LES CREUS DE BORGONYA D’AMPOSTA

Primer potser us intento explicar que és la creu de Borgonya o creu de Sant Andreu. No és fàcil. La creu de Borgonya és un símbol en forma de ‘X’ que tradicionalment ha estat vinculat amb la monarquia espanyola, tot i que el seu origen el trobem a França i més concretament al l’antic ducat de Borgonya que comprenia els territoris de l’actual regió francesa de la Borgonya i 17 províncies més dels Països Baixos, l’antiga Holanda. Aquest emblema va arribar a Espanya el 1506 de la ma de la Guardia Borgonya de Felip I de Castella de sobre nom el Formós i ha perdurat fins Joan Carles I, l’Emèrit. Els exercits de terra espanyols la van utilitzar com a símbol en diferents èpoques com per exemple a la batalla de Pavia de 1525, pels terços durant el regnat dels Habsburgs i en altres regiments de la monarquia hispana dels segles XVI, XVII, XVIII i començaments del XIX. Actualment encara la podem trobar a les cues d’avions de l’Exercit de l’Aire. Segons sembla fou el general Franco qui va manar pintar-les per a no confondre els aparells de l’aviació nacional amb els de la II República que portaven la bandera tricolor. A partir de 1935, la versió del ‘sautor roig sobre fons blanc’ (terminologia heràldica) es convertiria en la bandera del moviment carlí que va donar suport al cop d’estat que derivaria en l’anomenada Guerra Civil Espanyola. Un exemple el tenim en el Terç de Montserrat que van lluitar a la batalla de l’Ebre. Com heu pogut comprovar l’única relació que ha tingut al llarg de la història la creu de Borgonya amb Catalunya ha tingut unes connotacions negatives ja que qui la portava era una unitat de l’exercit feixista que va lluitar contra la llibertat i la democràcia de Catalunya. Després d’aquesta explicació us he de dir que encara avui en dia la creu de Borgonya o més concretament les creus de Borgonya (ja que n’hi ha 4) encara son presents a Amposta i més concretament a la part inferir de les portes laterals de la tanca que hi ha a la part davantera del que avui és el Museu de les Terres de l’Ebre i que originalment van ser les escoles públiques Miquel Granell construïdes entre 1911 i 1912 projectades per Ramon Salas i d’estil modernista. L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també està declarat com a Bé Cultural d’Interès Local. No sabria dir si aquestes creus de Borgonya es van col·locar quan es va construir l’escola o bé posteriorment, potser una vegada acabada la Guerra Civil. Actualment s’hi hi està fent una important rehabilitació que afecta a la façana principal així com a la tanca que inclou les dues portes esmentades amb les corresponents creus de Borgonya. Fa uns dies em vaig posar en contacte amb l’alcalde Adam Tomàs per a advertir-lo sobre aquesta anomalia ja que aquest símbol bé podria qualificar-se de feixista i per tant susceptible de ser retirat si ens atenem a la Llei de la Memòria Històrica. L’alcalde em va respondre que ho hauria de consultar amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ja que al tractar-se d’un edifici ‘protegit’ no es poden prendre mesures que alterin la seva estructura actual). No obstant, penso que en un cas com aquest no hi hauria d’haver cap tipus de problema per treure’s definitivament aquest tipus de simbologia.

JOC DE CARTES

El televisiu cuiner de TV3 Marc Ribas és també el presentador del programa Joc de cartes... Però no ens hem de confondre, no es tracta de jugar al guinyot, a la brisca a la rumba o al cinquet... Se tracta de confrontar les cartes de 4 restaurants que, en principi, són competència.

Bé, suposo que això ja ho sabeu i fins i tot és possible que sigueu seguidors del programa. Si és així i a sobre sou del Delta, segurament veiéreu el programa de dijous passat on van competir quatre restaurants de la zona: Albert Guzmán de la Ràpita, l’Ida Can Machino dels Muntells, Mas Prades de Deltebre i la Subhasta de l’Ametlla de Mar. Entre tots havien de triar el millor restaurant d’arròs del Delta.  

Tot i que intento anar al llit abans de 2/4 de 12, dijous vaig seguir molt atentament el programa per tractar-se de 4 restaurants d’aquí. Abans no l’havia vist mai.

Però me va vindre al cap una pregunta: Com es van triar els 4 restaurants? Si ets del Delta segur que tindràs el mateix concepte que jo sobre la nostra gastronomia autòctona: Què seria un restaurant del Delta sense tenir a la carta unes bones especialitats d’arròs? Entre tots els productes autòctons que es poden oferir l’arròs és l’estrella indiscutible. Poques vegades he anat a menjar a un restaurant del Delta i no he menjat arròs... Poques...

Fixeu-vos la importància que té l’arròs a la cuina del Delta que Pepe, el propietari del Restaurant del Càmping la Tancada me va explicar un dia que va haver de posar un cartell on hi posa Arrosseria per mirar d’atraure clients que venen al delta precisament buscant aquest producte.

Evidentment no he estat a tots els restaurants del Delta (ja m’agradaria!), però puc parlar en propietat d’uns quants que, tot i que en algun cas puguin fer cuina d’autor, tenen a la carta un excel·lents plats d’arròs. A part del Restaurant del Càmping la Tancada que us he esmentat abans, he menjat arròs als següents: l’Estany, Delta Hotel, Tapa Santa, Ribera, Paquita, Faiges, Asmundo, Pati d’Agustí, Mas Prades, Racó del Riu i segurament algun altre que ara mateix no me ve al cap.  

Entre tots ells, el que més treballa l’arròs és el del Racó del Riu que té més de trenta especialitats a la carta. És fa difícil imaginar-ne tantes! No fa gaire me van dir que ja anaven per les 60, però no ho he pogut comprovar.

Tornant al programa televisiu, a part de la qualitat dels productes, també se tenien en compte d’altres aspectes: menjador, cuina, servei, resultat final del plat, relació qualitat preu... Per tant, no només es tractava de saber quin era el millor restaurant d’arròs, sinó que tot anava inclòs en un pac.

Segurament us en heu adonat que dels 4, de l’únic que puc opinar és del Mas de Prades que va ser el que finalment va resultar guanyador. Els espectadors que vàrem seguir el programa, tot i no poder fer-nos una idea dels sabors, olors, etc., dels comentaris i dels altres aspectes dels que si que podíem opinar, segurament una majoria també haurien donar com a guanyador entre els 4, el Mas Prades.

Hi vàrem estar fa una mica més d’un any i, el primer que ens va sorprendre va ser la distància que hi ha entre les taules. Hi ha restaurants on resulta molt difícil moure’t, ja que s’aprofita l’espai fins el darrer centímetre. Potser aquest és un dels aspectes que sé té en compte a l’hora de triar els que acabaran sortint al programa. Però estaria bé saber-ho.

Insisteixo, m’agradaria saber com s’han escollit aquests 4 i no d’altres que, segurament, també haurien pogut ser protagonistes.

A la Ràpita per exemple, diuen que Albert Guzmán va darrere d’una estrella Michelin, però pel que sembla Can Batiste no li va al darrere i, en canvi no va sortir.

No vull acabar sense felicitar al Mas Prades ja que trobo que, després del que es va veure, era qui més s’ho mereixia.        

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/joc-de-cartes/el-millor-restaurant-darros-del-delta-de-lebre/video/5667734/

TRIPADVISOR AL PUNT DE MIRA

L'Escudella de Vilafranca amb certificat d'excel·lència.

El Periódico de Catalunya portava dissabte un extens reportatge sobre Tripadvisor, una pàgina de reserves (restaurants, hotels, apartaments, etc.), però que, sobre tot, s’utilitza per a consultar les opinions que d’altres viatger han deixat prèviament.  

Explicava el Periódico que el gremi de restauració de Barcelona l’ha posat al seu punt de mira perquè alguns clients deixen comentaris que no s’ajusten a la realitat i que, fins i tot, hi ha qui fa xantatge als propietaris de l’establiment reclamant-los descomptes o una cosa tan inversemblant com és que els hi paguin una dentadura... Els comentaris són anònims i per tant subjectes a tota mena de suspicàcies.

Conec Tripadvisor des e fa relativament poc. Qui me coneix sap que m’agrada escriure sobre les meves experiències turístiques i gastronòmiques i Tripadvisor me dóna l’oportunitat de fer-ho. A sobre té donen punts, medalles virtuals i vas pujant de nivell segons la quantitat de punts. No serveix per a res, ja que no tens bonificacions en lloc ni te fan regals, ni res de res, però per aquells que ho som, és un al·licient.

L’any 2015 vaig estar a França i per alguna canal passaven anuncis del Tripadvisor. Aquí no ho fan (de moment), però si que cada vegada veus més adhesius a les portes dels establiments hotelers. Fins i tot en alguns casos s’hi pot llegir: Certificado de excelencia. I us ben asseguro que quan ho posa és perquè realment s’ho val.

Tot i la informació que dóna el Periódico us he de dir que, fins ara, no he escoltat cap tipus de queixa per part dels restauradors (bàsicament són els establiments on més sovint vaig) Fins i tot alguns, a les seves targetes t’animen a que deixes la teva opinió.

És evident que no sé pot ser objectiu sempre, ho reconec. Depèn, per exemple, de que coneguis o no al propietari de l’establiment o del tracte que t’ha dispensat. Però ni així la meva opinió canvia substancialment. Com a molt pot canviar de molt bo a excel·lent, però res més. No he dit que hi ha 5 categories: Dolent, regular, bo, molt bo i excel·lent. També pot dependre dels gustos, de l’estat anímic d’aquell dia o de detalls que, mentre a algú li poden semblar importants, per a d’altres en canvi, poden ser insignificants.

De vegades quan vas de viatge té trobes amb sorpreses agradables i, en canvi, en altres, tal i com sé sol dir, no és or tot el que rellueix. Us podria citar uns quants exemples, però no ho faré per a que ningú me pugui tractar de parcial si n’esmento uns i me’n oblido d’uns altres.

Retornant al principi (el reportatge se centrava en Barcelona), no dic que es poden donar casos d’extorsió per part de determinats clients... Però és que no es donen a tots els àmbits? El que s’hauria de fer és perseguir d’alguna manera als impresentables que utilitzen el xantatge.

Tots sabem que Barcelona és una destinació turística de primer ordre i, per tant, el volum i la diversitat de clients és molt més gran que a qualsevol altra població i, és possible, que el que passi allí no passi en lloc més (al menys que es tracti d’una altra ciutat importat)

Però també és possible que hagi restaurador que, aprofitant l’avinentesa, s’hagin unit a la festa per a tapar així les seves vergonyes. M’explico. Per molt Barcelona que sigui, no tots els seus restaurant (hotels, apartaments, etc.) estan al mateix nivell. N’hi ha, sense cap mena de dubte de pèssims i, per tant, les crítiques que reben els deu de sentir com una puntada de peu a aquell lloc que no sona.  

Mireu us vaig explicar un cas. Un dels meus fill un dia va haver d’anar a Barcelona per motius laborals. La persona amb qui va parlar (que ja es coneixien prèviament), saben quin era el seu origen, el va convidar a dinar a un restaurant de la Barcelona (no me va dir quin i encara que m’ho hagués dit, tampoc el citaria) que tenia com especialitat els arrossos. Van demanar paella i aquest va ser el seu comentari:

-No valia res... Només tenia gust de tomata...

D’haver deixat una opinió, com hauria d’haver segut?

Sabeu que us dic? Que a qui li piqui que es rasqui.      

VACANCES A LES TERRES DE L'EBRE

Els creuers que arribaran al port dels Alfacs seran d'aquest estil. 

Els que es dediquen al sector serveis relacionats amb el turisme de les nostres terres, es conformen en tenir una ocupació alta. Si jo tingués un hotel o un restaurant pensaria com ells. No demanaria més.

Les Terres de l’Ebre som una zona privilegiada i diversa. Tenim des de mar a muntanya, des de pobles de pedra a magnífics passeig marítims. Però també un tret diferencial que ens vertebra i uneix: el riu Ebre.

És cert que en els darrers anys s’ha donat una empenta important. Això ho sap la gent que hi treballen i que dia a dia lluiten per millorar i donar el plus de qualitat necessari als seus negocis.

Tenim allotjaments de primera: una parador, hotels de 4 i 3 estrelles, hotels rurals amb encant i també cases de turisme rural en llocs privilegiats.

En quan a restaurants, tenim la sort de que 2 han aconseguit una estrella Michelin. El primer va ser el Torreó de l’Indià, de l’hotel Villa Retiro de Xerta i el segon, les Moles, a Ulldecona. Prova evident de la bona gastronomia que temin al territori on cada cop la cuina es valora més i alguns xefs han deixat de banda la tradicional del territori per una més creativa i original.

La darrera gran aposta és la Catedral del Vi del Pinell de Brai, ara reconvertit en restaurant amb l’assessorament del xef del Torreó de l’Indià. Només poder menjar en aquest edifici obra de César Martinell i contemplar la seva bella arquitectura, ha de ser un plaer per als sentits.

En quan a les activitats que es poden realitzar, cada vegada són més les empreses que es dediquen als esports nàutics o d’aventura, majoritàriament a la mar i a la muntanya. Però des del meu punt de vista, l’Ebre, encara segueix sent gran recurs desaprofitat.

És cert que des de Deltebre fins la desembocadura hi ha diverses empreses que organitzen passejos i que, riu amunt, també hi ha d’altre embarcacions molt més petites que fan el mateix, però entre Riba-roja d’Ebre i el Mediterrani hi ha molts quilòmetres on no s’hi fa res. De fet no em consta que entre Benifallet i Deltebre hi hagi cap empresa dedicada al serveis recreatius pel riu, quan pel camí hi trobes ciutats com Tortosa i Amposta que tenen un gran patrimoni arquitectònic, cultural i fins i tot gastronòmic. Lligar les passejades pel riu amb les activitats que s’hi poden fer en totes dues ciutats, podria ser de gran acceptació per als turistes que visitarien el nostre territori.

Com es pot veure, encara hi ha assignatures per a setembre que s’han de resoldre i segur que en un futur no massa llunyà, hi sortiran empreses dedicades a aquests tipus de serveis.

Fins aquí podríem dir que hem parlat de tot el més tradicional. Però a la recàmera tenim l’explotació de la marca que ens ha concedit la UNESCO (la de Reserva de la Biosfera), que encara no es pot utilitzar perquè, sembla ser, hi manca tancar algun serrell. És una llàstima que després de lluitar per aconseguir la distinció (recordeu que es va haver de modificar el primer projecte per excloure les centrals nuclears d’Ascó), la situació es trobi en un període d’impàs, en espera del definitiu segell de qualitat.

És evident que ningú (o quasi ningú) desitja per al territori un turisme massificat, sinó de qualitat. Però per a donar el salt qualitatiu s’han de crear els mecanismes necessaris dels que encara estem mancats, com per exemple la coordinació entre els diferents serveis que es presten per a que el visitant pugui gaudir per complet del nostre territori: del riu, del mar i de la muntanya, dels monuments i dels espais naturals, de la gastronomia marinera i la de terra en dins.   

PD. Vull recordar que el proper dimecres dia 9, a les 7 AM arribarà al port dels Alfacs, el mateix on a principis del segle XVI van ser expulsats els moriscos, el primer creuer de luxe. 

Les botigues de la ciutat ja fa dies que s'estan preparant per a rebre el mana que està a punt d'arribar.  

Però amb sort, a part de la Ràpita, els turistes només visitaran zones properes com el delta de l'Ebre. 

De totes formes vull recordar que la iniciativa no ha estat dels empresaris d'aquí, sinó de fora que han considerat que la Ràpita té suficients atractius com per a fer-hi una escala. 

Mentre vinguin, benvinguts siguin!    

RESTAURANT LES MOLES D’ULLDECONA. DEL ZERO A L’INFINIT

Divendres passat el xef Jeroni Castell del restaurant les Moles d’Ulldecona va rebre el primer premi de la categoria de Millor Iniciativa Empresarial a la gala d’entrega de premis Ebreliders 2013 que es va fer al Centre Cívic d’Alcanar. Una bona part d’aquest premi, segurament, ha estat gràcies a l’estrella Michelin que es va concedir al restaurant a finals de l’any passat.

El passat 16 de maig, a la cronologia de Facebook del restaurant les Moles, Jeroni va penjar una foto on es veia a ell mateix i la seva dona amb una altra parella. El comentari era del tot evocador. Deia que es van conèixer 25 anys enrere fent pollastres a l’ast a Peníscola.

Encara recordo l’establiment. Estava situat a la part esquerra del carrer principal que arriba al passeig de Peníscola segons s’entra des de l’AP-7 o la N-340, pràcticament a la intersecció amb el citat passeig. Aquell que durant molts d’anys va portar el nom de José Antonio Primo de Rivera.

Potser hi hauria gent que amagarien aquest fet: que van començar fent pollastres a l’ast. Jeroni no. Tothom tenim un passat que, ens agradarà més o menys, però que segur que ha estat transcendental a l’hora de configurar el nostre present. Aquells que prefereixen oblidar el seu passat renuncien voluntàriament a una part de la seva vida i, molt possiblement, a alguna cosa més.

També vull dir que al món hi ha diverses classes d’individus i que es poden fer classificacions de tota mena. Una d’elles seria la separació de conformistes e incorformistes. Els primer són aquells que es conformen amb el que tenen que, no cal que sigui forçosament dolent. En canvi els inconformistes són els que lluiten sempre per a canviar el seu destí.

Jeroni, la seva família i els seus amics podrien haver-se conformant fent tota la vida pollastres a l’ast a Peníscola on, de ben segur, guanyaven molts diners en pocs mesos de feina. En canvi van voler superar-se professionalment i donar un salt de qualitat amb la creació d’un restaurant.

La concessió de l’estrella Michelin ha estat el reconeixement a una feina ben feta, però, des del meu punt de vista, millorable.

Ara cal saber quin serà el futur més immediat del restaurant les Moles: mantenir l’estrella o optar per un premi més gran.

RESTAURANTE LO PATI D’AGUSTÍ (EL POBLE NOU DEL DELTA)

Empezaré con una frase contundente: Al Pati d’Agustí se hacen las mejores paellas del Delta.

Después de decir esto igual podría dar por acabado mi comentario, pero no sería justo ya que no explicaría todo.

De la última propuesta gastronómica del Poble Nou, pedanía de Amposta, me habían hablado a menudo y siempre bien. Uno de ellos mi hijo Oriol que había ido alguna vez.  

Con motivo de una comida familiar, el pasado sábado 10 de mayo nos desplazamos hasta allí.

Lo primero que sorprende son unas instalaciones modernas y acogedoras que te hacen exclamar: ¡Está bien este lugar! Lo segundo es que un sábado del mes de mayo estuviera lleno (no recuerdo que hubiera una mesa libre); suerte que habíamos reservado.

Te ofrecen 3 menús y en todos ellos el plato fuerte es un arroz a elegir: paella todo pelado(*), a la marinera, mixta y arroz negro. Luego según el precio que prefieras pagar varían los entrantes y el postre. Creo recordar que los precios eran 19,50, 24,50 y 29,50. Elegimos el más económico.

De entrantes se podía escoger entre uno surtido de embutidos y mejillones al vapor cultivados en los criaderos de la zona. Y de postre un pedazo de coc (como un bizcocho hecho con un molde de hojalata cuadrado muy típico de la zona) de limón. Al final nos obsequiaron con una botella de cava.

  

Valoración

Comida, muy bien 4 (sobre 5) De todas formas habría que diferenciar entre la excelente paella al fuego de leña y terminada de cocer al horno, de la ensalada (bastante normal) y los embutidos que tampoco me parecieron nada del otro mundo.  

Carta de vinos (no se valora)

Instalaciones, muy bien 4. Acogedoras pero tal vez se intenta aprovechar demasiado el espacio y esto hace que en algún lugar quede un poco estrecho. En contrapartida disponen de una zona chill-out para descansar.

Decoración, muy bien 4. Apropiada para el lugar.

Servicio, excelente 5. Las camareras son amables y siempre dispuestas para atender las necesidades de los clientes.

Servicio, bien 3. Aunque un poco reducidos, los mantienen siempre limpios. El de mujeres está adaptado para minusválidos.

Alrededores, excelente 5. El Poble Nou del Delta es un peculiar pueblo con un encanto especial, ya que sus calles están ajardinadas y, sobre todo en la parte antigua, las casas tienen la misma distribución o, al menos bastante similar. Está situado en el corazón del Delta del Ebro, muy cerca del Parque Natural, del río y del Mediterráneo, con largas playas vírgenes. 

 

(*) La paella todo pelado es porque sus ingredientes están libres de conchas y cáscaras. 

ENLACES:  

http://www.turismeamposta.cat/ca/on-menjar/restaurants/lo-pati-d-agusti_703
http://arrosebre.blogspot.com.es/2013/12/lo-pati-dagusti-paella-la-llenya.html

http://restauranteselectos.com/patiagustidelta.htm

RESTAURANTE CASA DE BANYS (CATÍ)

El restaurante Casa de Banys está situado en el balneario de l’Avellà de Catí.

El establecimiento fue renovado hace unos años aunque conserva la distribución que debía de tener antaño, sobre todo porque no ha habido modificaciones estructurales en el exterior.

Lo primero que sorprende es la amplia carta con más de 20 primeros platos y otros tantos segundos. Todos ellos forman parte de la cocina tradicional aunque en algunos casos ha habido pequeñas modificaciones culinarias que le dan un toque personal pero igualmente interesante.

Cuando acudes por primera vez a un restaurante, solo puedes opinar de los platos que has degustado.

De primero pedí una ensalada de carpacho de bacalao marinado acompañada de una de estas variedades de lechuga que tenemos hoy en día con piñones, pasas y nueces. Y de segundo unas manitas de cerdo con gambas (de hecho sólo había una) y creo que también llevaba caracoles, pero no deberían de tener. En cuanto a la salsa, estaba hecha de tomate y pimiento.

A la hora del postre, cantado por la camarera, escogimos los tres un helado consistente en tres bolas con un poco de nata montada.

 

Valoración:

Comida, bien 3,5 (sobre 5)

Bebida, no se valora. No nos mostraron la carta de vinos. Nos sacaron el vino de la casa que era D.O. Terra Alta.

Instalaciones, bien 3.

Servicio, notable 4.

Amabilidad, muy bien (4,5)

Decoración, suficiente 2,5.

Servicios, bien 3.

Alrededores, notable 4. Situado a la entrada del histórico santuario-balneario de la Font de l’Avellà de Catí, ocupa un enclave privilegiado entre dos valles con unas excelentes vistas: la del barranco del Mas de Blay, al E y la del barranco de Fustés de Salvasoria al O. Para acceder hay que pasar por un túnel de unos 300 metros.

Aspectos a mejorar.

-La carta. La de ahora consta de un folio dentro de una funda transparente. También deberían tener carta de vinos y de postres.

-Las instalaciones no están adaptadas. Tanto para acceder al restaurante como a los servicios se tiene que hacer por medio de una escalera. 

 

Más información.

http://www.banyslavella.com/reserva/

http://www.turismoruralcastellon.com/balneario.htm

http://www.catimenu.com/avellafont.htm

(1714-2014) APROFITANT L’AVINENTESA…

A ningú sé li escapa que aquest any 2014 es commemora el tercer centenari de la caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit castellano-francès. A part dels actes oficials que es durant a terme en record d’aquella data, sempre hi ha qui en vol treure profit i, a tal efecte, aguditza la inventiva.

Imagino que sabeu que quan juga el Barça al Nou Camp i s’arriba al minut 17 amb 14 segons, l’estadi esclata amb un fort aplaudiment com a record i homenatge de la històrica data.

Però amb quantes coses més es pot fer coincidir alguna d’aquestes dates (1714 i 2014) Segur que amb moltes, només falta, com he dit abans, posar-hi imaginació.

Fixeu-vos sinó amb l’article que publica avui el Periódico escrit per Josep Maria Fonalleras i que es titula així: Menú de 20,14.

La idea ha estat dels propietaris del restaurant Mimolet de Girona. Però és que la cosa no acaba aquí. Amb idèntic preu es pot escollir entre tres menús: el Sí/Sí, el Sí/No i el No/No, en una mena de joc de la consulta del 9 de novembre.

El menú Sí/Sí és típicament català. Així t’ofereixen embotits del país amb pa amb tomàquet, rostit de conill i pollastre de Osor amb trinxat de la Cerdanya, crema catalana amb gelat de ratafia l’Olot, etc.

El Sí/No és mixt: assortit d’olives malaguenyes, barreja d’espinacs amb panses i pinyons, lluç a la donostiarra, torradetes de Santa Teresa amb gelat de Pedro Ximénez, etc.

I per acabar, el No/no, segur que ho heu endevinat, es composa de plats típics de fora de Catalunya: truita de patates, potaje receta de la abuela, xai a la castellana, tarta de Santiago i més.

Per tant, teniu per escollir i ningú es pot sentir discriminat.  

Bon profit. 

 

http://www.mimolet.net/