ERDOGAN, UN PRESIDENT TOTALITARI

Con segurament sabreu, el passat cap de setmana es va celebrar a Turquia un referèndum per a fer una reforma constitucional que atorgaria més poder a l’actual president Recep Tayyip Erdogan.

La primera cosa que t’estranya és que només calgui el 50% més un dels vots escrutats per a poder portar a cap la reforma, quan aquí a Espanya per exemple, sé necessita una majoria de 2/3 parts de la Càmera Baixa i crec que només en determinats casos es duria a terme una consulta.

Com va dir una vegada un (no recordo qui) els referèndums els carrega el dimoni, ja que els resultats dels mateixos són sovint imprevisibles y poden tenir conseqüències inesperades.

Als països tercermundistes (i Turquia des del meu punt de vista ho és en molts de sentits) la població és més fàcilment manipulable. Una campanya sobre el referèndum on només s’explica les bondats (per anomenar-les d’alguna manera) de votar sí  i que no es doni als partidaris del no cap possibilitat de fer arribar el seu missatge és una indecència.  

Desgraciadament, a la història hi ha hagut molts líders polítics que han arribat al lloc polític més alt dels seus país i que després s’hi ha mantingut a base de fer tota mena de argúcies (legals o no)

¿O és què, amic meu, tu no has sospitat mai que el suposat intent de cop d’estat contra Erdogan de fa un any aproximadament, no se’l va inventar ell mateix? Va aprofitar l’ocasió per a depurar a tots aquells que considerava els seus enemics potencials. I no només polítics, sinó també militars, periodistes, professors universitaris, metges, etc. Una mica més i es queda sol... Bé, sol, sol, tampoc, que qualsevol dictador sempre té algú qui li rigui les gràcies. És el que es coneix vulgarment com a palmeros.  

De Ferreres al Periódico.

A un país, tot i vestit de democràcia, però que en realitat és un país presidencialista com Turquia, que només guanyi el sí per un estretíssim marge (va obtenir una mica més del 51%) és molt sospitós. Segurament també ho hauria segut si hagués guanyat per més del 90%.

És un marge massa estret que dóna peu a pensar que es va maniobrar per a que Erdogan no perdés la consulta que li havia de donar plens poders i permetre perpetuar-se en el temps. De fet, els observadors internacionals van posar en dubte la netedat del referèndum perquè hi van veure irregularitats. Fins i tot sembla que algú va gravar com es posaven paperetes dintre de l’urna el dia anterior de la votació. Sembla ser que aquestes paperetes anaven sense la corresponent validació (segell), però a l’hora del recompte no es va tenir en compte aquesta anomalia i es van donar com a vots vàlids.

Durant la dictadura franquista també hi havia eleccions (Espanya era una democràcia orgànica: família, municipi i sindicats) En una d’aquestes eleccions s’havia de votar una reforma la Llei de Referèndum Nacional, una de les 7 Lleis Orgàniques (una mena de Constitució) La votació es va celebrar el  20-04-1967 i, no cal ni dir-ho, el sí va guanyar sobradament amb més d’un 90%. De fet hi va haver pobles com Ulldecona que el sí va superar el 100%. Com pot ser això? Molt fàcil. Segons me va explicar el fill d’un dels qui aquell dia van formalitzar les meses electorals, en un moment de la jornada s’hi va presentar l’alcalde Ramon Forcadell acompanyat d’una comitiva de palmeros.   

   

-Què...? Com van les votacions? –Els hi va preguntar-.

 -Bé... Bé...

Llavors va treure un grapat de paperetes de la butxaca de l’americana i tot tirant-les dintre de l’urna, va exclamar:

-Ara encara anirà millor...

Tots van riure.

EL TEMA DELS SOBRESOUS A DETERMINATS TREBALLADORS DE L'AJUNTAMENT D'AMPOSTA, FA ANYS QUE VA...

Febrer de 2012: http://terresebre.socialistes.cat/es/noticia/el-psc-denuncia-que-manel-ferre-premia-amb-100-000-euros-alguns-funcionaris-municipals

Abril 2014:  http://www.naciodigital.cat/delcamp/ebrediari/noticia/1868/llanos/luna/alia/amb/pxc/denunciar/ajuntament/amposta/cas/dels/complements/especifics

COMUNICAT DELS TREBALLADORS 'AFECTATS' AL RESPECTE (pel que sembla anònim)

Arran de la notícia apareguda en els mitjans de comunicació respecte al recurs contenciós administratius interposat per l’advocat de l’Estat en representació de la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya contra l’acord del Ple de l’Ajuntament d’Amposta del passat mes de juny de 2013 pel  qual es va reconèixer la compatibilitat per exercir una segona activitat a una desena de funcionaris de l’Ajuntament, els funcionaris implicats volem apuntar les següents reflexions:

En primer lloc cal explicar que en un país en el que es consideren valors superiors de l’ordenament jurídic la llibertat, la justícia i la igualtat i en el que es garanteix la dignitat de la persona, no es pot jugar amb el model de vida professional que determinades persones hagin projectat..

Cal indicar que en matèria d'incompatibilitats dels empleats públics, existeix la Llei 53/1984, que regeix a tot l'Estat Espanyol i la Llei 21/1987, que regeix a Catalunya, essent l'àmbit d'aplicació d'aquesta última, els funcionaris de la Generalitat i també dels ajuntaments de Catalunya. En tenir normativa pròpia que regula la matèria de les compatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, l'Ajuntament d'Amposta en el Ple del passat mes de juny de 2013 i amb un únic vot en contra del regidor de P x C, -sens cap mena de dubte que per treure rendibilitat política, com una acció populista a costa dels treballadors- va acordar concedir la compatibilitat als funcionaris que la varen sol·licitar prèviament constatada la inexistència de conflictes d'interessos.

El Ple va justificar l'acord de compatibilitats, en les condicions en que es va concedir, invocant la llei catalana d'acord amb un informe jurídic emès per la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya del que es desprèn que als funcionaris dels ajuntaments de Catalunya és de preferent aplicació de llei Catalana a l'Espanyola.

Els funcionaris implicats, hem d'agrair el recolzament de l'Ajuntament i del Comitè Unitari de Personal, però no deixa de ser un afer que ens causa intranquil·litat sobre una causa que creiem no té competència l'Estat Espanyol ja que coexistint totes dues normes dintre de l'ordenament jurídic i regulant totes dues la mateixa matèria, atenent el que disposa l'article 149.3 de la Constitució, només tindria sentit aplicar la llei Espanyola en tot allò que expressament no hagi regulat el legislador català, això és incidir en la clàusula de supletorietat.

Pensem que aquest recurs no té un efecte directe en la política local i l'únic que vol aconseguir és fer mal a persones que són empleats públics i no polítics, per això manifestem enèrgicament el rebuig contra aquests tipus d'accions polítiques que pretenen criminalitzar a unes determinades persones.

Tant l’Ajuntament d’Amposta com el Comitè Unitari del Personal va acceptar l’aplicació de la Llei Catalana. Comitè que s'erigeix com defensor dels interessos de tots els treballadors de l’Ajuntament d’Amposta dintre dels quals està la regulació de les compatibilitats, perquè entén que ha d’haver un codi ètic i que determinades pretensions polítiques, adreçades a constrenyir els drets dels treballadors, és matèria intangible.

Ara caldrà que els tribunals es pronunciïn, s’enceta un procés judicial que comportarà el seu temps. L’Ajuntament no ha declarat en fals, tenim una llei Catalana que és la 21/1987 que ens avala.

(Anuncio comentari per un dia d'aquests) 

DIARI DE L’AGOST. DIA 16 (dijous)

SOBRE EL CONCERT DE BANDES

Tradicionalment el concert que donen les bandes de música locals, es a dir la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica, és un dels actes centrals de la festa gran de la nostra ciutat. Any rere any s’ha fet a la plaça de l’Espanya sense gaires novetats. Encara que és cert que l’anterior Regidora de Cultura (ara no me’n recordo el nom) va intentar introduir-los: des de fer l’escenari més menut a voler retallar algunes peces que interpretava la Lira, ja que al seu parer, eren massa llargues.

Potser per primer cop en molts d’anys, finalment, s’han introduït novetats. Ara bé, des del meu punt de vista lamentables. S’ha tret l’escenari on actuaven les bandes i aquest cop han hagut de fer-ho a peu pla; això ha produït que canviessin d’ubicació i en lloc de tocar davant mateix de la casa consistorial, ho han fet davant de l’església arxiprestal. Sembla ser que això va provocar que els músics es posessin més amples que de costum, reduint així l’aforament de la plaça. Molta gent va haver de girar cua perquè no s’hi va poder seure.

L’excusa que es va donar per a no instal·lar l’escenari, va ser la manca de pressupost. No ho entenc, si ja s’han reduït els dies de festa, perquè encara s’ha d’anar retallant els pressupost d’actes com aquest. Indecorós!!

NINGÚ SE’N RECORDA

Ja ho diuen, ja: la memòria és molt selectiva i només se’n recorda del que vol...

Ahir dinant (i com no podia ser d’una altra manera) varem parlar de política, sobre tot municipal. Hi havia qui criticava a l’oposició (en general), però també hi havia (i no era només jo) qui defensava la seva manera d’actuar. Es va parlar de Toni Espanya i d’ell es va dir que ara que se’n va és quan s’ha posat a denunciar les irregularitats que es comenten al poble. Hi discrepo totalment. Vaig estar 8 anys amb ell formant part del grup municipal socialista i varem denunciar tot allò que creiem que s’estava fent malament. Una cosa ben diferents és que això arribés allà on havia d’arribar, es a dir, a tots els ciutadans d’Amposta.

Ara ningú se’n recorda quan l’any 2005, abans de Pasqua, des del nostre grup es va denunciar la possible irregularitat que el Regidor d’Urbanisme d’aquella època tingués negocis immobiliaris a la nostra ciutat, que un constructor (per cert, ara relacionat amb el lloguer del centre de rehabilitació) construís un magatzem industrial a un lloc on només s’hi podien construir magatzems agrícoles i que l’actual ancalde, per aquell temps segon de l’ajuntament es construís una caseta fora del casc urbà quan això no està permès per la normativa urbanística.

Aquests fet li van causar a Toni més d’un maldecap fins al punt que va estar a un tres i no res d’abandonar la política. O sigui que l’amor de Manolito per Toni ve de lluny.

EL GRUP MUNICIPAL DE CIU SEGUEIX DISCRIMINANT LA NOSTRA JOTA

Anit, a la plaça del Mercat hi va tenir lloc la tradicional ballada de sardanes. Amb la calor que feia, devia de pareixes més a unes “sardines al caliu”.

I la jota? S’ha fet alguna ballada de jota? Ah! Perdó!! No me’n recordava... La sardana és molt més catalana, on va a parar!! I més culta... I més elegant... La jota la ballen un grup d’arreplegats que a sobre no voten ni a CiU... Cóm han de ser catalans aquesta tropa?

Des de la Regidoria de Cultura i Festes és així com es dóna suport a les nostres tradicions.

LA CRISI EN AFECTA A TOTS (i quan dic a tots vull dir a tots)

A casa nostra es tradicional fer el dinar del dia gran de la festa major. Compartim tovalles (netes per a l’ocasió) quasi tots els membres de la família (que tampoc som tants) El dinar el paga la matriarca, es a dir, ma sogra i, mentre va poder (ara ja té 81 anys) el dinar el feia ella, normalment canalons, estofat de pollastre, macedònia de fruites, cafè gelat i la resta dels complements es compraven. Però m’ha sogra ja no està per aquestes coses, així que aquest any el guisat l’he fet jo i la macedònia la canviarem per un pastís de fuites comprat a una cèntrica pastisseria.

Quan la meva dona el va anar a buscar, va trobar a la dona d’un apotecari local que, en veure el pastís no va poder reprimir qualificatius sobre la presentació i l’exquisida que devia de ser. Això sí, va dir que ella no s’ho podia permetre i va encarregar un coc de brossat (mató, per aquells que no coneguin la paraula) de 40 euros. Com es veu, la crisi afecta a tots, fins i tot a les farmàcies.