EL CATAMARÀ D'AMPOSTA

Ja el tenim aquí! El catamarà 'Façana Fluvial', propietat de l'Ajuntament d'Amposta i 100% elèctric, ja fa uns dies que es troba ancorat al'embarcador de l'Ebre. Ara falta saber quan començarà a navegar portant passatgers riu avall i riu amunt.

28 DE MAIG DE 2023: LA NIT ON NINGÚ VA GUANYAR A AMPOSTA

La nit electoral del 28 de maig es recordarà a Amposta per ser ‘la nit on ningú va guanyar’. Després de l’escrutini i vist els resultats, no crec que cap partit digui o pensi que ha guanyat com es sol fer quasi sempre. Comencem per EA-ERC-AM. Tot i que van conservar la majoria absoluta, aquesta va ser per la mínima (la majoria absoluta està en 11 regidors i 11 en van ser els que van treure). Però no oblidem que venien de 16 i que per tant en van perdre 5 pel camí. Quan una formació té una majoria tan aclaparadora costa pensar que en perdrà tants i més creient que durant els 8 anys que van estar al capdavant del govern municipal ho havien fet molt bé. Juts per Amposta-CM (l’antiga CiU) encapçalada novament per Manel Ferré que ja va ser alcalde de la nostra ciutat entre 2007 i 2015 i que havia abandonat la política després de perdre les eleccions d’aquell any tenia l’objectiu de tornar a assolir el govern municipal ni que fos amb pactes amb d’altres formacions. Us recordo que ja va tenir contactes amb alguna formació per a intentar formalitzar una aliança abans de les eleccions i no dubto que si els números hagueren sortit també ho hauria fet després. Però els 7 regidors que va obtenir finalment son del tot insuficients. La conclusió que en trec d’aquest resultat que a priori no és dolent, és que a part de tenir un vot fidel, en corre el rumor per Amposta que podrien guanyar les eleccions, una part dels antics votants d’EA-ERC-AM es van apuntar al que van creure ‘cavall guanyador’. No va ser així. També les expectatives de Som Amposta de la ma de Germán Ciscar eren elevades. Tan elevades que van llençar a buscar sobres en blanc (es van quedar sense sobres per ensobrar les seves paperetes) perquè, segons els membres de la pròpia candidatura, ‘la gent els parava pel carrer per a demanar-los paperetes’. Tenien 2 regidors i en van treure 3, lluny dels 6 que els hi donava una enquesta que ells mateixos van fer circular al començament de la campanya electoral. L’objectiu de Som Amposta era poder formar part de l’equip de govern i estava obert a pactar amb Junts. Sense cap mena de dubte el gran perdedor de la nit va ser el PSC-CP (candidatura de la qual formava part) que liderava per primera vegada Jordi Pérez. Els socialistes ampostins van perdre els 2 regidors que havien obtingut fa 4 anys i, per primera vegada des del restabliment de la democràcia es van quedar fora del consistori. Tampoc va treure representació Ara Amposta la llista encapçalada per Pau Pujol, un antic militant de Convergència Democràtica de Catalunya i que va ser l’únic que va dir que no pactaria amb Junts perquè era ‘normalitzar la corrupció’. PCCC i Vox, les altres dues candidatures que concorrien a Amposta tampoc van treure cap regidor.

FRONT COMÚ

Un vídeo penjat a les xarxes socials al principi de la precampanya de les municipals on apareixia Pau Pujol va obrir la caixa dels trons. El cap de files d’Ara Amposta denunciava que l’exalcalde Manel Ferré els havia proposat fer un front comú per mirar de desbancar Adam Tomàs de l’alcaldia d’Amposta donant a entendre que aquest front comú s’havia de fer aglutinant en una sola candidatura a tota l’oposició. Segons Pujol el partit municipalista Som Amposta li hauria donat el seu vist i plau. Com que la notícia em va semblar una mica inversemblant vaig preguntar al candidat a l’alcaldia pel PSC Jordi Pérez si tenien alguna constància d’aquesta iniciativa. Per a la meva sorpresa em va dir que sí, que Manel Ferré s’havia posat en contacte amb membres dels PSC local per a oferir-los aquesta possibilitat. Passat uns dies Jordi Pérez i Manel Ferré es van trobar pel carrer i aquest darrer li digué: -Encara espero la vostra resposta... -D’haver estat interessats en el teu oferiment ja t’hauríem contestat, si no ho hem fet és que no hi estem -li va respondre Jordi Pérez-. S’ha d’anar molt desesperat i a la vegada ser molt mesquí per arribar a fer aquest oferiment al PSC d’Amposta després d’haver menyspreat els seus regidors, a la seva militància i fins i tot els seus votants quan va ocupar càrrecs de govern a l’Ajuntament. Amb la proclamació de candidatures es va veure que finalment no hi va haver cap pacte, però què passarà després del 28 de maig? En política tot és possible però abans que res la llista que encapçala l’actual alcalde Adam Tomàs haurà de perdre la majoria absoluta, la qual cosa no està tan clara ja que ve d’una majoria molt sobrada (16 de 21 regidors). Per tant n’hauria de perdre al menys 6 per a que la resta de formacions puguin fer el front comú tan desitjat per Manel Ferré (en aquest cas ja hauria de ser un pacte postelectoral). Després s’hauria de veure quants partits entren al consistori i com queda configurat. Tot i que a priori tenim dret a poder fer les nostres conjectures, els resultats finals poden diferir molt de les previsions que hagin pogut fer els uns i els altres. A hores d’ara els resultats son imprevisibles i només el resultat final reflectirà la veritable l’opinió dels votants d’Amposta. Mentre aquest dia arriba quasi totes les formacions polítiques que concorren a la nostra ciutat han penjat cartells amb el rostre del seu cap de llista. De tots ells m’ha cridat l’atenció la del candidat de Junts Manel Ferré. Surt somrient i amb cara de no haver trencat mai un plat. Sense dubte una imatge molt diferent a la que realment té... I sé de que parlo!

EL MESTRE I EL DEIXEBLE POC AVANTATJAT

La història sempre ens ha parlat de mestres i deixebles. El mestre és el savi, el que ensenya i el deixeble és l’alumne que n’aprèn (o mira de fer-ho). També és cert que pocs han estat els alumnes que han avantatjat els seus mestres, però se’n donen casos. A Amposta tenim el mestre Joan Maria Roig que va ser alcalde des de 1987 a 2007 i que mai va perdre unes eleccions i el deixeble Manel Ferré que va ser alcalde des de 2007 a 2015 i que va perdre les eleccions d’aquell any venint d’una majoria absoluta... És el cas típic de l’alumne poc avantatjat i que no ha estat capaç de superar el seu mestre. Avui us parlaré d’aquests dos personatges que van marcar una època a Amposta: la dels 28 anys de governs de CiU. Us parlaré en passat però amb la vista fixada en les properes eleccions del dia 28. Per poder predir el futur sovint hem de mirar cap enrere per analitzar el passat i veure d’on venim. Començaré, com no, pel mestre Joan Maria Roig i un vídeo que circula per les xarxes socials on surt donant suport al candidat a l’alcaldia Manel Ferré. Si he de valorar el contingut del vídeo en una sola paraula ho tinc molt fàcil: ‘patètic!’ Però ho he d’argumentar, no puc desqualificar-lo sense explicar i opinar sobre el seu contingut. El vídeo comença amb Roig passejant per l’avinguda de la Ràpita d’Amposta. Va sol i de tant en tant aixeca el braç com si saludés a d’altres vianants. Les imatges i el so del vídeo es van enregistrar per separat. Del seu contingut en vull destacar unes quantes frases: -He dedicat un part important de la meva vida a la política... 30 anys... Amb molts d’encerts i algun altre error... Però sempre en una vocació clara de treballar per la meva gent... La gent d’Amposta i del territori... I pel país... Per la seva gent, sí. La seva gent eren aquells que els votaven i adulaven, però no per la resta de ciutadanes i ciutadans d’Amposta a qui ens consideraven enemics i mal ampostins pel fet de no pensar con ells i criticar-los-hi la forma sectària de governar. Vaig coincidir amb Roig a l’ajuntament en la seva darrera legislatura i recordo que sempre treia pit de que treballava pel poble; però mirava més pels seus propis interessos i els del seu partit (CDC) que no pels seus conciutadans. En canvi és fals que treballes pel territori. ‘Mai ho va fer!’ La seva animadversió cap a Tortosa li servia d’excusa perfecta precisament per a renunciar a treballar conjuntament amb la resta del territori. Un bon exemple el tenim en l’oposició frontal a la Plataforma en Defensa de l’Ebre seguint les directrius que li marcaven Pujol i companyia des de Barcelona. -Es pot fer una Amposta líder, una Amposta ambiciosa, una Amposta capital del territori que ara no ho és... Manel Ferré tornarà a fer que Amposta sigui capital. Aquest discurs em sona a ‘vell, caducat i ranci’... Precisament l’eslògan d’Amposta capital el va fer servir Roig per a discutir-li la capitalitat territorial a Tortosa en un temps en que tenia com alcalde a Joan Sabaté (PSC) i era capdavantera en la lluita per la defensa de l’Ebre que era la lluita per la supervivència del territori. Estic parlant del 2003! És o no un discurs vell i caducat? El mestre Roig i l’alumne Ferré no representen el passat d’Amposta, no... Desgraciadament representen el pitjor passat d’Amposta i ara, el segon, amb el recolzament del primer pretén tornar a ser-ne l’alcalde. Com alcalde Ferré mai va superar a Roig i mira que va tenir temps per poder aprendre’n ja que va ser al seu costat durant 20 anys i em temo que si ho tornés a ser no ho faria millor. Com ja vaig dir en un escrit anterior: ‘mai segones parts han sigut bones’.

LAMENTAR L’INCIVISME

L’Ajuntament d’Amposta a través de les xarxes socials es lamentava fa unes poques setmanes d’un episodi d’incivisme que havien tingut lloc a la nostra ciutat: es van arrancat plantes ornamentals de diversos punts enjardinats de la nostra ciutat tot just als pocs dies d’haver-se plantat. L’incivisme (o el gamberrisme com en dèiem abans) és una de les xacres de la societat actual, però no és nou. Recordo per exemple el ‘segrest’ del Nen Jesús de davant de la parròquia del Sagrat Cor o la desaparició d’un pingüí que formava part de la decoració nadalenca. Però l’incivisme va molt més enllà d’episodis aïllats contra els béns públics. L’incivisme és qualsevol conducta no respectuosa amb les normes bàsiques de convivència social. Circular sense respectar els senyals i les normes de trànsit és incivísme; deixar els residus a llocs inapropiats és incivísme i no recollir els excrements dels gossos és també incivísme. Només per posar uns exemples. I fets com aquestes els veiem cada dia a Amposta sense que, aparentment, des de l’Ajuntament es prenguin les mesures correctores pertinents i efectives per acabar amb la xacra. Una de les poques mesures que va prendre l’Ajuntament va ser la de crear una app on poder denunciar qualsevol situació incívica de la nostra ciutat. Però, quina efectivitat té? Hi ha conductes reiterades com per exemple l’abocament de residus urbans fora dels contenidors que sembla que per molt que es denunciïn mai es podran erradicar. Aquestes situacions acaben provocant cert grau de resignació i tolerància entre una ciutadania que mira impotent com l’autoritat promet molt per acaba no fent res.

SOBRE ELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS D’AMPOSTA

Des de fa uns anys els anomenats pressupostos participatius s’han posat de moda. La ciutat d’Amposta no podia quedar-se al marge així que també va engegar els seus pressupostos participatius amb una gran difusió ja sigui a través de les xarxes socials ja pel fulletó que s’ha repartit a les bústies de totes les cases. Però què son els pressupostos participatius? És una consulta als majors de 16 anys per a que puguin escollir 4 projectes per a la ciutat (3 dels quals del barri on es resideix i un quart d’un altre barri). A cada projecte es destina una partida de 50.000 € o sigui un total de 200.000 €. Si tenim en compte que el pressupost de l’Ajuntament d’Amposta per al 2022 ascendeix a la quantitat de 29,5 milions estem davant, des del meu punt de vista, d’una xifra ridícula. De totes maneres vull recordar que la ciutadania acudeix a les urnes cada 4 anys per a donar confiança a una determinada formació política i que a Amposta va ser l’actual govern d’ERC qui va obtenir un suport molt majoritari (16 de 21 regidors) i per tant es suposa (com el valor a la mili) que l’alcalde i el seu equip tenen la conformitat d’una gran part de la ciutadania per a planificar i executar el que pensen que és millor per a la nostra ciutat. Si fem un anàlisi ràpid de les propostes que contemplen els pressupostos participatius veurem que n’hi ha 91, la qual cosa indica que a Amposta encara queda molta feina que fer o si voleu que sempre hi ha coses per a fer, perquè de no ser així estaríem parlant d’una ciutat morta i incapaç d’afrontar les mancances que tenim al present i els reptes que ens depararà el futur. Algunes d’aquestes propostes s’haurien de fer per pròpia iniciativa de l’Ajuntament sense caler consultar-ho a la ciutadania. Les propostes son d’allò més variades. Algunes d’elles poden executar-se amb la partida assignada com per exemple la reparació de voreres, l’eliminació de barreres arquitectòniques o la instal·lació de parcs de calistènia (pocs saben el que és). L’obra s’acaba quan s’acaba el pressupost i a otra cosa mariposa... En canvi n’hi ha d’altres que amb la partida inicial només n’hi ha per a redactar el projecte i poca cosa més com per exemple (i cito textualment): Adequar un espai municipal com a “lo Casal de la Cultura Popular d’Amposta”. Com que la proposta s’engloba dintre de les del barri del Centre cal pensar en la rehabilitació de l’antic col·legi de les monges afortunadament rescatat del sector privat per a destinar-se a equipaments públics. També n’hi ha alguna de sorprenent com recuperar una sénia al centre d’Amposta... No és que estigui en contra de recuperar patrimoni abocat a desaparèixer, sinó que el que em sorprèn és que no sigui una opció preferent per a l’actual equip de govern la restauració i posterior instal·lació de l’antiga font que hi havia a la plaça del mercat que va desaparèixer quan es va remodelar dita plaça i que podria fer la mateixa funció ornamental. Una altra proposta que m’ha cridat l’atenció és la millora estètica d’algunes de les entrades a Amposta. Mireu, a les municipals de 1995 vaig presentar-me en la llista de IC-V i el nostre programa ja parlava de la millora dels accessos a la nostra ciutat. Sempre he pensat que diu molt d’un municipi (sobre tot per als visitants) disposat d’unes boniques entrades. No voldria acabar aquest escrit (que podria fer-se interminable) sense mencionar la proposta 31: arbrar l’avinguda de Catalunya. Hauria de veure el projecte però em costa imaginar on es col·locarien els arbres. Durant els darrers temps s’ha vingut actuant en aquesta zona suprimint un carril a cada costat dels dos que hi havia, augmentant el nombre de places d’aparcament, adequant més passos de vianants i pintant ratlles al terra on en teoria no es pot aparcar però que a la pràctica hi ha molts de conductors que no ho respecten en detriment a la visibilitat dels altres conductors. Si després de fer totes aquestes modificacions ara hi plantem arbres, caldria tornar-nos a replantejar el model de l’avinguda. El que no s’ha de fer mai és posar un pegat sobre un altre pegat perquè correm el risc que ens surti un Frankenstein. Conclusió: els pressupostos participatius son una bona eina per a incentivar la participació ciutadana però d’escassa efectivitat pràctica.

DOBLEMENT INTRIGAT

Un amic m’envia un missatge de Whatsapp amb una foto amb una foto nocturna d’un carrer d’Amposta. A la foto a part de veure’s la vorera, un banc, una tanca i algun arbre, també si veu un herbassar entre el banc i la vorera. Per aquells que coneixem Amposta, la foto en sí no ens aporta res de nou, res que no coneguem ja que els carrers, avingudes, places, passeigs, etc. de la nostra ciutat estan plens de males herbes que creixen per allí on poden, normalment entre les juntes que s’obren entre el morter o quitrà on hi ha una mica de terra. Ara bé, el sorprenent és el comentari: No les lleven perquè ajuden a crear ‘microecosistemes’. Qui en dona més? No fa gaires dies jo mateix vaig penjar unes fotos on també es podia veure unes grans herbes que havien crescut entre la junta que deixa el quitrà del carrer i la vorera. Casualment (o no), passats uns dies algú va arrencar les més altes, les que més es veien, però no les més menudes i no eren poques... El passat dissabte vaig trobar a un amic que venia de comprar pa amb el diari el País baix el braç. Ens vam aturar i vam començar una petita conversa. Durant la mateixa me va dir que la seva esposa també s’havia queixat dels grans herbassars que hi havia per tota Amposta i li havien dit que era per crear ‘microecosistemes’... I ja en van dos que hem diuen el mateix! Casualitat? No crec amb les casualitats... Al menys en coses com aquesta... Per tant he de pensar que és la resposta oficial que es dona des de l’Ajuntament: Quan algú es queixí de l’herba dels carrers els hi dieu que és per crear ‘microecosistemes’... No serà perquè pels voltants d’Amposta no hi ha herba suficient per a que els organismes vius puguin desenvolupar-se amb tota normalitat... I aquí arriba la meva primera intriga. En un ecosistema s’hi poden crear una quantitat indefinida de plantes i animals que hi fan els seu hàbitat. Allí s’hi poden reproduir des de mosquits i mosques negres fins a escarabitxes, rates i caragols. Per tant, m’agradaria tenir més informació per a poder-vos-la explicar... Però no la tinc... A les passades eleccions el partit que governa l’Ajuntament d’Amposta Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya (EA-ERC) va aconseguir 16 dels 21 regidors que té l’Ajuntament. I venia de repetir majoria, ja que 4 anys abans n’havia aconseguit 11. Les expectatives creades pels seus conciutadans eren molt altes. Un partit amb una majoria tan amplia té les mans lliures per a poder aplicar les seves polítiques sense que l’oposició pugui dir pràcticament res. Però en un moment donat, aquest avantatge se’ls hi pot girar en contra, perquè quan es comet un error, l’envergadura del mateix pot arribar a ser monumental i no tens a qui donar les culpes. Si Amposta està plena d’herbes, s’ha de buscar els culpables entre l’equip de govern. Però el problema d’Amposta no només son les herbes, sinó la gran quantitat de deixalles que es diposita fora dels contenidors, la quantitat de brossa que hi ha per tot arreu, les estridències que produeixen les motos, la xerrameca de les terrasses dels bars passades les 12 de la nit, etc., etc. Certament totes les anomalies que he enumerat venen d’èpoques pretèrites, de quan CiU governava Amposta, però és que l’actual equip de govern no ha mogut un dit per a solucionar-les. I es clar, vista la resposta que donen per a justificar els herbassars, si et queixes per la resta també poden arribar-te a contestar qualsevol ocurrència que els hi passi pel cap en aquell moment. Diuen que ERC està governant de la mateixa manera que abans ho havia fet CiU. Segurament per això va obtenir la gran majoria que li van donar els votants d’Amposta (els que tradicionalment els havien votat i una gran part dels que votaven CiU). Però igual no en tenen prou i si juguen la carta del ecologisme amb els seus ‘microprojectes’ de ‘microecosistemes’ potser pensen en esgarrapar uns quants vots més dels sectors més ecologistes... Ves a saber! La meva segona intriga és conèixer els veritables motius del perquè no s’actua amb més contundència contra l’incivisme i l’estat d’abandonament que pateix la nostra estimada Amposta.

PER QUÈ ES TALEN TANTS ARBRES A AMPOSTA?

Primer es van talar els arbres del parc municipal (el que hi ha entre el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Hospital Comarcal, es a dir, el de sempre) i ara estan talant els xiprers dels voltants del cementiri? Quan vaig estar de regidor a l’Ajuntament, una vegada ens va arribar a la Comissió de Medi Ambient una proposta de talar un pi que estava situat al bell mig d’un carrer i que donava problemes als cotxes per a poder circular normalment. Ha passat per la comissió pertinent l’autorització per a talar-los?

SOBRE LA BAIXA DE MILITÀNCIA D’UNA REGIDORA DEL PSC D’AMPOSTA

La baixa de militància de la regidora socialista a l’Ajuntament d’Amposta l’Anna Tomàs ha deixat el grup municipal del PSC en una única regidora: l’Àngels Calleja. El motius que ha al•legat per a donar-se de baixa han estat per ‘desavinences de pensament polític i d'estratègia de fer política municipal ’. És lícit discrepar de la manera de fer d’un partit polític. Per això i per alguna cosa més jo també em vaig donar de baixa del PSC ja fa uns quants anys. El que no trobo correcte és no renunciï a l’acta de regidora tal com li esta exigint el ja expartit. A l’Estat Espanyol els candidats solen presentar-se baix les sigles d’un partit o d’una agrupació d’electors en llistes tancades i, per tant, opino que aquells que obtenen l’acta ja sigui de regidor, de diputat, etc. ho deuen, en gran mesura, al partit pel qual s’han presentat. Cal dir que entre Anna Tomàs i jo mai hi ha hagut sintonia (allò que ara se’n sol dir feeling). Pràcticament no vam coincidir a l’agrupació del PSC d’Amposta ja que quan ella era militant i regidora en la seva primera etapa jo encara no anava pel local del partit i quan jo vaig ser militant i regidor la que no venia era ella. Després va arribar una etapa que tot i seguir militant, vaig deixar d’assistir a les reunions del partit majoritàriament per discrepàncies amb les seves polítiques a Catalunya, però també a Espanya. Aquells que em segui des de fa anys sabeu que escric sovint. Durant un temps, en alguns dels meus escrits em mostrava molt contrariat per la manera de fer del socialisme. Aquests escrit els publicava a la pàgina de Facebook de l’agrupació local del PSC d’Amposta tot i que necessitaven l’aprovació de l’Antoni Espanya que n’era el moderador de la pàgina. Fins que un dia, de sobte, els meus escrits van deixar d’aparèixer publicats. Després de deixar passar un temps prudencial vaig posar-me en contacte amb el moderador per a preguntar-li el motiu pel qual els meus escrits ja no veien la llum a la pàgina del PSC. La seva resposta em va deixar perplex: Ja no soc el moderador, ara la moderadora és l’Anna Tomás. La reflexió que em vaig fer ràpidament és que com un partit (o una persona d’un partit) pot negar l’opinió a un militant de base al corrent de les seves quotes d’afiliat... Amb aquest anunci ja heu pogut endevinar un altre dels motius pels quals em vaig donar de baixa del PSC... A ningú se li escapa que aquest és un any preelectoral. L’any que ve (com passa el temps!) hi tornaran a haver-hi eleccions municipals. Per a tots aquells que aspiren a ser candidats per a ocupar posicions capdavanteres ha arribar l’hora de postular-se com a tals. Però sovint hi ha sorpreses i no sempre les estratègies personals acaben sortint bé i és llavors quan arriben les frustracions. El PSC d’Amposta encara no s’ha pronunciat sobre qui serà el seu candidat (o candidata) a encapçalar la llista de les properes municipals però potser la militància ja coneix aquest nom i només s’està esperant el moment oportú per a fer-ho públic.

DIUMENGE DE RAMS

'Paumeres' a la Fira de les Fibres Vegetals del Mas de Barberans. 

Segons la litúrgia cristiana, diumenge de Rams és l’anterior al diumenge de Pasqua. Se commemora l’entrada de de Crist a Jerusalem sobre un burro mentre la multitud congregada donava mostres de joia portant paumes i rames d’olivera i llorer.

De la paraula pauma deriva la de paumer què se’n diu de la persona que la treballa, tot i que és més coneguda la de palmer (o palmero en castellà).

Però el palmer o el palmero és també aquell que mostra una devoció un tan desmesurada cap a un líder, complaent-li i aplaudint tot el que fa, encara que pugui ser de dubtosa qualitat.

Aquest preàmbul ve al cas d’una situació que vaig viure fa pocs dies. Resultar ser que la meva dona se trobava ingressada a un hospital. Per matí, una auxiliar li va portar un iogurt que portava 4 dies caducat.

A mi no me sé va ocórrer més que publicar-lo en un grup de Facebook d’aquests que s’han obert, precisament, per a que la gent se pugui expressar lliurement i, si cal, queixar-se sobre situacions anòmales observades.

Jo vaig pensar que si a un hospital li treuen a una pacient un iogurt caducat, és motiu suficient per a queixar-te. Quan ho vaig fer vaig etiquetar a l’alcalde que, també és (oh casualitat!) el president del consell d’administració del propi hospital. Per tant, l’etiqueta, des del meu punt de vista, estava més que justificada

Com passa quasi sempre hi va haver gent a qui li va agradar el meu post, però de sobte va aparèixer un palmero que no comprenia perquè havia etiquetat a l’alcalde.

Però seguia sense entendre-ho...

A partir d’aquí opinen uns quants palmeros més. Alguns en la mateixa línia, altres, obviant els post, comenten el tracte rebut pel personal mentre van estar ingressats. Fins i tot hi va haver un que va dir que el menjar era molt bo... Què el menjar era molt bo!! Vaig pensar que a casa devia de menjar molt malament, perquè sinó és així, com pot dir que el menjar que donen als hospitals (tots!) és bo?

També hi va haver una persona que va anar amb la mateixa línia: tot era extraordinari. Sé dona els cas que aquesta persona va ser comunista quan l’alcalde era comunista, després convergent i ara sembla que s’ha fet d’ERC... Bé, si fa o no fa ha evolucionat com la majoria dels seus conciutadans.

Encara sort que no va sortir el regidor número 17! Què qui és el regidor número 17? Algú que sense estar a l’ajuntament defensa a capa i espasa la gestió del govern municipal. Sembla que ell, com molts d’altres, aspiren poder anar a les llistes dintre de 4 anys.

Faria bé l’alcalde d’apartar-se de tota aquesta gent. Avui estan amb ell, però el dia de demà hi poden estar en contra.

Durant la legislatura passada ja li vaig dir que no li passés com al conte del ‘Vestit de l’emperador’. Què no el coneixeu? Busqueu-lo per Internet. Avui en dia és fàcil trobar a Internet la majoria de coses que s’ignoren.        

DES DE DINS I DES DE FORA

2015: ERC fa alcalde de Tortosa a Ferran Bel (CiU). 2019 ERC: farà alcaldessa de Tortosa a Meritxell Roigé.

Segons el seu cap de files Xavier Faura la diferència consisteix en que l’any 2015 hi va haver un pacte d’estabilitat per a tota la legislatura i aquesta vegada no.

En canvi, l’única diferència que hi troba jo és que l’any 2015 Movem Tortosa i PSC van oferir l’alcaldia a Josep Monclús i aquesta vegada Jordi Jordan, com a primera força de l’oposició volia ser alcalde, tot i que sembla que estava disposat a compartir l’alcaldia.

El que si que és veritat, és que Movem Tortosa i ERC van oferir un pacte amb el PSC, però aquest se’n quedava fora del govern, la qual cosa els socialistes tortosins no van acceptar.

ERC al·lega que un pacte amb un partit del 155 con el PSC, grinyolaria... Des del meu humil punt de vista, són excuses de mal pagador. Mesclar la política local amb la nacional és voler donar la culpa als altres per a no assumir les pròpies mancances.

ERC sap que estar dins o estar fora, poc canviarà la forma de fer política. Quan jo estava a l’ajuntament, el meu grup polític, el PSC que se trobava a l’oposició aprovava més del 90% dels punts dels plens a Roig primer i a Ferré més tard.

Què vull dir amb això? Que als ajuntaments on l’acció de govern se limità quasi exclusivament a millores per a la ciutat, els partits de l’oposició solen votar favorablement la majoria de les propostes de l’equip de govern. Evidentment que hi poden haver matisos, però ningú rebutjarà una mesura que pugui millorar algun aspecte del municipi.

De totes maneres Meritxell Roigé no té assegurada l’alcaldia. Tot i que el més normal és que no passi, Jordi Jordan podria ser investit alcalde amb els vots de la CUP (Xavier Rodríguez ja ha avançat que votarà per ell) i el PSC. En total Jordan sumaria 9 vots a dos de la majoria absoluta. Si tenim en compte que Junts per Tortosa ne té 7 i que ERC ja ha avançat que votarien pel seu candidat, ni sumant-hi el vot de C’s (encara molt més improbable que passi), superarien els 9 del candidat de Movem.

Però el més lògic és que Meritxell Roigé sigui investida només amb els vots del seu grup i que Junts per Tortosa hagi de governar en solitari. O amb el suport d’ERC des de fora...

El desenllaç: dissabte.     

NOU SERVEI PER A AUTOCARAVANES

Aquest cap de setmana el recinte firal estava ple d'autocaravanes. Però no se tractava d'una fira, sinó d'un nou servei. 
L'Ajuntament d'Amposta, amb bon criteri, permet aparcar les autocaravanes en aquella zona amb els beneficis que, amb tota seguretat comportarà per a la nostra ciutat. 
Aplaudeixo la mesura.

LA POLICIA LOCAL D’AMPOSTA A FACEBOOK

Ahir, el regidor de Governació Miquel Garriga me va convidar a que m’agradés la pàgina oberta al Facebook de la Policia Locald’Amposta. Ho vaig fer.

De moment totes les valoracions que hi ha són de 5 estrelles, la puntuació màxima. Jo encara no l’he valorat... I no sé si ho faré. 

No sé de qui ha segut la iniciativa d’obrir aquest pàgina si del propi regidor, del cap de la policia local o d’alguna altra persona directament relacionada. El cert és que tan me dona qui hagi segut. No és important.

Segons sembla a la pàgina s’hi aniran penjant notícies referents a les actuacions policials, campanyes de sensibilització ciutadana, etc. Tot el que se pengi ben penjat estarà. O el que és el mateix, tot la informació que se pugui donar sempre és insuficient.

Mireu, la policia local d’Amposta, com la resta de policies compleix la seva tasca de la millor manera que pot. És un cos jerarquitzat que, en primer lloc depèn de l’Alcalde i després del mateix regidor de Governació i del cap de la policia local. Els agents compleixen les ordres que els hi donen els seus comandaments.

No dubto que la tasca que desenvolupen els agents de la policia local de la nostra ciutat respecte a la seguretat i mediació ciutadana és encomiable. Segur que posen tot el seu afany per a que Amposta sigui una ciutat model de seguretat. De fet no solem sortir gaire als mitjans de comunicació, tot i que la criminalitat zero no existeix en lloc.

Però com a ciutadà segueixo pensant que a Amposta queda molt per a fer. Vull remarcar una vegada més que hi ha massa tolerància en temes de circulació i neteja. L’estat de la via publica segueix suspenent per molts agents cívics que se s’hi posen per a informar als ciutadans sobre quin ha de ser el seu comportament a l’hora de tirar la brossa o replegar els excrements dels gossos.

Aquests dies l’Ajuntament també ha posat en funcionament una app que, entre d’altres moltes coses servirà per a denunciar situacions anòmales. A l’igual que el Facebook de la policia local, benvinguda sigui. Sempre és millor pecar per excés que per defecte. Però el que cal és posar fil a l’agulla per a convertir Amposta en un model de convivència i, de moment encara s’està molt lluny d’aconseguir-ho.

Valorar amb 5 estrelles l’eficiència de la nostra policia (i dels seus comandaments, no ho oblideu) és valorar-ho molt alt. La perfecció quasi no existeix en lloc. Quan la gimnasta romanesa Nadia Comaneci va treure el primer 10 en gimnàstica a les Olimpíades de Moscou ‘80, els sistema de puntuació no estava preparat per a reflectir-lo i se va haver de col·locar un 1,0! I el que és perfecte per alguns, serà imperfecte per als altres...    

Sempre és millor valorar-ho una mica més baix per a que hi pugui haver un marge de millora i que l’interessat (o els interessats) en aquest cas no se relaxin i segueixin superant-se dia rere dia en pro de la seguretat i la convivència.  

MOLTA PEDRA QUE PICAR

Illa de contenidors dels carrer Brasil amb boses industrials aquest matí. 

L’Ajuntament d’Amposta he engegat l’enèsima campanya contra l’incisvime a la ciutat. En aquest cas sobre la tinença responsable d’animals. Bé! La penúltima (no fa tant) anava sobre com s’ha d’aparcar el cotxe als nous aparcaments de bateria invertida que se van pintar al carrer Amèrica, entre el Murillo i el Sebastià Juan i Arbó.

Qualsevol campanya que s’engegui des de l’ajuntament, benvinguda sigui, però com que ja tenim el precedent del que ha passat tantes i tantes vegades, molt me temo que acabarà amb quatre multetes i que una part de la ciutadania sé la passarà pel folre.  

Tornem al tema de la brossa. Ja sé, alguns pensareu que sóc  pesat, però què hi farem! Cadascú és com és. Una de les coses que més me rebenta és reciclar a casa per acabar tirant-ho al contenidor de rebuig perquè me trobo el contenidor de la fracció corresponent ple. La sensació d’impotència davant d’aquestes coses és molt gran. L’amiga Magda Corella me recorda sempre que ella va fins la illa de contenidors que té més prop i la deixa allí... Bé, és una solució que no aplico i no penso aplicar. El que no faré serà deixar-la fora, però tampoc aniré a veure si tinc més sort a un altra...

Anit mateix me va passar. Portava una bossa d’orgànica. Normalment els contenidors d’orgànica no solen estar plens, però el d’anit sí. Ara bé, dubto que tot el que hi havia dintre fos orgànic... La darrera bossa, aquella que té trobes dalt de tot i que t’impedeix acabar d’obrir la tapa, no semblava orgànica...

Mentre feia aquesta operació de mirar, intentar, desistir i buscar l’alternativa més fàcil, anava parlant amb un veí.

-Jo quan vinc a tirar una bossa de reciclatge i ho trobo ple, la deixo fora per que així quan passen a recollir-ho, els treballadors la puguin reciclar... -Me va dir-.

-Però això no ho pots fer... Si deixes una bossa fora té poden sancionar... -Li vaig replicar-.

-Ja ho sé, però és el que faig jo... –va concloure-.

Com jo ja li havia dir el que havia de dir-li i com que no sóc agent cívic per a intentar convèncer-lo de que no tenia raó, vaig donar el tema per acabat.

Després d’aquesta breu conversa cadascú de nosaltres va seguir el seu camí.

Casos com els del meu veí n’hi ha més. Si més no, de gent que deixa les bosses fora dels contenidors. De vegades tot i que no estan plens... Potser no tots pensaran com el meu veí. Segurament cada infractor donaria una versió diferent del perquè les deixa fora. Evidentment cap que se pugui admetre al 100%, però que hi farem...

La culpa tampoc és que sigui exclusivament dels ciutadans. Fa unes setmanes, mentre feia la darrera sortida nocturna amb la meva gosseta (ja eren quars d’una de la nit), vaig parlar amb un dels camioners que fan la recollida. A part de dir-me que properament l’empresa Acciona serà absorbida per Fomento, tot i que a la comarca del Montsià seguiran conservant la marca, també me va dir que hi ha llocs concrets on per la seva densitat demogràfica s’hauria d’haver posat un segon contenidor de fracció orgànica, però que per estalviar despeses se va acabar desestimant.

Penso que encara hi ha molta pedra que picar...  Quan les campanyes institucionals no produeixen l’efecte esperat, quan per molt que els diguis a la gent el que s’ha de fer i que no fan, només queda una solució: posar-se durs!

 I aquí és quan s’ha de fer complir l’ordenança municipal de policia i bon govern en tota la seva dimensió començat pels comerços que en lloc de gestionar els seus propis residus els porten fins als contenidors i acabant pels propietaris de gossos que no arrepleguen els excrements ni de la plaça del Mercat, un dels llocs més cèntrics de la nostra ciutat.  

Per tant: a posar-se les piles i a ser molt més contundent a l’hora de prendre les mesures correctives.   

L’ALCALDE M’ETIQUETA

Des de fa uns dies l’alcalde, Adam Tomàs, m’etiqueta en algunes publicacions de Facebook. Suposo que vol que me’n adoni de que a Amposta s’estan fent coses bé, cosa que aplaudeixo.
Podria haver pensat: Mira aquest, ja m'ha tornat a etiquetar... (tal com surt a l'anunci del compte nòmina d'una entitat estrangera)
Però no. Si jo l'etiqueto i ell m'etiqueta és el que se'n dic reciprocitat. 

La veritat és que no me queda molt clar perquè ho fa. És cer que jo l’he etiquetat a ell en més d’una i en més de dues vegades, però ell és l’alcalde! És la primera autoritat del municipi i com a tal és, per exemple, el cap de la policia local.

Tots aquells que me segui i me coneixeu sabeu que les fotos que publico denunciant situacions incíviques són perquè me preocupo per la nostra ciutat. Durant 8 anys també vaig ser regidor de l’Ajuntament d’Amposta i fins i tot vaig coincidir una temporada amb Adam, tot i que en grups diferents de l’oposició. Potser per això, perquè vaig tenir un càrrec polític a la nostra ciutat me miro les coses de diferent manera a com s’ho mira una part de la nostra ciutadania.

Me fa pena anar pels carrers i veure brutícia per tot arreu, bosses de brossa i trastos vells deixat fora dels contenidors, cotxes aparcats on no hi haurien d’estar, conductors circulant a velocitat inadequada, parlant pel mòbil o sense aturar-se davant d’un pas de vianants per a deixar-los passar. Ja sé que el mal no només és d’Amposta i que està molt generalitzat. Fins i tot és possible que vagi estretament lligat amb la nostra manera de ser i comportar-nos.  

Però que a les altres ciutats i pobles passin coses similars a les d’aquí me preocupa relativament. A mi el que me preocupa és la imatge que donem als que ens venen a visitar i, de veritat, no crec que sigui la més idònia.

En algunes de les notícies que m’ha etiquetat s’hi poden veure millores respecte a temes de mobilitat. El primer pla de mobilitat d’Amposta ja té quasi vint anys i l’urbanístic i l’urbanístic més de 10. No vol dir això que estiguin desfasats, potser encara no ha passat el temps suficient per a poder-los considerar amortitzats, però és evident que s’han d’anar actualitzant periòdicament millorant aquells aspectes que tenen marge per a fer-ho... I què són molts!

Igual el pla de mobilitat que el urbanístic sé van aprovar durant els darrers governs de Roig què, si tenia una espina clavada era que l’alcalde Simó hagués fet el primer POUM establint les bases de l’Amposta del futur, un fet que la ciutadania no li va saber reconèixer degudament.

Durant el 8 anys de regidor vaig viure el darrer govern de Roig i el primer de Ferré, com sabeu tots dos de CiU. El defecte més gran que tenien tots dos alcaldes és que no escoltaven per a res l’oposició. Tenien majoria absoluta i això els hi donava dret a fer i desfer com els hi donava la gana. De vegades s’hi negaven rotundament, d’altres té deien que ho tindrien en compte, però a l’hora de la veritat te’n adonaves de que per a res ens havien escoltat. Com per exemple amb la plaça del Mercat o de Berenguer IV si voleu, la més gran i cèntrica de la nostra ciutat i molt apta fer a fer-hi gran diversitat d’esdeveniments. Quan s’havia de projectar se’ls hi va dir que miressin de no col·locar obstacles i de fer-ho, que aquest poguessin ser retràctils, és a dir, que sé poguessin retirar segons les necessitats de l’acte. Si passeu per allí i li doneu un cop d’ull potser us en donareu dels cas que ens van fer.

En una de les notícies que me va etiquetar l’alcalde, deia que s’unificarien els contractes de manteniment dels ascensors per estalviar 15.000 a l’any. A la foto hi sortia l’ascensor de la Casa Consistorial. Aquest ascensor, així com la rampa d’accés pel carrer dels Estudis, sé va haver de fer per a complir la normativa promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Ens van dir que seria un ascensor panoràmic, d’aquells que són tots de vidre i que per tant en un lloc tan tancat com el vestíbul  de la Casa Consistorial, hauria quedat millor. Al final el que va quedar va ser el nyap que tenim ara i que se va haver de dissimular amb Isabel i Fernando i de passada tapar el Crist que presidia tot aquell espai, tot i que això últim m’importa ben poc.

Per tant, molta sort a l’alcalde d’aquí a finals de legislatura (que com qui diu només queda un any) i a seguir treballant per Amposta: Adam des d’un lloc de privilegi i jo des d’un molt més modest, però que sembla que té prou repercussió.      

... I la regidora de Cultura, també!! 

TREBALLAR PEL POBLE

Treballar pel poble (i entenem com poble el conjunt dels ciutadans d’un municipi) és la promesa que fan tots els alcaldes i alcaldesses quan prenen possessió del seu càrrec.

Durant la meva llarga experiència de polític en actiu i retirat no he vist mai cap alcalde ni alcaldessa (tot i que n’hi ha moltes menys) que no hagi treballat pel poble.

Frases com: Tu saps si és bon alcalde! Saps el que treballa pel poble! Les he sentit sovint.

Mon pare va treballar molts d’anys amb planers (gentilici dels habitants de Santa Bàrbara) Alguns d’aquests anys van coincidir amb l’alcaldia de Josep Bertomeu Canalda, Don Pepe per a la majoria dels seus convilatans. Quan parlaven d’ell, sempre hi havia qui deia: A Santa Bàrbara no ni haurà mai cap alcalde millor que ell! No sé el que deuen de pensar Joaquim Fornós, Jordi Boronat o Alfred Blanch, els alcaldes que l’han precedit.

A Camarles, després de la segregació de Tortosa l’any 1978 i fins el 2001 va ser alcalde Primitivo Forastero. Duran els any d’alcalde de la localitat del Baix Ebre, va despertar moltes passions, tan a favor com en contra. De totes formes potser el nombre de partidaris superava al de detractors, la qual cosa se demostra per les majories absolutes que va treure.

Com sabeu vaig treballar a Tortosa durant quasi 32 anys. Al principi d’estar-hi, un dia vaig atendre a un matrimoni de camarlencs i mentre els atenia els hi vaig dir:

-Vaja alcalde que tenen a Camarles!

-Per el poble el millor que hi pot haver! –Me van respondre quasi a l’uníson-.

Des d’aquell dia vaig me vaig proposar que mai més faria un comentari com el que havia fet a aquell matrimoni. No tothom té la mateixa manera de pensar que jo i allò que a mi me desagrada a un altre li pot agradar molt. Així de senzill.

Tal com us deia, no conec a cap alcalde que no miri pel seu poble, tot i que de vegades les seves prioritats i punts de vista no sempre són valorats per tothom de la mateixa manera. Hi ha alcalde que anteposa els equipaments a qualsevol altra necessitat.   

És evident que tots els pobles han de tenir els equipaments necessaris, però de vegades se’n fan alguns que bé se’ls  podrien estalviar i destinar el seu pressupost a programes prioritaris d’ocupació, serveis sociosanitaris, etc.

?Per a què volem tenir un gran hospital si després no l’equipem de tot el necessari i resulta que hem d’anar a d’altres centres per a que ens facin determinades proves? O més fàcil encara: no tenir cobertes totes les especialitats mèdiques.

Desgraciadament els alcaldes solen passar a la història per les obres que han inaugurat i no per les places de professionals sanitaris s’han creat.

Avui mateix m’ha arribat un missatge de que l’Ajuntament d’Amposta busca cobrir places de cuiners i ajudants de cuina per a la residència d’avis. Una cuina que a hores d’ara encara està ubicada a la vella residència d’avis del costat del parc municipal ja que a la nova encara no n’hi ha.

Això si, portar a la gent fins allí pera  ensenyar-la molt abans d’estar acabada i fer-se la foto per a fer-la servir de propaganda electoral, bé que se va fer...

D’exemples com aquest se’n podrien trobar a tots els pobles i segurament més d’un i més de dos. Ja m’enteneu.      

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 3

MÉS OBRES...

Ahir a la tarda, en passar pel costat del Centre d’Art Lo Pati, vaig veure un grup compressor d’aquells que donen llum quan no hi ha subministrament elèctric. Per un moment vaig pensar: Què els hi ha tallat la llum? Però ràpidament vaig veure que no, només vaig haver de fer unes passes més per veure que s’hi feien obres al Museu de les Terres de l’Ebre. Com vaig veure els aparells de climatització pel terra, vaig pensar que les obres anaven sobre això, sobre el sistema de climatització del museu.

EL PLE DE DILLUNS

Casualment vaig poder veure els minuts finals del ple de dilluns passat de l’Ajuntament d’Amposta pel Canal 21 Terres de l’Ebre. Mons pares el van seguir tot i me van dir que va durar hores... M’hauria agradat veure el debat de la moció que va presentar el regidor German Ciscar on demanava la renuncia del regidor de Personal Tomàs Bertomeu, però com vaig llegir el comentari que va fer l’Alcalde Adam Tomàs pel Facebook on deia que el que exposava el regidor de l’oposició era tot mentida, me puc fer una idea de com va anar el debat.

Quan ho vaig començar a veure hi havia una intensa discussió entre el portaveu del PSC Francesc Miró i l’Alcalde per l’ús polític que s’havia fet de la dimissió del director del Pati. No ho vaig acabar d’entendre però me va semblar que algú havia fet un comentari sobre que els membres del grup socialista eren uns ineptes i que l’Alcalde l’havia donat la seva aprovació a l’escrit. El tema va acabar quan Adam Tomàs va dir que si se sentia ofès per aquelles paraules que ell no havia pronunciat, per la seva part les retirava.

Isabel Ferré del grup de CiU va parlar sobre els guals, un tema que ha sortit darrerament per algun grup de Facebook i sobre el que jo mateix hi  vaig posar cullerada. Li va preguntar a l’Alcalde quants feia que no havien fet cap revisió i Tomàs li va replicar que li digués ella, ja que l’actual equip de govern, amb els dos anys que portaven al capdavant de l’Ajuntament no n’havien fet cap. No va obtenir resposta... De totes formes, la portaveu de CiU va apuntar de posar uns xips a les plaques per a controlar el pagament des de l’oficina de Gestió Tributària del propi Ajuntament.

El que queda clar és que els polítics llegeixen els comentaris que es fan a les xarxes socials, tot i que des de el silenci. Si al final aquests comentaris, sovint llargament debatuts, serveixen per alguna cosa, hem de donar com a bona la funció que tenen aquests fòrums.

LES OBRES A LA CARRETERA DE LA CARROVA

Tal cm us deia fa un parell de dies, s’hi fan obres a la carretera de la Carrova o l’Eix de l’Ebre o la C-12, com vulgueu dir-li, tot i que encara no tinc massa clar que s’hi està fent. Penso que es tracta de substituir la tanca que separa la carretera del canal. Aquest matí s’hi estava donant pas alternatiu mentre un operari des d’un camió repartia cons al llarg de la carretera. I jo pregunto: Com que les obres comencen a partir del pont per on s’entra a l’escorxador de PADESA, no seria molt més pràctic i fins i tot lògic, que es desviés el trànsit per l’antiga carretera? Quines ganes de complicar-se la vida i complicar-nos-la als usuaris!

Finalment en tornar de Tortosa he pogut veure que s'està fent. No s'està traient la tanca del costat del canal, sinó que se'n està posant de nova a l'altre costat, al dels horts. Com podeu suposar la tanca que s'està posant és aquella tan temuda i odiada pels motoristes... No es va aprovar que s'havia de treure tota? Però és que algú s'ho va creure? 

CONTROL DELS MOSSOS

En arribar a la rotonda dels nusos, just on comença el carril per accedir al pont del Mil·lenari, dos cotxes patrulla dels Mossos i tres agents mirant fixament cap al Sud, es a dir, segons s’arriba d’Amposta o de Santa Bàrbara. Semblava que tenien clar que era el que estaven buscant...

AMB 222 MILIONS D’EUROS...

Segurament la xifra us sonarà d’alguna cosa... Premi! El preu de la clàusula de rescissió del contracte de Neymar Jr. Avui el Periódico posa uns exemples sobre l’equivalència dels 222 milions d’euros: 2 camps de futbol com el de l’Espanyol, 24 centres d’atenció primària com el que es va fer al barri de la Mina de Barcelona, 2 vegades el que destina el Govern d’Espanya per a lluitar contra la pobresa infantil o 55 milions d’hamburgueses!

No us podeu perdre l’article que publicaré diumenge que ve sobre el traspàs del jugador brasiler al PSG.        

GOVERNAR NO ÉS TAN FÀCIL COM POT SEMBLAR

L’oposició té un paper relativament fàcil: Controlar la labor del govern. Cal puntualitzar que el govern tampoc ho sol posar fàcil.

En canvi el govern ha de governar per a tots: Per aquells que l’han votat i els que no l’han votat, per als de la seva mateixa ideologia política i les altres. Sovint, el més difícil és arribar a tot arreu. Primer per la manca de temps, però també de pressupost.  

Però això no ha de ser excusa per fer certes coses para les que només cal tenir una mica de voluntat i que no solen costar un duro.

Tenir més control sobre l’estat de la via pública (de la circulació, de l’incivisme, de la neteja en general) del que tantes vegades he parlat, és factible. Però com deia, ja n’he parlat moltes vegades i avui no ho faré.

Hi ha d’altres coses que també preocupen a molts ciutadans. Aparcar cada vegada costa més pel senzill motiu que cada vegada hi ha més cotxes. Segur que tots els regidors de l’Ajuntament, siguin del govern o de l’oposició valen que Amposta prosperi i per això fan falta equipaments. I que cada vegada hi vingui més turisme...

Aparcar a les zones de l’extraradi d’Amposta encara és relativament fàcil, però fer-ho al centre de la ciutat o prop d’on hi ha algun equipament concorregut, ja no ho és tant.

Sovint ens queixem del aparcaments de l’Hospital de Tortosa perquè ens acaba afectant a tots els ciutadans de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, però, tot i que en menor mesura, a Amposta també tenim deficiències greus.

Com se pot solucionar. Com ja he dit més d’una vegada amb una bona planificació: Creant pàrquings a les entrades d’Amposta. No he comprès mai perquè no es poden utilitzar els aparcaments de les superfícies comercials. ¿No es pot signar un conveni entre l’Ajuntament i les cadenes de distribució per a que puguin ser utilitzats durant els caps de setmana que estiguin els súpers tancats?

No fa gaires dies a un grup de Facebook se queixaven dels guals i es posava en dubte que hi hagués un control suficient sobre els que estan al corrent de pagament i els que no.

Vaig explicar que l’any 1999 (o potser era el 2000) vaig tenir una reunió amb Jesús Ruano, cap de la policia municipal d’Amposta durant mots anys. Tot i que el tema a tractar era sobre la circulació de la nostra ciutat, també van sortir els guals. Si ho recordeu, durant molts anys l’Ajuntament feia entrega d’un adhesiu que havies d’enganxar a la placa del gual per a demostrar que s’havia pagat l’anualitat. Li vaig preguntar a Ruano si se podia aparcar davant d’un gual que no tingués l’etiqueta adherida a la placa. Me va dir que no, que el gual és una concessió administrativa que dóna i treu l’Ajuntament que és qui té que exigir-ne el pagament. La pregunta és: Hi ha prou control? A Amposta no ho sé, però a Tortosa no. Prop d’on treballo hi ha una casa amb gual on no hi viu ningú des de que va morir el seu propietari. I d’això ja fa uns quants anys.

També m’ensumo que hi ha poc control de les terrasses dels bars. Fa uns anys hi havia terrasses que eren desmuntades quan arribava el fred i tornades a col·locar en arribar el bon temps. Actualment no veig que se’n retiri cap.

Quantes places d’aparcament se podrien guanyar si es tingués més cura? Segurament unes quantes.  

PARLEM DE LA RENDA? (2)

Façana fluvial d'Amposta. 

Tal com us avançava ahir, hi ha un tema molt més greu i que ja fa uns anys que s’arrastra i sembla que no l’importi a ningú.

Si teniu actius financers (aquests productes que fan ara les entitats bancàries), potser us heu adonat de que ja no produeixen interessos, sinó rendiments patrimonials. Què vol dir això? Què el rendiment patrimonial, per petit que sigui, t’obliga a fer la declaració de la Renda. Sí, ho heu llegit bé: T’OBLIGA!

Com també t’obliguen altres tipus de increments de patrimoni, com per exemple les ajudes que donen alguns ajuntaments a les persones amb menys recursos econòmics, com per exemple els que dóna l’Ajutament d’Amposta com a bonificació de la quota de l’IBI.

Us explicaré un cas real per a que comprengueu millor de que va el tema. Un matrimoni va acudir a l’Administració de la AEAT de Tortosa per a complir amb les seves obligacions tributàries. Estaven visiblement emprenyats:

-Per 50 euros que vaig cobrar d’ajuda de l’ajuntament (50 més la seva dona) la declaració me surt a pagar més de 400... Sinó hagués segut per aquesta ajuda no tindria obligació de fer-la...

Vaig poder parlar amb Josep Rallo, cap de l’OGT de l’Ajuntament d’Amposta que va parlar amb els responsables de diversos departaments. Al de Renda li van dir que es podia renunciar a l’ajut, però que la Renda de 2016 s’havia de fer, ja la situació a 31 de desembre obligava a fer-la. Ara bé, si posteriorment sé renuncia a l’ajut i hi ha un acord nominal (o sigui, cas per cas, individualment) de la Junta de Govern municipal, després sé pot presentar recurs i l’Agència Tributària retornarà els diners. Tot plegat una mica complicat.

Està clar que hi ha casos on aquesta mena d’ajuts no repercuteixen pràcticament en res, tret de que poden tributar uns quants euros... Però tal com heu pogut veure a l’exemple hi ha casos on cobrar aquests ajuts resulta contraproduent.

El mateix pot passar quan sé cobren determinats rendiments d’actius financers, tal com he fet constar una mica més amunt. De fet també he estat assabentat d’algun cas que per cobrar una quantitat mínima (puc està parlant de 10€, però pot ser perfectament menys, ja que no hi ha una quantitat mínima) la renda els ha sortit a pagar 300 o 400 €. Si aquests rendiments en lloc d’increments patrimonials haguessin segut interessos bancaris (com els que s’havien cobrat tota la vida), no s’hauria tingut obligació de fer la renda.

Si una persona que ha cobrat una quantitat mínima per rendiments bancaris i que per la resta dels seus ingressos no fa la declaració de la renda perquè creu que no està obligat (tot hi estar-hi) i demana un ajut o subvenció (tal vegada la mateixa que ha cobrat l’any anterior i que l’obliga) , quan es comprovaran les dades sortirà que està obligada i sé l’informarà de que ha de sol·licitar un certificat a l’Agència Tributària. Si la quantitat cobrada és relativament baixa, sé sol ser benèvol sempre que no surti a pagar. Però això no és una norma escrita i, per tant, sempre dependrà de la voluntat del funcionari que determinarà en cada cas.

Pot tenir solució aquest problema? Pot, però caldria un canvi normatiu. Com per exemple estar exempts fins arribar a una determinada quantitat (200, 300... €) També podria canviar-se el concepte i passar a tenir la consideració d’interessos el rendiments d’actius (o al menys fins una quantitat) i en el cas dels ajuts es podria fer alguna cosa similar: O declarar-se exempts, tal com passa per exemple amb les beques públiques.

Però per a que això es pugui fer, algú ho hauria de proposar i normalment els nostres polítics no entenen d’aquests temes.

Tot és començar a moure-ho per a veure si algú li posa el fil a l’agulla.