Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Bàrbara. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Bàrbara. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de juliol del 2026

ELS COGNOMS LOCALS (Capítol 3)

Homenatge a José Sapiña Bailach
El cognom més freqüent a Santa Bàrbara és el de Martí, però també n'hi ha molts que porten el cognom Arasa, ja que algunes de les famílies que van colonitzar aquella plana a començaments del segle XVIII i que provenien de Tortosa, es deien així.

El cognom Martí (diuen que és el cognom d’origen català més comú a Catalunya, tot i que no he pogut constatar), també surt com el més habitual a l’Ametlla de Mar i, curiosament a Sorita i Palanques.

Havíem vist Tomàs com el més freqüent a la Galera i Masdenverge, però també ho és a les Useres i a la Pobla Tornesa.

Ferrer (a Catalunya normalment Ferré, tot i que existeixen diverses variants) és el més corrent a Benicarló i el Portell de Morella. 

Però és Querol el cognom més genuí del nord de Castelló, ja que hi ha fins a cinc pobles que el tenen com el més habitual, Morella, Cinctorres, la Todolella, el Forcall i Rossell.  

Santa Bàrbara. Masada de l'Alto
En segon lloc, d’aquesta ‘classificació’ se situaria el cognom Beltran que surt com el més corrent de Xert, Benassal, la Serratella i Vilar de Canes. Quan era menut, al meu poble hi va arribar un metge procedent de Xert que portava Beltran com a cognom matern, Lucien Royo Beltran.  

A Herbers, Costur i Sant Joan de Moró, el més habitual és Pallarès, com a el Perelló, municipi del Baix Ebre que no s’ha de confondre amb l’altre el Perelló, un poblet agregat a Sueca que forma part de la comarca de la Ribera Baixa. 

Vinaròs

A Vinaròs el cognom predominant és Miralles, com també ho és al poble més menut de la comarca del Montsià, Freginals, on la casa Martí-Miralles és la seu de l’ajuntament. A Amposta, al costat de la casa consistorial també hi ha una casa que porta el nom d’una altra família Miralles.

A Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat és Ferreres, a Vallibona, Guimerà a Sant Rafel del Riu, Balada, a Sant Jordi, Esteller, etc. Si doneu un cop d’ull al mapa adjunt podreu veure quin és el cognom predominant a cada poble.

Traiguera

Un cognom que m’ha cridat poderosament l’atenció és Dellà, si més no com a predominant a una població, Traiguera. És un cognom poc estès i del que gairebé no es troben referències per Internet.

No fa massa dies, em va sortir per Instagram un vídeo on s’esmentava el cognom Sapiña, poc estès i que se situaria per la província de València. Un dels interlocutors va dir que ‘no l’havia sentit mai’. En canvi, a Amposta hi va haver una família de navegants de quan es transportaven mercaderies per l’Ebre que portaven aquest cognom i propera al marge dret del riu, a uns 8 km d’Amposta cap a la desembocadura, hi ha una petita illa fluvial que es diu Sapinya, en aquest cas s’ha catalanitzat amb la grafia ‘ny’. 

Illa de Sapinya

Quines conclusions n’he extret?
Jo una de molt clara, sobretot quan hi ha cognoms que els trobem igualment al sud de Catalunya com al nord de Castelló i que els uns i els altres estem molt més propers del que molta gent es pensa.

Tinc un cosí que viu a l’Occitània, una extensa regió al sud de França, més enllà de la Catalunya del Nord que, sovint m’ha dit que molt cognoms catalans són d’origen occità i no li falta raó.

En èpoques de conquestes i posteriors poblaments dels territoris conquerits als sarraïns, més que durant les migracions del segle XX, els cognoms solien ‘viatjar’ del nord cap al sud, és a dir, des dels comtats catalans i de l’antic regne d’Aragó a les valencianes.

Molt possiblement, l’arribada del cognom Sapiña a Amposta es va produir a l’inrevés, viatjant de sud a nord. Cal recordar que van ser valencians els que van conrear el Delta de l’Ebre convertit les terres ermes en uns productius arrossars.




L'Ametlla de Mar

Benicarló


Herbers

Xert

Sant Mateu

El Forcall

Vallibona

Morella

Cinctorres

Freginals

PER A SABER MÉS:

dimarts, 15 de juliol del 2025

EXPOSICIÓ ’30 ANYS DE VEUS, 30 ANYS D’HISTÒRIA’

La Plana Ràdio, l’emissora municipal de Santa Bàrbara, està d’enhorabona, ja que compleix 30 anys d’història.

Amb motiu d’aquesta commemoració s’ha organitzat una exposició que rememora aquests trenta anys i s’ha fet de la millor manera ja que, gràcies a un codi QR present a tots els indrets de l’exposició es poden recordar moments i testimonis inoblidables de la gent que ha passat per l’emissora. Hi ha trossos de programes, amb veus de col·laboradors, entrevistats, dels mateixos locutors que per alguna cosa han estat l’ànima mater al llarg de la vida de la Plana Ràdio i també d’oients que trucaven a l’emissora per a donar la seva opinió sobre l’actualitat informativa del moment.

¿Però què seria de la ràdio sense els oients? La millor manera de representar els milers i milers d’oients anònims i sovint fidels a una emissora, s’ha volgut fer mitjançant una exposició de quasi cinquanta ràdios antigues de més (molt més) de trenta anys, ja que fins i tot n’hi ha alguna de centenària. Els receptors pertanyen al   col·leccionista local Joan Miquel Adern. 

Entre aquestes ràdios n’hi ha alguna de la que es coneix el seu antic propietari, com ara la de Josep Antoni Roselló Ferré que va ser alcalde de la vila entre 1968 i 1973 o la de Emilio el barber, que tenia la barberia just al costat de l’església.

Com a curiositat, entre les ràdios, també hi ha una càmera fotogràfica que pertany a la família Pallerols, que van ser fotògrafs professionals a Santa Bàrbara durant moltes dècades i que deu tenir més de cent anys  


He de dir que durant la meva visita a l’exposició he sigut un privilegiat, perquè gràcies a Tere Giné, l’actual directora de l’emissora, he gaudit d’una visita guiada durant la qual m’ha explicat alguns dels detalls més importants de l’exposició. 























dimecres, 3 de maig del 2023

NOSTÀLGIA D’UNA ALTRA ÈPOCA

Davant les eleccions municipals del proper 28 de maig crida poderosament l’atenció una de les 8 candidatures que es presenten a la ciutat de Tortosa: ‘Tortosins pel Monument’. A les Terres de l’Ebre i m’atreviria a dir que a tota Catalunya quan es parla del ‘monument de Tortosa’ tothom sap a quin monument ens referim: al que hi ha al bell mig de l’Ebre, sobre la bases del que un dia va ser el pont de la Cinta, al costat del pont de l’Estat, també conegut com 'el monument de la vergonya'. Quan es va aixecar aquest andròmina va ser per a commemorar els ‘XXV años de la paz de Franco’, un concepte que no hem d’oblidar! A partir d’aquí, per moltes reinterpretacions que es puguin fer i per molta parafernàlia feixista que sé li hagi pogut treure, com ara l’anomenat ‘Victor’, símbol de victòria franquista, el fet inicial segueix invariable. La història no es pot canviar.
Però l’andròmina de Tortosa no és l’únic monument franquista reinterpretat que encara queda en peus a les nostres terres, tot i que la resta son més menuts. Un exemple és el conegut com el ‘monolito’ de Santa Bàrbara. El motiu pel qual va ser col·locat al començament del carrer Major va ser la commemoració de la mateixa efemèride. Fa anys també va ser reinterpretat per a convertir-se en un ‘Monument a la pau’, tal com apareix a la inscripció. Fa poc es va remodelar aquell espai i s’hauria pogut aprofitar l’avinentesa per treure’l i posar alguna cosa més adequada ja que, ‘el monolito’ no té cap mena de valor artístic... Però segueix en peu per a la glòria d’alguns. Ningú diria que dintre d’un any i mig aproximadament estarem celebrant el mig segle de la mort del dictador vist la molta simbologia feixista que encara avui exalta la seva persona o a aquells que van lluitar al seu bàndol durant la guerra derivada del cop d’estat contra la II República Espanyola. D’algun d’ells us en parlaré a mode d’exemple. -A Castelló, a un lateral del parc Ribalta hi havia una gran creu que va ser retirada a principis d’aquest mateix any.
-A Palma de Mallorca, al parc de la Feixina, un monòlit recorda els mariners morts durant l’ enfonsament del creuer Baleares que evidentment formava part de marina de guerra ‘nacional’.
-A Cinctorres, a la comarca del Ports, és un dels pobles que encara conserven la creu de ‘Caidos por Dios i por Espanya, presentes’. No sé si com en el cas de la Galera la creu ha estat sempre ‘despullada’, es a dir, sense els noms de les víctimes del bàndol franquista tal com passava a una bona part dels pobles.
-A Xerta, comarca del Baix Ebre, hi ha un rètol fet amb rajoles que també recorda els ‘XXV años de Paz’. Tot i ser bastant menut si el comparem amb la majoria em va cridar poderosament l’atenció ja que per l’ajuntament xertoli han passat alcaldes de diversos partits polítics: CiU, PSC, ERC. Si jo ho vaig vore, suposo que ells també l’hauran vist.
-A Amposta, després de treure quasi totes les plaques del ‘Ministerio de la Vivienda’ amb el jonc i les fletxes falangistes, al carrer Melilla i a la paret d’un edifici construït després de la guerra hi ha un gran rètol amb la mateixa simbologia.
Altres.
Bornos (Cadis).
Tarifa (cadis). Etc...