Dijous passat, Radio Ebre de la Cadena SER, durant
la desconnexió que fa al migdia, Sílvia Tejedor i un locutor de Radio la
Comarca de Alcanyís, parlaven de la festa del Renaixement que començava tot
just aquell dia, amb la presència d’algun convidat com per exemple el regidor
de festes Domingo Tomàs.
Un dels convidats (no recordo qui) va explicar
que van tenir la gran sort de torbar un armari d’aquella època amb molta
documentació sobre la societat d’aquella època. Una de les coses que hi van
trobar va ser com anàvem vestits els consellers i que, per tant, el vestit que
llueixen les regidores i regidors de l’ajuntament tortosí, són fidels als que
portaven els consellers tortosins dels segle XVI.
L’armari també tenia tota una sèrie de
calaixos on s’hi guardava la correspondència que se mantenia amb les ciutats i
poblacions amb les que Tortosa tenia relacions. Ho van comparar amb les
carpetes del Windows...
Durant la visita que vam fer dissabte a
Tortosa per la festa del Renaixement, no m’esperava trobar l’armari en qüestió,
la veritat.
Va ser durant la visita als Reials Col·legis
de Sant Domènec, Sant Jaume i Sant Maties, el conjunt renaixentista més
important de Catalunya.
L’armari estava exposat dintre del Real
Col·legi de Sant Domènec. Ràpidament me’n vaig adonar de que era l’armari al
que s’havien referit al programa de ràdio.
De tot el conjunt, la part que més me va
interessar va ser precisament la dels calaixos ja que hi vaig poder trobar
moltes curiositats.
Fa unes setmanes us parlava de tres pobles
medievals (amb carta de població) que van desaparèixer al llarg dels anys: Fullola (al costat de la via Augusta,
dintre del terme del Perelló), el Carrascal (al costat de la carretera del Mas de Barberans a la Sénia –terme
de Mas de Barberans-) i Refalgarí
(als Ports, tocant amb la província de Terol, terme de la Sénia)
Aquests tres pobles, juntament amb d’altres
coneguts o semi-coneguts per a mi, eren alguns dels que formaven part de l’armari.
El
Carrascal estava juntament amb el Vilar de Santa Maria, nom primitiu de Mas de Barberans (i no Vila de Santa Maria com apareix a la
Viquipèdia)
Però encara hi ha més curiositats, com per
exemple Orta, en referència a Horta
de Sant Joan. De fet, a Orta/Horta, hi ha un grup fa anys reivindiquen el canvi
del topònim, com ara els amics Salvadó Carbó cap de l’Ecomuseu dels Ports i segurement el major expert en toponímia local i comarcal i l’escriptor
i periodista Xavier Garcia que tot i no ser del poble hi viu des de fa anys.
Poden sobtar també llocs com Sant Jordi d’Alfama (terme de l’Ametlla
de Mar) o Benifassà en referència al
convent i les seves possessions que arribaven fins a Masdenverge.
