ESCAC AL REI

Si el dia anterior el Rei no va saber jugar el paper de mediador que li atorga la Constitució, anit Puigdemont si que va saber estar a la seva alçada del càrrec que ocupa.

Es veritat que alguns com jo ens esperàvem un to una mica més baix i conciliador però si ho penses fredament i intentes posar-te al seu cap per veure la manera de pensar, te’n adones de que no, de que va dir el que els seus seguidors esperaven.

Resumin sé pot dir que va fer escac al Rei, al Borbó. Li va llegir la cartilla i li va reprotxar la seva actitud bel·ligerant cap a Catalunya. El discurs del Borbó no va convèncer ningú... Bé, ningú, ningú, tampoc. Trobo que als catalans de bé (tal i com els anomena Xavier Garcia Albiol) sí. Si la voluntat de una gran majoria dels catalans era ser republicans, des del dimarts van ser molts més el que van pujar al carro de la república.

Tornant al discurs del President de la Generalitat, una de les coses que va dir, va ser que demanava la mediació de algú per a desencallar el conflicte. També en aquest punt el Borbó va perdre la seva gran oportunitat. Com a cap de l’Estat que és, la Constitució li atorga, precisament, aquest paper. Textualment, sobre les seves funcions diu això: arbitra i modera el funcionament regular de les institucions. Suposo que ho sabeu, però els mots moderador i àrbitre són sinònims... Haver de buscar mediadors més enllà de la Corona demostra el fracàs de la institució. Arribat a aquest punt vaig a fer-vos una pregunta retòrica: Serveix per alguna cosa la Monarquia? Al menys abans, amb son pare, servia per anar de caça i de putes... (perdoneu-me l’expressió)

Després que tant l’ONU com la UE no acaben de decidir-se a mediar (quina vergonya també!), ahir es parlava que potser l’Església Catòlica pot jugar aquest paper. De fet, Rajoy s’hauria entrevistat amb els arquebisbes de Madrid i Barcelona, a la vegada que Puigdemont també es va entrevistar al l’arquebisbe de Barcelona i l’abat de Montserrat.

Seria l’hòstia que un conflicte tan humà com és que un territori es vulgui independitzar d’un altre del que ha format part durant segles, l’acabi resolvent Déu o al menys els seus representants a la Terra. No sé si veiéreu anit el Intermedio amb el Gran Wyoming (sí, ja sé que la Sexta és una de les cadenes proscrites per l’independentisme, però hi ha programes que encara sé poden veure perfectament) Quan el Gran Wyoming va parlar d’aquest tema, va dir que ell no volia ser menys i que volia parlar directament amb el seu jefe, es a dir, directament amb Déu. Sorna no n’hi falta...

Una de les darreres notícies sobre el tema Catalunya ha estat que el Tribunal Constitucional ha declarat anticonstitucional (no il·legal com de vegades s’acostuma a dir) el ple previst per a dilluns on Puigdemont té (amb present d’indicatiu) previst valorar els resultats del referèndum. A part d’això, tot apunta que també pretén proclamar la DUI. Cal esperar que les forces de l’ordre envoltaran dilluns el Parlament (igual com si dintre s’hi custodiessin urnes) per a que els diputats i diputades no hi puguin accedir.

L’altra notícia que s’ha sabut avui és que el Banc de Sabadell, una entitat financera que com el seu nom indica des de la seva fundació (1881) ha estat vinculada a Catalunya, el Comitè General que s’havia de reunir aquesta mateixa tarda, ha aprobat traslladar el domicili social de l’entitat a Alacant.

Aquesta mesura tindrà diferents valoracions, segons sigui la persona a qui sé li pregunti. El vicepresident Junqueras ja ha dit que no és un tema important ja que avui en dia la banca opera per tot el món i sovint a través de Internet. N’hi haurà que ho consideren un xantatge a l’independentisme per part de l’entitat que, a ben segur comptarà amb el recolzament d’una part de l’empresariat català.

Des del meu punt de vista, tot i que Junqueras ho hagi minimitzat, no és un tema menor, ja que a la pràctica vol dir que una de les empreses més grans i més emblemàtiques del nostre país, a part de deixar de tributar a Catalunya, marxa per la temor de no veure reduït el seu capital (subjecte a les fluctuacions borsàries) degut a la incerta situació que estem vivint.

Hi ha rumors que després del Sabadell marxarà CaixaBank. Altres ja ho han fet i d’altres ho acabaran fent.

Segurament tant el Banc de Sabadell com CaixaBank han estat dues de les entitats que, darrerament (després de les fusions que hi ha hagut al sector financer espanyol) que més suport econòmic han donat a la Generalitat.   

MÉS INFORMACIÓ: 

http://www.eldiario.es/economia/bancos-Catalunya-independiente_0_693281542.html

CDC I PP, DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA

Tot i que quasi no hi ha cap partit que se’n pugui deslliurar, està clar que els dos partits que més sintonia tenen amb la corrupció d’aquest país són el PP i CDC.  

Curiosament, ja fa anys, més d’una dècada i tal vegada dos, quan sortien rànquings dels partits que més donacions rebien, ja eren aquest dos partits els que l’encapçalaven i, a part d’això, la majoria eren anònimes... Què vol dir això? Què qui dóna, alguna cosa espera a canvi... L’altruisme està renyit amb els negocis i la política.

Dimecres va ser un d’aquells dies intensos informativament parlant. Pel matí, la Guardia Civil va tornar a escorcollar la seu de Convergència, de CatDem (una de les fundacions lligades al partit de Mas), de Infraestructures.Cat (l’antic Gestor d’Infraestructures –GISA), així com alguns ajuntaments relacionats amb el partit nacionalista i ara independentista...

En alguns d’aquests llocs, el benemérito cuerpo, s’hi va estar més de 12 hores, per al final, emportar-se la mateixa documentació que ja es va endur a l’anterior registre, segons el portaveu de CDC. Mentre l’altra vegada es van emportar la documentació original, ahir se’n haurien emportat una còpia destinada al Tribunal de Comptes. Ràpidament va sortir Mas dient que s’estava fent una caça major contra el seu partit i ell mateix...  

Què Convergència i gent molt propera (fills de Pujol, amics d’aquests, germans o amics d’alguna conseller, etc.) s’emportaven comissions per adjudicar obres o fer de mitjancers, és de domini públic i en alguns casos s’ha pogut demostrar de que era així. Si ho recordeu, ja ho va denunciar Pasqual Maragall al Parlament, tot i que, per a salvar l’Estatut que s’estava tramitant i que no comptava amb el suport d’ERC, va haver de desdir-se per a que Convergència li seguís donant suport.

L’altra notícia es va anar anunciant durant tot el dia i crec que va veure la llum a les 10 de la nit (una hora d’aquelles que a la televisió li diuen prime time) Va ser llavors, quan el diari digital eldiario.es que dirigeix el periodista Ignacio Escolar (director de Público quan aquest diari es venia als quioscs) va publicar la confessió que li hauria donat Correa, el capitost de l’entramat Gürtel, en primícia per als seus socis. Simultàniament, Escolar era entrevistat al programa el Intermedio de la Sexta que, com sabeu, dirigeix i presenta el Gran Wyoming.  Abans de començar l’entrevista van anunciar que s’havia rebut un correu de Correa dient que tot era fals i que mai li havia entregat cap declaració a Escolar. El periodista es va reafirmar en que havia rebut de Correa una declaració (insisteixo, està penjada a la web de eldiario.es) on donava noms i dates... De no ser veritat, quin interès hauria tingut Escolar per publicar i explicat tota allò?  

Durant l’entrevista, el director de el diario.es va explicar que Correa se relacionava, sobretot, amb Bárcenas al principi del govern d’Aznar i quan aquest només era el gerent del PP. Però tal com va dir Escolar, hi falta algú més...

-Cap dels dos tenien capacitat per a publicar al BOE...

Es a dir: ni Correa ni Bárcenas podien decidir quines infraestructures s’havien de fer i a qui les adjudicaven. Per tant, un d’ells era l’encarregat de buscar les empreses que farien les obres a canvi de donar comissions (que, segons les declaracions de Correa, li donava a Bárcenas, després de quedar-se’n la part corresponent) i l’altre feia de recaptador per algú... Qui era aquest algú? Segur que ho estàs pensant...

Sé li va preguntar a Escolar el motiu del perquè Correa s’havia fet enrere. Va explicar el periodista que amb la declaració volia col·laborar amb la fiscalia per a reduir el temps de la seva condemna (més de 100 anys, encara que amb la legislació espanyola només se’n fan 30 i després es pot rebaixar gràcies als beneficis penitenciaris)

Ara bé, va dir que no s’atrevia a dir el que publicava la revista Interviu dilluns que es va fer enrere perquè hauria rebut un cotxe ple de bitllets...  

Algun partit al govern (aquí i allà) serà capaç d’acabar amb la corrupció? S’ha de ser molt honrat per a veure passar els diners i les oportunitats per davant d’un i no tenir la temptació d’allargar la ma.  

ESQUERDES A LA DEMOCRÀCIA

Així ho va qualificar ahir el jutge Joaquim Bosch de l’associació Jutges per a la Democràcia durant una entrevista al programa el Intermedio del Gran Wyoming si, finalment, la no renovació del jutge Pablo Ruz, és una estratègia del PP per a retardar i entorpir el casos que porta sobre la trama Gürtel i la peça separada del cas Bárcenas.  

Una de les coses més importants que va dir el jutge Bosch és que s’ha d’acabar amb la pràctica de que siguin els partits polítics els qui escullen els membres del Consell General del Poder Judicial. Ara mateix, la majoria d’aquests jutges han estat elegits pel PP i, per tant, la decisió que van prendre ahir és molt sospitosa.

L’associació de Jutges per a la Democràcia, va continuar el jutge Bosch, fa anys que demana que siguin els propis jutges els qui nomenin els jutges que formin part del CGPJ, així com altres estaments de la Judicatura, com ara el TC. Només així s’ha aconseguiria la imparcialitat de la Justícia i la veritable separació de poders, base fonamental de la democràcia.

Ara bé, si des del govern central i del partit que li dóna suport, s’aconsegueix endarrerir el procés amb el propòsit de treure’n benefici, llavors Espanya té un gran problema.

Sé li va preguntar al jutge Bosch que és el que havia canviat, ja que, fins ara, semblava que s’estava donant suport al jutge. La resposta va ser molt clara:

-Que ha declarat culpables a títol lucratiu tant a l’Ana Mato com al propi PP.      

Darrerament, Rajoy s’ha omplert la boca dient que vol elaborar una llei de regeneració política, però a l’hora de la veritat, les seves estratègies subterrànies es contraposen radicalment amb allò que diu en seu parlamentària.  

L’estigma del PP és la corrupció. Ho han demostrat en nombroses ocasions i tenen diversos casos oberts i en d’altres se’ls ha declarat culpables. Un exemple. Jaume Matas, expresident de Balears i exministre de Medi Ambient, va ser empresonat pel cas Palma Arena i li pot tornar a caure pena de presó pel cas Nóos que implica a Iñaqui Urdangarín i el seu soci Diego Torres entre molts d’altres.

Per cer, parlant d’aquest cas, des del meu punt de vista és intolerable que ni el fiscal ni l’acusació particular demanin cap pena per a la Cristina de Borbó i, en canvi, si per a la dona de Diego Torresque es troba en la mateixa situació. Si més no, inversemblant.  

Evidentment i per molt que ho digui la Constitució, la Justícia no és igual per a tothom. Hi ha qui fa servir tota mena d’argúcies per intentar evitar que se’ls declari culpables per les malifetes que han comés. En canvi, d’altres, amb molts menys recursos, se’ls empresona per delictes menys importants encara que hi hagi atenuants que ho justificarien.  

RE… QUÈ?

Re… generació… Ah! Generació de mentiders i corruptes!! Ja, ja... Ara ho entenc.

Rajoy va presentar ahir el seu pla de regeneració de la vida política espanyola que avui aprovarà el Consell de Ministres que ell mateix presideix.

Rajoy no està legitimat per a fer una proposta de regeneració de la política espanyola i així li van dir la resta de partits que conformen l’hemicicle del Congrés (crec que tots)

Durant la intervenció del President del Govern, una absència destacada: la de l’exministra Ana Mato, que va dimitir el dia anterior precisament al veure’s involucrada com a partícip a títol lucratiuen la trama Gürtel on el seu exmarit Jesús Sepúlveda va ser un dels principals protagonistes.  

Per cert, a l’auto dictat pel jutge Pablo Ruz, diu que el propi Partit Popular també es va beneficiar a títol lucratiu de la mateixa trama corrupta, encara que els seus màxims dirigents no se’n assabentessin del que estava passant. Que, per cert, no s’ho creu ningú.

Una de les frases contundents que va haver d’escoltar ahir Rajoy va arribar del cap de l’oposició Pedro Sánchez:

-Jo, senyor Rajoy, no sec a un despatx pagat amb diner provinents de la Gürtel, vostè sí.

És impossible que Rajoy no s’assabentés del que passava al seu partit. Fins i tot surt el seu nom als papers de Bárcenas com a receptor de complements econòmics. És possible que pensés que venien d’aportacions d’empresaris. D’acord... Però quan s’ha de fer una reforma integral de la seu central del carrer Gènova, el més normal és que preguntés:

-I d’on sortiran els diners per a pagar-les.

Si Rajoy no s’ho va preguntar, deu de ser de les poques persones que, en una situació semblant no ho han fet. La resta serien tots membres del PP.

Tinc la mala costum de mirar programes dirigits al públic d’esquerres. Així que a diari, em miro el programa del Gran Wyoming que fan una crítica molt àcida de l’actualitat política on, el PP, és quasi sempre el blanc preferit. Ahir explicaven que algunes de les mesures que Rajoy es va atrevir a presentar, ja feia 21 mesos que les havia proposat i que ells mateixos les havien bloquejar. Ei!, quedeu-vos en això: ELLS MATEIXOS BLOQUEGEN LES MESURES ANTICORRUPCIÓ QUE ELLS MATEIXOS PROPOSEN. Millor no os ho puc explicar.

Una d’aquestes mesures és presentar una declaració de bens als principi i al final de cada legislatura. Però anem a veure, això no existeix? Quan l’any 2003 vaig entrar de regidor a l’ajuntament d’Amposta la vaig d’haver de presentar. Crec recordar que en el cas de continuar la legislatura següent, no feia falta. Quan l’any 2011 vaig deixar de ser-ho, em van enviar el mateix qüestionari.

I això que es fa amb els regidors, no s’exigeix als càrrecs públics de més representació? És que jo al·lucino... I si es fa, cóm s’atreveix Rajoy a presentar-ho com a una de les mesures a prendre?  

El cert és que Rajoy no sap com sortir-se’n de la merda (perdoneu l’expressió però crec que era necessari posar-la) i va donant pals de cec a veure si alguna vegada l’encerta.

Cayo Lara li va tornar a demanar la dimissió. Sincerament crec que ho hauria d’haver ja fa molts de mesos, el dia que se’n va adonar que no podria, ni per aproximació, complir amb tot allò que havia promès durant la campanya electoral, ja que estic convençut de que no tenien programa.  

  

DIMITEIXI D’UNA VEGADA SR. RAJOY!! VAGI-SE’N I EMPORTIS AMB VOSTÈ ELS CORRUPTES, A VEURE SI DE PASSADA TAMBÉ S’EMPORTA LA CORRUPCIÓ.