La gestió que sé va fer del gran col·lapse
circulatori que va patir l’AP-6 el
passat cap de setmana degut a una intensa nevada és una mostra més de les infectivitat
dels nostres governs davant d’una situació d’emergència.
Vivim a un país que quan plou, no sap ploure i
quan neva, no sap nevar. Es a dir, pot estar mesos sense que hi passi un
fenomen meteorològic i de sobte ens ve tot al damunt en unes poques hores.
Tot i que les previsions meteorològiques
avisen de quan hi haurà una situació de possible emergència (de vegades sé
passen però ja sabeu allò que més val prevenir que curar), sembla ser que ningú
els hi fa el més mínim cas.
El nom de Gregorio Serrano, director general
de Transit, s’uneix als de molts altres polítics que no van saber actuar com
calia davant d’una situació límit o quasi bé: Álvarez Cascos i Mariano Rajoy
(Prestige), Arturo Mas (incendi Catalunya Central), etc.
Tot i que en un primer moment pot sonar a
broma, Gregorio Serrano va proposar dijous que tots els cotxes portessin un kit
d’emergència contra la neu... Segurament un gran percentatge de cotxes no
circularan amb neu mai a la vida. Però de ben segur que si al final la idea
qualla, algú en farà un bon negoci, com els triangles d’emergència o les
armilles reflectants.
DUES EXPERIÈNCIES PERSONALS
Fa uns anys havíem d’anar a passar uns dies a
Terol tot just la setmana abans de Nadal. Com que sóc previsor me vaig comprar
un joc de cadenes a la botiga Recanvis Buda de Ferreries. Crec que havia nevat
a Terol el cap de setmana anterior (pels carrers encara s’hi amuntegava neu) i
aquell mateix cap de setmana va nevar per la zona de Castella-Lleó, però
afortunadament no a Terol. I dic afortunadament perquè tot i portar cadenes no
vaig provar de col·locar-les abans de sortir de casa. Vaig pensar que si ens trobàvem
en una situació complicada ja hi hauria algú que m’ajudaria a posar-les...
L’altra experiència la vaig tenir uns anys més
tard pujant al castell d’Escornalbou. De sobte la carretera sé va començar a
posar blanca. No era neu, era pedra. Era estreta i per tant impossible poder
donar la volta. Quan al final vam trobar un entrador on ho haguéssim pogut fer,
estava tan ple de vehicles que no es podia maniobrar. Al final va venir una
patrulla dels Mossos i ens va posar una mena de mitjó per a les rodes de davant
fins que vam poder maniobrar sobre el gel i donar la volta. Després amb molta
precaució van poder baixar. Aquell dia també portava les cadenes.
CULPES FORA
A part de no saber gestionar les crisis,
tampoc sabem fer autocrítica i reconèixer els errors propis. Els aliens els
veiem tots, però els propis cap ni un. I dimitir? Què vol dir dimitir? Crec que
aquesta paraula encara no ha estat acceptada per cap acadèmia de la llengua...
 |
| De Napi a Diari de Tarragona. |
