QUAN NO TENÍEM MÒBIL: EL COMANDAMENT DE LA TELEVISIÓ

El mes de juny de 1978 hi va haver la Copa del Món de Futbol de l’Argentina. Degut a un accident laboral treballant a Cerámicas Lores de Vinaròs on em vaig fracturar el turmell dret per dos llocs per la qual cosa vaig haver de ser operat i m’havia d’estar al llit sense pràcticament poder-me moure, vaig haver de fer llit durant tots els dies que va durar el campionat i uns quants més. Aquest fet va comportar que pogués veure tots els partits de futbol que van retransmetre per TVE. Era igual l’hora que els fessin... La diferència horària entre Argentina i Espanya és de 5 hores. Així si un partit el jugaven a les 8 de la tarda a Argentina, aquí era la 1 de la matinada. Però a mi em donava igual... El dia següent podia dormir. Els meus pares em van cedir desinteressadament l’única televisió que teníem a casa, una Inter en blan i negre d’aproximadament 10 anys. Però... Com meu feia per encendre i apagar el televisor si no hi havia comandament a distància? Vaig haver d’improvisar-ne un: el mànec d’una granera! Quan havia de començar el partit, m’incorporava una mica (això si que ho podia fer) i amb la granera a la ma i una mica de destresa, li donava al boto d’engegat/apagat i posava en marxa la tele. I quan el partit s’acabava només tenia que repetir l’operació per apagar-la. Així no molestava els meus pares. Tampoc tenia problemes a l’hora de canviar de canal. No calia fer-ho... Només hi havia TVE i aquesta emetia per dos canals diferents: TVE 1 (posteriorment va passar a dir-se la Primera) i TVE 2 que emetia per UHF, però que només podien gaudir uns pocs espanyols, ja que feia falta una antena específica i no totes les famílies estaven disposades a finançar-la. Per cert, el campionat el va guanyar la pròpia Argentina davant Holanda (ara Països Baixos) per 3 a 1 a la pròrroga i Marito Kempes (que jugava al València CF) va ser escollit el millor jugador del campionat.

LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA DES DE L'ARGENTINA

Foto: Albert Ferré Pons.

DE LLOPS I DE CARRONYA

Dijous es va fer pública la sentencia que condemna, entre d’altres càrrecs, als exdictadors argentins Jorge Videla i Reinaldo Bignone.
El procediment judicial, que ha durat un any, va iniciar-se gràcies a la denúncia de les anomenades “iaies de la plaça de maig” pels robatoris que s’havien fet durant la dictadura dels seus nets. Les seves mares, en la majoria dels casos, havien estat assassinades.
Vaig escoltar unes declaracions de Videla sobre els fets que em van produir tanta repugnància com els propis assassinats i segrests. Videla, després d’insultar a les mares i tractar-les com a carronya humana, va dir que feien servir els seus nadons com escuts davant dels soldats. Frases com aquest només poden sortir de gent pertorbada. Llops amb afany de poder a qui no els importa donar un cop d’estat on milers de persones hi perdran la vida irremediablement.
Desgraciadament, per als facciosos, les persones d’esquerres (entre les que m’incloc) som carronya, purrialla que s’ha d’eliminar sense importar els cost.

No usem armes (no ens en calen) però tenim altres formes de combatre les atrocitats i les injustícies que comet la dreta autoritària quan arriba al poder. En tenim prou en usar els canals de comunicació que la societat de la informació ens posa a l’abast. Difondre el nostre missatge denunciant les injustícies socials que es produeixen diàriament és una de les formes de combatre les decisions dels nostres governants.

A Argentina, tal com va passar a Espanya, després de la dictadura es va passar a una democràcia sense massa traumes. Però allí, a diferència d’aquí la justícia s’ha acabat imposant.
Al nostre país sempre he trobat a faltar un procés on es depuressin als llops responsables de les atrocitats de la dictadura franquista . Lluny d’això, els seus hereus, de forma democràtica, han tornat al govern per afavorir els seus interessos en detriment de les classes més populars.