TOPONÍMIA REPUBLICANA

Església de Jesús i Maria. 

Una de les característiques dels republicans és l’anticlericalisme, és a dir, oposar-se a les normes de l’Església catòlica (i de qualsevol altra aconfessionalitat) per anar en contra de les seves conviccions, sobretot quan la religió s’interfereixi en el govern de l’estat.

Va ser per això que a la II República Espanyola es va decidir canviar la toponímia d’aquells pobles que portaven el nom d’algun sant.

Així, per exemple, es va canviar el nom de Sant Carles de la Ràpita per la Ràpita dels Alfacs i Santa Bàrbara per les Planes del Montsià.

Però a les Terres de l’Ebre n’hi havia més... Sabríeu dir quins? De fet, no eren municipis independents, sinó que formaven part de Tortosa. Em refereixo a Jesús (actualment EMD de Jesús) i Jesús i Maria que, juntament amb la Cava van formar el municipi Deltebre.

Fa anys, em van explicar una història que mai sabre si és del tot certa o simplement és una forma graciosa d’explicar aquells suposats fets.

Diuen que algú va plantejar canviar el nom de Jesús... Com li podríem posar? Quan no es tenia clar, com per exemple els casos esmentats anteriorment, li buscaven un nom molt significatiu d’acord amb l’ordre establert en aquell moment.

-Raval d’Ascaso -va suggerir algú-.

Francisco Ascaso Abadía (neix a Almudèver -Osca-, l’1 d’abril de 1901 i va morir a Barcelona el 20 de juliol de 1936, només dos dies després del cop d’estat feixista). Ascaso, juntament amb Buenaventura Durruti, Frederica Montseny i Juan García Oliver, van ser els màxims representants de l’anarcosindicalisme a Espanya i van militar a la Confederació Nacional del Treball, més coneguda com la CNT.

Llavors es va sentir una veu que va dir:

-A Jesús i Maria també sé li ha de canviar el nom...

-I quin nom li poden posar -interpel·lant a qui ho havia demanat-.

-Li podríem posar Ascaso i sa mare.

Com ja he dit anteriorment aquesta anècdota pot ser certa o no, mai ho sabrem, però anys més tard, un amic que és, precisament de Jesús i Maria em va dir que el nom republicà del seu poble va ser el de Villa Galán en honor al capità Fermín Galán.

Fermín Galán Rodríguez (neix a San Fernando -Cadis- el 4 d’octubre de 1899 i va morir a Osca, segons unes fonts o a Jaca, segons altres el 14 de desembre de 1930) va ser capità de la Legió espanyola condemnat a mort i afusellat. Galán era membre del Comitè Revolucionari Nacional d'ideologia republicana i es va revoltar a Jaca (Osca) contra l'anomenada ‘dictablanda’ del general Dámaso Berenguer, successor del dictador i també general Miguel Primo de Rivera.   

ELS COGNOMS LOCALS (Capítol 2)

Alcanar

Anem al mapa i donem una ullada a alguns dels pobles i el cognom més habitual. Comencem per Alcanar on surt com a cognom més habitual Reverter (o Reverter), però n’hi ha d’altres que també són molt freqüents, com Fibla, Forcadell, Sancho, Bort... Com a curiositat us diré que hi havia un veí que es deia Sancho Sancho Sancho.

A la Ràpita també surt Reverter com el més habitual, però n’hi ha que algun que diria que és propi d’aquell municipi, com per exemple Gasparín, segurament d’ascendència italiana. També hi ha molta gent que porta el cognom Castellà.   

A Ulldecona el més comú és Castell que no vaig esmentar al primer capítol perquè ja el coneixia abans d’anar a estudiar a Ulldecona i, per tant, no era nou per a mi. Tenia un amic del barri Castell (oficialment, Castell) que portava aquest cognom i del que la seva iaia era de la Galera on tenia una germana que vivia prop de casa nostra i a la que venien sovint a visitar.

La Sénia

A la Sénia el predominant és Bel, però bé podria ser també Verge, el cognom més habitual a la Pobla de Benifassà que és d’on procedeix el cognom. 

A Godall és Albiol. Recordo que quan va començar a sonar el que avui és alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol, vaig dir: aquest pervé de Godall, de la Galera o de Peníscola, tot i que la Galera ho vaig descartar ràpidament perquè els Albiol de la Galera eren famílies vingudes de Godall i es van establir a la part sud del barranc, anomenada popularment com la Raval. Posteriorment, em vaig assabentar que, efectivament, el iaio matern de Garcia Albiol era de Godall.

Masdenverge

Albiol també és el més corrent a Masdenverge i Peníscola.

A la Galera, sense cap mena de dubte és Tomàs, seguit de Ferré (no Ferrer com surt al mapa com a més freqüent a Amposta). El cognom Ferré, sembla que és el més freqüent a la comarca del Montsià. El meu em ve de Masdenverge, d’on era mon iaio patern. Al País Valencià el cognom sol ser Ferrer per un tema de pronunciació. A Catalunya la ‘r’ final de paraula sol ser muda.

A la Galera hi ha hagut dues nissagues familiars amb oficis molt característics, els Bailach que eren flequers (una branca dels quals va passar a Amposta i van continuar amb el mateix ofici) i els Cortiella que han estat terrissers. 

Peníscola

El cognom Ferré és el més habitual a Amposta. Trobo que no hi ha discussió possible. Només un exemple, en la segona legislatura que vaig estar a l’ajuntament com a regidor, al grup de CiU hi havia quatre regidors (incloent-hi l’alcalde) que portaven el cognom Ferré en primer o segon lloc i la representant del Poblenou del Delta, que no era regidora electa, Ferrer. Per tant, de vint, podríem dir que sis ens dèiem Ferré.

Un cognom curiós d’Amposta és Fatsini, que, com Gasparín a la Ràpita, tenen, segurament, ascendència italiana. 

Mas de Barberans

Al Mas de Barberans és Lleixà. Fixeu-vos si és freqüent que hi ha gent que es diuen Lleixà Lleixà. Un cas pràcticament calcat el trobem a Tivenys, amb el cognom Piñol (no Pinyol). Allí també hi ha gent que es diuen Piñol Piñol.

Una anècdota. Una vegada un amic em va dir que havia conegut a un tivenyenc i jo li vaig preguntar, qui, Piñol? I ell em va respondre, com ho saps?

El cognom Curto és el predominant a 4 pobles, Tortosa, Camarles, l’Ampolla i Roquetes. Els municipis de Camarles i Roquetes, històricament, havien format part de Tortosa. Un altre cognom que trobem sovint entre els ciutadans de Tortosa és Arasa.

Tortosa

Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, les dues poblacions més deltaiques, coincideixen amb el cognom més freqüent, Casanova que, també ho és a Benlloc.

Es té constància de què Pedro i Benito Casanova van servir al rei Jaume I durant la conquesta de València i van heretar terres valencianes.  

Deltebre

Sant Jaume d'Enveja

La Ràpita

Convent de Santa Maria de Benifassà (La Pobla de Benifassà)

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 849

L'ALDEA ENTRE AMETLLERS 45

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 579

COETERA NÚM. 36: BOMBITA (Deltebre)

COETERA NÚM. 35: PRÉSTAMO (Deltebre)

COETERA NÚM. 34: ILLA DE CORT (Deltebre)

COETERA NÚM. 32 bis: MIRÓ (Parc Fluvial de Deltebre)

Tal com us explicava ahir, el 9 de març de 2021 la coetera de Piñol va ser traslladada del seu emplaçament original al Parc Fluivial de Deltebre on va ser restaurada i museitzada. També sé li va canviar la porta per una enrejada amb la finalitat de que es poguès veure el seu l'interior.