LA DONA DEL CÈSAR

Si retrocedíssim 2.000 anys, a l’època de l’imperi Romà, Rajoy potser seria el governador d’Hispània i Arias Cañete no passaria de ser un simple col•laborador. Ignoro si tenien alguna denominació concreta, potser tribuno...
La coneguda frase la dona de Cèsar no te prou en ser honrada, sinó que ho ha de semblar, tot i referir-se a aquella època, va començar a generalitzar-se posteriorment, però ha perdurat en el temps.
Fa unes setmanes, quan es va destapar el tema dels papers de Panamà, un dels noms que va sortir va ser el de Micaela Domecq Solís-Beaumont, un mom que per si mateix no crida l’atenció, però si dic que es la dona del Comissari Europeu Miguel Arias Cañete, potser llavors li prestarem una mica més d’atenció.
L’evasió de capitals des d’Espanya cap a Suïssa o Andorra ha estat una constant des de fa anys. Recordo que una vegada em va dir un anava sovint a Montecarlo i que no ho feia precisament per a jugar al casino. Els diners que transportava no eren d’ell, sinó del propietari de l’empresa on treballava.
Un altre treballador de la mateixa empresa es va posar roig com una tomata quan li vàrem dir que constava que l’any anterior havia retirar 500.000 pessetes en divises (el màxim permès) Mig milió d’un més mig milió d’un altres sumen un milió i així successivament. Treballadors en tenia uns quants.
D’altres optaven per portar-los més prop. Només calia anar una mica més enllà de la Seu d’Urgell o sigui a Andorra. Com aquell que diu, al costat de casa.
Només els que tenien més recursos optaven per altres solucions molt més enrevessades i assessorats per experts, constituïen societats en els anomenats paradisos fiscals des d’on operaven, sovint fictíciament, ja que la funció principal d’aquestes empreses era blanquejar els diners que s’havien obtingut il•lícitament a Espanya per evitar ser declarats a la hisenda d’aquí i estalviar-se pagar impostos.
El passat dimarts el nom de Micaela Domecq Solís-Beaumont va tornar a ser notícia. Aquesta vegada al conèixer-se que havia estat una de tantes persones que s’havia acollit a la regularització tributària que va aprovar el govern del PP l’any 2012 i que, del qual, formava part el seu marit. Aquella regularització va permetre a molts blanquejar els diners que tenien fora pagant tan sols un 10% quan, d’haver-los declarat quan tocava, haurien d’haver pagar percentatges superiors als 40%. L’oposició va qualificar aquell fet d’amnistia fiscal, encara que Cristobal Montoro es va encarregar de desmentir-ho. Potser no va ser una amnistia, però s’hi va assemblar força.
Vaig escoltar al programa de la Sexta Más vale tarde que pel matí s’aprovava la llei i que per la tarda la dona de Cañete (per als amics) ja regularitzava la seva situació.
Cal recordar que un altre company dels anteriors, José Manuel Soria, que també es va veure relacionat amb els papers de Panamà va haver de renunciar del seu càrrec de ministre en funcions.
Tot i que Cañete no surt, considero els fets de suficientment greus com per a que el comissari europeu (que equival al càrrec de ministre de la UE) hagi de presentar la dimissió de forma taxativa. Si els fets de fa unes setmanes ja ho eren, després del que es va saber dimarts, ja no té excuses per a fer-ho.  

DIARI DE L’AGOST. DIA 15 (dimecres)

UN ALTRE COP L’ANCALDE

Ahir, casualment, em vaig assabentar del discurs del dia del pregó de festes i de la presentació de les pubilles 2012. El nostre benvolgut ancalde demostra una vegada sí i una altra també l’estima que té als socialistes d’Amposta.

No deixa passar l’oportunitat per a recordar-se’n de nosaltres. Pobres de nosaltres, què li haurem fet? Si el seu ressentiment és degut a que li traiem els draps bruts, això només vol dir dunes coses:

1a. Què té draps brut que preferiria que seguissin amagats.

2a. Què és poc amic de les discrepàncies, o sigui, que com el seu antecessor (no m’hauria pogut imaginar mai que l’acabés superant en aquesta faceta) voldria imposar el pensament únic a la nostra ciutat. Els socialistes només fem el paper que ens pertoca que no és d’altre que fer d’oposició.

Fer oposició també és treballar per Amposta, sinyor ancalde.  

MERCADONA OBLIGADA A RETIRAR PRODUCTES COSMÈTICS

La cadena de supermercats Mercadona ha estat obligada a retirar productes cosmètics i perfumeria per utilitzar dos components que, pel que sembla, quan s’ajunten, poden ser estimular la creació de tumors cancerígens.

Aquests productes formen part de les anomenades marques blanques i, encara que no s’ha dit, al menys alguns d’ells es fabricarien a Ulldecona, concretament a la fàbrica Maverick que està situada al polígon industrial de Valldepins, a la carretera d’Alcanar.

400 EUROS AMB RESTRICCIONS

Tal i com es va anunciar ahir mateix, el govern de Rajoy prorrogarà`l’ajut dels 400 euros per als aturats de llarga durada. No obstant, vol revisar-ne les condicions i, a partir d’ara es restringirà el seu accés. Un com més Rajoy va parlar que han de server per a incentivar la recerca de feina. Segurament que encara no se’n ha assabentat de que a Espanya, si no fos per la temporada estival, es continua perden ocupació. La reforma laboral que es va imposar no ha servit per a res (com tampoc les reformes laborals que van promoure els governs socialistes) El fracàs, des del meu punt de vista es deu a dos motius:

1.r La manca d’estímuls (incentius a la inversió) per part del govern, sobre tot de cara els joves emprenedors.

2n. La desconfiança que demostren els empresaris (la majoria votants del PP i de CiU) en la recuperació econòmica del nostre país.  

ARIAS CAÑETE

Al menys quan Rajoy va nomenar els seus ministres no va fer com Mas que va dir que era el govern dels millors. Molts dels ministres del PP han demostrat ser nuls completament o xulescs i prepotents.

Un d’aquest és el titular d’Agricultura Arias Cañete, de qui, a les Terres de l’Ebre guardem un gran record per allò que va dir sobre el trnansvasament. Sí home, sí, allò que seria un paseo militar i que es faria por huevos.

Mentre una part d’Espanya s’està cremant, el prefereix anar-sen als toros amb el Rei o de vacances. Serà que té por a que sé li socarrimi la barba.