RECORDS DE FA CINQUANTA ANYS

Era un dia de tardor no massa diferent dels que l’havien precedit. Com cada matí, vaig sortir de la casa on vivia amb els meus pares al carrer del Barranc número 7. No era casa nostra, però des de feia uns quants anys vivíem allí. Mon pare treballava de granger per a Ceferino Huerta de Godall i l’habitatge es trobava integrat a la granja on anys abans havia estat la fàbrica de sansa (1) de la família Villaroya. (2)

El carrer del Barranc, com el seu nom indica, és el que dona al barranc de la Galera pel costat de la Raval, que és com es coneix popularment la part de poble que hi ha més enllà del pont, al sud de la població.

Com cada matí, en el punt de confluència entre el carrer del Barranc, el pont i el carrer de José Antonio (ara del Camí de Godall) em trobava amb el meu amic Conrado Pons. Ell vivia al carrer de José Antonio i estudiava a l’escola de ‘maestria’ industrial de Tortosa (ara IES de l’Ebre) i jo ho feia a l’Acadèmia Cots.  

Uns dies era jo qui arribava primer al pont i des d’allí ja veia arribar a Conrado; d’altres era ell qui m’esperava mentre jo ja donava les meves últimes passes fins arribar on estava ell.   

Érem molt puntuals. Ho havíem de ser. L’autobús de la Hife procedent de Rossell i amb el tio Antonio de Balbina com a xofer, passava per la Galera amb destinació a Tortosa sobre 2/4 de 8.

Des d’aquell punt continuàvem junts cap a la parada de davant del Bar Rodríguez, al carrer Generalísimo (ara carrer Major) un establiment que es va mantenir obert fins a finals de setembre de l’any passat.

De camí havíem de passar per davant de l’església que està a l’interior d’una torre medieval i, unes cases més enllà vivia María José Solé, la filla gran de Paco del ‘Flare’, amb qui solíem coincidir molts dies. María José estudiava, si no recordo malament, al col·legi Teresià de Tortosa. Aquell dia de tardor, María José, en sortir de casa crec que no ens va dir ni bon dia; només veure’ns en va preguntar: ‘Avui hem d’anar a Tortosa?’ Conrado i jo, vam entendre a la perfecció el significat d’aquelles paraules i ens vam fer càrrec a l’instant del que estava passant i a l’uníson li vam contestar amb una altra pregunta:

-Què s’ha mort?

Efectivament, aquell dia de tardor era el 20 de novembre de 1975. Quan les agulles del rellotge de l’església estaven a punt de marcar 2/4 de 8, Franco feia tot just dues hores que havia mort després d’una llarga agonia que es va perllongar durant diverses setmanes. La seva mort no va agafar a ningú de sorpresa, ja que s’esperava el desenllaç des de feia dies.

María José va ser qui ens va donar la notícia de la mort del dictador. Conrado i jo li responguérem que havíem d’anar igualment a Tortosa i que una vegada allí ja ens donarien instruccions sobre el que hauríem de fer.

Vaig arribar a l’Acadèmia Cots com qualsevol dia, però aquell no era un dia qualsevol. Don Ramón Cinca, director de l’acadèmia i propietari de la casa Brunet on hi havia la seu (actualment ho és de la Cambra de Comerç de Tortosa) ens va reunir a la planta noble de l’edifici per a informar-nos sobre el succés i enviar-nos cap a casa en espera d’instruccions.

Posteriorment, les autoritats del règim, van comunicar que es decretava una setmana de dol oficial i que durant aquest temps no hi hauria classes. Va ser la millor notícia que ens van poder donar.

Ara, cinquanta anys després, la millor notícia d’aquell dia, va ser, sense cap mena de dubte, la mort del dictador.  

(1) La sansa és un subproducte de l’oliva que es pot destinar a obtenir oli (conegut també com a oli de pinyolada) o sabó per a rentar.  

(2) El senyor Villaroya, propietari de la fàbrica de sansa, era el iaio patern de Miguel Angel Villaroya Vilanta, tinent general de l’Exèrcit de l’Aire nascut a la Galera i que durant la pandèmia de la COVID-19 sortia juntament amb el Dr. Fernando Simón i d’altres per a informar sobre l’evolució diària de la pandèmia.   

EUSES, MANEL FERRÉ I UNA HISTÒRIA POC CONTADA

Fa poques setmanes es va debatre al plenari de l’Ajuntament d’Amposta un tema que va deixar a més d’un amb cara d’incrèdul. Em refereixo al tema del ‘deute d’EUSES’ que, per aquells que no siguin d’Amposta, es tracta d’una escola universitària de la salut i l’esport que es va establir a la nostra ciutat l’any 2011.

Durant el ple es va portar a aprovació una addenda (*) al conveni subscrit entre l’ajuntament i EUSES l’any 2011 en el que, entre altres coses, l’escola universitària havia de fer-se càrrec de les despeses de la llum i del manteniment de les instal·lacions que ocupa i ocuparà gratuïtament durant un període de cinquanta anys. Ho heu llegit bé, gratuïtament durant un període de cinquanta anys!

Quan va intervenir el portaveu de Junts per Amposta Manel Ferré i alcalde de la ciutat entre 2007 i 2015 va demanar a Adam Tomàs, l’actual alcalde, que li aclarís si només se n'havia de fer càrrec de la despesa de la llum o també del manteniment. La resposta de l’alcalde va ser taxativa: ¿Vostè m’ho pregunta? Sí va ser vostè qui va signar el conveni! 

La patinada de qui va ser el cap de llista de Junts per Amposta a les darreres municipals va inundar les xarxes socials al cap de poc d’haver passat. El mateix Adam Tomàs ho va compartir al seu compte de Facebook així com també altres regidors i militants del seu partit.

Cal dir, però, que EUSES mai ha pagat i que el deute acumulat durant tot el temps que ha ocupat l’edifici que ubica entre altres dependències l’auditori municipal, és de quasi 300.000 €.  

L’any 2016, la Federació de Veïns d’Amposta, ‘comandada’ per Llorenç Navarro i Àngel Porres, ja van denunciar l’incompliment del conveni per part d’EUSES i en demanaren la revisió. Davant d’aquestes crítiques, EUSES va amenaçar en abandonar la capital del Montsià i incorporar els estudis de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport que s’imparteixen a la seu de Tortosa.

Fins aquí un resum de la situació. Ara la història poc contada de com va arribar EUSES a Amposta.

L’antecedent universitari a Tortosa va ser l’escola infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (d’ara endavant URV) ubicada a l’Hospital Verge de la Cinta. L’any 2005, el claustre de la URV va aprovar la creació del Campus de les Terres de l’Ebre amb seu a Tortosa per al curs 2005-2006.

A ningú sé li escapa la rivalitat entre Tortosa i Amposta i, encara més durant l’època de la que estem parlant en què, des de Tortosa, es liderava el moviment antitransvasament de l’Ebre, mentre que l’Ajuntament d’Amposta feia seguidisme de la política marcada per la Generalitat de Catalunya governada par CiU favorable a la venda de l’aigua a canvi de concessions per al territori. Era el temps del lema ‘Amposta capital’ de Joan Maria Roig. 

Per tant, Amposta no podia quedar-se enrere i havia de ser seu universitària tant sí com no. Primer es va parlar de l’establiment d’una facultat d’INEF depenent de la Universitat de Lleida. Però vet-ho aquí que Cambrils també aspirava a tenir-la i, dos facultats de la mateixa matèria a la província de Tarragona eren multitud...

L’any 2003, coincidint amb el quart mandat de Joan Maria Roig al capdavant de l’Ajuntament d’Amposta, la Generalitat de Catalunya canvia de color per primera vegada des del seu restabliment després de la dictadura franquista i n’és elegit president el socialista Pasqual Maragall, mentre que Josep Lluís Cardo-Rovira, d’ERC, esdevé conseller en cap. Posteriorment, ja amb José Montilla com a president, ostentaria els càrrecs de conseller de la vicepresidència i més tard vicepresident. 

Aquest fet va significar un sotrac per a les aspiracions d’Amposta de tenir una facultat vinculada a l’esport, ja que Carod-Rovira era (és) fill de Cambrils i, suposadament, treballava perquè la facultat d’INEF s’establís a la població del Baix Camp. Amposta jugava en camp contrari.  

A l’Ajuntament d’Amposta no li quedava més remei que negociar amb EUSES i acceptar totes les condicions que li va imposar. Així, el nou edifici de l’auditori, que en un principi havia d’ubicar la seu de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (ESARDI) va acabar sent la seu en exclusiva d’EUSES, ja que ESARDI es va negar a compartir instal·lacions. Era això o no res! Era tenir seu universitària a qualsevol preu o no tenir-ne.

Per a l’equip de govern de CiU de l’època que el ‘capritx’ de tenir seu universitària per a poder equiparar-se amb Tortosa ho acabés pagant la ciutadania, era un mal menor.

Amb el pas dels anys, el campus de Tortosa de la URV, ha anat incrementat els seus estudis i ja en té uns quants, infermeria, ciències empresarials, turisme, magisteri en educació infantil, etc., a part de Fisioteràpia que és el que s’imparteix a EUSES que està vinculada a la URV; mentre que Amposta, tot i que sembla que a partir del curs 2026-2027 també es podrà estudiar el grau d’odontologia (sempre a EUSES), de moment, només té el de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport esmentat amb anterioritat i gràcies. 

(*) Una addenda és un annex a un escrit, en aquest cas al conveni.

TORTOSA: L'EBRE (I MÉS) 10

TORTOSA: L'EBRE (I MÉS) 9

TORTOSA: L'EBRE (I MÉS) 8

TORTOSA: L'EBRE (I MÉS) 7

TORTOSA: L'EBRE (I MÉS) 6

TORTOSA: L'EBRE (I MÉS) 5

TORTOSA: L'EBRE (I MÉS) 4

TORTOSA: L'EBRE (I MÉS) 3

HOMENATGE A LES VÍCTIMES DE LA DANA DEL PAÍS VALENCIÀ

La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta van voler retre un petit homenatge als damnificats per la DANA del País Valencià.

Les diades castelleres solen començar amb una ronda de pilars de benvinguda. Xiqüelos i Xiqüeles del Delta va aprofitar el seu pd4 per a recordar a les víctimes i damnificats del País Valencià. En completar el pilar, l’enxaneta va desplegar una senyera valenciana que va acabar volant per l’aire.