ICETA Vs PARLON

Foto: La Vanguardia. 

Finalment el PSC tindrà dos aspirants de cara el pròxim congrés, però només un d’ells serà (o hauria de ser) el màxim responsable del Partit, el que ha de liderar els destins dels socialistes catalans.

Fa una mica més d’un any ja sé li va plantejar a l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet la possibilitat de ser la Primera Secretaria del PSC, però llavors va declinar l’oferta. Sembla ser que durant aquests mesos ha anat madurant la idea i, finalment, s’autoconvençut i li disputarà el lideratge a Miquel Iceta. Dit això hi ha coses que me belluguen...  Què no acabo d’entendre...

L’oportunitat o no de fer una consulta sobiranista va ser el començament de la divisió al si del PSC i, de passada, sé va emportar per davant a Pere Navarro que va dimitir pels mals resultats electorals de les darreres convocatòries. En aquell temps semblava que la Núria Parlon formava part del sector més sobiranista, encara que mai es va alinear amb els que més representaven aquell sector com ara Marina Geli, Joan Ignasi Elena, Rocio Martínez-Semprere i Núria Ventura, l’actual alcaldessa d’Ulldecona.

En canvi, ara, la Parlon, sembla no apartar-se ni un mil·límetre de la línia oficial del partit, tal vegada perquè els militants més sobiranistes poc a poc han abandonat el partit i els que queden simpatitzen més amb els sector més espanyols. Podeu pensar el que vulgueu, evidentment, però jo penso que s’ha traït l’essència del PSC. Què tot evoluciona? És veritat, però es pot evolucionar cap a bé o cap a mal i jo sóc dels que penso que l’actual línia oficialista no porta en lloc. Ah, sí! Ho oblidava... Al federalisme! Llàstima que primer s’ho han de creure a Madrid... Mentre a Madrid no s’ho creguin, el federalisme serà igual d’utòpic que l’independentisme.

I ara parlem d’Ideta... Què fa que no es retira i deixa camí lliure a la Parlon? Si la memòria no me falla, Miquel Iceta, quan va decidir liderar el PSC va dir que ho feia perquè en aquell moment no hi havia ningú que ho volgués fer. Un gest que el va honrà i que li vaig reconèixer. S’ha de ser molt valent (o inconscient) posar-se a pilotar un vaixell quan aquest se’n va a la deriva. No sé que és Iceta, però millor ell amb la seva llarga experiència en política per agafar les regnes del partit en aquell difícil moment.

Però si realment va ser així, es va posar al capdavant perquè no hi havia ningú més que ho volgués fer, ara que si que hi ha algú disposat a fer-ho, se’n hauria d’anar. Segurament no serà així, però de vegades, aquest tipus de situació encara porten més divisions que és l’últim que li falta en aquests moments als PSC.

Serà veritat allò que diuen de l’eròtica del poder? Sembla ser que no és el mateix ser viceprimer secretari i per tant un segundónque ser el primer secretari i liderar la formació.

 Ja fa anys vaig escoltar un comentari sobre Iceta d’una persona que ho sabia tot del partit:

-És un trepa...  

Sembla que el temps li ha donat la raó...

DISSABTE 14 DE JUNY. DOTZÈ DIA SENSE REI

Demà. Per a demà diumenge està previst el Consell nacional del PSC, el màxim òrgan de direcció del partit entre congressos.

Demà s’ha de fer efectiva la dimissió del fins ara primer secretari Pere Navarro i l’anunci de Núria Parlon que serà candidata a la primera secretaria del partit.

Mentre, el sector crític amb Navarro, el més catalanista i el que estava a favor del dreta a decidir, entre d’altres coses, es manté al marge, com si els esdeveniments no anessin amb ells. Abans de prendre una decisió volen saber quina línia marcarà la candidata. Està clar que moltes coses han de canviar, però un gir catalanista i manifestar-se a favor del dret a decidir, és fonamental. Fins i tot imprescindible, diria jo.

Mireu, Marina Geli, una de les veus díscoles del PSC ja ha dit públicament que a ells els dóna igual Navarro com Parlon. I encara més: què no han estat convidats al Consell Nacional de demà. No diria que comencem bé, perquè els que hi ha encara són els antics, però l’acabament de la vella executiva no podria ser pitjor. Navarro va marxar criticant-los i quan plega definitivament, en lloc de mirar de reconciliar-se, se’ls oblida. Molt em temo que el Nou Nou PSC serà una còpia exacta del que ha estat aquests darrers anys sota la direcció de l’exalcalde de terrassa.  

Pallissa. Què os va semblar el partit d’anit? España-1, Holanda-5. I és que no es pot vendre el blat abans d’estar al sac i ben lligat. Quan ja anaven 1-4 o 1-5, un dels comentaristes van dir que els jugadors ho tenien molt clar i que haver estat campions del món fa 4 anys no els garantia res. Tenien ben present l’eliminació de França a les primeres de canvi després d’haver guanyat també el mundial anterior.

El que em sembla que no ho tenien tan clar eren els comentaristes. Abans de començar el partit, a la SER, un es va atrevir a dir que jugador per jugador, España era superior. Pot ser si, però el futbol és un esport d’equip i si l’equip no funciona, per molt bons que siguin els jugadors, el més normal és que perdin el partit.  

Ahir Holanda va donar una llissó d’humilitat a la Roja. La subcampiona, la que havia perdut la final de Sudàfrica, precisament contra España, va demostrar tenir molt d’ofici i va esmicolar els sistema plantejat per l’entrenador espanyol. Pobre Del Bosque!

Però el que més mal me sap del resultat d’anit és que fos Van Gaal l’entrenador rival. Quan estava al Barça el vaig prendre avorrit. Tant que fins i tot vaig renunciar als meus colors de sempre i em vaig fer del Mallorca. Potser només l’innomenable em produeix més animadversió que l’holandès.

Constitució sí, però... Em sorprèn molt quan comparen a Pablo Iglesias II amb Hugo Chávez. És una manera de desprestigiar-lo. Ahir mateix li vaig escoltar dir a un senyor que afirmava que els seus pares van marxar de la dictadura franquista cap a Veneçuela i ell va fugir de la Veneçuela de Chávez cap a Espanya.

No tots els que van marxar d’Espanya durant la guerra Civil eren d’esquerres. Només havien de ser republicans. I com s’afirmava l’altre dia al Facebook, republicans de dretes també n’hi ha.

Sé li va preguntar a Pablo Iglesias II si acatava la Constitució: Evidentment que sí, però fins a que els ciutadans la canvien –va dir- Una resposta contundent i intel·ligent. La Constitució del 78 ha quedat superada pels esdeveniments que hi ha hagut durant tots aquests anys i, per tant, cal una remodelació profunda. L’Estatut no era tan vell i Pasqual Maragall en va voler fer un de nou ja fa 10 anys. Si no es canvia, aviat quedarà tant antiquat com l’Església . És això el que vol la ciutadania espanyola?