Els experts monetaris de la UE se’n
han adonat ara que fabricar xavalla produeix enormes pèrdues. Crida l’atenció
que només 11 anys després de l’entrada en vigor de la moneda única ja
es vulgui retirar les monedes de 1 i 2 cèntims d’euro. No ho podien preveure
abans?
Recordo que la pesseta també tenia xavalla.
Encara recordo les monedes de 5 cèntims que van desaparèixer quan jo era
menut. En canvi, les de 10 cèntims van patir una reconversió i van disminuir
considerablement la seva mida. També va variar el seu disseny: del primitiu
cavaller (imitant una antiga moneda de l’imperi romà) al careto del
dictador. Finalment, les autoritats monetàries espanyoles van decidir eliminar-la
tota, fins i tot les monedes de 50 cèntims d’euro.
Per tal d’abaratir costos de fabricació
de la pesseta també es va canviar el tipus de metall de l’encunyament,
que va passar a ser molt més lleuger, igual o semblant a les monedes de
valor inferior.
Potser recordareu que hi van haver unes
monedes de 50 cm Foradades. A finals de la pesseta es van encunyar monedes
de 25 pessetes que també tenien un forat al mig.
Però tornem a la xavalla. Amb quin problema
es van trobar els botiguers quan s’havia de retornar el canvi de quantitats
inferiors a la pesseta? Van usar l’enginy. Cal recordar que per aquell
temps la majoria de botigues dels pobles eren com a súpers en miniatura,
ja que s’hi podia trobar alimentació (menys carn i peix), calçat, merceria
i fins i tot joguets durant la campanya de Reis. Per tant, disposaven de
gran varietat d’articles de preu inferior a 1 pesseta, com per exemple
una capça de mistos, un sobret de colorant alimentari o uns caramels.
En aquell temps els botigues en general
eren persones molt honrades i, havent pogut fer el que segurament es farà
ara (arrodonir preus), no ho van fer.
Ara segur que la supressió de les monedes
de 1 i 2 cm faran que tothom arrodoneixi els preus a l’alça fins el 50
cèntims o bé la unitat, la qual cosa tornarà a ser una apujada de preus
camuflada encara que les quantitats siguin irrisòries, però ja sabeu allò
de de mica en mica s’omple la pica.
Això precisament és la trama de una pel·lícula
americana: un dia el contable d’una gran empresa va decidir desviar els
cèntims de dòlar de les nòmines dels seus companys de treball al seu compte;
els treballadors no se’n adonarien (perquè suposava una quantitat molt
menuda) i ell, en poc temps es va convertir en multimilionari.
Per acabar, i ja que estem parlant de
cèntims, algú em pot dir quin és el resultat de multiplicar 10 cèntims
per 10 cèntims? La resposta sempre ha creat certa controvèrsia, però jo
ho tinc molt clar. Segons tu, quan dóna?
