Podia passar i va passar... La Roma va passar
per sobre del Barça i el va eliminar de la Champions Leage. El Barça, aquest
any, tampoc no jugarà la semifinal. I això que, a priori, la Roma era l’equip
més feble dels que se van classificar per als quarts de final.
Tot i el còmode avantatge del 4-1 de l’anada
(un resultat per cert enganyós), amb el 3-0 final, els italians volaven cap a
les semifinals mentre el Barça quedava eliminat sense cap mena d’excusa, sense
poder culpar a ningú de la derrota excepte a ells mateixos.
I no es que no es veia venir que podia passar
una cosa així. A la lliga, tot i la diferència de gols amb el segon classificat
(l’Atlético de Madrid), el Barça s’ha caracteritzat més pels resultats que ha
tret (rècord de partits sense perdre inclòs) que no pel seu joc brillant.
Només un exemples: l’empat al camp de les
Palmes (un dels darrers classificats), l’empat in extremis al camp del Sevilla,
l’ajustada victòria a casa contra el Leganés... Crec que eren senyals inequívoques
de que al Barça li mancava punch, tot i que potser molts no ho volien veure...
Quan l’any passat se va anunciar el fitxatge d’Ernesto
Valverde, vaig expressar les meves reticències a que fos l’entrenador ideal per
al Barça. En canvi, un company de treball de l’Athlètic Club de tota la vida,
me va dir que ell si que pensava que seria un gran entrenador per al Barça.
Tot i que al llarg de la temporada el Barça,
en general, no s’ha caracteritzat pels seu joc brillant, com els resultats l’acompanyaven,
va haver un moment que vaig pensar que potser el me company tenia raó. Però ara
penso que si en algun moment podia tenir raó, la derrota d’anit li ha tret
tota.
Una Roma sense grans noms va sobrepassar el
Barça en tots els aspectes. I quan això passa, no sé li ha de donar només la
culpa a l’entrenador. Els jugadors també són culpables col·lectivament de la
desfeta, igual com ho són quan guanyen en comoditat.
Els entrenadors estan per a estudiar els
rivals i valorar els seus punts forts i els seus punts febles, dissenyar les
tàctiques, escollir els millors jugadors per a portar-les a terme i corregir
defectes durant el partit. I els jugadors són els que han de dur a terme tot
allò que els hi ha encomanat l’entrenador i si cal córrer més i posar més el
peu quan toca. Quan tot això no se fa bé, és quan l’altre equip de passa per
sobre i el que és pitjor, sense saber com.
Tot i que el Barça està a la final de la Copa
del Rei i té la lliga a tocar (només ell la pot perdre), faria bé de refer-se de
la patacada d’anit el més ràpidament possible i guanyar la lliga com abans
millor.
Sempre he dit que, per a mi, la lliga és el títol
més important de la temporada. El que s’ha d’intentar guanyar cada any. I que
la Champions, tot i ser molt important, degut a la qualitat dels equips que la
juguen, s’ha de mirar de guanyar sovint, però tampoc és necessari fer-ho cada
any.
El que passa és que alguns que a la lliga ja
fa temps que se’ls ha donat per morts, a la Champions van com un coet cap a la
tercera consecutiva i la quarta en cinc anys. I això fa mal...