La Renda Mínima Vital (RMV), de la qual se’n parla tant darrerament,
tot i ser una ajuda per als més desafavorits i que pretén pal·lia la pobresa
del nostre país, tampoc està exempta de controvèrsia.
Aquesta prestació, val a dir-ho, no és cap invent
del Govern d’Espanya, ja que hi ha molts països que tenen prestacions similars des
de fa molts i molts d’anys i que pot anar des de 200€ com a màxim que paga
Polònia als 2.000 que pot arribar a cobrar un ciutadà de Luxemburg. Aquest
subsidi va en funció de la disponibilitat (riquesa) de cada país.
Els contraris a donar aquesta prestació
(majoritàriament d’extrema dreta), apel·len al dret constitucional de treballar
(també hi ha un dret constitucional a l’habitatge) i, per tant, reclamen que
els ciutadans puguin treballar, afirmant que amb l’RMV es crearan ociosos que no voldran treballar, tot i que la llei
que ho regula ja diu que si es rebutja una feina se pot perdre la prestació.
Però anem a l’exemple que us he anunciat al títol
d’aquest escrit. Fa uns mesos, a les Terres de l’Ebre hi va haver molt de
rebombori quan es va anunciar el desmantellament de les 9 torres de guaita forestal
que hi havia al territori (47 a tot Catalunya). Aquest fet comporta la pèrdua,
sinó immediata en un futur proper, de diversos llocs de treball. Fa uns dies,
des del departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya es va fer públic la
instal·lació de les càmeres que faran la funció que venien fent els guaites
forestal.
Quants de llocs de treball es perdran? Penseu
que si s’han de cobrir al menys dos torns diaris i que sempre hi ha
treballadors que lliuren, ja sigui per descans setmanal, per vacances,
permisos, etc. estem parlant d’una xifra que podria superar en escreix els 150
llocs de treball (més de 3 per cada un dels 47 punts de vigilància que hi ha a
tot Catalunya).
La reducció de plantilles per la incorporació
de les noves tecnologies ha estat una constant en les darreres dècades: caixers
automàtics, oficines virtuals a l’administració pública, robots a les cadenes de muntatge de vehicles,
etc. van en detriment de llocs de treball. La llista es podria fer exageradament llarga... És el món que en
arriba, però que en molts aspectes ja el tenim aquí!
Les noves tecnologies, a part de fer-nos la
feina molt més fàcil i còmoda, també eliminen sistemàticament llocs de treball
que ja mai més se recuperaran fins arribar a un punt de no retorn, es a dir,
que ni les noves professions ni l’emprenedoria podran absorbir els excedents de
ma d’obra d’altres sector i per tant, la xifra d’aturats creixerà de forma irremeiable.
Però el món capitalista en el que estem vivint
no pot permetre’s desaparèixer. Per tant, per a que els ciutadans de les
classes baixes puguin segui consumint no queda una altra solució que donar-los
una prestació tot i que, segurament, la xifra absoluta mai arribarà a ser tan
alta com l’estalvi en despesa de personal que tindran les empreses (salaris i
seguretat social bàsicament).
En conclusió, l’RMV ha vingut per a quedar-se i les generacions futures s’hauran d’anar
acostumant a conviure amb aquest subsidi.
