Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ulldecona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ulldecona. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de desembre del 2025

XIII CONGRÉS D’OLIVERES MIL·LENÀRIES

Divendres passat es va celebrar a Ulldecona el XIII Congrés d’Oliveres Mil·lenàries del Territori del Sénia per a commemorar el Dia Mundial de l’Olivera.

La primera a intervenir va ser l’alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura que com a tal, va donar la benvinguda als assistents a l’acte.

Posteriorment, i per aquest ordre, van prendre la paraula Evaristo Martí, alcalde de Rossell i president de tron de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, i Javier Ciprés, diputat a la Diputació de Terol. Va excusar la seva assistència Enric Adell, vicepresident de la Diputació de Tarragona.

Posteriorment, van intervenir Jaume Antich, president de l’Associació Territori del Sénia que va fer balanç de les oliveres mil·lenàries que hi ha inventariades i una breu història des que es va començar a sensibilitzar a la seva preservació fins a arribar on estem avui.

La següent en prendre la paraula va ser Tere Adell, Gerent de la Mancomunitat per a explicar el resultat d’enguany de la collita d’oli de la marca de garantia Oli de Farga Mil·lenària, comparant-la amb les collites anteriors.

Una de les intervencions més destacades va ser la ponència sobre ‘la biodiversitat de les oliveres’ a càrrec de la investigadora de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) de la Generalitat de Catalunya Antònia Ninot que va parlar dels milers de varietats d’olivera que hi ha al món i el seu genoma. Em va cridar molt l’atenció quan va parlar que seguin el fil s’havia trobat el ‘pare’ de les fargues o, si més no, un exemplar molt proper.

L’altra ponència no menys interessat va ser la d'‘Una oliva contra en càncer dins de la sanitat pública’, a càrrec de Jesús Miralles, gerent de la marca Sabor del Temps. Jesús Miralles va explicar que tot i estar en una fase inicial, els bons i esperançadors resultats que s’han obtingut en alguns tractaments contra el càncer la utilització d’extracte d’oliva. La investigació d’aquest tractament va a càrrec d’un grup de científics de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI).

La part pràctica del congrés va anar a càrrec d’Àngels Calvo, cap del panell de tast d’olis de Catalunya, Joan Baseda, del panell de tast d’olis de l’Aragó i Eudald Salvat del panell de tast oficial d’olis verges d’oliva de Catalunya que van fer tastar els assistents els olis de les varietats d’olives territorials més comunes, sevillenca, morruda i farga, respectivament.

Els darrers actes van ser la commemoració del Dia Mundial de l’Olivera i el reconeixement pel treball en favor de les oliveres mil·lenàries per part de Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya.  

     






 

dimarts, 21 d’octubre del 2025

ATRAPATS PER LA DANA (CRÒNICA D’UNA JORNADA CATASTRÒFICA)

Tot i que n'hi ha molts que diuen que el 12 d’octubre no tenen res a celebrar, jo, des de sempre celebro una data important, la del meu aniversari.

Com és costum, aquest any també ho vam celebrar en família anant a dinar de restaurant. La reserva l’havia fet amb uns quinze dies d’antelació.

Dissabte 11 van tornar de passar uns dies a Sevilla sense tenir temps d’omplir la nevera. S’anunciava mal temps, però un mai vol creure que serà tant com diuen. De vegades passa que per ‘curar-se en salut’ anuncien més mal temps que el que acaba fent. Aquesta vegada no va ser així, m’atreveixo a dir que potser no van preveure una tempesta com la que ens va caure a sobre, ja que les alertes meteorològiques no van sonar fins ben entrada la tarda del 12.  

No us enganyaré si us dic que vaig està a punt de cancel·lar el dinar que havia encarregat al restaurant Marisol dels Valentins, un establiment que d'aquí a dos anys serà centenari i que a principis de la dècada dels setanta ja hi havia anat alguna vegada. Finalment, no ho vaig cancel·lar, principalment perquè part de la família havia vingut expressament de Banyoles.

El dia no començava bé. El taxi adaptat que llogo per a portar a ma mare que té prop de 94 anys i necessita cadira de rodes, no la va passar a buscar a l’hora indicada. En veure que feia tard, li vaig haver de trucar per a recordar-los-hi. 

Aquí vam perdre uns 30 minuts que, com veureu més endavant van ser transcendents en els esdeveniments que ens van acabar passant.

En arribar al restaurant, la major part de la família ja eren asseguts a la taula, mentre que la resta de comensals ja dinaven. Així que ens vam haver d’esperar encara una mica perquè comencessin a servir-nos. Al principi, el servei anava a poc a poc, fins que, tal com anaven acabant ‘les altres taules’, el servei es va anar normalitzant.

Però entre unes coses i altres, es va fer molt tard. Tant que poc després que marxes el nostre fill Albert amb la seva família (els que havien vingut de Banyoles), ja es començava a parlar de talls de carretera en diferents punts de la xarxa viària. A ells per exemple, els van aturar a la Galera i a la família de l’altre fill Oriol que viuen a la Ràpita van poder arribar a les Cases d’Alcanar on van ser aturats.  

En veure que la situació s’agreujava cada moment que passava, Paco, el propietari del restaurant juntament amb la seva esposa Marisol, va suggerir-nos la possibilitat de llogar el taxi adaptat que tenen als Valentins. Finalment, i en veure que si venia a buscar-nos el taxi d’Amposta encara trigaríem més a marxar, van decidir fer-ho. Alberto, el taxista, va arribar en pocs minuts.

Les notícies que rebíem cada vegada eren més descoratjadores. Després de veure que no podíem circular per la carretera d’Ulldecona a Santa Bàrbara, Alberto va pensar que si d’alguna manera podíem arribar a Amposta seria per l’AP-7, via que, en aquells moments encara no estava talla segons Google Maps.

Vam entrar a l’autopista per Vinaròs, però a pocs quilòmetres, quan tot just havíem passat Ulldecona i després de circular molt lentament durant uns pocs centenars de metres, vam acabar aturant-nos. En aquells moments l’autopista ja estava tallada al trànsit i pel WhatsApp arribaven les primeres imatges de Godall i la Ràpita que et feien encongir el cor en veure la força de l’aigua que ho arrossegava tot per allí on passava.

Al cap d’una estona, la Guardia Civil que, com nosaltres havia entrat per Vinaròs ens va indicar que havíem de girar cua i tornar per on havíem vingut. Ja no podré dir mai que no he circulat en sentit contrari per autopista...

En aquells moments la nostra intenció era arribar a Ulldecona on l’hotel Bon Lloc ja estava ple. La Guardia Civil que ens barrava el pas a la sortida de l’AP-7 ens va dir que no hi podíem accedir tot i que els diguérem que portàvem a una persona gran i dependent. En aquell moment la meva dona va suggerir mirar d’arribar per Sant Rafel del Riu i llavors a Alberto se li va encendre la llum. Miraríem d’anar-hi pel camí del Molí de Toni i el camí de l’Olivar. A l’entrada a Ulldecona les regidores Cati Brusca i Mònica Fabra avisaven els conductors que la carretera de Santa Bàrbara estava tallada. 

Finalment, vam fer nit a un pis que Alberto té a Ulldecona: la família d’Albert a la Galera i la família d’Oriol a l’hotel R H Vinaròs Playa.

Dilluns sobre ¼ d’11, finalment vam poder marxar a casa per la carretera de Santa Bàrbara. L’autopista estava tallada parcialment i l'N-340 encara continuava tallada. Al cap d’unes hores érem tots a casa sans i estalvis. 

divendres, 8 d’agost del 2025

SÉ LI POT DONAR UNA SEGONA VIDA A UNA OLIVERA MORTA?

 

La resposta és un rotund sí. Només cal que la posin en mans d’un artista i de seguida li vindrà al cap una idea brillant per a convertir una ser mort (en aquest cas una olivera) amb una obra d’art.

Després de l’enterrament simbòlic d’una olivera de la finca el Pou del Mas de la Jana el passat dissabte 2 d’agost, dimecres 6 va tenir lloc al museu natural de les oliveres mil·lenàries de l’Arion, terme municipal d’Ulldecona ‘A cor Obert’ dels artistes Laurent Gongora i Manel Raga. El primer francès, el segon ‘faldut’.

Amb la presència de Núria Ventura, alcaldessa d’Ulldecona amb alguns dels regidors del consistori de la població del Montsià, l’alcalde de Rossell Evaristo Martí, president de torn de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, els germans Lluís i Joan Porta Ferré, membres de la família propietària de la finca, els artistes abans esmentats, el mestre terrisser de la Galera Joan Cortiella, així com un nombrós grup de persones i membres de la premsa provincial (Diari de Tarragona) i comarcal (Canal Terres de l’Ebre) es va inicial l’acte cap a les 21:30 que va consistir en dues parts.

La primera part va consistir a homenatjar l’olivera morta. Prèviament, sé li havia col·locat una mena d’àmfora incrustada i posteriorment, aquelles persones que ho van desitjar, van anar dipositant missatges dins que feien entrar per un forat fet a propòsit. El meu va ser: d’Ulldecona al món passant per l’Arion.

Posteriorment, guiats per Manel Raga vam anar fins al ‘mas del mig’, a pocs metres de distància del lloc on estàvem, mentre se sentien sons de tambors. A una oliera de davant del mas s’hi projectava un joc de llums i colors així com a l’interior del patí annex a l’edifici principal del mas. Ara s’escoltaven unes gravacions fetes fa anys per Paco Itarte d’Ulldecona a una sèrie de gent del poble que li explicaven vivències i anècdotes viscudes. A les parets del pati dues sèries de dibuixos. A la primera es reproduïen dibuixos fets per xiquets espanyols durant els dies que van passar refugiats a la Guerra Civil Espanyola. La segona part també reproduïa dibuixos de xiquets, però en aquest cas de Gaza. El denominador comú no cal ni dir-ho, era l’horror de les guerres.