Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de març del 2025

EL NOU FAR DE BUDA

Recentment, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja ha col·locat a la rotonda que hi ha sortint del poble en direcció a Amposta (també surt des d’aquí la carretera que va al pont lo Passador) una rèplica de l’antic far de Buda.  

El far de Buda es va instal·lar a l’extrem més oriental de l’illa de Buda i va començar a funcionar l’any 1864. Va ser dissenyat per l’enginyer Lucio del Valle i construït per les drassanes de Birmingham que van trigar més de dos anys. Era metàl·lic i en aquell moment va arribar a ser el més alt del món amb 51,5 metres.

Per Nadal de 1961 va ser engolit definitivament per la mar amb el seu inexorable i imparable avanç sobre la terra ferma. Es diu que el far estava a quasi 4 km d’on comença ara l’illa de Buda.

Per tot això el far de Buda s’ha convertit amb el pas del temps amb un dels símbols de Sant Jaume i de tot el Delta.









diumenge, 16 de juny del 2024

SOBRE L’ESCULTURA LA VIOLA D’INNOCENCI SORIANO MONTAGUT

En referència a Cultura entre el període 1983-87 voldria destacar les accions per a refondre en bronze l'estàtua anomenada Viola de l'escultor Innocenci Soriano-Montagut (el salt de la viola és un dels jocs tradicionals d'Amposta). En el balanç de gestió publicàvem que després de diverses conversacions es van aconseguir una subvenció de la Diputació de 400.000 ptes. i que l'enclavament d'aquesta es situaria al Parc Municipal, que és el lloc on originàriament la col·locà l'autor ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Als anys cinquanta del segle passat I‘escultor ampostí Innocenci Soriano-Montagut va fer donació l’original de l'escultura en guix coneguda com ‘la Viola’ a la ciutat d'Amposta en homenatge al seu amic Miquel Granell i Forcadell i de les primeres Escoles Públiques d'Amposta amb el compromís per part de l'ajuntament de passar-la al bronze. Aquesta escultura la va fer Soriano Montagut a Salamanca l'any 1936 i passada al guix la va presentar al Concurs Nacional d'Escultura obtenint amb aquesta obra el primer premi Nacional d'Escultura a Madrid. L'any 1957 va regalar l'escultura a la Ciutat d'Amposta perquè es posés al Parc Municipal davant de l'edifici de les Escoles. Per ell la construcció de les primeres Escoles Públiques fou un fet molt important ja que es dotava d'una infraestructura molt necessitada per a la ciutat. Soriano-Montagut va ser alumne de l'aula de xiquets que hi havia als baixos del Consistori Municipal en condicions molt precàries. Miquel Granell tenia una gran amistat amb Soriano-Montagut i va ajudar-lo molt a entrar al sempre difícil món de l'art a Madrid. Miquel Granell era un gran pedagog director del Col·legi de Sordmuts i professor del fill del Rei Alfons XIII, D. Jaume de Borbó que era sordmut. Per aquest motiu Miquel Granell va intercedir davant el Rei perquè rebés l'alcalde Palau i així va ser com Amposta va aconseguir les primeres Escoles Públiques. A més a més, de fer la donació de l'escultura va voler fer-li un homenatge particular a la memòria del seu gran amic Miquel Granell, i per això l'artista va posar-la al davant de l'Edifici de les primeres escoles públiques. El 8 de desembre de 1912 es va fer la inauguració de les escoles i va comptar amb l'assistència de Miquel Granell, essent en aquell moment alcalde d'Amposta en José Porres Navarro. L'escultura va quedar a la intempèrie al parc i amb el temps es va anant erosionant i fent-la malbé. El professor de dibuix de l'Institut Ramon Berenguer IV, el Sr. Cortés, la va recuperar i restaurar essent col·locada a l'entrada del mateix centre on va estar alguns anys. Després de les eleccions municipals de 1983 i una vegada constituït l'Ajuntament i les diferents regidories, les regidories d'Hisenda i Cultura van ser per al Sr. Vicent Montfort i Serra (EPD). A la primera reunió de la comissió de Cultura ja es va proposar passar al bronze l'escultura la Viola. Va explicar que l'escultura estava al vestíbul de I 'Institut i pot ser que podria haver-hi un conflicte amb el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per estar on era. Personalment, el Sr. Montfort es va ocupar de la gestió de passar l'escultura al bronze. El dissabte 6 de juny de 1987 l'escultura la Viola va ser inaugurada al Parc Municipal al seu lloc inicial (Revista Amposta la 1a quinzena de juny de 1987) Actualment es troba emplaçada al davant del Col·legi Montagut.

dijous, 19 d’agost del 2021

LA COETERA DE MIRÓ

L’any 2016 des del Museu de les Terres de l’Ebre es va fer un treball exhaustiu sobre les coeteres del Delta signat per Àlex Farnós (director del museu) Carme Queralt i Ferran Torta, tècnics del museu i Roguer Costa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es van localitzar i inventariar les 29 que han sobreviscut el pas del temps de les 38 que es van arribar a construir. La resta han desaparegut, excepte la de Caremon que es una muntanya de runes i que algú la va voler reconvertir amb el museu del mosquit. L’estat de les diverses coeteres es desigual. Mentre algunes tenen un excel•lent estat de conservació, d’altres es troben en un estat deplorable. Entre aquestes últimes n’hi ha que han estat declarades BIC (Bé d’Interès Cultural), però ningú ha fet res per a millorar-les i, així, poder-les preservar com cal. Una de les pitjors era la de Miró, la número 32, al terme de Deltebre, amb una inclinació tan visible que semblava que anava a caure a la sèquia que hi tenia al seu costat. I parlo en passat perquè, afortunadament, fa uns mesos l’Ajuntament de Deltebre la va arrancar (literalment) del seu emplaçament, restaurar i traslladar al parc fluvial que s’ha construït al costat del pont lo Passador, donant-li així una nova vida, tot i que molt diferent a la que va tenir durant dècades. El lloc on s’ha reubicat la coetera és ideal i immillorable. A part de restaurar-la sé li ha canviat la porta per a que des de fora sigui visible el seu interior i poder veure la caixa forta on es guardaven els productes pirotècnics. Com a complement hi ha un panell informatiu explicant la història de les coeteres del Delta de l’Ebre.

dimarts, 26 de maig del 2020

EL MOLÍ DE L’HOSPITAL


Tot i que també se’l ha conegut com el molí de Marco, de Pontons o com las Reales Fábricas de Sant José, el Molí de l’Hospital es troba a la mateixa llera del riu Sénia, molt a prop de l’antic camp d’aviació, dintre del terme de Rossell.
El nom de l’Hospital li ve, molt provablement, perquè originalment va ser propietat de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, també coneguda com l’ordre dels Germans Hospitalers, ordre dels Cavallers Hospitalers o bé ordre de Malta.   
La primera referència que es té d’ell és un document de l’any 1332.
L’imponent edifici consta de diverses estances com ara 5 habitatges, una quadra i un corral. També hi ha una capella dedicada a Sant Josep (patró de la finca) i al menjador i a la sala gran s’hi poden veure pintures murals. Tot indica que ens trobem davant d’un edifici que va tenir una gran importància històrica.

Pel que sembla, durant la guerra Civil espanyola, els oficials alemanys de la Legió Còndor van establi allí la seva residència durant el temps que va durar la batalla de l’Ebre. Tal com he dit abans, l’antic camp d’aviació es troba molt a prop.  







PER A SABER MÉS:









dimecres, 9 d’octubre del 2019

EL PASSEIG DE RONDA DE TORTOSA


Des del costat de la catedral de Tortosa surt el camí de ronda que voreja el recinte emmurallat.




El més curiós del traçat són una sèrie de figures pintades per l’artista roquetenc Ignasi Blanch representant alguns dels que han estat protagonistes de la ciutat, així com els fets més destacats al llarg de la seva dilatada història.
Aquesta és la successió de figures:


1.   El poeta Francesc Vicent Garcia, conegut popularment com el rector de Vallfogona (segles XVI-XVII).  





2.   Els moriscos de Tortosa (s. XVI i XVII). Cal recordar que Tortosa és una de les ciutats anomenada de les tres cultures: cristiana, jueva i musulmana. Aquestes tres cultures (o religions) van conviure amb perfecta harmonia durant segles.





3.   Cristòfor Despuig. Un dels personatges transcendentals de la història de Tortosa. Va ser un destacat cronista i dramaturg dels segle XVI.





4.   La Disputa de Tortosa. Representa uns debat inter-religiosos entre cristians i jueus que va tenir lloc a la catedral durant el segle XV. Van tenir lloc a diferents poblacions de la Corona d’Aragó convocats pel papa Benet XIII, més conegut com el Papa Luna. L’últim dels debats va dur-se a terme a Sant Mateu.   





5.   Mercader, notari i dona de l’ordre de l’atxa. Representen els estaments socials predominants a la societat tortosina entre els segles XII al XV.





6.   Abú-Bakr al Turtusí. Va ser un recorregut erudit musulmà nascut a la capital del Baix Ebre el segle XI i que va recórrer diversos països del pròxim orient. Està enterrat a Alexandria (Egipte). 




7.   Benahem Ben Saruq. Fou un poeta i gramàtic jueu nascut a Tortosa durant el segle X.





8.   Meliosa. Va ser una jove estudiant hebrea nascuda a Tortosa al segle VI. A la seva tomba hi ha una làpida trilingüe (hebrea, llatina i grega) i que és la més vella que se conserva escrita en hebreu a la península ibèrica. 




9.   Pòrcia Eufrosina. Va ser una esclava del segle II que va aconseguir la llibertat. La làpida funerària dedicada al seu marit se considera la més bella de l’època romana d’Hispània.




10. El riu Ebre. El pare del nostre territori. Bressol, via de comunicació i font de recursos per als habitants de Tortosa (i per extensió a tots dels de la seva conca) durant segles.




Si us hi he fixat, la relació està en sentit contrari a la cronologia i l’ordre numèric de les obres i, aquest fet té una senzilla explicació: el principal accés a aquest conjunt és a partir de la costa del Parador, al davant mateix de l’entrada als Jardins del Príncep, antic balneari del Porcar.  






MÉS INFORMACIÓ: