Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autònoms. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autònoms. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 d’agost del 2019

POLÈMICA PER LA TRIBUTACIÓ DELS AUTÒNOMS


Comerç de Barcelona.
El sindicat corporativista GESTHA (està format exclusivament per tècnics o del grup A2 de l’Administració) acaba d’obrir la caixa dels trons. Segons ells el autònoms estarien cometent frau generalitzat i proposen la eliminació de la controvertida tributació per mòduls.
Abans que res un apunt. El sindicat GESTHA se va crear per a defensar els drets del tècnics (cos de gestió i sot-inspectors), ja que bans eren B (actualment no hi ha grup B) i pretenien que amb el pas dels anys aconseguir ser del grup A. Però com l’Administració en general és molt corporativista i l’Agència Tributaria en particular encara més, van crear el grup A2 i els van col·locar tots allí. Ja ren A! Però els inspectors passaven a ser A1 i per tant continuaven estan un esglaó per sobre dels altres.
Sabeu que vaig treballa més de 30 anys a l’Administració Tributària i, tot i que segurament no disposo ni de la informació ni capacitat dels de GESTHA, si que tinc prou coneixement de causa per a poder opinar sobre el tema.
Fa uns vaig escoltar una sentència d’aquelles que se recorden tota la vida: A Espanya qui no roba és per que no pot... No perquè no vol! Segurament és un pèl exagerada, però no s’aparta tant de la veritat.
Altres sindicats, com la UGT, fa anys que demanen a la cúpula de l’Agència Tributària que destini més mitjans a la lluita contra el frau.
Que dintre dels autònoms hi ha frau? Segur! Què aquest és generalitzat? Molt possiblement...
Però com diuen els propis autònoms els que cometen més frau fiscal són les grans empreses i les grans fortunes. I no van tant equivocats. Percentualment potser sí o potser no. Però en números absoluts, en quantitat d’euros defraudats, segurament que sí.
Els mòduls (o Estimació Objectiva per signes, índex i mòduls) se va crear, precisament, perquè amb anterioritat, una gran part dels autònoms no tributaven absolutament res. I quan faig aquesta afirmació sé el que me dic...
Di GESTHA que la majoria dels autònoms declara menys ingressos que els treballadors assalariats i que alguns dels que tenen treballadors, declaren menys que el que cobren els seus propis treballadors. També és cert que això passa.
En el segon cas, el de declarar menys ingressos que els seus propis treballadors, els delata clarament. Quan un autònom contracta treballadors és per que té més feina de la que pot fer, però també per a que els treballadors li facin guanyar més diners que els que guanyava en anterioritat. I sinó és així, per a que els contracta? Per a què tenir mals de cap?
He conegut autònoms que, sistemàticament, any rere anys, declaren pèrdues i paguen una hipoteca i tiren la casa endavant? Com s’ho fan? O bé són uns prestidigitadors extraordinaris o cometen frau. I sinó és així, perquè continuen amb el negoci? (Que no seria tal, ja que negoci vol dir aconseguir beneficis)  
L’Agència Tributària estatal ja fa molts anys que se dedica quasi que exclusivament a aconseguir diner fàcil. Ha deixat de costat la persecució del frau fiscal i se dedica a recaptar a base de sancions i petites liquidacions fàcils de cobrar, ja que sap que inspeccionar a les grans empreses, tot i que pot aconseguir suculentes liquidacions, posteriorment els recursos i altres estratagemes dels seus assessors, advocats, etc. aconsegueixen reduir considerablement la quantitat liquidada.


NOTÍCIA DEL PERIÓDICO:

https://www.elperiodico.com/es/economia/20190804/pobres-autonomos-7580754

divendres, 25 de juliol del 2014

AUTÒNOMS I ASSALARIATS

(Llegit al Periódico) Els autònoms declaren la meitat d’ingressos que els assalariats. Quina novetat!  
Els qui treballem amb nòmina tenim els ingressos declarats. Com a molt, l’empresa deixarà de declarar retribucions com les hores extres i no perquè el treballador hi surti guanyant, sinó perquè, de fer-ho, les hauria de cotitzar a la Seguretat Social.
En canvi, els autònoms, sempre tenen la possibilitat de preguntar: això ho vols amb IVA o sense IVA? No carregar un 21% d’IVA sobre el cost del bé o del servei és un caramel massa llaminer per a que la resposta sigui positiva.  
Evidentment, tota transacció econòmica que no porti IVA, es converteix en una operació en negre, ja que la persona que cobra, no ho declara. I ja sé sap el que diu la dita: de mica en mica s’omple la pica...    
Sense anar més lluny, l’altre dia em deia un amic advocat: la cosa està molt malament; gràcies al que fem sense haver d’arribar al jutjat que no ho declarem... I així suma i segueix...
L’Agència Tributària té pocs mecanismes per a detectar els focus de diner negre. Per això s’haurien de destinar més recursos. Però no és fa. La majoria dels recursos que obté el fisc són gràcies als treballadors assalariats. En aquests casos, la pràctica totalitat dels ingressos de l’any anterior estan en poder d’hisenda. Per això es poden emetre un bon nombre d’esborranys.
En canvi, dels ingressos que obtenen els autònoms només es coneixen una petita part: en aquells casos que hi ha obligació d’aplicar una retenció a les factures.
Fa 28 anys que treballo a l’Agència Tributària i me’n adono que des d’aquella àpoca, les coses no han canviat gaire. Llavors la majoria d’autònoms declaraven entre molt poc o res. D’aquí a que sortissin els mòduls. V ser la forma de que paguessin una mica.
Quan algú pregunta quines són les activitats que van a mòduls, la resposta pot ser molt més senzilla del que sembla: les activitats més comunes. I quines són aquestes? De ben segur que al teu barri hi ha carnisseries, fruiteries, fleques, bars i, possiblement, algun taller mecànic. Si a totes aquestes activitats sé li suma el transport, els paletes que fan reformes, els pintors de brotxa grossa, els electricistes, fusters, etc. ja els tindrem a quasi tots... Són o no són les professions més comunes?
En aquell temps l’Agència Tributària (de nova creació) va advertir que a tots aquells que renunciessin al nou sistema se’ls hi faria inspecció. I ho van complir! Però alguns assessors, els que tenien menys escrúpols, els explicaven que tenien la possibilitat de constituir una societat limitada. Però no els explicaven que haurien de pagar-los a ells molt més del que s’estalviarien de pagar a hisenda. A part, amb la constitució de la societat, es lligaven indefinidament, ja que les obligacions que contreien eren més que les que té un simple autònom: llibres de comptabilitat oficial seguint el pla contable vigent, dipòsit de comptes anuals al Registre Mercantil, Imposts de Societats fins que la societat no es dissolgués, etc.  
A la pràctica seguien fent el mateix: treballar en negre. Us acabaré explicant una anècdota. Una vegada el comptable d’una empresa que es dedicava a la fusteria, cansat de posar-li existències fictícies per tal d’arreglar-li una mica els comptes (segur que els que teniu idea ce comptabilitat ja sabeu de que us estic parlant), li va dir això: Quan tens previst ampliar el magatzem?  
Davant de la cara d’incredulitat que va fer l’empresari , el comptable va remarcar: Si t’he de seguir posant existències, aviat no et cabran al magatzem.