 |
| De Napi a Diari de Tarragona. |
Aquest matí m’he assabentat de que Lluís Llach
i Germà Bel, diputats de Junts pel Sí després de les darreres eleccions, no
repetiran el 21-D. Dies abans, des de la presó d’Estremera, Jordi Cuixart,
president d’Òmnium cultural, també s’havia
autoexclòs. Segurament no faran públics els motius que els han portat a prendre
esta decisió per no perjudicar encara més la imatge de l’independentisme, tot i
que d’aquí un temps poden arribar a transcendir a l’opinió pública, però m’arrisco
a donar un motiu: per desengany.
No és necessari que el motiu de desengany sigui
el mateix en els tres casos, però segur que si hi ha un denominador comú en
tots tres aquest és el desengany per veure que el vaixell d’Ítaca ha ancorar a
un a illa del mar Egeu, lluny de l’anhelat port de nom Independència (No sé si
me’n he sortit en la metàfora, espero que sí)
L’independentisme crida a omplir les urnes de
paperetes el 21-D. No havien de ser les seves eleccions, però és que de moment no
n’hi ha d’altres. La pregunta és: Aconseguiran
aquesta fita? O bé, a part de Llach, Bel i Cuixart hi ha molts més desenganyats
que de moment prefereixen no sortir de l’armari?
Però de desenganyats n’hi ha més i aquests
dels que ara us vull parlar no són precisament del món independentista. Com
sabeu fa aproximadament una setmana l’alcalde de Terrassa (exalcalde ja) Jordi
Ballart va decidir abandonar el PSC i, en un gest que l’honra i que li vaig
reconèixer públicament, renunciar també a l’alcaldia. El dia següent 5 dels
seus regidors van seguir el mateix camí. Només fa un parell de dies, Miquel
Lupiáñez, alcalde de Blanes, va fer el mateix que Ballart: es va donar de baixa
del PSC i va abandonar l’alcaldia.
No recordo precedents. Normalment els polítics
sé donen de baixa del partit al que militaven i que, segurament, gràcies a això
havien obtingut el càrrec públic, però no del càrrec que venien ocupant, en un
exercici singular d’hipocresia.
I perquè s’han donat de baixa i han abandonat
el càrrec Jordi Ballart, Miquel Lupiáñez i la resta de regidors? Han marxat desenganyats
amb el PSC per la tebior mostrada davant el PSOE, sobre tot a l'hora d'aplicar l'article 155 de la Constitució. També és veritat que van perdre la confiança dels seus socis de
govern, però el veritable socialista, aquell que té uns ideals d’esquerres per
força ha d’estar desenganyat del rumb que ha pres el partit en els darrers
anys.
Iceta diu que no farà presidents ni
a Junqueras ni a Puigdemont... I què farà en els cas de García Albiol i Arrimadas? Faran un tripartit de dretes? I si el candidat d'ERC no fos Junqueras sinó Marta Rovira com s'està apuntant a les darreres hores? Es podria repetir un altre tripartit amb ERC i
CSQP? A hores d’ara me sembla una fal·làcia, tot i que és una possibilitat que
molts analistes polítics apunten.
Tot i que temps d’enganys pot sembla el nom d’una
sèrie televisiva, com heu vist reflecteix molt bé l’època actual on quasi res
és com aparenta ser. O tu estàs convençut que sí?
