TRANQUIL CARLES TRANQUIL, QUÈ ÉS LA GUARDIA CIVIL...

De Leonard Beard al Periódico. 

-Tranquil Jordi tranquil, què és la Guardia Civil... Cantava la Trinca l’any 1981 a la versió que van fer de la Dansa del sabre sobre l’intent de cop d’estat del 21-F. La primera vegada que la vaig sentir va ser  anant amb el cotxe cap a Peníscola on s’hi feia l’arribada d’una etapa de la Volta Ciclista a Espanya. Vaig riure molt...  

Quan la setmana passada me vaig assabentar que la Guardia Civil havia interrogat membres del Govern català, no vaig riure gens i me vaig ficar de mala llet quan vaig saber que ho havien fet sense que els hi manés cap jutge, tal com va confirmar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Després del programa Operació Catalunya on es posa de manifest que des del Govern Central sé van portar a terme actuacions irregulars (deixem-ho així) contra diferents polítics catalans, t’emprenyes. Penso que no cal estar a favor de la independència ni tan sols de referèndum per adonar-te del joc brut que s’està emprant per mirar de desactivar un sentiment que potser no sigui majoritari, però que compta amb un ampli suport de la ciutadania catalana. Les actuacions de la Guarida Civil són, des del meu punt de vista incomprensibles i intolerables.

https://www.youtube.com/watch?v=kNVcZUJIwa4

Sempre recordo que quan l’any 1986 es va fundar la federació ebrenca del sindicat de Serveis Públics de la UGT, al cap de oc temps, el secretari general Rafel Hueso va voler que anéssim a presentar-nos a Radio Amposta. Hi vam anar tota la executiva i cada un representava un sector diferent d’un sindicat molt heterogeni: Administració Local, Autonòmica, Central, Sanitat, Correus, Policia local... L’entrevistador era Manel Ramon que en entrar a la ràdio (encara estava al terrat de la Casa Consistorial) ens va preguntar que és el que ens havia de preguntar, ja que després de la intervenció del Secretari General només ens podria fer una pregunta per cada un de nosaltres. José Martín Pérez Pedret (conegut pel seu segon cognom), com a representat de la policia local, li va dir que sobre el model policial espanyol. Per a sorpresa de tots els presentes, quan va haver de respondre a la pregunta va dir: A Espanya no hi ha model policial.

Han passat 30 anys i les coses no han canviat substancialment. Tot i que de ben segur que cadascuna de les policies té clares les seves funcions, per a molts ciutadans segueix sent una galimaties. Ho comprovem? Qui té competències sobre estrangeria? I sobre estupefaents?

El que està clar que amb el desplegament total dels Mossos per tot el territori català (crec recordar que va finalitzar l’any 2011), la Guardia Civil ha perdut bona part de les seves competències i això s’ha notat amb la baixada d’efectius a les diferents casernes. A menys efectius menys rang del comandament en cap. Abans a Amposta hi havia un tinent, després hi va passar a subtinent i actualment hi ha un brigada.

Ja coneixeu la dita de qui no té feina el gat pentina... Això sembla que els hi passi als de la Benemèrita, que com no tenen feina han de posar el nas en coses que, potser si que són de la seva competència, però abans els hi hauria d’ordenar un jutge, cosa que pel que sembla no ha passat en el cas dels interrogatoris de polítics catalans.

Què és per fer por tal i com va dir la Presidenta del Parlament Carme Forcadell? Potser si, perquè de no ser així no s’entén.

Però tranquils que no els hi passarà res, com no els va passar a la majoria dels qui van entrar al Congrés de Diputats aquell 23-F de 1981 metralleta en ma.

-Tranquil Cales tranquil, què és la Guardia Civil...I segurament les seves actuacions no aniran en lloc...

Però al lloc de Carles (Puigdemont, es clar), si creuen que els han de denunciar, jo els denunciaria. 

ELS MITJANS INFORMATIUS PÚBLICS

Tots sabem que els mitjans informatius es deuen, primer als seus propietaris i segon a la publicitat.

Segur que tots tenim unes cadenes de televisió favorites i llegim (ja sigui en paper, ja per Internet) uns determinats diaris. També a l’hora d’escoltar la radio tenim unes determinades preferències.

Voleu que us digui les meves? En quan a la televisió, TV3 i la Sexta, en quan als diaris, en paper llegeixo el Periódico (n’estic subscrit) i per Internet, eldiario.es i publico.com. També el Triangle que m’arriba per correu electrònic. En quan a les emissores de ràdio (que normalment escoto quan vaig amb el cotxe) o sintonitzo la SER o Catalunya informació per estar al corrent de les notícies més recents.

Després d’aquest preàmbul, us parlaré dels mitjans públics. O sigui, d’aquells que es paguen amb els diners de tots els contribuents, com per exemple TV3, però sobre tot de TVE.

La televisió catalana, és evident que està al servei dels partits que governen Catalunya. No em negareu que el temps que dediquen a la informació de temes com el de la consulta, de vegades no és excessiu. En canvi, sobre d’altres temes d’interès  en passen molt més de puntetes. Ahir mateix us deia que sobre el Cas Pujol, un programa d’actualitat com .Cat va trigar a debatre més de 2 mesos i mig. Una mica excessiu, no us sembla? I, a sobre (també ho recordareu), des del meu punt de vista, no va complir les expectatives. De totes maneres, potser sí que en l’actualitat, TV3 és molt més imparcial que en temps de Pujol. Recordo els darrers anys del seu mandat, quan tot just va coincidir amb la lluita contra el transvasament de l’Ebre, que donava una informació molt poc rigorosa sobre el tema i no sempre des del punt de vista dels interessos de les nostres terres.

Us parlava al començament d’aquest escrit del Triangle. El que m’ha arribat avui mateix, explica que Lluís Foix, que va ser director adjunt i sotsdirector de la Vanguardia, ha admès ara que Pujol controlava els mitjans catalans. Retornant a l’època pujoliana, el mateix Triangle es va queixar sovint de que no portava publicitats institucional, aquella que fan els organismes públics i que serveix per a finançar els mitjans, però que, a la vegada, es converteix en una arma de doble fil, ja que llavors ja no pots ser igual de imparcial.

Però el summum de la desinformació i manipulació informativa arriba a aquells mitjans controlats pel PP. Fa anys, durant l’etapa de Zapatero, quan es posaven exemples de parcialitat als mitjans públics es parlava sempre de Canal Nou i de Tele Madrid. De Canal 9 sempre recordaré (Pot de Plom ho va explicar molt bé) el dia de la dimissió de Camps. No van donar la notícia fins passades diverses hores. Llavors van emetre un especial explicant fil per randa totes les meravelles que va fer D. Francisco durant els seus anys davant de la Cheneralitat Valenciana. Però en cap moment es va dir que havia dimitit dels seu càrrec de president. Molt fort!!

De l’antiga TVE, la de l’etapa d’Aznar, segurament recordareu com es va tractar informativament parlant de la vaga general de l’any 2002, la guerra de l’Iraq, l’atemptat de Madrid o la lluita contra el PHN.

Després d’una etapa socialista on els mitjans públics espanyols van recobrar la credibilitat perduda, amb altes quotes d’audiència, la tornada al poder del PP va tornar a portar la parcialitat i la manca de rigor a TVE. Un exemple: Informe Setmanal, tan parcial que el van d’haver de treure del seu horari habitual de màxima audiència per a portar-lo a la mitja nit dels dissabtes, un horari de molta menys audiència.

El PP va anar fent fora a tots els professionals que li feien nosa, com l’Ana Pastor i al seu lloc ha anat col·locant professionals de dubtosa reputació arribats de Tele Madrid.

Ahir mateix llegia per Internet que parlant del cas estrella d’aquests dies, l’evola, va emetre unes imatges d’un hospital alemany com si es tractés d’un d’aquí. Per suposat l’alemany estava molt millor equipat per a lluitar contra aquesta malaltia infecciosa.

Però el més greu és que tot això s’està fent amb diners teus i meus i de manera totalment impune.

Un cosa semblant, però molt més domèstica, és el que passa amb la Revista Amposta. Algú que visqui a la capital del Montsià em pot dir quan Convergència treu al carrer alguna revista pròpia del partit? Només en període electoral. Durant quasi 4 anys no cal, ja que la revista dirigida per l’alcalde Manel Ferré i que també compta amb la regidora de mitjans de comunicació Rosita Pertegaz com a sotsdirectora, els hi fa tota la feina.  
Fa uns anys, no recordo si la Vanguardia o el País, posava d'exemple a la Revista Amposta de parcialitat al servei del govern municipal (CiU)           

LA FATARELLA 1938 A ANTENA CARO DE ROQUETES

Aquesta tarda, Pau Bertomeu, el director de la Fatarella 1938 i jo mateix ens hem desplaçat fins els estudis de Antena Caro de Roquetes. Estàvem citats amb Conrad Duran que ens havia de fer una petita entrevista sobre el curtmetratge que es va gravar aquest passat cap de setmana i que s'emetrà demà al migdia. 
Tan aviat tingui l'enllaç, ja el penjaré per a que el poguéssiu escoltar.

http://youtu.be/QtsTevhmd6w

DIARI DE L’AGOST. DIA 16

 

CATALUNYA RÀDIO. Aquest matí ens hem desplaçat fins als estudis de Catalunya Ràdio de Tarragona amb la finalitat de fer-li una entrevista al meu fill com a cap de colla de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. El programa que s’emetia des de Barcelona, divendres té un espai per a parlar dels micromecenatges o verkamis, agafant el nom de la plataforma més popular i coneguda (Verkami) que realitza aquesta mena de projectes. Us podia explicar com ha anat l’entrevista i qui més hi ha participat, però potser voldreu escoltar-ho vosaltres mateixos.

http://www.catradio.cat/audio/749797/Propostes-Verkami

El viatge d’anada l’hem fet per l’autopista i de sobte me’n he adonat que havien tret el peatge de l’Hospitalet. No n’havia sentit dir res sobre el particular. Però tampoc me’n he adonat dels indicadors de la sortida que moltes vegades havia agafat per a poder anar per l’autovia A7 i que és de franc. Ara es paga a Tarragona (com hem fet avui) o, imagino, allà on s’hagi de sortir.

De tornada, no cal ni dir-ho, hem fet tot el tram per l’autovia fins que, desgraciadament, en arribar més enllà del coll de Balagué s’acaba hi has de continuar per la N-340.

QUESTIÓ DE PREPOSICIONS. Ahir pel matí, quan anava a buscar el diari (bé diaris, perquè des de la setmana passada també em donen El Punt Avui a nom de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta), vaig trobar a un conegut que també anava a buscar-ne un. Parlant de les festes majors d’Amposta li vaig dir que cada nit sortíem a gaudir de les propostes alternatives que organitzaven els amics de Sortim al Castell i aquí va començar la discussió. Segons ell i com a prova em va ensenyar el contingut de la programació d’una Revista Amposta que li va demanar a la propietària de l’establiment, era Sortim DEL Castell. En canvi jo li deia que no, que era Sortim AL Castell, però per desgracia no tenia a ma res que pogués sostenir la meva versió. No cal ni dir-ho que els dos sentits són antagònics: el primer és refereix a sortir del castell quan s’està dintre, mentre que el segon cas fa referència a apropar-se al Castell que, era on hi havia la marxa durant els primers dies de la festa major.

No sé si l’errada s’ha fet voluntàriament o no, però fixeu-vos com una preposició de res pot canviar totalment el sentit de la frase. Espero i desitjo que aquesta circumstància no va restar públic als actes alternatius que es programaven en aquella zona d’Amposta.

Cal recordar que el suport institucional de l’Ajuntament d’Amposta és mínim i que han hagut de buscar la infraestructura necessària a diversos llocs com ara l’escenari a Tivenys (el va cedir l’ajuntament d’aquella població del Baix Ebre) o les taules i cadires (de l’any de la Quica) a la Fila. Una llàstima que l’Ajuntament d’Amposta tracti així a una part important de la seva joventut, però també dels que ja no ho som tant.

POLITICS. Tres nits, tres hem anat a veure els actes de Sortim al Castell. A més sé li ha de sumar la tarda castellera de dimarts. Encara que em van dir que alguns polítics s’havien deixat veure per allí, el cert és que quan jo hi vaig ser, no en vaig veure cap.

Durant l’actuació castellera de Xiqüelos i Xiqüeles del Delt que va durar com a 1 hora i ½, només hi vaig poder veure a l’exregidor Carles González que fins i tot hi va participar activament fent pinya juntament amb els membres de la colla castellera i més gent del públic.

No sé a que es degut la poca presència de polítics, sobre tot de l’oposició (ERC i PSC), però em sembla un gest molt despectiu per a un jovent que vol tenir presència activa a la festa major d’Amposta.

Més enllà els vots que es puguin aconseguir, penso que, ja que no ho fa l’equip de govern, al menys els de l’oposició sí que haurien de donar-los ple suport encara que només fos apropant-se de tant en tant a la zona i fer una canya amb ells i fer-la petar una mica per esbrinar quines són les seves inquietuds i quins els seus objectius.

Quan era regidor, jo hi anava.     

LES FOTOS DEL DIA. ENTREVISTA A L'ALBERT FERRÉ A CATALUNYA RÀDIO

Aquest matí ens hem desplaçat fins els estudis de Catalunya Ràdio de Tarragona per a participar als Matins (MCR)
Bé, de fet qui ha intervingut ha estat l'Albert Ferré com a cap de colla de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i parlar del Verkami que estem fent per a poder recaptar diners de cara el bateig que tindrà lloc a Amposta el proper 5 d'octubre.

Si voleu escoltar-ho, podeu clicar l'enllaç següent:

http://www.catradio.cat/audio/749797/Propostes-Verkami

I si voleu participar al Verkami, la qual cosa us agrairé moltíssim, podeu fer-ho des d'aquest altre enllaç:

http://www.verkami.com/projects/6211-xiquelos-i-xiqueles-del-delta

ARA VA DE BO

Us en recordeu de quan el Jueves, al seu interior, publicava més portades. Bé, jo avui també tenia un altre títol: Tornar a començar. Al final us explicaré el perquè.

He de dir que avui per a mi ha estat festiu. Són les avantatges de treballar a Tortosa, en canvi, quan és festa local a Amposta, per a mi és jornada de treball.

Per tant, diguem que he començar el mes de setembre al marge de la rutina de pujar cap a Tortosa escoltant la ràdio, treballar i baixar cap a Amposta tornant a escoltar la ràdio.

Però el Periódico me’n ha fet 5 cèntims de la programació que tot just comença avui. Per això el títol d’Ara va de bo. Després de 2 mesos de vacances que són els que tenen la majoria dels professionals de les grans emissores de ràdio, avui han tornat a la feia ja que és el primer dia laborable (o feiner) del mes. A la SER, què és l’emissora que normalment escolto, els canvis han estat importants. Previstos, això sí, però no per això menys sorprenents.

Els meu mestre radiofònic ha estat i serà per sempre l’Iñaqui Gabilondo (imagino que coneixeu la història que el seu iaiopatern era d’Horta de Sant Joan) Quan va decidir donar un pas enrere i el va substituir Carles Francino l’expectació va ser màxima. Podria fer-me oblidar al mestre Gabilondo? Això mai! Encara que he de reconèixer que Francino és un professional com la copa d’un pi. Si aquest matí hagués escoltat la ràdio a partir de ¾ de 8 que és, aproximadament, quan surto de cada, la veu que m’hauria acompanyat hauria estat la de Pepa Bueno, expresentadora de TVE que va marxar abans de que el PP li donessin una puntada de peu al cul com ho han fet amb altres grans professionals de la casa. I Francino ha passat a la tarda en lloc, a la Ventana, en lloc de la Gemma Nierga i aquesta es partirà el matí amb la Pepa Bueno i sortirà a antena a partir de les 10.

No obstant, he pogut escoltar Hora 14 i el seu presentador José Antonio Marcos ha dit que tenia ganes de tornar. Avui la Cadena SER ha fet un acte de presentació de la nova programació. Al començar el programa ha dit que entrevistarien a Juan/Joan Rosell, el president de la patronal espanyola CEOE. La primera cosa que sé li ha preguntat és si preferia que li diguessin Juan o Joan i la resposta ha estat que li era ben bé igual, que el seu pare el cridava amb o i la seva dona amb u. Han parlat, com d’economia i dels més que possible rescat a Espanya, de l’increment de l’IVA i quasi al final de l’entrevista ha dit una cosa que m’ha sobtat molt i que evidentment, mostra el grau de manipulació que es porta a terme des de la dreta en general i el món empresarial en particular. Ha dit que sindicats i patronal havien d’anar junts i remar tots cap el mateix sentit. Llavors ha dit que els sindicats havien demanat que s’apugés l’IRPF i així ho havia fet el govern. Cuita amb això!!! Els sindicats van demanar que s’apugés l’IRPF d’aquells que més guanyessin i no de la majoria de treballadors que ja cobren un sou baix.

I per què Tornar a començar? o begin the beguine (com seria la seva traducció en anglès) Perquè a propòsit de la darrera pel·lícula de José Luis Garcia, es va fer un tràiler promocional que va ser blanc de crítiques de propis i estranys. Llavors un tal Àngel Aldarondo, sense permís, va retocar-lo i també li va canviar la música. El resultat va ser tan excel·lent que el va contractar la pròpia productora de la pel·lícula: Holmes & Watson Madrid days, que aquest és el títol.

Gaudiu-lo.  

DEBAT SOBRE ELS BOUS AL PROGRAMA ESFERA PÚBLICA DE CATALUNYA RÀDIO

Amb la participació del regidor d'Amposta Josep Garriga, la diputada Hortensia Grau, el tresorer i portaveu de l'associació de penyes i comissions taurines de les TT.E. Santi Albiol i la membre d'Ànima Naturalis Laia Jorge.

http://www.catradio.cat/audio/630946/Catalunya-Radio-Tarragona---Esfera-publica

LA FRASE DEL DIA 16-11-2011

"L’estupidesa és una estranya malaltia que afecta als qui envolten al qui la pateix."  
 
Qui ho ha dit? José Ramón de la Morena, periodista esportiu i director i presentador del programa radiofònic “El Larguero” de la Cadena SER. 
 
On? Al programa “Hoy por hoy” de la mateixa cadena, presentat i dirigit per Carles Francino.

Tots els matins, de la Morena, té un petit espai al programa “Hoy por hoy”, aproximadament a ¾ de 8. Avui parlava del partit que va jugar ahir la selecció espanyola de futbol contra la selecció de la República Dominicana. Llavors ha parlat del president de la RFEF (Reial Federació Espanyola de Futbol) José Àngel Villar i de la “caixa” que va fer gràcies al partir “de costellada” d’ahir. També ha explicat que Villar, a part, també busca suports de cara ser escollit president de la FIFA. Llavors ha etat quan ha soltat la frase. De la Morena no ho ha dit, però els qui ho hem escoltat tots hem entès que l’estúpid era Villar, però qui patien el mal eren tots els qui li donen suport.