DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 17

MÉS SEGURETAT

Què el concert de Txarango va ser tot un èxit és cosa sabuda. Ahir felicitava al regidor de Festes Ramon Bel. Però...

És què sempre hi ha d’haver un però? Segurament... El però és el tema de la seguretat. I mireu que n’hi havia: policia local, Mossos, Creu Roja, barreres de formigó anti-camions, etc. La queixa és que el recinte estava molt tancat. Hi havia 8.000 persones pràcticament engabiades. Dues portes estretes (una per a entrar i una per a sortir, semblen insuficients davant d’un possible esclat de pànic produït per foc, esclat o qualsevol cosa que faci que, en un moment donat, la multitud es dirigeixi buscant una sortida. La porta gran del recinte, allà per on entren i surten els vehicles, estava tancada, un fet del tot incomprensible si pensem que es tractava d’un espectacle gratuït.

Qui m’ho va dir proposava l’aparcament dels instituts com alternativa: un espai totalment obert i on no hi hauria cap problema d’amuntegament de gent si es produís un episodi de pànic.

Foto: Ajuntament d'Amposta. 

EL NOMENCLATOR DE SABADELL... PERÒ TAMBÉ EL D’AMPOSTA  

El nou equip de govern de la capital vallesana va encarregar un estudi a un tal Josep Abad (a casa d’ell el coneixen) Pel que sembla a aquest senyor li agrada més Isaac Newton que no Antoni Machado i per això pensa que s’hauria de substituir el nom del poeta de Campos de Castilla pel del descobridor de la gravitació universal. Altres noms que suggereix són el de Muriel Casals (la màrtir del procés) i el de Xavier Vinader. La Pasionaria (Dolores Ibárruri) tampoc li agrada...

El motiu de voler eliminar el nom del carrer a Antonio Machado és perquè, segon ell, era anti-català. Pel que sembla també volen eliminar-se d’altres personatges cèlebres coma ara Goya, Larra, Góngora o Calderon per franquistes... Si això fos cert (crec més que es tracta d’una mal entès o una mala interpretació de les seves conclusions) estaríem davant d’una aberració històrica.

Anem a pams. Com sabeu la Regidora de Cultura Inès Martí va formar una comissió del nomenclàtor d’Amposta. Una comissió, no un encàrrec a una sola persona. Aquí tenim un possible primer error.

La comissió d’Amposta està formada per persones de diferents sensibilitats. És veritat que hi ha gen propera a ERC, però també d’altres que poden tirar més a la dreta o jo mateix que milito al PSC.

Quan als meus escrits he parlat de carrers com Gran Capità, Agustina d’Aragó, Isabel la Catòlica, Goya, Murillo, Calderón de la Barca, etc. Prefereixo parlar de noms de carrers d’una altra època. En temps de Franco (no confondre amb franquisme) és veritat que se’ns alliçonava i ens presentaven a determinats personatges com a referents de la historia d’Espanya ometin les celebritats i herois de casa nostra.

Tot i això, la comissió ampostina encara no s’ha pronunciar sobre el possible canvi de nom d’aquests carrers. Però puc dir que hi ha un carrer Campoamor. Qui era Campoamor? Un poeta... Però també una política defensora dels drets de les dones, com també ho va ser la Pasionaria. En aquest cas si que es va comentar que el nou nomenclàtor podria posar-se el nom de Clara Campoamor.

A Amposta no existeix el carrer Antonio Machado però, en tot cas, aquest nom de carrer mai seria d’una altra època, ja que a part de ser un poeta reconegut mundialment, v patir la persecució del règim de Franco. Opinar d’ell que era anti-català, me sembla  una mica fort. 

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 20

UNIÓ I CONVERGÈNCIA. Fixeu-vos bé amb un titular del Periódico d’avui: Unió i Convergència reafirmen la seva unitat... fins al referèndum. Probablement és l’única vegada que ho he vist així, ja que sempre s’ha parlat de Convergència i Unió, però el diari ho ha fet amb tota la intenció per a que es vegi clarament que s’està parlant de les dues formacions i no de la federació que ha governat Catalunya durant la major part del temps des de que es va reinstaurar la Generalitat de Catalunya.

Les desavinences entre les dues formacions, encara que quasi sempre han existit i que si es mantenien junts era per pura conveniència de les dues formacions (potser de Unió més que de Convergència), en els darrers temps s’han evidenciat encara més fins al punt que la fragmentació de la federació és, ara per ara, molt més que una possibilitat.

Unió, el partit més històric de la formació, és molt menys sensible a la independència de Catalunya que el de Mas i Pujol. En aquest punt està molt més a prop del PSC i, com aquest, vol una consulta legal i està a favor d’una Catalunya integrada dintre d’una Espanya federal.

No sé ho sabeu, allà per l’any 1995 em vaig apropar a Iniciativa per Catalunya quan començava a ser també Verds. Fins i tot vaig presentar-me a les eleccions municipals que es van fer aquell any de número 2 a Amposta pel darrere de Anselmo Cano. Va ser una cosa puntual, potser guiat més per un crisi d’identitat que una altra cosa. Bé, dit això us he de dir que, en aquella època, Anselmo Cano ja es mostrava clarament favorable a una hipotètica entesa entre el PSC i UDC. Però el partit de Duran i Lleida a l’hora d’anar de la ma d’algú, fins ara sempre ha preferit Convergència, potser perquè li dóna moltes més garanties de poder que no els socialistes. I això significa càrrecs i els càrrecs porten diners igual a les seves butxaques com a les arques del partit.

RUBALCABA. Ahir us parlava de que el PP vol portar als tribunals al Secretari d’Organització del PSOE Oscar López per afirmar que el PP tenia una caixa B. Ara ha estat Rubalcaba qui ho ha dit, desafiant així els populars. Evidentment costa més portar davant el jutge el màxim responsable d’un partit i diverses vegades ministre que a un dirigent poc conegut fora del seu propi partit. Jo crec que s’hauria de fer una campanya promoguda per la resta de partits de l’arc parlamentari denunciat l’existència d’aquesta caixa B, ja que com quasi tothom sospita, l’existència de la doble comptabilitat va permetre al PP no jugar net durant diverses dècades o el que és el mateix, fer trampes buscant el benefici electoral que els tornés al poder després de perdre’l per les mentides d’Aznar i els seus ministres de l’època.

Què significa per al nostre territori el fet de que el PP hagi tornat al govern? L’amenaça més que segura d’una altre PHN. Ja sé que governs catalans també han estat transvasistes, però quan més perill hi ha hagut de buidar l’Ebre és quan a Madrid ha governat el PP.     

CASTELLERS. Durant els darrers dies s’ha tornat a posar en entredit la seguretat dels castellers perquè hi ha hagut dos accidents: un patit per la colla Castellers de la Vila de Gràcia i l’altre pels Xiquets del Serrallo; el primer bastant pitjor que el segon.   

Avui mateix, un metge de la Coordinadora de Colles Castelleres deia  que fa temps que s’està estudiant una mena de teixit intel·ligent que es pugui activar automàticament o no per a protegir les cervicals dels castellers. Si agafem per exemple els cotxes, ens en adonarem que cada vegada més s’estan posant més sistemes de seguretat passiva i més sofisticats amb la finalitat d’evitar al màxim els accidents greus. Però no per això han deixat d’haver-ne.

Certament els castells és una activitat de risc, però molt menys que l’alpinisme, l’automobilisme, el motociclisme i fins i tot d’altres deports que, a la vista, poden semblar molt menys perillosos. Accidents amb morts i ferits greus poden passar sense sortir de casa. I si visquéssim amb aquest pensament, sortiríem al carrer amb tot tipus de precaucions i sense poder gaudir de la vida ni un sol instant.

ACCIDENT. I parlant d’accidents i de seguretat passiva, ara el jutge que instrueix les diligències per l’accident del tren de Santiago de Compostel·la, ha imputat també als responsables d’Adif. O sigui que el maquinista ha deixat, als ulls de la justícia, l’únic responsable de la mort de quasi 80 persones. Ja anava sent hora que algú veies una mica clar en aquest cas.