El passat cap de setmana, diversos moviments sorgits entre els dissidents del PSC, s’han agrupat sota les sigles de Moviment d’Esquerres (MES) El moviment no es declara obertament independentista, però si està a favor d’un estat propi, ja sigui federat o bé confederat amb la resta de les autonomies d’Espanya, en clara voluntat d’aglutinar el màxim possible de ciutadans.
Al acte constituent hi va assistir el president Pasqual Maragall, així com el seu germà Ernest, un dels impulsors de la formació. També d’altres il·lustres consellers d’aquella època: Geli, Tura, Castells... Es declaren hereus del llegat de Pasqual Maragall i també dipositaris del catalanisme d’esquerres que va representar el PSC durant la major part de la seva existència. Encara que els qui s’han quedat al PSC també diuen representar el mateix.
Per tant, quines diferències hi ha entre el vell PSC i el nou MES?
-MES està a favor del dret a decidir i, per conseqüentment, de celebrar una consulta sobre el futur de Catalunya.
-MES no descarta presentar-se en una llista única que, encapçalaria amb tota probabilitat Mas, encara que preferiria un pacte amb d’altres formacions polítiques, com ara ERC i ICV-EUA, per anar junts a les eleccions.
Des del meu punt de vista la nova formació política representa un pas important en el desmembrament del PSC. Potser ara per ara, al menys a les nostres terres, no té massa incidència, ja que han estat poques les persones que, obertament, han decidir canviar de formació. Però n’hi ha algunes. La més significant és l’exalcaldessa d’Ulldecona, recolzada per la majoria de l’agrupació local (la segona més gran de les Terres de l’Ebre), però també l’alcalde de Flix Marc Mur o el regidor de Deltebre Joan Alginet, entre d’altres estarien a punt de donar el pas.
La divisió dels socialisme català en dues formacions (una de vella i l’altra de nova) només fa que afeblir-les a favor de la resta dels partits i, mentrestant, algun militant i no pocs votants es perdran pel camí.
També queda per veure que faran les agrupacions que sempre havien donat suport a Núria Ventura, com és el cas d’Amposta. Imagino que deu d’haver un debat intern important que s’haurà de solucionar abans de les municipals del proper 25 de maig. Cal pensar que si unes poques agrupacions decideixen escindir-se del PSC i formar part de MES, es podria produir una reacció en cadena que arrastraria la majoria de les formacions de l’Ebre. No obstant, allí on l’executiva es mostri ferma en el seu posicionament, com en el cas de Tortosa i els crítics, per si sols no es vegin capacitats per a formar una llista alternativa, s’aglutinaran en noves formacions (Avancem, Movem...) o bé s’acabaran integrant en una de les que ja existeixen.
Si voleu que us digui la veritat, entre tant de Mas i MES, al final em faré un embolic. Mes, sense accent és, aproximadament, 1/12 de l’any. Més amb accent és un adverbi i adjectiu comparatiu que denota superioritat en quantitat o qualitat de les coses. Finalment, Mas, a part de ser un cognom, també es una construcció rural, normalment disseminada i a una certa distància d’un nucli de població.
Ho heu comprés?
