Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història. Mostrar tots els missatges
dijous, 19 d’agost del 2021
LA COETERA DE MIRÓ
dimarts, 26 de maig del 2020
EL MOLÍ DE L’HOSPITAL
Tot
i que també se’l ha conegut com el molí de Marco,
de Pontons o com las Reales
Fábricas de Sant José, el Molí
de l’Hospital es troba a la mateixa llera del riu Sénia, molt a prop de l’antic
camp d’aviació, dintre del terme de Rossell.
El nom
de l’Hospital li ve, molt
provablement, perquè originalment va ser propietat de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem,
també coneguda com l’ordre dels Germans Hospitalers, ordre dels Cavallers
Hospitalers o bé ordre de Malta.
La
primera referència que es té d’ell és un document de l’any 1332.
L’imponent
edifici consta de diverses estances com ara 5 habitatges, una quadra i un
corral. També hi ha una capella dedicada a Sant Josep (patró de la finca) i al
menjador i a la sala gran s’hi poden veure pintures murals. Tot indica que ens
trobem davant d’un edifici que va tenir una gran importància històrica.
Pel
que sembla, durant la guerra Civil espanyola, els oficials alemanys de la Legió
Còndor van establi allí la seva residència durant el temps que va durar la
batalla de l’Ebre. Tal com he dit abans, l’antic camp d’aviació es troba molt a
prop.
PER
A SABER MÉS:
dimecres, 9 d’octubre del 2019
EL PASSEIG DE RONDA DE TORTOSA
Des del costat de la catedral de Tortosa
surt el camí de ronda que voreja el recinte emmurallat.
El més curiós del traçat són una sèrie de figures pintades
per l’artista roquetenc Ignasi Blanch
representant alguns dels que han estat protagonistes de la ciutat, així com els
fets més destacats al llarg de la seva dilatada història.
Aquesta és la successió de figures:
1.
El poeta Francesc Vicent Garcia, conegut
popularment com el rector de Vallfogona
(segles XVI-XVII).
2.
Els
moriscos de Tortosa (s. XVI i XVII). Cal
recordar que Tortosa és una de les ciutats anomenada de les tres cultures:
cristiana, jueva i musulmana. Aquestes tres cultures (o religions) van conviure
amb perfecta harmonia durant segles.
3.
Cristòfor
Despuig. Un dels personatges transcendentals de la
història de Tortosa. Va ser un destacat cronista i dramaturg dels segle XVI.
4.
La
Disputa de Tortosa. Representa uns debat inter-religiosos
entre cristians i jueus que va tenir lloc a la catedral durant el segle XV. Van
tenir lloc a diferents poblacions de la Corona d’Aragó convocats pel papa Benet
XIII, més conegut com el Papa Luna. L’últim dels debats va dur-se a terme a Sant Mateu.
5.
Mercader,
notari i dona de l’ordre de l’atxa. Representen els
estaments socials predominants a la societat tortosina entre els segles XII al XV.
6.
Abú-Bakr
al Turtusí. Va ser un recorregut erudit musulmà
nascut a la capital del Baix Ebre el segle XI i que va recórrer diversos països
del pròxim orient. Està enterrat a Alexandria (Egipte).
7.
Benahem
Ben Saruq. Fou un poeta i gramàtic jueu nascut a
Tortosa durant el segle X.
8.
Meliosa.
Va ser una jove estudiant hebrea nascuda a Tortosa al segle VI. A la seva tomba
hi ha una làpida trilingüe (hebrea, llatina i grega) i que és la més vella que
se conserva escrita en hebreu a la península ibèrica.
9.
Pòrcia
Eufrosina. Va ser una esclava del segle II que va
aconseguir la llibertat. La làpida funerària dedicada al seu marit se considera
la més bella de l’època romana d’Hispània.
10. El riu Ebre. El pare del nostre territori. Bressol, via
de comunicació i font de recursos per als habitants de Tortosa (i per extensió
a tots dels de la seva conca) durant segles.
Si us hi he fixat, la relació està en
sentit contrari a la cronologia i l’ordre numèric de les obres i, aquest fet té
una senzilla explicació: el principal accés a aquest conjunt és a partir de la
costa del Parador, al davant mateix de l’entrada als Jardins del Príncep, antic
balneari del Porcar.
MÉS INFORMACIÓ:
diumenge, 29 de setembre del 2019
dijous, 15 de febrer del 2018
LA GALERA: HISTÒRIA I FICCIÓ (1a part)
Realitat (història) i ficció són dos conceptes
sovint separats per una estreta línia. On acaba la realitat i on comença la
ficció? La història està plena de fets contrastats i documentats, però de vegades
també existeix la transmissió oral que, tot sigui de passada, pot contenir gran
dosis de llegenda. L’humà és un ser amb molta imaginació i sovint quan ha d’explicar
un relat que ha escoltat anteriorment li posa més pa que formatge. A
continuació jo us explicaré uns fets històrics i per tant reals amb algunes
deduccions que he fet, tot i que no crec que s’allunyin massa de la realitat.
L’any 1998 Joan Ramon Ferreró F. i Miquel G. Baylach (sic) van publicar el llibre la Galera, fets i gent (Recull
de notícies de la història de la Galera), editat per la Fundació Amics de
la Mare de Déu de la Galera, imprès per la Cooperativa Dertosense de Tortosa (òbviament)
i prologat per Manuel Domènech i Millan, capellà durant alguns anys de la
parròquia de Sant Llorenç de la Galera i més tard de la de Santa Maria de
Peníscola.
Segurament que sense l’edició d’aquest llibre
molts galerencs com ara jo desconeixeríem gran part de la història dels nostre
poble, un dels més antics de les nostres contrades.
Malgrat això resulta una mica sorprenent que
la carta de població (el document que acredita el naixement d’un poble) és d’aproximadament
el 1303 (tot i que d’altres fonts la
situen al 1320) ja que aquest document no existeix.
Si ho comparem amb altres pobles de la nostra
comarca veurem que la d’Amposta és de 1282, la d’Alcanar de 1239, la de
Freginals de 1283, la de Godall de 1153, la de Mas de Barberans de 1235, la de
la Ràpita de 1150, la de la Sénia de 1232 i la d’Ulldecona de 1180.
Per tant sembla prou inusual que a un dels
pobles més antics se li concedís una carta de poblament tant tardana.
 |
| El pont per on passava la Via Augusta. |
Com sabeu per la Galera hi passava la Via
Augusta, una de les artèries de comunicació més importants de l’Imperi romà.
Vindria a ser com una autopista de la nostra època, tot i que amb menys
densitat de transit i per tant amb menys carrils (de fet només n’hi havia un
per a que poguessin passar els carros i les cavalleries –els únics mitjans de
transport terrestre que hi van haver durant segles-) D’aquella època ens han
quedat els basaments del pont. Com sabeu aquet pont va ser destruït durant la
guerra Civil espanyola i quan se va reconstruir se va fer una mica més ample
del que havia estat fins llavors, tal i com se pot veure si te’l mires des de
baix, des de la llera del barranc.
(Continuarà:http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2018/02/la-galera-historia-i-ficcio-2a-part.html )
 |
| Detall on se pot veure la reconstrucció i l'ampliació del pont. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)