 |
| Revista el Jueves. |
Porto unes
setmanes que no me’n puc avenir. Per una part estic estupefacte en veure que
passaven els dies i les esquerres no concretaven cap acord per a formar govern i per l’altra
estava escèptic: no me podia creure que per culpa de l’ego de l’un (Pedro) i l’ego
de l’altre (Pablo) pogués acabar en una repetició de les eleccions generals.
I si tot fos un
engany? Una estratègia ordida des d’un bon començament per a fer-nos creure el
que en realitat no era? I si el pacte
entre PSOE i Unidas Podemos ja portés temps tancat?
Si parlem ‘d’alta
política’ s’ha de tenir en compte que, sovint, certes decisions poden afectar
negativament a una determinada formació, per tant, com menys s’airegin
les seves estratègies, molt millor.
Catalunya és, ara
mateix, una patata calenta que el PSOE vol esquivar.Com també ho és
Bildu. Però Sánchez sap que els necessita per a poder-se garantir la
investidura. Una abstenció els hi aniria bé, un fot favorable, molt millor.
Podemos juga a
ser ‘amic’ de Catalunya, però té un límit: el dreta a decidir. I una línia roja:
mai acceptarà la independència i menys encara si és de forma unilateral. A
part, tot indica que, d’haver una repetició d’eleccions, podria deixar-se pel
camí desenes de milers de vots que podrien anar a parar al PSOE (vot útil per a frenar a
les dretes extremes).
I què passa amb
els partits de casa nostra? Realment voldrien que Sánchez no arribi a la
presidència del govern? O també és pura pantomima?
El trio de
partits de dreta ho tenen molt clar: 155 des del primer moment. Rivera fins i
tot va dir que seria la primera mesura que prendria si arribés a la presidència
del govern.
És això el que
voldrien ERC, el PDeCAT i JxCat? De veritat? I no, no és que pensi que Sánchez
sigui la opció ideal, simplement crec que entre totes és la menys dolenta.
També seria
dolent (des del meu punt de vista) un govern monocolor socialista. En canvi, un
govern de coalició entre el PSOE i Podemos, a part d’aportar estabilitat, també
permetria avançar socialment i prendre les mesures més adients respecte a temes
polèmics com per exemple la migració, sobre tot la il·legal, la que ens arriba
en pastera per la Mediterrània.
