i concisa. Es preguntava si es volia forma part d’una Euskal Herria independent. Ja sabeu que Euskal Herria compren els territoris bascos històrics, inclosos els que depenen jurídicament de Navarra.

El poble té, aproximadament, uns 2.500 habitants i es permetia votar a partir del 16 (tal i com es va fer aquí) Al final van ser 851 els que van dipositar a l’urna la seva papereta i d’aquests 804 hi van votar a favor. Durant la jornada hi van haver observadors internacionals i també l’alcalde d’Arenys de Munt.

Aquest fet pot, perfectament, crear una reacció en cadena y provocar que molts d’altres pobles navarresos i bascs convoquin consultes d’autodeterminació.

Pot passar (i per què no?) que el País Basc visqui dintre d’uns mesos una situació semblant a la catalana amb un procés obert per a independitzar-se de Catalunya. Recordem que el Lendhakari Ibarreche ja ho va voler intentar fa uns anys i tal com passa ara a Catalunya, la caverna el va voler criminalitzar. Llavors, el partits que la premsa afí al PP anomena constitucionalistes (PP i PSOE) van il·legalitzar Herri Batasuna (el màxim exponent de l’esquerra aberzale) per afavorir un pacte entre tots dos països, ja que els votants del partit il·legalitzat no van acudir a les urnes.

Fins aquí la realitat i ara ve la ficció. Us imagineu que en un moment donat els dos processos secessionistes caminessin a la par? Si, sobre tot el PP, però també el PSOE, ja tenen un gran maldecap amb el que passa a Catalunya, dos fronts oberts dels dos màxims exponents de les nacionalitats històriques espanyoles, podria deriva en una situació difícilment controlable.

Llàstima que no s’haguessin posat d’acord des d’un primer moment. Però també cal analitzar en deteniment quin ha estat el desencadenant del procés català, així com la situació basca amb la influència de l’entorn de la banda terrorista ETA. Si ho fem, ens fixarem que els desencadenants són molt diferents i mentre el País Basc, des de fa dècades, s’ha mostrat més obertament independentista, Catalunya, governada majoritàriament per CiU, sempre ha preferit tenir un encaix econòmic amb Espanya recolzant l’empresariat català abans que enfrontar-se políticament amb el govern central.

La resta de la història, molt més recent, imagino que ja la teniu ben present i que no cal incidir més en ella.      

ELS MOVIMENTS SECESSIONISTES DE CATALUNYA I EL PAÍS BASC

 
Devia de ser l’any 1974 quan una professora de francès de l’institut Martí i Franqués de Tarragona, basca, per a més informació, ens va dir:
Admiro els catalans. Al País Basc, un grup de gent estan parlant en el nostre idioma, però hi ha un que no l’entén. Automàticament tota la conversa passa a ser en castellà. Aquí, no. Si algú, com jo, no entén el català, us dirigiu a mi en castellà, però la resta de la conversa segueix sent en català.
És cert. Des d’aquell dia m’hi he fixat moltes vegades. Dirigir-me a un catalanoparlant a qui conec prou en castellà em resulta tot impossible. Si al grup hi ha una persona que no compren el nostre idioma, ens dirigim a ell en castellà, però difícilment ho farem entre la resta dels membres del grup.
Durant el franquisme la repressió que va patir la població catalana no va haver de ser menor que la que van patir la comunitat basca, en canvi la forma de reaccionar dels dos pobles va ser del tot diferent.    
Mentre al País Basc es va crear la banda terrorista ETA per enfrontar-se al règim de Franco, la resistència catalana va ser diferent i Terra Lliure només va jugar un paper merament testimonial. Catalunya va saber conservar pràcticament intactes l’idioma, les costums i les tradicions, sobre tot als pobles.  
Només amb l’arribada de la democràcia, el País Basc va poder veure complides moltes de les seves expectatives com a país amb el naixement de les ikastoles (escoles basques) Però cal recordar que no en tots els territoris històrics bascos es parla euskera, ja que la província d’Àraba és, majoritàriament, castellanoparlant.
El lehendakari Juan José Ibarretxe va voler iniciar un procés secessionista l’any 2004, conegut com a pla Ibarretxe, però no va tenir èxit, ja que el govern central li va acabar posant tots els pals a les rodes com li va ser possible. Com ara passa amb Catalunya, els hi van posar davant la Constitució Espanyola per a declarar-lo il·legal. La sistemàtica prohibició de les agrupacions polítiques que impulsava l’esquerra independentista va propiciar que l’any 2009 el PSE i el PP conformessin una majoria suficient no nacionalista que els hi va permetre governar durant 3 anys.
Després de les properes eleccions del 25 de novembre, tan a Catalunya com al País Basc, poden sortir, en tota lògica, governs nacionalistes i, fins i tot, independentistes.

A Catalunya, CiU ja ho ha anunciat públicament i compta amb el suport d’altres partits com ERC, Solidaritat i, fins i tot ICV-EUA  (un partit que, a priori, hauria de ser internacionalista)

Al País Basc, encara que Íñigo Urcullu, cap de llista del PNB, no ho hagi anunciat públicament i digui que no és prioritari, la formació d’un hipotètic govern amb l’esquerra abertzale representada per Bildu, amb tota seguretat, portaria a escena el plantejament  de la independència
Aguantarà el govern del PP dos fronts oberts? Si tingués solucionats el altres temes econòmics i socials, potser sí, però si per una part segueixen els conflictes socials i sé li sumen els secessionistes, presumeixo un panorama molt complicat.
L’escenari d’unes eleccions anticipades a Espanya potser no estigui tan lluny.    

LES ORELLES DEL LLOP

Ha calgut que 1 milió i mig de persones es manifestessin l’11 de setembre a Barcelona per a demanar la independència de Catalunya per a que els castellans comencessin a veure les orelles del llop.

El llop és, evidentment, una Catalunya independent d’Espanya.  

De sobte, els més escèptics, no ja de la independència de Catalunya, sinó, fins i tot, d’una Espanya federal, pensen que aquests darrer concepte, no seria tan dolent.

Rubalcaba va assistir a la festa de la Rosa de Gava, convidat pel PSC diumenge 16 de setembre, només 5 dies després de la celebració de la Diada de Catalunya i sembla que encara no ho tenia clar. A pesar que els dirigents del PSC li insisteixen que accepti que Catalunya pugi esdevenir un estat federal dintre d’Espanya, tal i com ja va demanar el President Maragall, el Secretari General del PSOE no hi fa cap esment i deixa sol a Pere Navarro reclamant el nou estatus.

Però la gran manifestació i els moviments i reaccions posteriors van fer canviar les maneres de pensar de molts. De ser-ne escèptics van passar a acceptar una Espanya federal com a mal menor. Tot abans de donar-nos la independència. Fins i tot el cantant Julio Iglesias, que mai ha amagat les seves simpaties pel PP ho veuria bé.

Mentrestant, la majoria d’afiliats al PSC, han abraçat la idea federal en contraposició al que sembla que vol la majoria del poble de Catalunya, sense tenir en compte que, fins ara, Madrid ha incomplert sistemàticament tots els acords signats i totes les promeses fetes. Sense aquests precedents, segurament amb el federalisme m’hi hagués conformat, però si no compleixen res... Per què no puc somiar amb la independència?

Quan a Espanya hi havia un govern amic (i si no us agrada l’expressió podem dir que un govern del mateix color que uns dels partits que governava Catalunya), mai es va donar un pas que anés més enllà del que diu la Constitució i quan es va fer, ja se’n va encarregar el Tribunal Constitucional de tirar-ho enrere.

Apoyaré el Estatuto de Cataluña que salga del Parlamento de Cataluña. Aquesta és la afirmació que va fer el President Espanyol Rodríguez Zapatero en el decurs d’un acte electoral a Barcelona. Més tard, entre ell i Mas, el que ara s’erigeix com el gran valedor del independentisme català, se’n van encarregar de retallar-lo fins deixar-lo en un text que pogués ser aprovat per les Corts espanyoles. I efectivament, amb els vots en contra del PP, l’Estatut català va passar el tràmit parlamentari. Va ser llavors quan el PP el va portar al TC que, després de molts d’anys, li va acabar passat el ribot, tal i com ja havia demanat el seu dia un dels socialistes més històrics i significats: Alfonso Guerra.  

Mentre a Catalunya estem immersos en un procés electoral que portarà els catalans a les urnes el 25 de novembre, a Madrid segueixen (mentre puguin) governant i retallant la majoria de partides. Dissabte es van presentar els pressupostos per al 2013 i, en contra del que cabia esperar, no hi va haver cap sorpresa.

Per la disposició addicional tercera de l’Estatut (del poc que va quedar vàlid després de sortir del TC), Madrid havia de transferir una partida de diner per a inversions. Una vegada més s’ha tornat a incomplir perquè en temps de crisi no hi ha diners. La sorpresa hauria estat que s’hagués complit... No trobeu?

Una mica més al Nord, un altre poble tradicionalment independentista com el basc, també ha de celebrar comicis. Encara que el candidat del PNB Íñigo Urkullu digués que ara mateix, la independència d’Euskadi no es prioritària, ja que abans cal afrontar els temes econòmics com ara l’atur.

Però, us imagineu per un moment que el govern que surti de les eleccions tornés a iniciar un procés secessionista com ja va intentar Juan José Ibarretxe? De sobte els castellans tindrien dos fronts oberts.

Al llop ja no només sé li veurien les orelles, sinó tot el cap. Que tremoli l’enemic!!  

DIARI DE L’AGOST. DIA 22 (dimecres)

EL NO-DO DEL PP
Ahir es va poder veure un fet insòlit. La titular de Treball del govern d’Espanya Fátima Bañez donava la notícia de que s’apujarà la prestació a la que tenen dret aquells als qui se’ls ha esgotat la de l’atur de 400 a 450 euros mensuals de forma enregistrada, es a dir, va anar un equip mòbil fins al lloc on estava la ministra i va enregistrar les declaracions per emetre-les posteriorment. Estava de vacances la senyora ministra? No ho sé, però no conec cap precedent d’un fet semblant. No em negareu que no és insòlit.  
 
DE LEHENDAKARI A PRESIDENT?
Patxi López, el primer (i tal vegada últim) lehendakari basc va anunciar ahir (durant una compareixença) que s’avancen les eleccions autonòmiques al 21 d’octubre. Encara que no ho va dir de forma explícita, això serà així davant la impossibilitat d’aprovar els pressupostos per a 2013 per manca de suports.
Quan van pactar el PP i el PSE-PSOE per a formar govern (recordo que llavors vaig dir que era un pacte que no m’agradava, però que entenia), tothom coincidia en que lligar aigua amb oli és missió impossible i només calia esperar el moment en que el pacte s’acabaria trencant.
Amb l’arribada de Mariano Rajoy a la presidència del govern d’Espanya, Basagoiti, el líder del PP basc, li va falta temps per a desentendre’s del pacte amb l’excusa de que López criticava les retallades del govern central.
A partir d’aquell moment, López es va proposar esgotar la legislatura amb un govern en minoria, però s’ha demostrar que la fita era del tot impossible.
Totes les enquestes que es fan fer públiques ahir mateix, donen guanyador al PNB seguida per molt a prop per Bildu (l’anomenada esquerra aberzale), mentre que el PP i el PSE perdrien vots i, evidentment escons. Un pacte nacionalista és més que factible.
De ser així, ¿abandonarà López la política basca per acabar fent-se càrrec del PSOE a nivell nacional i aspirar a ser, al menys, candidat a la presidència del govern d’Espanya?   
 
DEMOCRATITZAR LA UNIVERSITAT O CONTROLAR-LA?
Ahir es va apuntar la possibilitat de que es deixen de fer eleccions a la Universitat per a elegir els rectors i d’altres càrrecs orgànics. Sembla ser que seria el Parlament l’encarregat de nomenar els directius universitaris.
Jo veig amb aquesta mesura un intent involucionista per part del govern català (o sigui CiU) per a col·locar persones dels seu entorn i que puguin ser com  gossets faldillers de les polítiques educatives que marqui el propi govern.
Això no és democràcia 
 
TANCAT PER VACANCES
L’any passat vaig explicar que el bar el Barrilet, situat al carrer Barcelona, cantonada amb el Sebastià Juan i Arbó havia tancat per vacances al poc temps de ser traspassat. Al cap de pocs mesos van haver de tancar portes...
Després d’un temps tancat, a la primavera d’aquest any, va tornar a obrir portes amb el nom de “M’agrada” amb el símbol de la ma tancada amb el polze aixecat igual com passa a Facebook.

Abans d’ahir va passar la meva dona que anava a córrer per la zona del canalet de la Ràpita i va veure el cartell de “tancat per vacances”.  Després de la setmana de la Festa Major d’Amposta són molts els establiments que pengen aquest cartell, però no ho trobo propi per algú que tot just acaba d’obir el negoci.  Veurem quan dura aquest. 

 

SOBRE LES BEQUES DE TRANSPORT DE L’AJUNTAMENT D’AMPOSTA
Aquest any, mon fill té dret a sol·licitar de l’Ajuntament d’Amposta l’ajut per transport que es dóna als estudiants universitaris que han aprovat el curs. A part de la instància i de fotocòpia del DNI li demanen que porti un certificat d’empadronament per a veure que porta vivint a Amposta des d’abans de començar el curs.
Aportar aquest certificat només té fins recaptadors, ja que des de les dependències administratives municipals bé es pot consultar el padró, o no? Llavors, si és una dada que ja tenen –i que només ells són competents per a certificar-, per què demanen que s’aporti?