Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris calor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris calor. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 d’agost del 2017

LES FOTOS DEL DIA 3-08-2017

El meu cotxe abans de sortir de Tortosa, aparcat a la part de l'ombra del carrer Pina. 
Evidentment la temperatura que marcava no era real, ja que quan està aturat un dia d'intensa calor com avui sempre marca uns quants graus més.


I en arribar a Amposta. En alguns trams de la carretera ha marcat 36º. 

Les previsions meteorológiques anunciaven que les hores de més calor d'avui encara estaven per arribar.



diumenge, 18 de juny del 2017

ELS TEMPS NO HAN CANVIAT TANT...

De Vergara a eldiario.es. 
Al poc temps d’entrar a treballar a Hisenda, vaig ser elegit per a formar part del comitè d’empresa de la casa. Una de les primeres coses que es va plantejar era l’elecció d’un delegat de Seguretat i Higiene al treball. Com que en aquell temps encara no existia la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (1995), els requisits per a ser-ho eren mínims. L’any 1977 havia fet un curset al Centre de Seguretat i Higiene de Castelló, mentre treballava a una obra que feia l’empresa BRYCSA de Barcelona per a la Diputació de Castelló. Vaig demanar-los-hi que m’enviessin alguna mena de justificant conforme havia fet el curset i allò va ser suficient per a que me nomenessin vigilant de Seguretat i Higiene. No ho recordo amb exactitud, però possiblement vaig ser el primer de la Delegació de Tarragona.
Durant els primers anys de funcionament de l’Administració de Tortosa no hi havia aire condicionat. Calefacció, sí, però aire condicionat, no. I com us podeu imaginar la calor els mesos d’estiu era sufocant: S’arribava a més de 27º.
No vaig arribar a demanar l’aire condicionat, però si una altra cosa molt més senzilla i barata com era una font d’aigua. Però no només per a Tortosa, sinó també per a la Delegació de Tarragona i l’Administració de Reus. Per a facilitar-los la feina fins i tot vaig demanar catàlegs de diversos tipus de fonts on s’incloïa el preu de cada una d’elles.
Sabeu quina va ser la resposta de la Secretaria General de la Delegació, Maria Angeles Lefler? Què una fot d’aigua no podia ser, però que ens podien facilitar gots per a no haver de beure a morro l’aigua de l’aixeta!

Suposo que us heu assabentat de que a Valdemoro, província de Madrid, el passat dijous es va haver d’evacuar un grup de 47 alumnes d’un col·legi per l’episodi de calor sufocant que hem patit aquests darreres dies. Aquest fet ha tingut un ampli ressò ja que ha sortit per tots els mitjans de comunicació del país. Com deia Pepa Bueno divendres a la SER, potser no sigui bo per al planeta que s’instal·lin aparells d’aire condicionat, però alguna mesura s’ha de prendre. De moment els responsables del centre han modificat l’horari lectiu per a evitar la franja horària de més calor.
Però la solució que va donar el responsable d’educació de la comunitat de Madrid ha portat molta polèmica i encara ne portarà més! Sabeu quina solució va donar, no? Ventalls per als alumnes... Però no qualsevol ventall, no! Confeccionats de paper pels propis alumnes, com si d’una manualitat més se tractés. 

No us recorda a la solució de gots de plàstic que me van donar a mi fa 30 anys?

Els alumnes evacuats estan en barracons amb el sostre de llauna... O sigui, un veritable forn. Però és que l’empipament té va en augment quan te’n assabentes que si està en aquestes condicions és per culpa de la Púnica... Au, au, però au...!!
La persona que va tenir la brillant idea dels ventalls es diu Jesús Sánchez Martos i és conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid. Tot i que ho he buscat, no he pogut trobar la seva data de naixement, però pel seu aspecte és una persona una mica més gran que jo i, per tant, igual ja és iaio.
Ara potser faré una mica de demagògia, però no m’imagino els seus fills i nets assistint a classe en barracons... Sent del PP i amb el currículum que té, segur que els ha portat a col·legis religiosos amb tot tipus de comoditats i on no es pateix calor.
Què passaria si el senyor Sánchez Martos tingués els seus nets en barracons? Hauria dit el mateix? Estic segur que no. 
Per a conèixer el poble i els problemes que té, s’ha de recórrer els carrers i les places i no només de barris com el de Salamanca de Madrid.

dissabte, 18 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 18 (dissabte)



S’HAN ACABAT LES FESTES. POBRE DE MI?
Quan s’acaben les festes de San Fermín a Pamplona, els mossos entonen el pobre de mi com a comiat. Val la pena acomiadar-se de unes de les pitjors festes que recordo?
Ahir, dos dies abans del que era habitual, cosso iris i focs, el final de festa tradicional a Amposta.
Què voleu que us digui de les carrosses? Només entenc que hi vagi tanta gent perquè a aquella hora no hi ha cal altre acte i moltes famílies acudeixen a veure a les filles i netes amb el vestit llarg de pubilla.  
Quan es parlen d’alternatives a l’actual model de festa major, sempre me’n recordo que quan vaig arribar a Amposta es guarnien molts de carrers, la qual cosa fomentava el bon veïnatge. Tampoc estaria malament fer carrosses artístiques per a implicar associacions, entitats o simplement grups d’amics.
Un model basat amb els toros i el ball, perdoneu-me, però em sembla caducat.
I què dir dels focs? Ara us sorprendre. Els darrers 5 minuts van valer la pena. Al menys em va quedar un bon regust de boca. Acabat dels focs i després de passar per la terrassa del bar dels Xiribecs, tota una novetat d’aquet any, per escoltar sons cubans, varem passar per primera i última vegada pel recinte del ball. Hi arribarem a la mitja part quan la gent ja hi tocava el 2, però encara vaig poder gaudir d’una bona companyia i d’un moments de música. 


EL FUTBOL QUE VE
Ja us podeu anar acomiadant del model tradicional de futbol d’aquest país. D’ara endavant, qui vulgui veure el Barça o el Madrid, s’haurà de rascar la butxaca, ja que tots seran de pagament, ja sigui pel Canal Digital + o per alguna de les plataformes especialitzades. Com sabeu, em vaig donar de baixa del Plus i no em penso donar d’alta de cap canal de pagament. Serà la meva manera de fer boicot al futbol que, juntament amb els del PP, viuen una altra realitat.

CALOR SUFOCANT
Per aquests dies s’anuncia una calor sufocant amb elevades temperatures. Ahir anunciaven per TV3 que retiraven les barbacoes de la zona d’esbarjo del Mas de la Franqueta, al terme d’Horta de Sant Joan. Un fort aplaudiment per a qui ha tingut la idea. I ho dic seriosament, no en conya.
El mes d’octubre de l’any passat hi varem anar juntament amb els nens i educadors de lo Carrilet i la direcció va demanar a l’autoritat competent si hi podíem fer foc. Tot i ser, com he dit abans, a l’octubre, ens van dir que no, que encara hi estava prohibit. Hi va haver gent que no van preguntar res i quan hi arribarem, les barbacoes estaven totes enceses. Per tant, davant l’incivisme, el millor és clausurar-les per evitar-ne mals irreparables. 


MEDICAMENTS FORA DE LA SS
El BOE d’ahir publica una llista de 407 medicaments (si no me’n recordo malament) que s’exclouen de la cobertura de la Seguretat Social, alguns d’ells molt populars. És una forma més de repagament sanitari. A l’increment del percentatge (del 30 al 40 i més) i a l’euro per recepta, ara caldrà rascar-se la butxaca quan el metge ens recepti algun dels medicaments inclosos a la llista. Popularment es diu paga que és gat. I és el que estem fent des de fa mesos... Des de quan? Des de que Rajoy (amb la inestimable col·laboració de la Merkel) dirigeix els destins d’aquest país.