QUÈ VA PASSAR ANIT A AMPOSTA PER A QUE HI HAGUESSIN TANTS DE MOSSOS?

Anit, a 2/4 de 10, teníem executiva al partit. Vaig sortir de casa amb una bossa plena d’envasos de vidre per a tirar-los al respectiu contenidor de reciclatge.

En apropar-me vaig veure un furgó policial dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra aparcat en sentit contrari del carrer Velázquez. Al seu costat diverses unitats. De seguida vaig veure que encara n’hi havia més. Dos vehicles més tenien la llum blava encesa i un tercer, la tenia apagada. I més mossos en aparent tranquil·litat, parlant entre ells. Tots en les immediacions del carrer citat, l’Enric Granados i l’avinguda de Catalunya. Allí mateix hi ha un locutori telefònic regentat per estrangers, però sembla que l’actuació (o possible actuació) res tenia que veure amb aquest establiment.

No vaig tenir cap problema de passar per davant d’ells. Tampoc ningú es va dirigir a mi de forma oral o mitjançant gestos per a indicar-me que no ho fes. Quan vaig arribar a l’alçada de l’Enric Granados, a uns 25 metres del cantó, vaig veure un grup de gent una patrulla de policia local...
A partir d’aquí no he sabut res més. Via Facebook vaig comunicar-ho a dues periodistes del territori, però cap de els dues m’ha respost i m'ha explicat el que va passar. Caldrà esperar que surti publicat als mitjans on treballen?  

PETIT INCENDI A LA ZONA DE MIANES

Mianes és una masada que dóna nom a una partida entre Amposta Santa Bàrbara i Vinallop. Antigament hi havia un abaixador que no disposava de llum elèctrica i l'andana s'il·luminava gràcies a un petit fanal.
Aquesta tarda he sortir a fer unes fotos quan un camió de bombers que circulava pel camí on passava la via de la Val de Safan, m'ha alertat de que hi havia foc per la zona. Efectivament, una mica més enllà he vist la fum. Pel que he pogut veure, el foc no era important. Eren aproximadament 3/4 de 8.

EL LÍMIT DE LA DESESPERACIÓ

Vagi per davant que cap mort violenta hauria de tenir justificació. I menys els crims comesos per uns u altres motius.

Dit això, el que va fer ahir Pere Puig Puntí, cal pensar que es el fruit de la desesperació humana en arribar al límit.

Els fets que van ocórrer ahir al de matí a la comarca de la Garrotxa poden semblar freds i premeditats i moguts per ànim de revenja i ves tu a saber què més, però també són símptoma de no poder aguantar més les injustícies que, de vegades, ens dóna la pròpia existència.

Pere Puig, amb una escopeta de caça, va matar primer, a un bar de la petita població de la Canya, a un pare i un fill, copropietaris de l’empresa constructora on treballava de paleta i de la que feia mesos que no cobrava. Finalment, pel que sembla, li haurien donat un xac sense fons.

Una vegada comesos aquests dos crims, va anar fins la capital de la comarca, Olot. Allí va entrar a l’oficina de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) i va matar una empleada i un empleat. L’oficina tenia dos empleats més que, per sort, no va poder trobar, ja que un era fora i l’altre al pis superior.

Aquest matí he escoltat per la ràdio a un portaveu de la CAM que deia que, Pere Puig, com a client de l’entitat, només tenia una llibreta i una targeta, però cap hipoteca ni préstec. Que el motiu no era econòmic... Si això és veritat, caldrà esbrinar el motiu pel qual va donar mort a dos empleats. Potser per què el xec sense fons era d’aquella entitat i al anar-hi a cobrar-lo no li van fer efectiu?

Ara només cal esperar que aquests cas no s’agafi com exemple ni “font d’inspiració” d’altres persones que, com Pere Puig, segur que s’ho estan passant molt malament.

Aquest matí, un empleat d’una oficina bancària, concretament d’una oficina del Banc Popular, em deia que “els empleats no estan gents protegits i que ara només es protegeix els diners que es guarden”. 

Llegiu la notícia del Periódico de Catalunya.