LES TERRES DE L’EBRE EXISTEIXEN

Pintada reivindicativa a Vinallop. 

Què ningú s’escandalitzi, però el nostre territori també forma part de l’anomenada Espanya buidada.

Quantes vegades hem constatat que aquí no tenim futur?... Que els nostres fills han de marxar a d’altres llocs per a buscar feina... Que la principal font d’ingressos de la majoria de les nostres poblacions encara prové del sector primari (agricultura, pesca i ramaderia)... Que tenim una indústria precària i tecnològicament parlant poc adequada... Que el corredor del Mediterrani passarà de llarg tal com ho fan la majoria de trens al menys que algú li posi remei... I la prova final: els nostres pobles també perden població any rere any. I quantes vegades haurem d’escoltat (encara) què el país s’ha de redistribuir? Però el trist és que no hi ha cap govern que hi posi solucions.

Efectivament, l’any 2018 totes les poblacions del nostre territori van perdre habitants, tret d’Amposta. Durant els anys de la bombolla immobiliària vam veure com s’aturava la progressiva pèrdua d’habitants amb gent arribada d’altres territoris, la majoria estrangers de Romania i el Marroc. Però amb la crisi, els mateixos que havien arribat buscant una feina (sovint precària i poc qualificada) van haver de retornar al seus països d’origen.

Pintada reivindicativa a Vinallop. 

Amb el nou any recent encetat s’han tornat a sentir les reivindicacions del territori contra allò que creuen que és una injustícia social. Per un costat la plataforma Trens Dignes ja ha anunciat que es mobilitzarà per a reclamar el corredor Mediterrani i l’aturada de trens d’alta velocitat a l’estació de l’Aldea. Però la novetat és que ja no estaran sols. La plataforma Trens Dignes al Maestrat unirà les seves forces a la plataforma ebrenca. Tampoc seria d’estranyar que passes el mateix amb la gent del Camp de Tarragona ja que tampoc estan gens d’acord amb la seva situació ferroviària.  

Per una altre costat, després de la rebentada de la canonada del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) a l’Ampolla, la Plataforma en Defensa de l’Ebre també ha fet una crida a la mobilització i ha dit prou a l’espoli d’aigua que pateix el nostre territori des de fa 30 anys. Després de l’incident de l’Ampolla, la PDE va criticar l’opacitat informativa del CAT, a l’hora que anunciava una assemblea general per al març on es decidirien les futures accions a realitzar per tal de posar data de caducitat al minitransvasament.

Ja fa temps que reivindico que les Terres de l’Ebre haurien d’adquirir una identitat superior al de ser només un simple territori del Sud de Catalunya sense pràcticament competències administratives .

Terreny on hi ha un dels pous fets pel CAT a Vinallop. 

Històricament i de forma despectiva, a la comarca de Tortosa se’ns ha anomenat la quinta província. Per aquí haurien d’anar les coses. Si no us agrada província, es podria aprovar d’una vegada per totes la nova divisió territorial de Catalunya en vegueries per a dotar-les posteriorment de l’estructura política necessària per a poder administrar-se i tenir les seves pròpies llistes electorals.

Sempre ens queixem de què els nostres polítics no fan la feina que tindrien que fer per a que el nostre territori pugui prosperar adequadament. En part és que tenim molt poca representativitat ja que als primers llocs de les llistes electorals quasi sempre van polítics del Camp de Tarragona. I si tenim la sort de que en surti algun d’aquí, no sempre és la persona ideal per representar-nos com cal.

Segurament a la gent de Terol i de les altres províncies interiors que si fa o no fa es troben amb la mateixa situació ja els agradaria tenir unes condicions econòmiques i socials com les que tenim nosaltres. Per tant la meva solidaritat amb ells. Però a les Terres de l’Ebre també patim un oblit històric (com d’altres territoris de Catalunya), però bé que se’n recorden de nosaltres a l’hora de posar-nos centrals nuclears, tèrmiques, parcs eòlics i abocadors.    

MÉS ENLLÀ DEL MAESTRAT

El concepte de més enllà és molt subjectiu, ja que tan podem referir-nos a les comarques veïnes de la Plana Alta, com els Ports o a Catalunya, segons sigui la direcció que prenguem.

Si prenem direcció Nord o Nord-oest, depenent de quin punt del Maestrat ens trobem, ens toparem amb la comarca dels Ports, la capital de la qual és Morella. I més enllà?

Curiosament (o no), ens trobarem amb una altra comarca que porta el mateix topònim, encara que castellanitzat. Em refereixo al Maestrazgo de Terol (o terolenc)  

La història de tots aquests territoris és força comuna, ja que durant un temps (en tot o en part) van ser territoris dependents del convent de Benifassà que també exercia la seva influència a d’altres territoris del Sud de Catalunya arribant fins Masdenverge on començaven els dominis dels Hospitalers que tenien la seva seu al castell d’Amposta. Després estarien sota el domini de tres ordres religioso-militars consecutives. Primer per la del Temple que, una vegada declarada il·legal i abolida, va ser rellevada per la de l’Hospital. Més tard, al Regne de València se’n crearia una d’autòctona que ocupà la major part del referit territori: la de Montesa.

Després de molts de segles, tot aquest territori es va tornar a unir sota el mateix cabdill (si és que se’l pot denominar així): RamonCabrera, anomenat precisament el Tigre del Maestrat.    

Fa anys des del Forcall, encara comarca dels Ports, vàrem fer una petita inclusió a alguns pobles del Maestrazgo (l’anomenaré així per a que no es preste a equívocs): Cantavieja, Mirambel, Fortanete...

El meu record de Cantavieja és arribant per la carretera i veure el poble al damunt d’un single i després una gran plaça que era i és el centre neuràlgic i social.

A Mirambel hi vàrem anar atrets per la notícia del premi que els hi acabaven de donar per la restauració de diversos carrers. El premi Europa Nostra era i és un dels més prestigiosos que s’atorguen a nivell europeu per la cura i conservació del patrimoni. L’any 2014 es va concedir a les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. El lliurament del premi va anar a càrrec de la Reina Sofia. L’any passat vaig parlar amb un senyor que es deia Ibáñez Daudén. Els seus cognoms no em van passar desapercebuts, ja que, invertits, eren els d’un àrbitre de la Primera divisió del futbol espanyol (Daudén Ibáñez) i que era de Cantavieja. Em va dir que, efectivament, eren cosins, però que ell vivia a Mirambel. També em va dir que ara el poble està totalment restaurat i que és molt bonic. No ho dubto.

De Fortanete no recordo pràcticament res. Sé que es un poble de tradició ramadera i que els pastors d’allí, a l’hivern, baixaven fins les nostres comarques buscant pastures per al seu ramats. És el que es coneix per transhumància. Molts d’aquells pastors van acabar establint-se al nostre territori i van continuar amb el negoci de la carn a l’obrir carnisseries, com alguns membres de les famílies Julve i Zaera.

Però si hi ha una població a aquella comarca que em complau visitar és Bordón. Les primeres referències d’aquest poble me les va donar l’escriptor i amic Jesús Ávila Granados, expert precisament en temes Templers, però també en celtes, càtars i oli d’oliva (sobre el qual va escriure una enciclopèdia)

Quan l’amic Jesús parla de Bordón ho sol fer de l’església de la Mare de Déu de la Carrasca, una Verge negra molt característica del Temple. L’església, molt sòbria per l’exterior conté pintures murals per les parets i sostres.  

Conec a dues persones relacionades amb el petit poble de Bordón. Un d’ells treballava a l’Agència Tributària de Vinaròs i ara està a Vila-real. Sa mare és de Bordón.

En canvi l’altre és fill del poble, encara que fa molts d’anys que viu per les nostres comarques. Primer va estar de mestre a la Galera i més tard a Amposta, concretament al col·legi Soriano Montagut. El passat 7 de febrer, abans de començar la manifestació d’Amposta, vaig estar parlant amb ell durant una estona i va sortir el tema. Amb una frase em va resumir l’interès que té l’església: Si en lloc d’estar per aquells paratges abandonats de la ma de Déu, estigués per aquí, sé li donaria la importància que hauria de tenir.