CARTA PUBLICADA A EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (edició digital)

https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/controversia-boveros-i-antitaurins-amposta-carta-lector-joan-ferre-14237020

ELS BOUS AL PLAT

Si no hi havia prou polèmica, el Tribunal Constitucional n’ha afegit una mica més al emetre una sentència en contra de la llei catalana que prohibia les corrides de bous.

Abans d’entrar en matèria voldria fer un aclariment. L’altre dia algú va escriure del perquè li diuen toros si aquí els hi diem bous. Per a mi el terme correcte per a referir-nos a aquests animalons és toros o fins i tot braus, encara que popularment se’ls anomeni bous. Els bous (buey en castellà) és el mascle castrat. Així per exemple els mansos (cabestros en castellà), són bous. No obstant, si algun aficionat me diu que no és exactament així, tampoc entraré en discussions.

I és que al·lucino amb la sentència... Què voleu què us digui! Diu la sentència que la llei catalana envaeix competències de l’Estat... El que no entenc és perquè l’Estat permet que es maltracti a l’animal... Al redactar la Constitució algú hauria d’haver pensat en posar algun apartat on es parlés de la defensa de l’animal, que per cert, cada vegada formen més part de les nostres famílies. Bous, cavalls i d’altres animals amb qui els humans ens relacionem sovint, no els tenim a casa, però si que tenim el que diem mascotes: gossos, gats, tortugues, moixons i també altres mamífers i rèptils.

 Des del meu punt de vista defensar el maltractament dels bous al·ludint la festa nacional i les tradicions és una forma simplista de veure la realitat. Sovint he escoltat o llegit: el bou no pateix... I com ho sap el que ho diu? És que s’ha posat a la pell del bou?

Els animalistes ja han anunciat mobilitzacions i alguns juristes ja estan mirant com legislar per a que sigui impossible fer toros a Catalunya. No obstant, i tal com llegia ahir a un article publicat al Periódico escrit per un apoderat taurí, és molt difícil, per no dir que impossible, que es tornin a fer corrides de toros a Catalunya. Segons aquest crític, descartava que l’empresari Balañà (imagino que el mateix que és propietari dels cinemes del carrer Aribau (a tocar de la seu central de la Universitat de Barcelona), hi tornés a programar corrides, tot i la sentència del TC. 

Primera i principal perquè algunes places ja s’han reconvertit i tenen d’altres usos. Estic parlant de la de Tarragona, on s’hi fan tota mena d’espectacles, inclòs el campionat de castells i les Arenes de Barcelona, a la plaça d’Espanya que és un modern i atractiu centre comercial, mentre que la de Girona va na per terra i sembla que al seu lloc es va ubicar l’audiència provincial.  

No sé en quina situació sé troben altres places com la de Lloret de Mar, Olot o Figueres, per posar uns exemples, però per les seves dimensions, difícilment poden ser rendibles. Si s’hi tornessin a fer corrides, segurament els aficionats hi anirien, però a quin preu s’hauria de pagar l’entrada per a que l’empresari pogués tenir benefici. Tampoc crec que hi hagués cap televisió que volgués comprar els drets televisius.

Així que els aficionats s’hauran de conformar en veure’ls per TVE, després que l’ens estatal decidís tornar-les a posar a la seva graella, o sortir fora de Catalunya, com per exemple a Vinaròs on s’hi programen unes poques durant l’estiu, la majoria durant les festes.

Per a la majoria, els bous, al plat: estofadet, a la brasa o a la planxa... Respectant els gustos i creences dels vegans i d’altres que no contemplin el consum de carn als seus hàbits alimentaris.  

DIARI DE L'AGOST. DIA 31

De Vergara a eldiario.es

UN DISCURS QUE NO VA AGRADAR NI AL SEUS (I VA AVORRIR A TOTS!) 

Rajoy en la seva línia. S’ha vist mai un polític tan inepte? Permeteu-me que ho dubti. Fixeu-vos si va estar malament que no va agradar ni als únics que li donen suport. En tota la intervenció ni una paraula d’agraïment, ni un gest de complicitat de cara Rivera i els seus... Suposo que perquè ja està el pacte signat, perquè sinó igual se’n desdient...

Quan sé li va preguntar a Pedro Sánchez sobre el discurs de Rajoy, aquest va parafrasejar a la revista Hermano Lobo, una publicació dels anys 70 quan encara hi havia dictadura. Un dirigent (no recordo si un alcalde o un altre càrrec) sé dirigia a la multitud i els hi deia:

-O jo o el caos!

I la multitud li responia:

-El caos, el caos...!

De totes maneres la millor definició de l’ha fer l’Iñaqui Gabilondo al seu vídeo blog de la Cadena SER: Rajoy va parèixer ahir un cadàver mal enterrat, un fantasma del passat, buit i altiu.  

Vaig a fer-vos una pregunta: Realment Rajoy vol ser president del govern? Veient el panorama ho poso en dubte.

LA CONSULTA DE ‘ELDIARIO.ES’ 
Ahir dimarts, eldiario.es publicava una consulta que revelava que de fer-se eleccions ara mateix, el panorama polític espanyol no canviaria substancialment. Cap novetat. De fet la majoria de les enquestes d’aquest tipus que es fan reflecteixen si fa o no fa el mateix panorama. Després, a l’hora de la veritat, tal i com es va poder veure el mes de juny, el veredicte dels votants potser diferent: més diferència a favor del PP i el PSOE pel davant de Podemos quan tot semblava que no seria així.

I si resulta que el problema radica en els líders de les diferents formacions? No han pensat els partits en substituir-los? Guanyar les eleccions o quedar segon no té perquè avalar la seva candidatura de cara una nova repetició dels comicis. Si finalment anem a unes terceres eleccions i els resultats són similars, per què no hem de pensar que tornarem a reviure les mateixes situacions?

LA PLAÇA DE BOUS D’AMPOSA

Dilluns, la plaça de bous d’Amposta va prendre protagonisme a la pàgina Digues la teua (DLT) de Facebook. Es va publicar una foto on sé podia veure l’enorme quantitat de brossa que s’acumula després d’una setmana de bous. Però les queixes no només anaven per aquí, sinó per mantenir-se els carrers tallats durant molts més dies dels que duren els actes taurins.

Des de fa molts anys, les penyes taurines d’Amposta han gaudit del beneplàcit de les nostres autoritats, la qual cosa demostra, com fa temps que dic, el poder fàctic que representen al nostre territori.

Segons m’han explicat sovint, la comissió de bous facilita bosses d’escombreries per a que es dipositin allí les deixalles que generen, però cada anys, quan acaben les festes s’hi pot veure el mateix panorama.  

Fa anys, quan ja s’havien retirat els andamis, carretes, carros i cadafals, vaig fer una foto i la vaig enviar al Periódico que me la va publicar. A la foto es podia veure perfectament la delimitació de la plaça gràcies a les deixalles que havien quedat. Una situació que, a part de lamentable, me sembla intolerable.

La regidoria responsable hauria d’exigir al públic assistent a la plaça la màxima pulcritud, si cal amb l’amenaça de sancions; així com també la retirada dels cadafals, carretes, etc. posant-los com a límit el cap de setmana posterior al darrer dia de bous.

Seran tot el defensors de la nostra cultura i tradicions com vulguin, però també són una colla de bruts i crec que en aquest cas no hi ha excepcions, ja que a la plaça no s’hi veu cap rogle net. 

DIARI DE L’AGOST. DIA 18

De Vergara a eldiario.es.

SESSIÓ D’INVESTIDURA 

Finalment Rajoy sé sotmetrà a una sessió d’investidura. Fins ara només ho havia fet quan el PP havia tingut majoria absoluta, però no després de les eleccions del desembre passat.

Ara per ara no puc dir si el gest el fa perquè ho té tot lligat o perquè no li queda més remei... És evident que el pacte amb Ciudadanos li ha fet guanyar una força que no va treure a les eleccions, però encara no n’he té prou.

Diuen els analistes que ho fa per a pressionar al PSOE i aconseguir així la seva abstenció. Però ara com ara Pedro Sánchez segueix fer en no voler donar suport implícit (què és el que seria la abstenció) a un partit que és sinònim de corrupció.

També diuen alguns analistes que les terceres eleccions són més a prop... Ja veure’m que passa, tot i que vist el que s’ha vist, és previsible que uns tercers comicis donessin una àmplia victòria al PP... Potser per majoria absoluta.

DEFENSORS 

Com me veieu com a defensor de la ciutadania? Bé, us ho dic perquè de tant en tant (molt de tant en tant, tampoc heu de creure que és cada dia) m’han arribat queixes d’alguns ciutadans d’Amposta demanant la meva intervenció. N’esmentaré dos, els que ara mateix recordo. El primer és molt senzill, me van demanar si podia fer alguna cosa per a que sé netegés un solar que hi ha prop de casa de la persona que m’ho va dir. Sé tracta del solar que fa cantonada entre el carrer Sebastià Juan i Arbó i el Bolívia. Després de tirar per terra la casa de Ciprià forcada, l’empresa constructora que ho havia comprat, no va construir... Suposo que per que la crisi se’ls hi va tirar al damunt... Durant molt de temps hi va quedar la grua amb el perill que suposava per als veïns, sobre tot per al col·legi Miquel Granell que està a l’altre costat de carrer. El Periódico me va publicar una foto denúncia on exposava aquests fets uns dies abans de que l’Ajuntament de la nostra ciutat la tragués.

Ara el problema és una altre. La insalubritat. Els solats haurien d’estar tancats i nets, la qual cosa no passa amb molts dels que hi ha per Amposta. La gent hi tira brossa i els gossos els aprofiten per a defecar. Me deia la veïna que amb tota probabilitat hi ha rates... No ho sé, jo no n’he vist mai cap.

L’altre cas és més inversemblant. Una me va enviar un missatge privat per a explicar-me que rebia assetjament per part d’un veí del bloc de pisos i que després d’haver-ho denunciat a la policia local, l’assetjament no s’havia acabat. I què puc fer jo davant d’aquestes coses.

L’Ajuntament d’Amposta farà un parell d’anys que no té Defensor de la Ciutadania. N’hauria de tenir, però no ne té. Recordo que havia de fer un concurs públic on s’hi van presentar un bon nombre de candidats, però no sé que ha passat que finalment no s’ha resolt o al menys a mi no me consta.

BOUS SÍ O BOUS NO

Me sembla estrany que a casa meva s’obrís aquest debat. Va passar el dia de la festa. Mons fills eren partidaris de reduir els actes taurins, mentre que les seves cosines ho veien d’una altra manera. Elles eren partidàries de la tradició... Mon fill gran els deia que la tradició d’uns anys enrere... Què quan ell era menut no hi havia tants actes taurins i, per suposat molts menys bous embolats, però que un determinat partit polític ne treia rendiment electoral i d’aquí que cada anys cedís davant els taurins i acceptés fer cada vegada més actes.

No cal ni dir que estic totalment d’acord amb aquesta teoria. CiU (diguem-ho clar i català, encara que la majoria de vosaltres ja ho heu entès) sabia que tenia amb els taurins uns aliats fidels que a l’hora de votar tenien perfectament clar quina havia de ser la seva opció política. I uns vots per aquí, uns altres per allà, la clientela estava ben contenta i agraïda sense importar-los gens ni mica que governessin Amposta com si fos els seu coto particular.

Bona prova d’això és que aquest anys sé celebra la 13 edició del concurs nacional d’emboladors (o sigui, va començar l’any 2004, si és que s’ha celebrat cada anys) No fa tant...

En canvi hi ha actes molt més tradicionals com un altre concurs nacional, el de vestits de paper que ja porta amb la d’aquest any 46 edicions, o la cursa popular, o el concert de bandes (53) o el festival de música de la Lira (40)

FOTOS DEL BOU CAPLLAÇAT

DIARI DE L’AGOST. DIA 8

BOUS

Tot i que quan s’escriu a la premsa se parla de correbous, a les Terres de l’Ebre (o potser més concretament al Montsià i al Baix Ebre) li diem bous, així, a seques...

El debat sobre els bous pràcticament no deixa indiferent a ningú. Potser a mi fa uns anys m’hi deixava, però cada cop me radicalitzo més cap al costat d’aquells que es declaren antitaurins. I si és així és perquè també me’n adono de la poca intransigència d’una part (segurament minoritària) del aficionats a aquesta tradició. Me costa dir cultura, perquè no veig cap cultura amb el que es fa amb els animals en general i els bous en concret.

Avui, la portada del Diari Ebre (Diari de Tarragona), porta el següent titular: Els correbous atreuen milers d’aficionats a les festes ebrenques. Des del meu punt de vista és un titular que crea confusió. La pregunta és: Des d’on els atreuen? De els comarques de fora de les Terres de l’Ebre? El titular parla de milers (sense concretar), no d’uns pocs... De veritat a les places s’hi veu tanta gent de fora... Ho dubto.

A veure, que no és la festa del Reanixement de Tortosa o els Carnavals de Vinaròs... M'enteneu? 

Ara bé, el que passa (i ha passat sempre) és que els aficionats als bous dels diferents pobles de les nostres comarques assisteixen als actes que fan als altres pobles. Fa 35 anys, quan treballava a Vinaròs (una ciutat on no s’hi feien bous), els aficionats esperaven impacient que sé arribessin les festes de Sant Jordi per anar-hi.

Veieu el puntet sobre el fumeral de l'esquerra?

ULTRALLEUGER

Aquest matí, mentre treia a la meva gossa, al cel d’Amposta hi passava un fet inusual. No hi havia cap eclipsi ni plorava Sant Llorenç (tot i que no trigarà gaire en fer-ho) Era un fet molt més humà: hi sobrevolava un ultralleuger. Devien de ser les 7:25 quan sobre els edificis d’Amposta (a una altura força considerable), he pogut veure un d’aquests aparells. Tan alt volava que he mirat de fer-li diferents fotos amb el mòbil i a penes hi surt.

INDEPENDÈNCIA

Una vegada he tret a la meva gosseta, en arribar a casa, tinc per costum posar la tele mentre me prenc el cafè i menjo alguna cosa. Aquest matí, la primera paraula que ha sortit de la caixa tonta (la nostra tele té 28 anys!) ha estat independència. Però no he estat l’únic en adonar-me’n, ja que la meva dona que estava a la cuina també ha reparat en el detall.

Al final haurem de donar la raó als contraris del procés quan diuen que des de TV3 i d’altres emissores afins a Convergència i ERC se’ns adoctrina.

He llegit al Periódico d’avui que el Parlament fa 1 anys que no aprova cap llei... I Puigdemont ahir a Das (comarca de la Cerdanya) fent un discurs en un elevat to nacionalista. Ja sé que el moment ho demanava, però me sembla que a Catalunya, ara com ara, hi ha prioritats molt més importants.

Els governs estan per a governar (d’aquí el nom) i no per adoctrinar-nos aprofitant qualsevol moment.

AINA CID

Ahir diumenge estava tot preparat. L’Ajuntament d’Amposta va fer col·locar un pantalla per a seguir i animar en la distància a la remera ampostina Aina Cid i la seva companya la barcelonina Anna Boada. Els que no hi vàrem anar, des de casa també les hi volíem donar força per a que traguessin el millor resultat possible. L’hora prevista de la regata era les 15:10... Tot i que s’apropava l’hora, al canal Teledeporte de TVE hi fien gimnàstica. Va passar l’hora i res... Al final, a la pàgina d’Internet del diari Sport, vaig llegir que s’havien ajornat fins avui per culpa del vent.
Avui s'han classificat per a semis. Moltes felicitats campiones!! 

TOVALLOLETES HIGIÈNIQUES

Potser el tema us resultarà una mica escatològic, però me ve de gust parlar-ne. No sé si sou usuaris o no a l’hora de tocar-vos el cul de les tovalloletes higièniques que se venen als súpers. Jo sí i us he de dir que van de meravella davant un antiquat paper higiènic que és de tot menys higiènica, per culpa de la mala qualitat de molts de rolls que per moltes capes que hi hagi, s’acaben trencant quan pressiones el dit contra el forat... Cosa que no passa amb les tovalloletes...

Bé, ara sembla que aquestes tovalloletes no agraden a algú i s’ha començat una campanya en contra. El motiu és perquè són poc biodegradables i que triguen molt més en desfer-se que el paper de tota la vida. I això fa que eliminar-les produeixi un sobre costs.

No fa massa dies que ho vaig escoltar per la ràdio, però com passa sempre, quan es vol que una cosa surti efecte, s’ha de incidir com més vegades millor... Així que, després de parlar-ne, se’n havia de tornar a parlar a un programa que té el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri. No m’estranyaria gens que es creés una taxa per a utilitzar aquest producte.

Ja sabeu que sóc un inconformista i estic en contra d’algunes normes que ens volen fer canviar els nostres hàbits, sobre tot d’aquelles que, en aparença, són injustes.

Segurament sóc una de els persones més respectuoses amb el nostre medi ambient: reciclo pràcticament tot (vidre, cartró, plàstics i llaunes, fracció orgànica...), he recollit les deixalles quan he anat d’excursió, no tiro oli al clavegueram, etc., etc. Però aquesta vegada no penso fer cas als impulsors d’aquesta campanya. Ah! I primer voldria contrastar-ho amb els fabricants. Sempre està bé escoltar a les dues parts...

‘CANSINOS’

Una música, per molt que t’agradi, si l’escoltes en tot moment, segurament te’n acabaràs cansant. El que està passant per la capital i cort amb les pressions mútues entre els diferents forces polítiques per a facilitar la investidura de Rajoy, també me cansen.

El PP pressiona a C’s per a què hi voti a favor... C’s pressiona al PSOE per a que s’abstingui... La vella guàrdia socialista pressiona a Sánchez amb el mateix objectiu. I així dia sí i dia també... Ja sé que la paraula cansino no està al diccionari, però tothom l’entén.        

Si tot hi estar de vacances la majoria aquesta cançó l’hem d’estar escoltant tot l’estiu, no sé sinó prefereixo que vingui una onada de calor...

ENS HEM BEGUT L’ENTENIMENT (o alguna cosa així)

Sóc antitaurí, fa anys que no vaig als bous, ni miro cap corrida per la televisió. (Encara que us he de confessar que he estat seguint uns dies l’encierro de Sant Fermí)

Me produeix dolor i ràbia veure els bous maltractats, així com els comportaments incívics d’alguns que diuen que estimen la cultura i la tradició i fins i tot a l’animal (la penya taurina d’Ulldecona es diu Amics dels bous), però que estiren el bou de la cua, el fuetegen o li col·loquen dues boles de quitrà a les banyes i xalen en veure com va donant cops de cap a tord i a dret. Però mai me’n alegraré de la mort de ningú. No seria conseqüent amb les meves idees i amb la meva manera de ser.

Per la qual cosa també me produeix dolor i ràbia llegir alguns comentaris que he llegit aquets dies arran de la mort de Víctor Barrio a la plaça de toros de Terol, tan dedicats a la seva persona con a la vídua i la resta de la família. Me sembla molt bé que s’actuï contra els energúmens que han escrit grolleries a les xarxes socials, com per exemple amb el mestre valencià que exercia a Ulldecona i del que no tinc ni més ganes d’opinar ni de reproduir el text del seu escrit per a que aquells seguidors que no ho han llegit puguin saber de que anava (si és que a hores d’ara encara ne queda algun)

I a sobre, per a justificar-se i evitar la que li pot caure a sobre, va dir que li havien piratejat el seu compte... Una excusa gens imaginativa i àmpliament usada per aquells que han posat la pota fins al coll...

No tots els comentaris anaven en la mateixa línia. Hi ha molta gent contraris a qualsevol acte taurí i alguns d’ells així ho han expressat a través de les xarxes socials. Amb respecte i tolerància cap als altres sé pot dir de tot, per això està la llibertat d’expressió. A això ha de ser igual de vàlid per el que posa un comentari a la seva cronologia com per aquells que li contesten. Desgraciadament, no sempre és així.

Posicionaments radicals n’hi ha i n’hi haurà sempre, tan al costat dels taurins com dels antitaurins. I per a mostra un botó o sigui, les opinions que hem anat llegint aquests dies. Però no sé perquè, m’oloro que n’hi ha més a un costat que a l’altre... Ja m’enteneu.

Desgraciadament l’estupidesa humana no té límits i sinó mirem de posar-hi una mica de cordura, al final un dia ne passarà alguna de grossa. Mesos enrere al Mas de Barberans ja hi va haver un altercat amb agressió inclosa i danys a la propietat (van trencar una de les càmeres de vídeo amb les que s’estaven enregistrant les imatges dels bous) i molt me temo que no serà l’únic que passarà durant aquesta temporada.

Molta part de la culpa de la situació que s’està vivint és dels nostres polítics. (Algú pot pensar: ja m’estranyava a mi que no és posés amb els polítics!) Però és veritat.

A Veure, si quan el Parlament de Catalunya aprova la supressió de les corrides de toros i d’altres espectacles amb animals (com per exemple les actuacions als circs), per què no ho va fer també extensiu als actes amb bous tradicionals a les nostres terres i, sobre tot els bous embolats i els capllaçats que són els més cruents amb els animals? Simplement perquè no es van atrevir davant la força que tenen les penyes taurines. Fixeu-vos en València i d’altres poblacions dels País Valencià. Amb l’arribada al govern municipal de partits d’esquerra ha fet que es prohibissin aquests tipus d’actes. Pel motiu que sigui aquí a Catalunya no s’atreveix ningú.  

Potser algun dia arribarà... Ja triga...          

VÍCTIMES I AGRESSORS

L’agressió d’una família de la Ràpita a dues membres de l’associació pro defensa dels animals Anima Naturalis a Mas de Barberans ha encès un debat entre taurins i detractors dels bous que portava temps adormit. Només quan hi ha incidents (de la mena que sigui) sé sol parlar d’oportunitat o no de suprimir els bous, sobre tot d’aquelles modalitats que són més polèmiques: els embolats i capllaçats.
Dissabte passat el Periódico de Catalunya va publicar la carta d’un jove ramader ampostí on deia sentir-se víctima de la tensió que hi ha entre Catalunya i Espanya d’ençà del frustrat intent de tenir un nou Estatut promogut, com tots sabeu, pel President Pasqual Maragall. Aquesta carta, en versió ampliada, la podeu llegir a la versió digital del Periódico (els que hem escrit cartes a aquest rotatiu sabem que solen retocar-les per adaptar-les a les exigències de l’edició i, de vegades, sé li treuen parts que l’autor –ho dic per mi- consideren importants, la qual cosa fa que pugui variar substancialment el sentit de l’escrit) No crec que sigui el cas. Aquesta carta va ser compartida a les xarxes socials i fins i tot lloaven el seu contingut i redacció.
Tot i que sóc lector (i subscriptor) del Periódico, de no haver-se compartit a les xarxes, segurament m’hauria passat desapercebuda. Però el fet de compartir-la va despertar el meu interès i la vaig anar a buscar.
El primer que vaig pensar és que quan un té interessos econòmics a un sector no pot, de cap de les maneres, ser neutral. Potser diré un disbarat, però segurament els fabricants d’armes estan a favor de les guerres...
Acte seguit em va cridar poderosament l’atenció quan diu sentir-se’n víctimes de la tensió que hi ha entre Catalunya i Espanya (entre independentistes i els que sé senten més espanyols)
És evident que cadascú pot opinar el que vulgui segons les seves creences i conviccions (encara que no sempre és així) Només faltaria que una persona com jo que cada dia expresso la meva opinió a través de les xarxes estigués en contra de la llibertat d’expressió de qualsevol ciutadà.
Però des del meu humil punt de vista, dir això és mesclar naps i cols. Sovint dic que independentista i del Madrid és incompatible, encara que només sigui pels valors contraposats que defensen aquells que volen una Catalunya fora d’Espanya i la ideologia (que va molt més enllà del futbol) que caracteritza l’equip de la Capital i Cort. Tot i això hi ha gent que es declara obertament independentista i del Madrid, per tant, també es possible (per què no?) trobar independentistes a qui els entusiasmi la festa dels bous.
Fa dos o tres anys vaig escoltar un debat que es va fer a la Cadena Ser en un dels programes emesos des de l’emissora territorial de les Terres de l’Ebre. Entre d’altres, al debat hi van assistir el que era en aquella època regidor de bous d’Amposta i un masdenvergenc contrari als bous. El masdenvergenc va fer una afirmació que sempre he recordat i comparteixo: les penyes taurines són un grup de pressió que ningú vol tenir en contra.
Durant els 8 anys que vaig estar a l’Ajuntament d’Amposta es van passar pel Ple la memòria dels actes taurins de l’any anterior. S’aprovaven per unanimitat de tots els grups sense dir ni piu... Tot i que segurament n’hi havia més d’un que hauria discrepat del seu contingut. Però a Amposta els bous han estat el centre de la festa durant molts anys i als boveros se’ls hi ha donat molta força.
Acabaré amb una anècdota que va passar l’any 1986 quan encara no vivia a Amposta. Josep Maria Simó n’era l’alcalde en aquella època i tot i que els aficionats als bous li reclamaven que se’n fessin més dies, es va mostrar intransigent.
Un dels darrers actes de les festes majors era el cosso iris. Abans de sortir les carrosses, els aficionats als bous van seure al terra impedint la sortida. S’hi van estar sobre una hora davant la desesperació del públic que es preguntava que passava. De sobte, un dels que portava la veu cantant, va dir:

-Ja n’hi ha prou, ja hem aconseguit l’efecte que buscàvem...

Al maig de l’any següent es celebraven eleccions municipals i Josep Maria Simó va perdre l’alcaldia.

DE BOUS, ‘BOVEROS’, ANIMALISTES I ALTRES ESPÈCIES PROTEGIDES

L’incident del passat dissabte a Mas de Barberans potser ha estat el detonant, però en cap cas el podem considerar com un cas aïllat. Els tires i arronses entre boveros (apel•latiu carinyós cap als defensors de la festa i les tradicions) i animalistes (de signe contrari u oposat) ve de lluny i des de fa molts anys. Al menys des de que la gent va començar a tenir consciència de que els animals eren sers vius que patien amb dolor tal com patim els humans què, com ells, també som animals. Racionals? Bé hi ha de tot. Segur que hi ha animals que tenen més de racionals que algunes persones (i no ho dic per ningú en concret)
Després de l’incident del Mas de Barberans on una família de la Ràpita va agredir a dues defensores dels drets dels animals, moment que va ser enregistrat des de l’altre costat de la plaça de bous per companys d’aquestes, n’he sentit (o llegit de tots els colors) Fins i tot he pensat que estem jugant al joc dels disbarats i a veure qui la diu més grossa.
L’origen de la festa dels bous a les nostres terres (les Terres de l’Ebre, però sobre tot a les comarques del Montsià i Baix Ebre), ve de lluny, de moltes dècades enrere... Fins i tot centenàries (sembla ser que a Ulldecona hi ha constància d’actes taurins ja al segle XVII)
Però el gran impuls arriba a finals del segle XIX i, sobre tot, al segle XX on s’incorporen modalitats valencianes com el bou embolat que no era típic a les nostres comarques. Tot sigui dit que el bou embolat és la modalitat més cruel entre les que es celebren als nostres pobles.
Tan arrelada està aquesta festa que a localitats com Amposta, Deltebre, l’Ampolla, la Sénia o Ulldecona (per posar només uns exemples), no s’entendria la festa (o les festes), sense bous. Juntament amb el ball, els bous han estat, tradicionalment, els actes més característics de les festes majors.
Ara, les CUP de les Terres de l’Ebre han proposat treure els bous de la festa major... I on la posarien? Segons tinc entès, l’actual normativa no permet fer bous fora d’aquells dies on és tradicional fer-ne. Suposo que el propòsit de les CUP és restar públic a aquesta mena d’espectacles per a que poc a poc entren en decadència i s’acaben per suprimir-los.
En canvi, una de les detingudes pels incidents del Mas de Barberans, ha fet una proposta que a mi em sembla estrambòtica: separar les dues aficions: per un costat els boveros i per l’altra els animalistes.
La senyora en qüestió ha fet aquesta pensada per a justificar uns fets que són injustificables. Segons ella, l’actitud de les membres de AnimaNaturalis la van posar molt nerviosa i d’aquí que reaccionés de manera violenta.
El meu treball em permet relacionar-me amb molta gent i molt diversa. Entre els companys de treball tinc a l’alcalde de Mas de Barberans Josep Lleixà, però també rapitenques. Una d’aquestes rapitenques va comentar que l’actitud d’aquesta senyora no la va sorprendre, ja que té aquest tipus de prontos.
Particularment em sembla tan despropòsit treure els bous de la festa major, com separar els defensors dels animals de la resta del públic que acudeix als espectacles.
Tampoc trobo lògica la reacció de l’agrupació de penyes taurines que ha anunciat una batalla legal contra els ‘atacs indiscriminats a la festa’. Les batalles són episodis de les guerres i no crec que, en aquests moments siguin el més recomanable. Sempre s’ha dit que la violència crea més violència i si s’entra en aquesta espiral, en lloc de tranquil•litzar els ànims dels més exaltats, es crearà un clima de tensió que desembocarà, irremediablement, en més conflictes.
Quan hi ha confrontaments entre dues parts, l’una sempre fa responsable a l’altra i mai ningú vol assumir responsabilitats. Si la normativa sobre espectacles taurins es complís, qui tem què algú pugui estar enregistrant unes imatges? Per a tenir reaccions com les que s’han vist de Mas de Barberans, fan pensar que potser no tenen la consciència tranquil•la.
Per als boveros sembla que no hi ha vida més enllà dels bous, com si els bous fossin l’essència de l’espectacle. Hi ha associacions com la d’Ulldecona que es diu Amics dels Bous, un concepte que me costa entendre. Jo als amics els convido a esmorzar o quedem per a fer-la petar mentre ens prenem unes canyes... Deia un bovero que ningú com ells estima els bous i que fins i tot van a curar-los quan estan ferits... (sense comentaris)    
Tot i que de jove vaig participar en alguns actes taurins com el bou capllaçat, amb el pas dels anys cada vegada em consta més d’entendre on està la gràcia dels bous (en general) Si és pel típic esmorzar que es fa el dia del bou capllaçat a pobles com Amposta o el berenar dels qui van a la plaça, igual es podria fer buscant un altre tipus d’espectacle que no siguin els bous.

http://www.gencat.cat/culturcat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/indexf0f5.html?vg

CAP DE SETMANA REIVINDICATIU I CULTURAL

Dissabte passat, a l’auditori de la Unió Filharmònica es va presentar el llibre Veu i Paraules al Silenci de Montserrat Soriano Montagut. La presentació va anar a càrrec de la seva amiga Susanna Ferré i va tancar l’acte l’alcalde d’Amposta Manel Ferré.

En un auditori ple de gom a gom (crec que no hi havia ni un sol seient lliure), després de les primeres intervencions es va projectar un vídeo que venia a ser un ampli resum del contingut del llibre, tot un treball antropològic sobre la dona ampostina entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX (aproximadament), centrada en alguns dels oficis més populars (i ja desapareguts) de l’època: modistes, cosidores, pentinadores, planxadores, etc.

El llibre conté més de 1.400 fotografies de persones individuals, germans i famílies senceres i està estructurat tenint en compte els diversos oficis de les protagonistes.

Sense cap mena de dubte, ha estat un gran treball de recerca al llarg de 5 anys. Durant aquest temps, l’autora ha visitat infinitat de domicilis buscant el testimoni, en alguns casos de les pròpies protagonistes, però majoritàriament dels seus familiars que, a part dels testimonis, també li han aportat les fotografies dels seus fons familiars per a completa la que és, des de el meu punt de vista, una molt completa i interessant obra.

Llibres d’aquesta temàtica o similars, són imprescindible per a conservar viva la memòria d’unes persones que, tal vegada no van estar protagonistes a la seva època, però ajuden a comprendre com era la societat en temps passats.

Només em queda felicitar a l’autora per la iniciativa que va tenir i per l’èxit que tindrà, sense cap mena de dubte, el llibre.

Ràpidament ens varem traslladar a Tortosa per assistir a la 13a Assemblea de la PDE. Allí se’ns va posar al corrent de com es troben totes les situacions que d’alguna manera afecten al riu: pla de conca, cabals mediambientals, nou pla hidrològic...

També es van anunciar noves mobilitzacions a partir de l’estiu, encara que no es va voler desvetllar ni el lloc ni la data. Tal com va dir Manolo Tomàs, s’està jugant una espècie de partida d’escacs i no sé li ha de donar avantatge al contrincant.

Al torn de paraules, Josep Juan, del Poble Nou, va demanar l’aportació de més sediments per al Delta de l’Ebre, ja que, de no ser així, acabarà per desaparèixer. 

A l’auditori Felip Pedrell de Tortosa hi havia unes 250 persones, o sigui, encara hi van quedar molts seients lliures.

Per cert, només arribar em vaig apropar a Manolo Gamundi i Ramon Carles i els hi vaig preguntar si es feia allí la manifestació dels bous... Ramon em va dir que el dia següent a Amposta, ell també hi assistiria.

Ma manifestació en defensa de la cultura, les tradicions i la festa, va tenir lloc ahir diumenge a Amposta amb un gran èxit de públic: 10.000 segons el organitzadors i 5.000 segons la polícia local. Va ser per tant, l’acte amb més participació.

Els bous, en totes les seves modalitats (de plaça, de carrer, capllaçat, embolat, retalladors...) tenen molts de defensors, tal i com es va demostrar ahir. Però també tenen detractors. NO cometre l’error de parlar de majoria silenciosa, tal com ho fan sovint els del PP. No entraré en aquest joc.

Però el que si faré és preguntar on estava la majoria dels manifestants pro activitats taurines dissabte. És que no consideren important la defensa del riu què, a la vegada és la defensa de tot un territori.

Potser algú em pot acusar de fer demagògia, però si el Delta acaba per desaparèixer, la tradició dels bous, tindrà la mateixa sort.

EL PENSAMENT DEL DIA 19-04-2015

Diuen els defensors dels bous (que fa un moment es manifestaven per Amposta), que els bous són cultura... 

I jo els hi pregunto:

A part dels bous, quina altra cultura consumeixen (concerts, teatre, cinema, dansa, lectura...)? 

DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE 24

V. Els de l’ANC estan preocupats perquè, ara per ara, les perspectives per omplir la Diagonal i la Gran Via amb la desitjada V, són baixes. I així ens ho fan saber via informacions periodístiques de tota mena, però també amb missatges telefònics i trucades.

No fa gaires dies em va trucar la persona que coordina les Terres de l’Ebre per a preguntar-me si la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta aniria a Barcelona als actes. Li vaig dir que a hores d’ara ja no tenia cap tipus de responsabilitat a la colla, però que s’estava mirant d’anar. Una colla castellera no és,per exemple una xaranga. Només per a poder fer un pilar es necessiten prop de 30 persones. Evidentment quanta més gent hi vagi millor, ja que veure un grup nombrós amb les mateixes camises, sempre fa patxoca.

La meva dona també va rebre un missatge de la presidenta de l’ANC per a que s’inscrigués si és que encara no ho havia fet. En canvi a mi m’ha arribat un correu electrònic. Tot s’hi val per a mobilitzar al personal...  

Personalment crec que, finalment s’omplirà, ja que, com sempre passa, a darrera hora acudirà una multitud de gent que no s’hauran inscrit prèviament. Barcelona per si sola, aportarà molts de participants i si li sumes l’àrea metropolitana, l’èxit, de segur, està garantit.

Per cert, les Terres de l’Ebre van al tram 2. No tinc la seguretat de quin és el tram 1, però no m’estranyaria que fos el País Valencia, ja que vaig llegir que de València sortirien autocars amb questa finalitat.

La plaça de bous. Tots sabem de l’afició que hi ha a Amposta als bous: capllaçat, embolat, de carrer, de plaça... Muntar la plaça forma part de la tradició. Les colles d’amics o famílies senceres van a posar la carreta, carro o cadafal el dia indicat. Evidentment aprofiten l’avinentesa per fer un bon esmorzar.

Però a l’hora de desmuntar-la no són tan diligents. Dijous passat hi vaig passar quasi per casualitat (hi vaig portar a la gossa, perquè durant la majoria de l’any hi ha un gran descampat) i encara no s’havien tret la majoria del carros, carretes, etc. De fet eren tan pocs els que havien retirat que es podria dir que la plaça estava intacta.

Intacta però molt bruta. Al terra s’hi podia veure de tot: des de crostes de pipes (és que la gent s’avorreix als bous?, a llaunes, puntes de cigarret i menjar en descomposició.

A sobre, els carres adjacents estaven tancats i per tant, els cotxes havien de donar la volta. Quantes setmanes porta tancada aquella zona? Al menys 3!

Però aquí no passa res. Els boveros segueixen tenint patent de corsari (es a dir, poden fer el que vulguin d’una manera totalment impune) Recordareu que us vaig explicar en aquesta mateixa secció que l’avinguda de Sant Jaume també va estar tallada mentre van durar les festes majors.

(Demà us explicaré la tarda d’avui acompanyant a la Muixeranga de Vinaròs a Alcalà de Xivert)    

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 11

Portal de l'església de Sant Miquel d'Alcanar.

Fonts d’informació. Els periodistes professionals es nodreixen de la informació que reben de diferents llocs. Són les anomenades fonts d’informació. Sense algú que els hi passés un fet, una sospita o un indici racional de que alguna cosa està passant, segurament ningú hauria guanyat un Pulitzer.

Sense anar tan lluny, ja que jo, com m’he definit moltes vegades, només sóc un simple opinador, encara que de tant en tant pugui donar alguna notícia, també tinc persones que m’informen. Sense anar massa lluny, ahir mateix, quan vaig parlar del vassallatgeque li dispensen les bandes de música ampostines a l’alcalde, vaig fer un parell de trucades per assegurar-me de que realment era així i una d’elles m’ho va confirmar i me’n va donar detalls. Evidentment, tal com fan els bons periodistes, mai revelaré qui és la persona que m’ha donat la informació, encara que reconec que de vegades, segons el tema de la notícia pugui ser molt evident.

Ahir (i fins i tot avui), me’n vaig adonar que tenia un gran nombre de visites al meu blog. Una gran part de les mateixes entraven a veure un post que havia fet feia més d’un mes: La Cooperativa d’Ulldecona: el que no explica la premsa. Evidentment, tot el que explicava allí m’ho havia dit algú que coneixia a la perfecció els fets.

Sembla ser que a aquest algú el van assenyalar amb el dit com si el que hagués fet fos pecat. La seva reacció en assabentar-se va ser de tornar-lo a publicar a la seva cronologia i, d’allí, el va compartir Vinaròs News. D’aquí que en dos dies aquest post tingués 279 visites que sumades a les que ja havia tingut al juliol, fan un total de 349 (a les 19:00 de la tarda que és quan estic escrivint això) Si ahir per la nit anunciava que havia entrat al top ten dels meus posts més visitats, avui puc anunciar que ja va el número 7, encara que a una diferència considerable del número 6 (Espècies invasores, escrit fa 5 anys)

L’actitud d’aquells que van assenyalar el meu informant, la trobo caciquil. Sembla ser que els responsables de que una cooperativa vagi malament, vulguin tapar les seves vergonyes culpant als socis de parlar massa. A la vida real ens trobem sovint en situacions similars. El tenen la culpa, culpen als altres de que s’acabi saben, per a fer-los sentir culpables de la situació. No senyor! La responsabilitat és d’aquells que comenten un acte que es pot considerar irregular, pervers, maligne o posa-li el verb que vulguis depenent de cada cas concret. En el cas que ens ocupa no sé si serà irresponsable, negligent o demostra la incapacitat dels qui gestionaven l’entitat, m’és ben bé igual.

Per cert, una darrera revelació i que sembla que no ha sortit en lloc. Un dels mals (potser el pitjor) va ser invertir diners de la secció de crèdit en fons d’inversió, un producte considerat de risc, a espatlles dels socis i, fins i tot, amagant informació als propis membres de la junta rectora. I que consti que no m’ho ha dit la mateixa font... Au!

La recepta de racionament. Segurament sóc un privilegiat... I no m’ho amago. Sempre he dit que sóc conseqüent i el que faig està en consonància amb el que penso. Tret d’una cosa. Com que sóc funcionari i, obligatòriament estic a MUFACE (la mútua de funcionaris civils de l’Estat que va crear Franco) Un dels trets diferencials, el que segurament és més ràpid de veure, és que som nosaltres els que tenim les receptes mèdiques i, quan anem al metge, ens hem de recordar de portar-les. Per això, conceptes com el de la recepta electrònica em sonen estranys.

Aquest matí hem anat a Alcanar a un acte luctuós i quan ja volíem marxar he entat a la farmàcia Ulldemolins. Allí he escoltat frases com aquesta: Avui et surt això, l’altre no et surt fins demà. Trobo que a Amposta no me’n havia adonat, no sé si és perquè no hi parava atenció o és perquè la gent s’espera una mica més lluny i no sé sent tant la conversa entre pacient i farmacèutic. Però la meva dona m’ha dit que realment és així. Trobo incomprensible que un determinat medicament no te’l puguin donar avui perquè et surt demà. M’ha recordat (encara que no ho vaig viure) les cartilles de racionament de la postguerra. Cada dia t’havies d’emportar la ració corresponent.

És lamentable haver arribat a aquest tipus de situacions per una mala gestió dels nostres polítics, però segur que també d’algun tècnic. Ja sabeu que per mig de la sanitat s’ha finançat més d’un... (Ja m’enteneu)

Carrers tallats. Encara que passi a més pobles, trobo incomprensible que s’hagin de tallar carrers de la xarxa principal del poble. Ahir per la tarda anàvem cap a Riumar i, per una vegada, hi volia anar per Sant Jaume i travessar l’Ebre pel Passador. Varem arribar fins la plaça de la Pau i allí, un senyal de trànsit prohibia seguir per l’avinguda de Sant Jaume perquè hi fan actes taurins. L’any passat es va tallar l’avinguda de la Ràpita en determinades hores.

Els responsables del bous d’Amposta, per acontentar tothom, solen alternar els actes taurins pels diferents barris i carrers del poble, sense importar-los que siguin principals o secundaris. Tenen la plaça pels anomenats bous o correbous, però els primers bous embolats i els bous de carrer els fan a un altre lloc. Si no fos que hi estic acostumat, no m’ho creuria.            

DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE 10

 Vassallatge. Tal com és habitual, aquest matí la Lira Ampostina ha estat la primera de les bandes en fer el cercavila per la ciutat d’Amposta. Després del concert de bandes, un dels actes més populars de les festes, serà la Filha qui prendrà el testimoni i tindrà la missió de despertar els ampostins.

També, com és habitual, durant el seu recorregut, la banda s’ha parat davant la casa de l’alcalde pera renovar-li el vassallatge. Segons el testimoni d’un veí, l’alcalde estava esperant als músics davant de casa i en arribar, ha mirat cap a l’àtic per veure si estava l’alcaldessa. No és segur que estigués. Després de tocar-li una peça, la Lira ha marxat cap a la residència d’avis.

És incomprensible i vergonyós (més el segon que el primer) que en ple segle XXI encara s’hagin de pagar aquesta mena de tributs. Aquesta mena d’homenatges són més propis de l’edat mitjana que no dels temps actuals, sinó és que vius a una societat amb greus mancances de llibertat i democràcia com la que sembla que tenim a Amposta.

Nit de bous. Es amics de Barcelona de mon fill, es van sorprendre que hi hagués un programa exclusiu d’actes taurins.

Després dels bous capllaçats, a nit es va fer el concurs d’emboladors. En arribar a l’entrega de premis, per megafonia es va anunciar que l’alcalde Manel Ferré entregaria el primer premi a la colla guanyadora. En aquells moments es van escoltar crits de fora, fora, acompanyats per diversos xiulets, aprofitant l’anonimat que dóna la foscor de la nit. Sembla ser que mai havia passat una cosa així. Sempre hi ha d’haver un precedent.   

FABA. Aquest matí m’he trobat amb una de les persones més conegudes i populars d’Amposta. Anava amb els seus dos fills i els hi he preguntat si anaven als bous. Això mai, m’ha contestat. Li he dit que els boveros (tal i com es coneix popularment els amants de la tradició dels bous a les nostres comarques) eren un lobby de pressió, tal com va denunciar un dia un valent masdenvergenc. Perquè hi ha que ser valent per denunciar una cosa així! M’ha donat la raó i m’ha explicat que fa ja uns quants anys, juntament amb un altre amic comú, van fer una revista que es deia FABA (Front d’Alliberament dels Bous d’Amposta) Van sortir al carrer dos números. Després del segon van rebre amenaces de mort. Tal com us ho explico. Potser així es puguin entendre moltes de les coses que passen a Amposta i com una formació política pot aguantar 28 anys al capdavant del nostre ajuntament.

Jaén. Avui m’han explicat que una de les dues bandes de música locals va convidar a una banda de Jaén per a venir a tocar a Amposta. La resposta va ser que ho tenien molt complicat perquè haurien de passar una frontera i quan portes menors d’edat, a menys que portis les corresponents autoritzacions, hi sols tenir problemes. Des d’aquí els hi van dir que no havien de passar cap frontera i que de problemes no en tindrien cap ni un. Igualment els hi van dir que no vindrien. No sé d’on hauran tret això, però penso que més d’un s’ho hauria de fer mirar. D’allà, però també d’aquí.

Com l’Aube de la Descàrrega. El cas del capella Miguel Pajares m’ha fet recordat el de l’Aube de la Descàrrega, un arbre declarat monumental per la Generalitat de Catalunya i que estava a la vora del riu i molt a prop de la biblioteca comarcal.

Segons sembla l’Estat espanyol s’ha gastat més de 400.000 euros en la repatriació del capellà. Per l’edat avançada que té, el cert és que té poques garanties de sortir-se’n.

A l’Aube de la Descàrrega li va passar pràcticament igual. Una ràfega de vent el va tirar per terra, ja sent alcalde Manel Ferré. Aquest es va capficar que s’havia de tornar a plantar, tot i els consells dels expertes que descartaven aquesta possibilitat, ja que tenia poques garanties d’èxit. Tornar a plantar l’arbre va costar 3.000 euros i evidentment, no va sobreviure.

Si els diners públics que gestionen els nostres polítics fossin d’ells mateixos, estic segur que abans de prendre una decisió amb poques garanties d’èxit s’ho pensarien dues vegades, però com que no són d’ells, tirar-los a les escombraries no els importa gaire. I així ens va.