BARÇA, 5; CELTA, 0

Sempre he dit que quan un equip de futbol juga bé, l’altre juga malament. La superioritat ve precisament de la sima d’aquests dos factors. Anit el Barça va jugar molt bé i el Celta que no fa tant va empatar contra el Barça a la lliga i venia d’empatar amb el Madrid a casa, no tant.

Ara bé, suposo que els analistes de futbol valoraran moltes més coses i segurament afirmaran que si el Barça ser molt superior va ser perquè tàcticament va superar al Celta en tots els sentits.

Com anit donaven el partit en obert (Gol Tv) el vaig poder veure i la veritat és que me va agradar el Barça. Tot i que no juga Umtiti se’l veu fort en defensa. Vermaelen s’està mostrant com un gran recanvi, tot i que des de que juga al Barça la gran quantitat de lesions l’han obligat a estar-se llargues temporades al dic sec. Ara amb l’arribada d’un altre central (Yerri Mina) l’equip blaugrana encara sé sabrà molt més fort al darrere. I és que els partits sé comencen a guanyar des del porter i la defensa i sembla que això ho tenen molt clar.

Amb el fitxatge de Coutinho  el Barça reforçarà molt el seu mig del camp. Davant l’enorme competència que té en aquella zona (Busquets, Iniesta, Paulinho, etc.), algú va qualificar de beneit problema el que tindria Valverde. Si tens molt que triar i a part entre aquest molt hi ha qualitat, sempre pots escollir els futbolistes que més sé puguin adaptar a cada tipus de partit. Tot i que me temo que seran els equips rivals els que s’hauran d’adaptar al joc del Barça i mirar de contrarestar el seu joc.

Als mitjans de comunicació d’avui hi ha una idea unànime. Messi va fer el que va voler i quan va voler. Això sí, amb la col·laboració de Jordi Alba amb qui sembla que ara que no està Neymar ha trobar el seu soci perfecte.

A la segona part Valverde va substituir Messi i va donar entrada a Dembélé que poc a poc va tenint minuts per anar agafant la forma necessària de cara els propers mesos que serà quan sé decidiran totes les competicions. Anit sé li van poder veure trets de gran futbolista i tot hi que juga per la banda dreta, en algun sentit me va recordar al Neymar del principi de jugar amb el Barça. Si l’arribada de Dembélé al Barça s’esmorteïa en bona part l’espantada de Neymar, no hi ha cap dubte que l’arribada de Yerri Mina, però sobre tot de Coutinho li han donat un plus de qualitat al Barça de Valverde que, des del meu punt de vista, aquest any pot aspirar a tots els títols que juga.  

I si això passa, qui se'n recordarà de Neymar? 

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 29

Foto: R.Ll.

LA BRIGADA MUNICIPAL COL.LOCA PANCARTES DE L’ANC

Quan vaig veure damassos de l’ANC enganxat a les finestres baixes de la Casa Consistorial, me pensava que tardaria temps en veure un despropòsit semblant, tot i que abans ja vaig al·lucinar amb l’estelada de la plaça del mercat.

Aquest matí he rebut una foto on es pot veure un camió de la brigada municipal col·locant pancartes de l’ANC cridant a la participació del 11-S.

Si un fet com aquest no és prevaricació, s’hi assembla bastant.  

ANDREU MARTÍ

-T’has assabentat del que diuen de l’exalcalde de l’Ametlla de Mar Andreu Martí? –Me va preguntar una companya de feina ahir.

Davant la meva resposta negativa me va dir que m’ho enviava.

L’any 2003 Andreu Martí va ser elegit per primera vegada alcalde de l’Ametlla de Mar. Només 40 dies abans, ell i la seva dona havien viatjat a Andorra per obrir un compte a una sucursal de la Banca Privada Andorrana.

Ningú va a obrir un compte a Andorra per a posar-hi de tant en tant els estalvis. Qui ho fa és perquè hi pensa portar diners de dubtosa procedència.

La notícia la recollia el diari el País amb el següent titular: El alcalde que quiso hacerse rico deprisa. Tota una declaració d’intencions...

Mentre navegava buscant la notícia (la meva companya no m’ho va enviar de seguida), ne vaig trobar una altra publicada a Diari de Tarragona:Reclamen a l’Ametlla de Mar un deute de 3,1 M€ pel servei de l‘aigua. S’explica que l’ajuntament calero va signar un contracte de subministrament d’aigua amb l’empresa Aqualia l’any 2004 (només 1 anys després de que Martí fos alcalde) i duraria fins els 2030. El preu de l’aigua se fixava en 0,7 euros/m3.

L’any 2009, sense que es coneguin els motius, l’equip de govern, sense passar pel Ple, s’aproven uns nous preus per a l’aigua i s’estableix que costarà entre 1 i 1,6 euros m/3.

La diferència de cost devien ser els estalvis que Andreu Martí enviava de tant en tant a Andorra a través d’un testaferro...

LES CLÀUSULES DELS FUTBOLISTES

Sembla ser que les clàusules de rescissió dels futbolistes només existeixen al futbol espanyol, al menys de forma generalitzada.

L’any 2000 el Madrid va pagar la clàusula de rescissió de Figo que era de 10.000 milions de pessetes al Barça (uns 60 milions d’euros) Una quantitat desorbitada per a l’època. A partir de llavors el Barça per a blindar les seves estrelles els hi va posar unes clàusules estratosfèriques... O això es pensaven els seus directius, ja que el PSG se va emportar a Neymar pagant 222 milions d’euros. La clàusula de Messi està fixada amb 250 i potser per això se va especular que el Manchester City el volia fitxar. Tot i l’elevat de les clàusules sembla que sempre pot haver algú que les pugui acabar pagant. La del nou fitxatge del Barça, Dembélé, ascendeix a 300 milions. M’aventuro a dir que no passaran molts anys quan sortirà algun club disposat a pagar per ell o per algun altre jugador aquesta xifra.  

NO AMB ELS MEUS DINERS!

El culebró esportiu de l’estiu és la situació del jugador del Barça Neymar Jr: Si se’n anava o no al París Saint-Germain.  

M’agrada el joc de Neymar. Potser no sempre és l’efectiu que podria ser, però és encisador. Sense cap mena de dubte és un dels millors jugadors del món i, per la seva joventut, està cridat a ser, molt possiblement, el substitut de Messi, el jugador més gran de la història del futbol. Finalment va decidir marxar... Bon vent i barca nova...  

I ara és quan ve la gran pregunta: Val els 222 milions d’euros de la seva clàusula de rescissió?

Una cosa és que algú la pagui i l’altra ben diferent és que valgui aquest munt de milions... El Barça va fixar aquesta clàusula perquè esperava que ningú la pagués i, d’aquesta manera assegurar-se la presència d’un jugador que en el seu dia va preferir anar al Barça que al Madrid i això, des del punt de vista de la culerada, diu molt d’ell.  

Però la xifra total del traspàs (si és que s’acaba concretant) encara serà molt superior. A part dels diners que està disposat a pagar el PSG, cal sumar-hi els impostos i la comissió que s’emportarà el seu representant i el seu pare (aquí es troba la mare dels ous)

Però és que a part pot tenir d’altres conseqüències econòmiques derivades de les pretensions salarials de la resta de membres de la plantilla. Normalment sempre hi ha un o uns jugadors estrella que marquen el topall màxim i a partir d’aquí existeixen unes escales salarials en funció del rol de cada jugador dintre de l’equip. Si el PSG paga a Neymar una quantitat molt per sobre dels jugadors millor pagats pot produir-se una situació difícil de gestionar i que una part dels jugadors vulguin cobrar més sota l’amenaça de marxar del club.

I d’on surten els mils i mils de milions que mou el futbol arreu del món? Sobre tot de les grans marques que fan de patrocinadors i dels drets televisius que cobren els clubs. Al Periódico de dimarts hi ha una imatge de Neymar a Japó envoltat de cartellets de marques publicitàries (uns 15, ne vaig contar, tot i que a la imatge d’Internet se’n poden veure alguns més) Per a sortir a la foto (i mai millor dit) s’ha de pagar i suposo que no poc.

Una altra part important del finançament dels clubs és via venda de samarretes i merchandising divers, quotes de soci i venda d’entrades.  

Dic sovint que durant els anys de la crisi (tot i que diuen que s’ha acabat els seus efectes encara perduren i perduraran durant anys) mentre a una gran part de la població se li baixava el sou i d’altres senzillament perdien la feina, només uns pocs afortunats van veure com s’incrementaven els seus ingressos. Entre els afortunats que els hi va passar això estan els esportistes d’elit i, entre ells, es clar, els jugadors de futbol. La realitat que envolta els jugadors (els Messi, Cristiano Ronaldo, Neymar, Bale i companyia) està a les antípodes de la que viuen les famílies amb pocs recursos.

Mentre segons les ONG’s com Càritas, a Espanya cada vegada hi ha més pobres, ells cada vegada són més rics i cada contracte nou o renovació de contracte que han firmat han volgut més i més diners indiferents a la situació que s’estava vivint.

Però mentre hi hagi gent que estigui disposada a veure un partit de futbol per una tele de pagament, comprar la samarreta del club dels seus amors per al seu fill o senzillament ser soci i abonat per a veure en viu i en directe els partits, els clubs estaran condicionats a complaure les exigències de l’afició (resultats i si són títols millor) i dels jugadors.

Jo ja fa anys que vaig decidir no destinar ni un euro al club dels meus colors (sabeu que sóc del Barça) i, evidentment, encara menys per a la resta (al menys de forma conscientment)

A partir d’aquí, tot el que facin els clubs no serà amb els meus diners.

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 3

MÉS OBRES...

Ahir a la tarda, en passar pel costat del Centre d’Art Lo Pati, vaig veure un grup compressor d’aquells que donen llum quan no hi ha subministrament elèctric. Per un moment vaig pensar: Què els hi ha tallat la llum? Però ràpidament vaig veure que no, només vaig haver de fer unes passes més per veure que s’hi feien obres al Museu de les Terres de l’Ebre. Com vaig veure els aparells de climatització pel terra, vaig pensar que les obres anaven sobre això, sobre el sistema de climatització del museu.

EL PLE DE DILLUNS

Casualment vaig poder veure els minuts finals del ple de dilluns passat de l’Ajuntament d’Amposta pel Canal 21 Terres de l’Ebre. Mons pares el van seguir tot i me van dir que va durar hores... M’hauria agradat veure el debat de la moció que va presentar el regidor German Ciscar on demanava la renuncia del regidor de Personal Tomàs Bertomeu, però com vaig llegir el comentari que va fer l’Alcalde Adam Tomàs pel Facebook on deia que el que exposava el regidor de l’oposició era tot mentida, me puc fer una idea de com va anar el debat.

Quan ho vaig començar a veure hi havia una intensa discussió entre el portaveu del PSC Francesc Miró i l’Alcalde per l’ús polític que s’havia fet de la dimissió del director del Pati. No ho vaig acabar d’entendre però me va semblar que algú havia fet un comentari sobre que els membres del grup socialista eren uns ineptes i que l’Alcalde l’havia donat la seva aprovació a l’escrit. El tema va acabar quan Adam Tomàs va dir que si se sentia ofès per aquelles paraules que ell no havia pronunciat, per la seva part les retirava.

Isabel Ferré del grup de CiU va parlar sobre els guals, un tema que ha sortit darrerament per algun grup de Facebook i sobre el que jo mateix hi  vaig posar cullerada. Li va preguntar a l’Alcalde quants feia que no havien fet cap revisió i Tomàs li va replicar que li digués ella, ja que l’actual equip de govern, amb els dos anys que portaven al capdavant de l’Ajuntament no n’havien fet cap. No va obtenir resposta... De totes formes, la portaveu de CiU va apuntar de posar uns xips a les plaques per a controlar el pagament des de l’oficina de Gestió Tributària del propi Ajuntament.

El que queda clar és que els polítics llegeixen els comentaris que es fan a les xarxes socials, tot i que des de el silenci. Si al final aquests comentaris, sovint llargament debatuts, serveixen per alguna cosa, hem de donar com a bona la funció que tenen aquests fòrums.

LES OBRES A LA CARRETERA DE LA CARROVA

Tal cm us deia fa un parell de dies, s’hi fan obres a la carretera de la Carrova o l’Eix de l’Ebre o la C-12, com vulgueu dir-li, tot i que encara no tinc massa clar que s’hi està fent. Penso que es tracta de substituir la tanca que separa la carretera del canal. Aquest matí s’hi estava donant pas alternatiu mentre un operari des d’un camió repartia cons al llarg de la carretera. I jo pregunto: Com que les obres comencen a partir del pont per on s’entra a l’escorxador de PADESA, no seria molt més pràctic i fins i tot lògic, que es desviés el trànsit per l’antiga carretera? Quines ganes de complicar-se la vida i complicar-nos-la als usuaris!

Finalment en tornar de Tortosa he pogut veure que s'està fent. No s'està traient la tanca del costat del canal, sinó que se'n està posant de nova a l'altre costat, al dels horts. Com podeu suposar la tanca que s'està posant és aquella tan temuda i odiada pels motoristes... No es va aprovar que s'havia de treure tota? Però és que algú s'ho va creure? 

CONTROL DELS MOSSOS

En arribar a la rotonda dels nusos, just on comença el carril per accedir al pont del Mil·lenari, dos cotxes patrulla dels Mossos i tres agents mirant fixament cap al Sud, es a dir, segons s’arriba d’Amposta o de Santa Bàrbara. Semblava que tenien clar que era el que estaven buscant...

AMB 222 MILIONS D’EUROS...

Segurament la xifra us sonarà d’alguna cosa... Premi! El preu de la clàusula de rescissió del contracte de Neymar Jr. Avui el Periódico posa uns exemples sobre l’equivalència dels 222 milions d’euros: 2 camps de futbol com el de l’Espanyol, 24 centres d’atenció primària com el que es va fer al barri de la Mina de Barcelona, 2 vegades el que destina el Govern d’Espanya per a lluitar contra la pobresa infantil o 55 milions d’hamburgueses!

No us podeu perdre l’article que publicaré diumenge que ve sobre el traspàs del jugador brasiler al PSG.        

UN BARÇA DE PENA

Del diari Sport. 

M’ho hauria de recordar algú, ja que jo no recordo un partit del Barça tant desastrós con el d’ahir al Parc dels Prínceps de París contra el París Saint-Germain. Trobo que el 4-0 final no acaba de resumir bé el que va passar anit al terreny de joc... Podria haver estat pitjor... Molt pitjor...

Abans del partit es comentava que l’entrenador de l’equip francès Unai Emeri havia estudiat el joc del Barça amb detall i que el seu equip pressionaria molt amunt per a impedir que els blaugranes sortissin de la seva àrea amb la pilota controlada... També deien que després de més de 20 enfrontaments amb els diferents equip que ha entrenat Emeri, només havia pogut guanyar al Barça una sola vegada... Ja en són dues i damunt humiliant-los que és el que més costa de pair. La prova evident va ser al final del partit quan Luis Enrique va plantar de males maneres al periodista de TV3 encarregat d’entrevistar-lo. Ja sabem que Luis Enrique no és un prodigi d’amabilitat, però hauria de saber aguantar el tipus, sobre tot en moments difícils.  

Avui, bona part de les bastonades per la derrota d’ahir aniran cap a l’entrenador. Ho entenc en bona mesura, ja que l’entrenador asturià va demostrar no saber gestionar els recursos que té al seu abast per mirar de capgirar un marcador advers.

De totes formes la culpa no és només de l’entrenador. Tto i que com comprendreu no vaig estar enganxat a la tele durant tot el partit, els moments que el vaig estar mirant, vaig veure un Barça apàtic, deambulant pel camp sense esme. Un Barça irreconeixible... Com pot ser que dissabte guanyés per 0-6 i ahir perdés per 4-0?

Segurament me direu que e l’Alabés no  és el Paris Saint-Germain... És una forma molt simplista de veure-ho. Sempre he pensat que quan un equip juga molt bé, és que l’altre li permet fer-ho. Tot i que no vaig veure el partit de dissabte, segurament l’Alabés va donar moltes facilitats al Barça... Anit va ser tot el contrari: l’equip francès va jugar bé perquè el Barça els hi va donar totes les facilitats del món.

Una de les virtuts del Barça des de fa molts anys és el control que té de la pilota. La possessió quasi sempre està per sobre de la dels seus rivals... Anit ni això. Allí perdia la pilota tot el món com a conseqüència de la pressió dels rivals... I de la velocitat.

Encara que només sigui per amor propi, els jugadors del Barça haurien d’haver reaccionat. Però del partit d’anit se’n salven ben pocs. Ni Messi va ser el Messi que tots coneixem, ni Iniesta, ni Busquets, ni Suárez, ni la majoria... Només Neymar i Ter Stegen es van salvar (pels pèls) del ridícul general de l’equip.

A la darrera temporada de Guardiola es va parlar de final de cicle. En aquell moment Luis Enrique va significar un revulsiu i va saber marcar el rumb de la nau blaugrana. La temporada passada, entre els mesos de març i abril el Barça va tenir una pájaraimpressionant que li va costar quedar eliminats de la Champions i per poc perd la Lliga. Va ser un avís important.

Amb els fitxatges que es van fer a l’estiu, semblava que s’aportava joventut a la plantilla i que aquesta temporada podria ser millor... Però prompte es va veure que la majoria dels nous fitxatges no aportaven pràcticament res i la resta són un any més grans... Iniesta per exemple, la referència del Barça al mig del camp des de que va marxar Xavi, quan s’havia lesionat tres vegades en pocs mesos? Per a mi és un símptoma d’envelliment...

Com a conclusió, penso que ara sí que estem en un final de cicle. Segurament Luis Enrique no continuarà la temporada que ve... I Messi ja es veurà. Personalment no m’agradaria que marxés el que per a mi és el millor jugador de la història, però com comprendreu no depèn de mi sinó de tota una sèrie de circumstàncies...            

‘JOGO BONITO’ O ‘JOC RAS I PATADA AL VENTRE’?

Des de fa temps hi ha una campanya contra Neymar a qui molts consideren un jugador provocador. No sé si és sensació meva, però una de les aficions més hostils és la del Bilbao que fins i tot han fet un vídeo per a demostrar-ho.

Tinc el convenciment que Neymar quan fa un barret o una sotana a algun rival, ho fa perquè és la seva manera de jugar i no crec que sigui cap desconsideració al rival de torn. Potser, això sí, que quan el Barça domina el partit, entenc que algú ho pugui interpretar malament i potser el brasiler hauria de reprimir-se una mica. Però en cap cas, les seves accions justifiquen la violència desmesurada que alguns han emprat amb ell.  

Sembla que hi ha qui encara pensa que el futbol és un joc d’homes i que, com a tal, ha de prevaldre la duresa davant la vistositat del joc. És l’excusa d’aquells que no saben jugar d’una altra manera...

I en el cas de Messi, també és un provocador? Sembla que ningú considera que l’argentí ho sigui. També potser perquè el seu joc, tot i ser molt brillant, es diferent al de Neymar que sé sembla molt al de Ronaldinho. Si això és així, com es justifica l’entrada de Filipe Luis el passat dissabte? Evidentment no té cap justificació, ni una.

Aquest matí li he comentat a un que de futbol n’entén més que jo i que és del Bilbao (o Atlètic Club com a ells els hi agrada dir) És un dels que creu que Neymar és un provocador i és el que m’ha parlat del vídeo i fins i tot me’l volia enviar via Whatsapp i li he dit que no calia que me’l enviés... Ja sabeu que aquest tipus de coses és manipulen tot el que volen. I no vull dir que no pugui ser real, però tal vegada es tracta de jugades esporàdiques que s’han pogut produir al llarg de molts de mesos. Sobre l’entrada de Filipe Luis a Mesi m’ha dit que denota el caràcter de Simeone que sempre vol que els seus jugadors vagin a límit... Maleïda la gràcia què em fa...

O sigui, uns poden jugar violents i quan no surten les coses (es a dir, perden), poden etzibar una puntada de peu... Com per exemple la d’Isco al mateix Neymar o les que dóna Cristiano Ronaldo quan les coses no li surten bé. Però fer un barret està no està ben vist... Potser perquè es veu més que una jugada una jugada on el futbolista demostra la classe que té que una puntada de peu subterrània...

Causa Neymar un mal físic al contrari? Ah! Què li pot causar un dany moral? Molt difícil de justificar i potser perquè l’altre ja està predisposat a que sigui així...

En canvi el joc excessivament dur, aquell que es diu al límit, si que pot arribar a causar danys irreversibles. Els que sou de la meva generació segurament recordareu el cas del jugador Bustillo. El Barça el va fitxar del Saragossa i ràpidament va arribar a la selecció. El primer partit derby contra el Madrid, als 5 minuts ja els hi havia fet 2 gols. El tercer no va arribar mai... A l’atac següent De Felipe (que després va ser jugador i director tècnic de l’Espanyol), li va trencar la tíbia i el peroné. Bustillo ja no v ser mai més el jugador que havia estat amb el Saragossa i els primers partits del Barça. I com ell, molts més, sovint anònims. Per cert, Bustillo no va ser l’únic futbolista a qui va lesionar De Felipe. Quan jugava amb l’Espanyol d’un cop de colze li va partir el ronyó a Santillana que havien estat companys al Madrid.  

Què li hauria passat a Filipe Luis si hagués lesionat a Messi? El mateix que li passarà ara. L’expulsió per joc violent li comportarà 2 o 3 partits... La pena als jugadors violents (o que puguin emprar la violència en un moment donat), hauria de ser molt més gran, equiparable al temps d’inactivitat del jugador a qui li hagi fet mal.

Ahir l’Espanyol (a qui molts de barcelonistes odien més que al Madrid) va jugar contra els blancs. Vaig escoltar el comentari d’un radiooient a la SER que deia que no podien jugar perquè els equips no poden enfrontar-se als seus filials...

Els resultat va ser de 6-0 (al camp de l’Espanyol de 0-6) Aquest matí he escoltat un comentari de José Ramón de la Morena que, tot i acceptar que amb Zidane el Madrid juga millor que abans amb Benítez, l’Espanyol d’ahir no va jugar amb la mateixa intensitat que contra el Barça i que ahir juguessin molts suplents, no ho justificava. Fins i tot penso que quan un jugador no habitual surt a jugar, ho hauria de fer amb més intensitat per mirar de guanyar-se el lloc.    

I LA TERCERA, AL SAC!

Diuen que no hi ha dos sense tres... Però que els hi diguin als de la Juve, segur que no pensaran el mateix.

La fita d’assolir els 3 grans títols en una temporada no passa cada any... De fet, al Barça només havia passat una vegada, quan el gloriós Barça de Guardiola i els grans d’Europa, com a molt, també ho han assolit una sola vegada. El Barça ha estat el primer que ho ha aconseguit dues... I en pocs anys.

Recordeu quan els de Crackovia van traure el premonitori tema de Copa, Lliga i Champions? Dissabte es va tornar a escoltar. L’any 2009, curiosament, els títols van ser pel mateix ordre i aquest any hi ha hagut un petita variació: primer va ser la Lliga, després la Copa i finalment, dissabte, la Champions. 

https://www.youtube.com/watch?v=acKZR7OrAMA

Dissabte el Barça sortia favorit i ho va demostrar sobre el terreny de joc. De fet, en les darreres 4 Champions guanyades, el Barça ja havia trencat aquell malefici, com el de la final de Sevilla contra l’Steagua de Bucarest quan ho tenia tot a favor i no van fer ni un gol... Una mica més ni marquen a la tanda de penals de després de la pròrroga.

Ara, surten de favorits i compleixen els pronòstics. Els de la Juve van haver de prendre bona nota de la final de la Copa del Rei, perquè, com el Bilbao, van mirar d’aturar a les figures del Barça a base d’empentes i puntades de peu. Però el matiner gol de Rakitic va tirar per terra la tàctica italiana. En aquell moment, sortíem de la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes després d’escoltar el magnífic concert de violoncel que va oferir l’Ànnia Armengol Tomàs quan varen sonar dos coets. No vaig tenir cap dubte, el Barça havia marcat.  

Quan varem arribar a la Gela de Jesús, ja devien de porta una mitja hora jugada i el Barça dominava la situació. No dic que passés per sobre de la Juve, però dominava clarament la situació, tal i com ho indicaven els percentatges de possessió de la pilota.

S’hauria pogut marxar als vestidors a la mitja part amb 2-0, però no; i d’aquí a l’1-1 de Morata, un jugador rebutjat pel Madrid, que sempre dóna emoció i incertesa a qualsevol partit. Per un moment van tornar a sortir els fantasmes del passat, però aviat es va encarregar Luis Suárez de dissipar dubtes en marcar el 2-1 que tornava a posar els coses al seu lloc. Per cert, tots dos gols van se molt similars ja que els dos van arribar després d’un fort xut, una aturada in extremis del porter que en tots dos casos no la varem poder blocar i el rebuig el va aprofitar el jugador que estava desmarcat que va xutar amb el porter venut.  

I ja cal el final, la Juve va ser capaç de prendre-li la possessió de la pilota al Barça i va passar de ser l’equip dominat a dominador. Afortunadament el Barça té una gran defensa i un excel·lent porter. Ter Stegen va aturar totes les pilotes que van anar a barraca. Durant uns moments, tot podia passar. La Juve podia empatar, però també el Barça amb un ràpid contraatac (ja sabeu que és la gran diferència entre el joc de l’era Guardiola i l’actual) posar el tercer al marcador i, com es diu ara, matar el partit.  

I així va ser. Durant els minuts de l’afegit, hi van haver diversos lesionats que van fer allargar el patiment (ho he de reconèixer, estàvem patint i així ho reflectien els rostres dels comensals de la Gela, molts d’ells amb la samarreta del Barça –fins i tot n’hi havia una de la propera temporada-) I quan ja el marcador senyalava que el temps afegit ja feia estona que s’havia esgotat (però ja sabeu que la darrera paraula la té l’àrbitre), un veloç contraatac del trident va acabar amb el gol de Neymar que posava el definitiu 3-1 i feia justícia al que s’havia vist durant els quasi 100 minuts entre unes coses i altres...  

Com anècdota quedarà el gol anul·lat a Neymar i que hauria significat el 3-1. Diuen els que en saben que van ser mans. Potser sí, però jo no hi vaig veure cap tipus de voluntarietat... Si la Juve hagués remuntat, segur que encara se’n parlaria ara.

Per cert, i Messi no va marcar. Si ho hagués fet hauria marcat en les 3 finals de la Champions que hauria jugat, però va fer un gran partit, encara que la UEFA li va atorgar l'honor de millor jugador de la final a Iniesta, però tranquils que Messi guanyarà la cinquena Pilota d'Or, s'ho mereix! 

I per acabar una anècdota. Una companya de treball ens ha explicat que el servei d’urgències 112, on treballa sa filla, no va rebre cap trucada durant tot el temps que va durar el partir. Sense cap mena de dubte, un fet que s’hauria d’estudiar...          

NO SABEN PERDRE

Atlético de Madrid-2, Barcelona-3. Aquest va ser el resultat que es va donar ahir al camp del Vicente Calderón de la capital espanyola que, sumat a l’1-0 del partit de l’anada, va classificar al Barça per a jugar la semifinal de la Coma del Rei (per cert, la primera de Felip VI)

Aquests resultats són els que passaran a englobar les estadístiques oficials, que, al cap dels anys és el que més se consulta.

Ara perquè tenim Internet i és fàcil consultar cròniques i vídeos, però abans l’única cosa que tenies eren les hemeroteques que no sempre estaven a l’abast de tothom.

I per què explico això? Perquè dintre d’un temps quasi ningú se’n recordarà del joc brut de l’Atlético de Madrid, tant a Barcelona com a Madrid, ni de les excuses de mals perdedors que van esgrimir al final de l’eliminatòria.

Segons els jugadors matalassers, el seu entrenador i una part de l’afició, el seu comportament violent al camp va ser degut a les provocacions de Neymar i, per això, el brasiler es va convertir en l’ase dels cops d’anit.   

Després de veure les imatges i meditar-ho en tranquil·litat, he arribat a la conclusió que, com ja he dit abans, només son excuses per a justificar que, aquest any sí, el Barça els hi va passar per sobre en els dos partits de l’eliminatòria.

Si fos veritat que Neymar els va provocar amb gestos i jugades de filigrana, des del meu punt de vista, no és justificació per a que li donessin les puntades de peu i els cops que li van donar. I, a més, si això fos així, per què també li a Messi i Busquets (per posar dos clars exemples) el hi van donar fins el carnet d’identitat? D’aquest darrers no s’ha dit en cap moment que també provoquessin als jugadors matalassers.

Els que ja tenim una edat i pentinem canes (una expressió un tant castissa) recordem de que quan Simeone jugava amb l’Atlético, no era precisament un santet. Era un jugador que sempre anava al límit del reglament i més d’un com el van expulsar del camp.

Potser alguns d’això en diuen esperit guanyador, però per a mi, per a tenir aquest tipus d’actitud no cal, ni molt menys haver d’estar durant tot el partit donant puntades de peu i provocant faltes amb la finalitat de trencar el ritme del rival i mirar d’obtenir avantatge al joc.

I encara diré més: És que ja ningú se’n recorda del turmell de Neymar ple de sang del partir de l’anada? També va ser fruit de les provocacions del brasiler o simplement una estratègia per a fer-li perdre la paciència i, de passada, intentar que fos expulsat?

Sincerament crec que va ser una argúcia molt ben dissenyada per Simeone per aconseguir, precisament, fer perdre els estreps a Neymar i que l’àrbitre (o els àrbitres l’acabessin expulsant)

I parlant dels àrbitres, que dolent Gil Manzano. On troben àrbitres així?

Mireu, i amb això acabo. L’any passa, possiblement perquè al davant tenia millors jugadors, l’Atlètico, sense caler emprar la violència va fer una gran temporada que el va portar a guanyar la lliga i quasi que la Champions. Però aquest anys, al menys que canvien molt les coses, no serà així. Aquest any per a guanyar als equips punters del futbol espanyol ha de fer us d’armes molt diferents i en això estan.

Què ningú ens vulgui vendre la moto, perquè qui més qui menys ja és peludet i encara tenim criteri per a poder jutjar les coses.

L’Atlético de Madrid ha demostrat que no sap perdre i punt!    

TREVA A CAN BARÇA

Ja ho vaig preveure: l’Atlètico de Madrid perdria contra el Barça.

I no només això, el Barça va guanyar amb autoritat, fent, segons els experts, el millor partit de la temporada, sobre tot, a la primera part.

El Barça, que va jugar pràcticament amb el seu 11 de gala (Luis Enrique va deixar de fer experiments amb gasosa) va assolir una victòria contundent contra un dels millors equips de la Lliga i que, a més, venia de guanyar al Madrid per 2-0.

Anit, el trident (o els tres Sudamericanos, com sembla que el hi diuen) es van compaginar a la perfecció i van fer, cada un d’ells, un golet. Més que suficient per a doblegar un equip matalasser que sembla que només va anar al Nou Camp a repartir estopa.

Quan un equip que és el vigent campió de la lliga es centra més en pegar puntades de peu i cops de colze, deixa de ser un equip gran per a convertir-se en un de mediocre.

El joc de l’Atlético va ser vulgar, sobre tot a la primera part. En cap moment va semblar que anessin pel partit, ni quan l’àrbitre els hi va xiular un més que dubtós penal a favor.

Què és un penal? Si home, allò que els hi xiulen sempre a favor als del Madrid i que sovint els hi serveix per desencallar un partit que tenen costa a munt. Si, ja sé que al Barça no li xiulen, però serà que tampoc en deuen de fer. Anit per exemple, l’entrada sobre Neymar que li va fer un trau al turmell, que va haver de sortir del camp en llitera i que va haver de ser atès a la banda, segur que no ho va ser.

Bé, si, d’acord, el segon gol del Barça ve precedit d’un control de Messi amb el braç, però això no treu mèrits a la victòria blaugrana que va ser, en tot moment, superior a un Atlético acomplexat i que va tornar a l’essència de Simeone. Lamentable!

Tal com acostumo a fer, no vaig veure el partit. Ja sabeu que em nego a pagar per veure’l quan mentre jugadors i clubs no baixin del seu cel particular, toquin de peus a terra i deixen de demanar els disbarats econòmics de fitxes, sous, drets, etc. I, a sobre, cometen frau fiscal. Però vaig veure el resum del partit i vaig escoltar els comentaris que va emetre TV3. Per tant, em vaig poder fer una idea bastant aproximada de com va anar. Però el que vull, és contar-vos una anècdota. De fet és un comentari que va fer un dels contertulians. Va dir que els mals àrbitres (i el navarrès Undiano Mallenco va demostrar en escreix que ho és) són els que s’equivoquen dues vegades: la primera segurament de forma involuntària i la segona per compensar el primer error xiulant un dubtós penal, el primer que comet Messi en tota la seva trajectòria. Però no acaben aquí els errorsgarrafals d’Undiano ja que hauria d’haver xiulat penal a la jugada sobre Neymar que abans comentava i, a part haver expulsat a Giménez, que va ser el jugador que va cometre la falta.  

Però sabeu com va adornar el comentarista la frase sobre l’àrbitre dolent?

-A la mitja part li ha degut de trucar la dona i li ha dit que Messi s’havia ajudat amb el braç en el segon gol del Barça i va ser quan va decidir compensar.

Al final del partit, Messi va declarar que tot el que s’havia dit aquests dies (sobre que no estava content, sobre que estava negociant amb altres equips, sobre que va demanar la destitució de Luis Enrique, etc.) era falç i que res d’això havia passat.

De moment sembla que hi ha treva a can Barça, el que ara mateix no sé sap és si durarà molt o poc. Evidentment dependrà dels resultats. Si el Barça guanya i convenç, pot durar fins al final de temporada. Ara bé, si el Barça perd quan no hauria de perdre (com quan ho va fer contra el Celta o la Reial Societat o la mala imatge que va donar al camp del Madrid), pot marcar definitivament el destí del seu entrenador.  

Darrera hora. Durant una entrevista conjunta abans de la gala de la Pilota d'Or, Messi ha tornat a estar enigmàtic i ha dit això: Qui sap on seré la temporada que ve. 

EL CRÈDIT DE LUIS ENRIQUE

Dintre de poques hores el Barça s’enfrontarà al seu estadi a l’Atlético de Madrid en un partit transcendental per a tots dos equips. De guanyar o perdre depèn seguir l’estela d’un Madrid que ahir va guanyar 3-0 a un Espanyol inoperant.  

L’any passat Barça i Atlético es van enfrontar 6 vegades i els blaugranes només van aconseguir fer-los 3 gols. A part, no van guanyar cap dels 6 partits. Avui, continuarà aquesta ratxa negativa o bé es trencarà? Abans de les 11 tindrem la solució.

A part dels anteriors, els al·licients del partit són diversos. Per una part el retorn al Nou Camp del Niño Torres, recentment incorporat a les files del seu club d’origen després d’un periple per diversos equips d’Anglaterra i Itàlia sense massa fortuna, però que, quan jugava amb l’Atlético, semblava que li tenia presa la mida al Barça (8 gols en 11 partits)

Però sense cap dubte qui s’hi juga més és el Barça. Primer que res, perquè juga a casa i sembla (encara que no estigui escrit en lloc) que quan es juga a casa es té l’obligació de guanyar, sigui a qui sigui. Però sobre tot després d’una setmana convulsa amb un cessament, una dimissió i convocatòria d’eleccions.

Abans de que tot això passés, el passat dilluns, vaig fer una entrada al blog amb el títol de Així es perd una lliga on vaig criticar durament Luis Enrique per no saber remuntar el partit contra la Real Societat que en va tenir prou amb un solitari gol de Jordi Alba marcat en pròpia porteria. Quan un equip com el Barça al que sé li suposa un potencial terrible amb el màxim golejador europeu de la temporada passada (Luis Suárez), el màxim golejador històric de la lliga i també màxim golejador europeu dues temporades més (Messi) i el jugador insígnia de la selecció del Brasil, Neymar, no és capaç de marcar cap gol en 90 minuts llargs per, al menys, empatar el partit, és que alguna cosa no va bé.

Unes declaracions del director tècnic Zubizarreta després del partit criticant el president de l’entitat van portar a Bartomeu (la família de la Galera són Bertomeu) a cessar-lo. Van passar poques hores a que Puyol, el segon de la secretaria tècnica presentés la dimissió. La crisi estava servida i, davant l’allau de crítiques, Bartomeu no va tenir més remei que convocar eleccions anticipades per al proper mes de maig.

De quina manera pot agreujar avui l’Atlético la crisi del Barça? Si avui guanya l’equip matalasser (que perdrà, segur) la crisi al can Barça pot agreujar-se molt més i em temo que, o dimiteix l’entrenador (que, recordem-ho, ha perdut la confiança del president a favor de Messi) o, segurament, l’acabaran destituint.

A Luis Enrique sé li està acabant el poc crèdit que li queda i del resultat d’aquesta nit depèn que l’angoixa continuï uns dies més (o tal vegada unes setmanes) o que acabi ràpidament.

Al principi de temporada no m’hauria pogut imaginar mai un final així. Perquè tot plegat té cara de final de cicle, potser no esportiu, però si institucional.

Pot arribar Laporta (a qui com a persona detesto), però personalment m’agradaria Benedito, una persona, a priori, molt més honesta. Encara que després et puguin enganyar, com ens van enganyar Rosell i abans Gaspart.

Si no fos així, possiblement no seríem el Barça.

Visca el Barça!!       

AIXÍ ES PERD UNA LLIGA

Ahir el Barça va fer un mal partit a Anoeta i va acabar perdent. Però no només va perdre el partit, també va perdre la possibilitat de col·locar-se líder (això sí, el Madrid ha jugat un partit menys) i el que és pitjor, jugant així pot perdre la lliga abans d’hora.

Luis Enrique va tornar a sorprendre a l’afició no fent jugar, d’entrada, ni a Messi ni Neymar. Segurament perquè pràcticament no havien entrenat al tenir permís per estar-se uns dies més de vacances... No sé, igual l’any que ve els hi poden donar vacances fins el juny...

A principi de temporada ens va il·lusionar a tots un jove jugador de nom Munir. Va començar el campionat fent un gol i tirant una pilota al pal, a més de ser el màxim golejador de la pretemporada. Què se’n ha fet? Des d’aquell partit no ha tornat a marcar, però Luis Enrique ahir el va posar a l’equip inicial. El seu rendiment va estar a l’alçada de la resta, fins i tot dels que van sortir des de la banqueta: molt dolent.

Des del meu punt de vista, el màxim responsable del que està passant és l’entrenador, és Luis Enrique. Entenc que un jugador (Jordi Alba) pugui fer un gol en pròpia porteria al minut 2 de partit. Un accident. Però és que l’entrenador té més de 90 minuts (comptant l’afegit) per a remuntar i el Barça ahir va ser incapaç de fer-ho.

Hauria estat bé que els jugadors s’haguessin conjurat per donar la volta al partit, però sempre és l’entrenador qui ha de canviar el sistema i els jugadors per a donar a l’equip l’aire nou que necessita en cada instant. I Luis Enrique, pel que sembla no ho sap fer.

I, a sobre, gens d’autocrítica, ni per part de l’entrenador ni tampoc per part dels jugadors.

Així volen guanyar títols aquesta temporada?

Em sembla que en aquest pas quedaran en blanc (i no blanc Madrid precisament) I el que és més preocupant: la temporada que ve poden repetir èxits, ja que si el Barça no pot fitxa fins 2016 i els jugadors del B (per molt que es digui), tampoc són cap garantia (només cal veure els resultats dels darrers partits), ja m’explicaràs!

Sort de que el Madrid va perdre a Mestalla. El València li va pegar una bona repassada i els va fer baixa a la terra després de vint-i-tants partits guanyant de forma consecutiva.

Això sí, el Madrid es va avançar gràcies a un gol de Cristiano Ronaldo fet, com no, de penal. Un penal que per alguns va ser clar i per altres no tant. És veritat que li dóna al braç del jugador valencianista i que desvia la trajectòria de la pilota, però també diu el reglament que hi ha d’haver voluntarietat i l’infractor estava retirant la seva extremitat per a no haver d’impactar amb la pilota. És, si els números no em fallen, el penal número 8 que li xiulen a favor al Madrid. El penalet, és un dels fets més característics de la història del Madrid. Quan té un partit costa amunt, l’àrbitre els hi xiula quasi sempre un penal per a desencallar-lo. Així, qualsevol...

Però aquest argument no em serveix d’excusa (ni molt menys!) per a justificar la irregular temporada del Barça. Els blaugranes estan on estan per mèrits propis (igual que l’equip de bàsquet, que després de guanyar al Madrid amb comoditat, no han tornat a guanyar cap partit més i n’han jugat 3)

Sovint, mentre me’n vaig cap a casa, escolto el Larguero, el programa d’esports en català de la SER. Fa dies que parlen de la sentència del TAS i que si hi hauran o no eleccions anticipades.

Ja sé que molts preferiu Laporta de president. En cap etapa de la història blaugrana s’han assolit tants de títols. Però com a persona, des del meu punt de vista és un indesitjable i jo preferiria veure a un altre de president. Això sí, amb Guardiola a la banqueta.        

UN BARÇA MÉS VERTICAL

Un títol menys original seria: el Barça és va cruspir ‘els lleons’.

Tal com tinc per costum, no vaig veure el partit, però si les suficients resums per a poder-me fer un idea prou aproximada de com va anar el partit i de com juga el Barça de Luis Enrique.

Si un només es queda amb el resultat (0-2) i que a sobre el primer gol no va arribar fins el minut 78 de partit, gràcies a Neymar que havia entrat uns minuts abans (62), es farà una idea errònia.

A la primera part, el Barça amb una davantera formada per Pedro, Messi i Munir, hagués pogut foradar la porteria de Iraizoz (aquell que va ser porter de l’Espanyol i que està casat amb una catalana) Però les accions de Pedro, però sobre tot de Munir es van estavellar a les cames o el cos del porter basc.

Però aquella primera part va tenir encara molta més història. A Munir sé li va anular un gol legal i, a sobre, li van fer dos penals no xiulats per Fernández Borbalán, sense cap mena de dubte, el pitjor del partit (el Periódico li dóna una puntuació de 3 sobre 10)

El primer va ser com a conseqüència d’una empenta pel darrere de Gorka Iraizoz i on segurament Munir va pecar de passerell. El segon (per a mi molt més clar) va ser una empenta del veterà Gurpegui i que l’àrbitre tampoc no va voler veure com a penal.

Per la nit, fent zapping, vaig veure un debat a la Cuatro. Entre els assistents hi havia el Lobo Carrasco, Kiko, l’arquer que va jugar amb l’Atlético de Madrid i l’exàrbitre Iturralde González. Segons Iturralde González hi ha gols i penals de sofà. És evident que des del sofà i amb totes les repeticions, aturades d’imatges i altres tècniques que usen les televisions, s’aclareixen molt de dubtes que, al camp, segurament no es veuen; i ja sabeu que l’àrbitre ha de xiular el que veu, no el que intueix. En aquest punt estaríem d’acord. Però on no estic d’acord és a l’hora d’avaluar el penal no xiulat de Gurpegui sobre Munir. Segons el basc, no podi ase penal perquè no hi ha empenta si no hi ha moviment de colzes. Fins i tot li va fer una demostració pràctica a Carrasco que s’ho va acabar creient. Encara que no hi hagi moviment de colzes hi pot haver moviments de mans (palmells de les mans cap amunt i moviment descendent) Es suficient un contacte així per a que un jugador que en un moment donat pot estar sense tocar els peus a terra, per a que si li dones amb la força suficient, pugui caure. Quan era juvenil i jugava a handbol, una vagada amb un subtil contacte amb la punta dels dits, un jugador de l’Alcanar que entrava per l’extem i pretenia centrar la pilota, va anar per terra amb el consegüent empipament. L’àrbitre no va xiular penal però ho era.

Després es va aprlar d’un possible penal comés per Piqué. A la jugada s’aprecia com el jugador català aixeca el peu a l’alçada de la cara del jugador del Bilbao, però no queda clar si hi ha o no contacte. D’haver-lo seria penal i si no el toca, joc perillós i per tant, lliure indirecte dintre de l’àrea. Iturralde González i va veure penal.

Sobre Munir van dir que era un jugador diferent. Té atreviment i toc de pilota. No sé si serà el nou Messi, però crec que serà el referent del Barça dintre d'uns anys. 

La diferència del Barça de Luis Enrique amb el Barça de Pep Guardiola i, sobre tot, amb el del Tata Martino, és que el Barça d’ara és molt més vertical. Sap jugar al contraatac, cosa que abans no sabia. Abans, quan un partit sé li travava, tocava i tocava sense tenir clar que havia de fer. No podia centrar a l’àrea perquè no hi tenia rematadors. Ara es pot deixar dominar pel rival (de fet al començament de la segona part l’Athlètic Club tenia més domini de possessió) i aprofitar una robada de pilota al mig del camp per a clavar-te-la.

I si pensem que dintre d’un mes i mig tindrem a Luis Suárez com a referent a l’àrea, el Barça d’aquest any potser letal. No estem parlant d’un jugador qualsevol, sinó del Bota d’Or europeu juntament amb un jugador de l’equip de la capital...  

A què és Ronaldo i el Madrid? A si, ara me’n recordo, aquell jugador que només dóna cops de puny anys jugadors de l’Atlético i que juga amb un equip que en 3 partits està a 6 punts del Barça... Sí, ja me’n recordo.           

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 18

Antiga seu de Banca Catalana a Barcelona. 

Consulta sí o no? L’altre dia vaig llegir a Público que Mas es desdirà de la consulta abans de que acabi setembre. Potser sigui tot molt rocambolesc i, certament, la persona que, en teoria, ho va divulgar, no em mereix la més mínima confiança. Segons Público, la informació l’hauria filtrat Salvador Sostres que, a la vegada li hauria dit la Pilar Rahola i aquesta ho sabria directament de Mas. Com veieu sembla allò de m’han dit que li han dit què...

De totes formes, confiança amb Mas cap ni una. Si fem una mica de memòria recordarem que quan va substituir al seu mentor Jordi Pujol va anar al notari per a que donés fe que ell mai pactaria amb el PP. Després de 2 governs d’Entesa, Mas va haver de pactar amb el PP para aconseguir ser president de la Generalitat. Finalment, quan va veure que per Catalunya bufaven aires d’independència, va trencar amb el PP i va convocar noves eleccions esperant que la gent creuria que s’havia transfigurat en un independentista.

Mentre era a l’oposició, Mas va pactar amb Maragall el nou estatut. El Parlament de Catalunya va aprovar un text de màxims molt difícil d’assumir per Madrid. Llavors, sense encomanar-se a ningú, se’n va anar a parlar amb Zapatero per a rebaixar-lo considerablement a canvi de que el PSC acceptés que fos president el cap de files de la llista més votada. Zapatero va acceptar parlar amb el PSC que va rebutjar l’oferiment, però l’Estatut va patir una retallada considerable abans de que el TC l’acabés per deixar irreconeixible.

Amb aquests antecedents, qui li pot atorgar ara tota la confiança a Mas? Mentre els d’ERC s’ho miren i pressionen des de l’oposició, Mas sap que sé la juga. No sé si pot acabar a la presó, però tampoc és descartable. Per això hi ha qui pensa que la entrevista que van tenir Rajoy i Mas a finals del mes passat hauria establert les bases per a que Mas renunciés a fer la consulta el proper 9-N a canvi de que Rajoy acceptés la majoria de les condicions que li va presentar el president català.

Fa temps que ho dic: hi haurà molts decebuts si no es fa la consulta. Ciutadans que creuen que Mas els portarà a la terra promesa i com ells en el seu dia, també han patit una transfiguració: de no poder veure a CDC ni amb pintura a agafar-se de la maneta dels convergents i repudiar a tots aquells que, com jo, som escèptics amb aquest procés.       

Teoria política. Ja sabeu que en totes les matèries hi ha teoria i pràctica. També en política. En arribar el mes d’agost, a manca de grans notícies, la majoria dels partits teoritzen sobre el que s’ha de fer.

Després de la confessió de Jordi Pujol (per cert, per molt que es confessés no anirà al Cel, ja que no va dir tota la veritat) es va parlar que CDC s’havia de refundar. Per a fer-ho haurà de deixar anar molt de llast, molt més que els que haurien d’haver deixat els socialistes. I ara li ha tocat el torn d’UDC. Avui, un tal Castellà ha declarat que el partit de Manuel Carrasco i Formiguera també hauria de passar per un procés de refundació.

Evidentment del dit al fet hi ha un bon tret (no sé si és així la frase feta en català, però segur que m’enteneu) Si voleu ho puc dic d’una altra manera: una cosa és la teoria i l’altra a la pràctica. Si ens fixem en la teoria, difícilment trobarem cap programa de cap partir, ni cap Estatuts que no puguin ser acceptats per la majoria dels ciutadans. Però quan les idees plasmades en paper es posen a la pràctica, llavors amic meu, la cosa ja canvia. Per tant, caldrà esperar al nou curs polític per a veure so, finalment, hi ha un procés de renovació en positiu i que afecti per a bé als ciutadans o tot queda com fins ara i que tots els ciutadans hi posem el nostre propi qualificatiu... I, per cert, pocs de bons!

El nou Barça. Aquesta nit s’estrena oficialment el nou Barça de Luis Enrique. Es diu que uns dels al·licients més grans serà veure jugar per primera vegada junts a Messi, Neymar i Luis Suárez. No us féssiu massa il·lusions que us podeu emportar una gran decepció. Cal esperar que Messi hagi recuperat, sinó el millor estat, si al menys un estat òptic que li permeti marca diferències; de Neymar, després de la greu lesió n’espero ben poc i, finalment, Luís Suárez és com un meló que s’ha d’obrir per veure si està a punt. Per molt que no hagi perdut el seu estat físic, jugar amb la pilota és ben diferent i cal veure com ho fa aquesta nit. També és possible que Luis Enrique no els faci jugar tots junts, igual com va fer l’any passat el Tata Martino amb Messi i Neymar. Hi ha entrenadors que sempre s’amaguen alguna carta per al moment oportú.

Per cert, qui és el León? Molt bé que sigui el club de Márquez, però ho s’hauria pogut portar un club amb molta més solera?

El trofeus de l’estiu ja fa anys que van passar a millor vida i als temps que corren no tenen la importància que van tenir allà pels anys 70 i 80 on guanyar un Teresa Herrera o un Ramón de Carranza era ficar un trofeu important a les vitrines; quasi tant com la Copa del Generalísimo.