La pàgina de Facebook ‘Lo parlar tortosí’ va
publicar un mapa on apareixien els diferents pobles de les Terres de l’Ebre
(comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià) i el cognom
més habitual en cada un. Uns dies després en publicava un altre, en el mateix
sentit, dels pobles de les comarques del nord de la província de Castelló,
l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, els Ports, la Plana Alta i l’Alcalatén. 
La Galera
Per a mi va ser una reafirmació del que ja me
n’havia adonat des de molt xiquet, cada poble té uns cognoms que els són propis
i característics. De vegades també passa amb els noms ‘de pila’, però aquest
capítol el deixo obert, qui sap si per a un proper escrit.
La meva primera relació amb altres xiquets i
xiquetes de fora de la Galera, el meu poble, va ser quan vaig començar a
estudiar a Ulldecona. Ens portava Miguel Ralda de Godall amb el que crec que va
ser el seu primer vehicle de servei públic, una furgoneta, marca Alfa
Romeo.
Precisament Ralda era un cognom que no hi
havia a la Galera, com tampoc Pago, Simó, Villalbí, tots ells molt
característics de Godall. A Ulldecona també hi havia cognoms que no havia
sentit mai, Vericat, Callarisa, Forcadell, Homs, Sans, Balagué, Canalda,
Pasalamar, Nadal, etc.
Ulldecona
Em vaig anar fent gran i em vaig adonar que
cada poble tenia els seus cognoms característics, sobretot quan vaig entrar a
treballar a l’Administració d’Hisenda de Tortosa i van començar a passar per
davant de mi una gran quantitat de noms i cognoms de la majoria de les
poblacions de les Terres de l’Ebre (una part dels pobles de la Ribera d’Ebre
van pertànyer durant molts anys a l’Administració de Reus). Al llarg d’aquest
escrit us explicaré algunes anècdotes relacionades amb el tema d’avui.
Joan Espelta va treballar tota la vida a la
Cámara Arrossera del Montsià, amb seu a Amposta. La cooperativa, segurament la
més gran de les nostres comarques, té més de dos mil cinc-cents socis i, entre
tants, no és difícil que algun nom es repetís. Quan vaig començar a treballar a
Hisenda feia ben poc que s’havien creat les etiquetes, un element que avui en
dia pot semblar curiós i antiquat, però que durant molts anys va ser una eina
molt important i imprescindible. Les etiquetes (autoadhesives), amb el DNI, nom
i cognoms i domicili (el domicili va quedar finalment eliminat) s’havien
d’enganxar a la majoria dels documents fiscals com ara cartes de pagament,
declaracions, autoliquidacions, etc. A la Cámara, com algun dels noms es
repetia, tenien veritables problemes si, per error, s’enganxaven les etiquetes
d’un soci en lloc d’un altre. Per aquest motiu van haver de demanar al
Ministeri d’Hisenda de poder introduir el malnom. Crec que en un primer moment
se’ls hi va autoritzar, però finalment no es va permetre més.
Amposta
A Paüls, un municipi de la comarca del Baix
Ebre, també tenien un problema amb els noms, ja que una majoria de la gent del
poble tenen per cognoms Lluís (el predominant), Gracià, Gabriel, Benaiges, Targa, Povill...
Desgraciadament, un dia vaig haver d’anar al cementiri de Paüls i em vaig fixar
que sota el nom havien posat el malnom o el nom pel qual es coneixia a la
família.
Godall
L’estudi amb el qual es basa les dues entrades
de ‘lo Parlar Tortosí’ ha sortit de l’Institut Nacional d’Estadística, però
només fa uns anys, s’hauria pogut fer perfectament a partir d’un element que hi
havia a quasi totes les cases, la guia telefònica. Si eres una mica observador
te n’adonaves ràpidament d’aquells cognoms que predominaven a cada poble.
