La població de la
Plana va ser una de les que més expectació va crear a l’hora de configurar els
hipotètics pactes postelectorals. De fet va ser el primer municipi dels que
vaig parlar i he de dir que me vaig equivocar de mig a mig.
Però no. Ni molt
menys me sento contrariat. Quan se juga al joc d’analista polític és com si
estiguessis fent una aposta sense diners on de vegades guanyes i d’altres
perds.
Finalment el
pacte va tancar-se entre JxSanta Bàrbara i ERC i, mentre Alfred Blanch com a
cap de cartell de la llista guanyadora ne serà l’alcalde en els propers 4 anys
(ja ho va ser el mandat passat), Manel Crespo ne serà el primer tinent d’alcalde.
La jugada d’ERC
pot ser perillosa i a la llarga sé li pot girar en contra ja que amb els
resultats sobre la taula sembla que Santa Bàrbara va votar pel canvi després de
40 anys (tot i que els 4 primers Josep Bertomeu se va presentar amb una llista
independent després hi va haver continuisme).
El candidat d’ERC
va posar com excusa que no volia pactar amb partits que van donar suport al 155. Està en tot el seu dret de fer-ho i
dir-ho, però parlant d’un poble com Santa Bàrbara amb una població que no
arriba als 4.000 habitants i on se coneix tothom, ho trobo senzillament una
ximpleria.
A una bona part
dels ajuntaments, diputacions i consells comarcals ERC i Junts no han pactat.
Els ajuntament més significatius els de Sant Cugat del Vallès i Figueres. També
a la Diputació de Tarragona i al Consell Comarcal de la Terra Alta. A la
majoria d’aquestes institucions hi ha el PSC i, per tant, ERC i PSC (entre d’altres
partits) han assolits pactes de governabilitat al marge de Junts.
Fins les properes
eleccions encara queden 4 anys. Seria molt atrevit fer ara un pronòstic, però
si realment la ciutadania de Santa Bàrbara va votar canvi i el pacte de govern
no els complau, el vot de càstig pot ser significatiu.
