NOMÉS PER A GOSSOS AMB PEDIGRÍ?

Al final ho vaig aconseguir... Després de no sé quantes intentes frustrats, l’última, com sempre, va ser la vençuda i vaig poder pagar els 35 € que m’estafa l’ajuntament per a poder obtenir l’ADN caní a Amposta.

Farà dos o tres escrits (la meva vida en lloc de dies, la compto per escrits) explicava el rocambolesc que podia ser fer el tràmit i em queixava (i em continuo queixant) de la carta que no m’arriba ni, pel que sembla, no m’arribarà. I això que una regidora de l’equip de govern, al vídeo que es va penjar a les xarxes deixava ben clar que s’enviaria una carta explicant als propietaris dels gossos com s’havia d’actuar.

A continuació us detallaré els passos que vaig seguir fins a aconseguir que la clínica veterinària on sempre he portat les meves mascotes, prengués a Greta una mostra de saliva per a extreure’n l’ADN. Si algun lector d’Amposta encara no ha tramitat l’ADN caní, espero que aquest escrit li sigui d’utilitat.

Vaig acudir a la clínica veterinària i em van preguntar si ja havia pagat els 35 € i portava el codi. Els vaig dir que no. Llavors em van lliurar un petit fulletó on s’explicava el procediment a seguir. Al fulletó porta un codi QR i un telèfon per si tens algun problema a l’hora de realitzar el tràmit.

Vaig arribar a casa i amb el meu mòbil vaig escanejar el codi QR que em va portar a una pàgina que, després de complimentar una sèrie de dades, acabaves pagant el cost de l’anàlisi. Recordo que el pagament anirà in crescendo a mesura que passarà el temps, 35, 40, 45 €. Una mesura que, personalment, considero il·legal.

El primer que et demanen és el municipi que et requereix fer el tràmit. No pots posar tu el nom, has d’esperar que surti i clicar a sobre. Posteriorment, et demanen el número de xip, el nom, el sexe, la raça, el color i la data de naixement de la teva mascota.

Em va cridar l’atenció que l’animal pugui ser mascle, femella o no tenir sexe. Fins aquell dia em pensava que ser ‘no binari’ només ho eren els humans, però pel que sembla també els animals ho poden ser... No tinc clar si la decisió és el mateix animal o del seu propietari... Pel que fa a la raça també hi surt un desplegable on, en teoria, hi surten totes les existents. No podia imaginar mai que en foren tantes! Aquí també has d’esperar que surti la raça del teu gos i clicar a sobre. No ho pots posar tu. I si el gos és mestís, què passa? No ho vaig trobar. D’aquí que arribés a la conclusió de l’ADN només es podia obtenir dels gossos de raça. Després et demanen les dades personals, nom, cognoms, adreça postal, telèfon i correu electrònic. I ja, per acabar, has de dir que no ets un robot i pagar.

Però que passa si has fet malament algun dels passos? Normalment has de tornar a començar. Sort encara que et guarda alguna de les dades com per exemple el número de xip que, sense cap mena de dubte, és per la seva llargària, el més difícil d’introduir. Pot passar (i passa) és que el botó de ‘no soc un robot’ caduqui i no puguis continuar. Llavors t’has d’esperar una estona a poder tornar a començar.

El dubte que vaig tenir va ser bàsicament un, la raça de la meva gossa que és mestissa. Vaig trucar al telèfon d’informació i, oh, sorpresa!, només atenen en horari de matins i jo ho estava fet a la tarda. 

Va haver-hi un moment que vaig està temptat de demanar cita amb l’alcalde per a demanar-li que fos ell qui m’ho tramités. Al final vaig decidir posar que la meva gossa era ‘galgo español’ quan de fet està creuada de llebrer (galgo) i podenc. El veterinari em va dir que hauria d’haver posat ‘cruzado’. Valga’m déu senyo! Quantes complicacions per a poder estar dintre de la llei de l’embut de l’ajuntament.

Veurem si quan ja estiguin tots els gossos censats els 35 € que he pagat serviran per a alguna cosa o Amposta continuarà sent més del mateix, brutícia, deixadesa, desordre, caos...

Per cert, a l’hora de introduir la raça també podeu posar ‘desconocida’. De res!     

EL CONTRACTE

Un contracte és un acord formal entre dues o més persones que estableix una sèrie de deures i obligacions d’obligat compliment.

Tot i que la majoria de contractes s’estipulen per escrit i, sovint, davant d’un notari, d’altes poden ser verbals si hi ha plena confiança entre les parts.
Totes les administracions (estatal, autonòmica, local, etc.) i els seus administrats estan vinculats per tota una sèrie de contractes tot i que, sovint, no ho pensem.
L’administració més propera al ciutadà és la local. A les ciutats, però sobretot als pobles, solem conèixer a l’alcalde i als regidors que formen l’equip de govern i els partits de l’oposició. D’aquí que les relacions amb ells siguin més habituals i fins i tot freqüents.
L’administració local (que és de la que parlaré), ens demana tota una sèrie de coses per a millorar el dia a dia de la nostra ciutat. Però l’ajuntament, també ha de posar de la seva part perquè les mesures siguin efectives. Si no és així, els deures que tenim els ciutadans i que la majoria complim, serveixen per a ben poca cosa.
Si la ciutadania no compleix el seu contracte, l’administració, que té potestat sancionadora, pot aplicar les mesures ‘correctores’ que cregui pertinents en cada cas per a fer-li veure a l’administrat que no ha actuat bé i, tal vegada escarmentar-lo perquè no ho torni a fer.
¿Però que passa quan és l’administració la que no compleix amb les seves obligacions?
En la majoria de vegades no passa absolutament res. El ciutadà no pot actuar contra l’administració de la mateixa manera que actua aquesta quan ell és l’infractor. L’única solució que té el ciutadà és la de queixar-se i, en algunes ocasions i sempre que el procediment ho permeti, presentar recurs i acudir als tribunals com a última opció. Normalment, aquests procediments es dilaten en el temps i costen molts diners a la ciutadania.
¿Ho podem traslladar a Amposta? I tant! Podríem explicar moltes coses on l’administració, a través dels seus mecanismes, hauria d’actuar d’una manera molt més eficient per a millorar la qualitat de vida dels seus administrats, però sovint no ho fa. Us en detallaré una de concreta per a donar veracitat al que estic dient.
‘Gràcies’ a una veïna que es va queixar perquè li molestaven els gossos, a les àrees d’esbarjo d’aquests (més conegudes com a pipí-cans), es van posar uns cartells que, a part de l’horari i les normes que han de seguir els propietaris, també diu el que ha de fer l’ajuntament. Literalment diu el següent:

-Neteja dos cops a la setmana.

-Reposició de paviments anuals.

Amb els anys que porten funcionant les tres àrees que tenim a Amposta (al parc dels Xiribecs, a la plaça de darrere del col·legi Miquel Granell i al costat del cementiri) mai en la vida s’han netejat ni encara menys s’ha canviat la terra. A la primavera, en aquelles zones que no estan tan trepitjades, l’herba creix fins a arribar a una altura considerable, la qual cosa dificulta molt trobar la deposició del gos si decideix fer allí les seves necessitats fisiològiques.
L’única cosa que fan els operaris municipals (o de l’empresa que, en aquest cas està contractada per l’Ajuntament) és buidar les papereres on es tiren les bosses de les deposicions i, de tant en tant, segar l’herba quan s’hauria d’arrancar per a retardar el creixement de nova.
Conclusió. Si un ajuntament, en aquest cas el d’Amposta, no compleix les normes que estan escrites (i que es poden constatar), ¿penseu que complirà amb les que no hi estan?

LA CARTA

Tal vegada no us en recordareu, perquè sou massa joves, però antigament, quan no existia el correu electrònic, els missatges s’enviaven per carta que, sovint, anava acompanyada d’una fotografia física dels fills, la família, etc. i fins no fa massa anys, els organismes públics utilitzaven aquest mètode per a enviar notificacions, citacions, requeriments, comunicacions...

De vegades esperaves una carta amb impaciència. Recordo quan sol·licitava cromos dels àlbums que col·leccionava de Chocolates Torras i quan calculava que m’havien d’arribar, mirava cada dia darrere de la porta (el carter ens feia passar les cartes per sota) fins al dia que m’arribaven. 

Al passat ple de l’Ajuntament d’Amposta de 27 d’abril, es va aprovar l’obligatorietat per a tots els propietaris de gossos d’inscriure’ls a un cens genètic caní, és a dir, fer-los-hi una prova d’ADN per a poder identificar, posteriorment, els propietaris dels animals que no arrepleguen les deposicions d’aquests.

Des del consistori es va dir que s’enviaria una carta informant de l’obligatorietat de la mesura, però ara com ara, i ja estem a finals de maig, encara no m’ha arribat.

És cert que s’ha anunciat la mesura per activa i per passiva a les xarxes socials i a altres mitjans de comunicació, però cap d’aquest procediment té valor jurídic i no serveix per a notificar. Hi ha la possibilitat que s’hagi publicat al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, però no ho he trobat. La publicació de qualsevol mena de normativa a un mitjà oficial obliga al compliment de la mateixa tot i que la persona afectada no s’hagi assabentat. Però, tot plegat, és massa enrevessat per a l’administrat i sobretot, si parlem de gent d’una certa edat que sovint no tenen accés a Internet o no el saben utilitzar.

Per tant, en aquest cas, la carta seria el procediment més adequat per a comunicar l’obligatorietat de fer l’anàlisi d’ADN a tots els gossos censats.

Intueixo que des de l’equip de govern saben que no s’estan fent les coses bé. Algun dels partits de l’oposició va demostrar la seva contrarietat en assabentar-se que els propietaris de gossos s’havien de fer càrrec del cost de l’anàlisi, ja que durant el debat al ple no es va dir.

Darrerament, s’ha allargat el termini que s’havia donat des d’un bon començament i s’ha habilitat un punt d’informació al casal cívic. Però tornem al mateix, no tothom se n’assabentarà.

Per tant, insisteixo, els propietaris de gossos, els que haurem de pagar perquè Amposta sigui una mica més neta (o almenys això ens volen fer creure, ja que si no es prenen altres mesures o aquesta no és l’efectiva que hauria de ser, Amposta continuarà igual de bruta), continuem esperant una carta on se’ns expliqui fil per randa i sense embuts com hem d’actuar en el tema de l’ADN caní.         

1984 VERSUS 2026

L’any 1984 no l’ha estat escollit a l’atzar. 1984 és el títol d’una novel·la de futur-ficció escrita per George  Orwell entre els anys 1947 i 1948. La narració està emmarcada en la distopia (*) on l’estat està omnipresent per tot arreu.

A l’Amposta de 2026 ens passa una mica igual com a la novel·la. Les càmeres de videovigilància són cada vegada més freqüents a la nostra ciutat. Diuen que són per a prevenir la delinqüència, però ‘si es giren una mica i poden enfocar cap a les illes de contenidors també es podrà veure qui deixa les bosses fora i així controlar també l’incivisme’ (cert, Sr. Tomàs?).

L’última mesura (i tal vegada més controvertida que ha pres l’Ajuntament d’Amposta) és fer un registre d’ADN de tots els gossos censat per a poder-lo comparar amb aquells excrements que no s’arrepleguen.

Aquesta mesura que pot semblar, en principi bona, no ho és tant quan resulta que han de ser els propietaris dels gossos qui han de pagar el cost de l’anàlisi.

Des de l’ajuntament s’ha anunciat que, de forma voluntària podrà fer-se entre l’1 de maig i l’1 d’agost. Però com més es trigarà, més s'haurà de pagar. Així, entre l'1 de maig i el 15 de juny es pagaran 40 €; entre el 16 de juny i el 31 de juliol, 40; i, finalment, entre el 16 de juliol i l’1 d’agost 45 €.

No s’ha explicat el perquè de l’increment progressiu del preu si hi ha un període de tres mesos per a poder-ho fer. Entendria que fos així una vegada passada la data límit, però no durant el temps estipulat per a fer-ho. Des del meu punt de vista em sembla que la mesura podria ser fins i tot il·legal. 

A part, sempre paguen els justos pels pecadors. Som molts els propietaris de gossos que arrepleguem els excrements que generen les nostres mascotes. Si ho fes tothom no s’hauria creat el problema i, per tant, no caldria haver pres aquesta mesura. L’incivisme d’aquells que, sistemàticament, no ho arrepleguen ens ha portat fins aquí. Mentrestant, controlar més els infractors, per a què...? A grans mals, grans remeis, no hi ha terme mitjà. 

Des de l’Ajuntament d’Amposta sembla que han trobat en aquesta mesura el remei de tots els mals. Ja que no saben com solucionar la resta d’actituds incíviques que es poden veure cada dia per la nostra ciutat (deixalles pels carrers, bosses de brossa i tota mena d’objectes dipositats al costat dels contenidors, etc.), ho volen fer pagar exclusivament als propietaris de gossos.

Entre les deixalles més habituals que s’hi poden trobar al carrer estan les burilles de les cigarretes i les llaunes de cervesa i total mena de refrescos... Si s’analitzessin hi trobaríem l’ADN de les persones que les han tirat. ¿S’ha pensat des de l’ajuntament fer un banc d’ADN de tota la ciutadania de la nostra ciutat? Seguin la lògica del nostre Alcalde, potser aquest hauria de ser el següent pas si el que es pretén és aconseguir una Amposta neta.

Com a propietari de gossa he pogut constatar que la mesura de l’ADN caní és del tot impopular. Són molts els propietaris de gossos que m’han expressat el seu malestar per la disposició. El que comporta més rebuig és que siguem nosaltres, els propietaris, els que hem de pagar el cost del servei.

I per acabar, una última pregunta. Quan ja es tingui l’ADN de tot el cens caní, ¿es farà un control exhaustiu o només servirà per a posar en alerta els propietaris perquè arrepleguin els excrements? La veritat és que no veig els agents de la policia local manipulant tots els excrements que vagin trobant... Com tampoc ho fan ara amb la brossa acumulada a les àrees de contenidors i que de vegades resulta del tot evident qui les ha deixat. Les tasques de la nostra policia local han de ser unes altres, les relacionades amb la seguretat ciutadana i control del trànsit rodat.

 

(*) Concepció imaginària d’una societat organitzada d’una manera opressiva o totalitària, per oposició a la utopia.

QUANTA RAÓ QUE TÉ EL SENYOR MANEL FERRÉ

Casualment, fa uns dies vaig poder seguir a trossos el ple ordinari de l’Ajuntament d’Amposta celebrat el passat 29 de desembre.

Em va agradar la intervenció del cap de l’oposició Sr. Manel Ferré quan li va reprotxar a l’alcalde que havia de caminar més per Amposta per adonar-se de les deficiències que hi ha, sobretot a les nits quan determinades zones de la ciutat estan a les fosques.

Certament, hi ha zones d’Amposta on les úniques llums que estan enceses són les de les cases, ja que l’enllumenat públic no funciona. Una d’aquestes zones és el meu barri i, per tant, puc donar fe que és veritat.

Amb les tecnologies que hi ha avui en dia, ¿no és possible tenir un centre de comandament des d’on poder controlar l’enllumenat municipal per a corregir les possibles deficiències?

En canvi, l’equip de govern encapçalat per l’alcalde Adam Tomàs prioritza la instal·lació de més càmeres de videovigilància per a poder controlar el trànsit i la delinqüència i, de passada, li va costar dir-ho, però ho va dir, ‘girar-les una mica per a poder enregistrar les àrees de contenidors per tal d’enxampar els incívics’.

A veure, ¿quantes àrees de contenidors hi ha a Amposta? Si no recordo malament, quan es van construir entre dues àrees no podia haver-hi més de 150 metres en línia recta per tal de facilitar el servei al veïnat. Per tant, n’hi ha moltes...

¿Quantes càmeres de videovigilància pensen instal·lar? ¿Una per cada àrea de contenidors? Com que no serà així, la incidència que podria haver-hi en el control de l’incivisme seria del tot insignificant. ‘D’això se’n diu política d’aparador’.

Però encara us diré més. L’alcalde pretén que ‘feta la llei, feta la trampa’ i això a l’administració és il·legal. Segurament si acabessin posant una multa a un ciutadà per fer mal ús dels contenidors i hi presentés recurs, l’acabaria guanyant.

He començat l’escrit parlant del senyor Manel Ferré i l’acabaré parlant d’ell.

Una de les principals virtuts que han de tenir els polítics és coherència. No li pots reprotxar al teu adversari alguna cosa que tu no fas ni has fet mai. Com deia, el senyor Manel Ferré li va dir a Adam Tomàs que ha de caminar més per Amposta per a veure les deficiències existents, però, el senyor Ferré, ¿camina per Amposta? Jo sempre l’he vist amb el seu cotxe, mai a peu. Bé sí, ara que ho recordo sí que l’he vista alguna vegada caminant per Amposta, quan va a les processons.

Permeteu-me que doni un consell a tots dos. La millor manera de caminar per Amposta que, a part és una obligació, és tenir un gos i treure’l a passejar. I ho dic per pròpia experiència. Quan passeges el gos (en el meu cas a Greta, una gosseta), t'adones de les deixalles que es dipositen a les àrees de contenidors, dels bruts que estan els carrers, dels vehicles mal aparcats, de les infraccions de trànsit que cometen alguns conductors, de les coses que hi ha espatllades o malmeses, del lamentable estat d’algunes zones enjardinades... Caminar i observar és la millor manera d’adonar-se que no tenim la ciutat que ens mereixem les ampostines i els ampostins. 

QUI VA SER MARIA MATAMOROS?

 

Era la campanya de les eleccions municipals de 2015. Poc abans l’alcalde Manel Ferré va ser acusat de cobrar per duplicat unes dietes del Consorci de Salut i Social de Catalunya, del que era president i de l’ajuntament pels mateixos conceptes. Els mossos van escorcollar l’Ajuntament i també l’Hospital Comarcal d’on també n’era president. Un cas, per cert, que després de més de deu anys encara està per a jutjar.

En aquell temps eren molts el que volien que Manel Ferré perdés les municipals i que entrés Adam Tomàs que, segons deia el seu lema, ‘portaria aire nou a l’Ajuntament’. Va ser quan va aparèixer Maria Matamoros, suposadament una ampostina que recolzava a Tomàs i que al seu Facebook podies penjar totes aquelles notícies i comentaris en contra de Ferré o a favor de Tomàs. Em va demanar amistat i la vaig acceptar tot i que des d’un primer moment vaig olorar que es tractava d’un perfil fals.  

Vaig ser una de les persones més actives penjant comentaris sobre vivències que havia tingut amb Manel Ferré durant els vuit anys que vam compartir seient al Plenari de l’Ajuntament d’Amposta, quatre com a regidor de Governació i quatre com a alcalde, mentre jo era un regidor de l’oposició.

Crec que a ningú sé li escapa que des de fa uns mesos m’he tornat molt crític amb la gestió d’Adam Tomàs per la gestió que està portant a terme al davant de l’ajuntament. Tot arranca de finals de 2024 arran de la no publicació a la Revista Amposta d’una entrevista que li vaig fer a Josep Maria Simó en commemorar els quaranta anys de la seva etapa al capdavant de l’alcaldia ampostina.

L’entrevista a Simó només era un dels diversos escrits i entrevistes als regidors en vida que van acompanyar a Simó durant els vuit anys que va estar a l’ajuntament, quatre com a alcalde i quatre com a cap de l’oposició.

Passava el temps i anaven sortint números de la publicació local, però l'entrevista no apareixia. Em vaig posar en contacte amb ell i es va inventar tota mena d’excuses per a no fer-ho, la més cridanera va ser que era una ‘entrevista massa política’. També em va dir que pensava fer un homenatge oficial als exalcaldes d’Amposta des del restabliment dels ajuntaments democràtics, és a dir, Josep Gil, més conegut com a Matasans (ja difunt), Joan Maria Roig, Manel Ferré i el mateix Josep Maria Simó. Em va dir que ja hagués volgut fer l’homenatge l’any 2020 (l’any 2019 es van complir els quaranta anys de l’efemèride, però que la pandèmia de la COVID va alterar els plans i que enguany volia fer-los-hi el dels quaranta-cinc) Veurem...

De moment, el que és cert és que havent transcorregut més d’un any d'ençà que vaig enviar a la Revista Amposta, l’entrevista a Simó no s’ha publicat.

Fins a l’arribada d’Adam Tomàs a l’alcaldia, el director de Revista Amposta havia estat l’alcalde de torn. En alguns casos, possiblement, l’alcalde ni s'assabentava de tot allò que es publicava, almenys que hi hagués algun escrit motiu d’alarma com un que vaig adreçar una vegada a Roig i que aquest, al mateix número que es publicava el meu escrit ja em contestava. Anteriorment, també amb Roig com a alcalde, un escrit sobre els problemes de la circulació viària a la nostra ciutat va trigar nou mesos a ser publicat. Jo encara no era regidor, però vaig moure cel i terra per aconseguir que es publiqués, cosa que no he fet ara. Ara, simplement em limito a denunciar el fet i titllar a Tomàs de ‘censor’. Com he dit anteriorment Adam Tomàs no és el director de la Revista Amposta, però també és qui decideix el que pot publicar-se i el que no.

Desconec el grau d’influència que va tenir la pàgina de Maria Matamoros als resultats de les municipals de 2015. Sempre he volgut pensar que si vaig col·laborar tot i que fos de forma insignificant en la derrota de Ferré, per a mi ja va valdre la pena.

I arribat a aquest punt potser pensareu que, finalment us diré qui hi havia darrere de Maria Matamoros. Ho sento, us quedareu en les ganes. Coses així no es fan públiques.

AI! ADAM...

 

Una excusa que sovint utilitzen els polítics quan se’ls retreu alguna cosa que han dit, és que 'se’ls ha malinterpretat'.

Serà casualitat que publicacions com la Marfanta, Ebredigital i Aguaita informaven dies abans de tenir lloc el ple extraordinari de l’Ajuntament d’Amposta celebrat dilluns 14 de juliol, que l’equip de govern tenia previst fer una modificació de crèdit on, entre altres partides, preveia destinar 850.000 € per a la futura construcció d’un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous. El dia 12, un amic em va fer arribar un retall del què seria el dossier de la modificació de crèdit que es va fer arribar als partits de l’oposició on constava el mateix motiu. I per acabar-ho de rematar, he buscat a la pàgina web de l’ajuntament ampostí i hi consta exactament el mateix. No obstant això, al ple, Adam Tomàs va canviar d’argumentació i va dir que els 850.000 € es destinaran a la construcció de nous torils. Per a torils? De debò? Deuen ser els torils més cars del món mundial! (Podeu veure-ho al vídeo del ple).

Davant la polèmica sorgida, en declaracions posteriors l’alcalde afirmava que ‘si bé fa uns anys havien recolzat una moció presentada pel grup de CiU on es demanava suport per a la construcció d’un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous, la iniciativa era privada i que des de l’ajuntament mai s’impulsaria una mesura així’. Encara sort, em quedo molt més tranquil... Com diuen al meu poble s’agafa primer un mentider que un coix.

Es comenta per Amposta que Adam Tomàs no ha estat mai en contra dels bous. Que se’l podia veure cada any al bou capllaçat. Segurament és cert. Però no és menys cert que una part molt important de la gent que li van domar suport l’any 2015 eren de marcada tendència antitaurina.

Alguns d’aquests antics votants fins i tot van formar una plataforma en contra dels bous anomenada Tots som poble i es van posicionar clarament en contra d’Adam Tomàs.

Les pròximes eleccions, a les que Adam Tomàs ja ha anunciat que es presentarà, seran en menys de dos anys. Si a les passades va treure majoria absoluta ‘pels pèls’, ara com ara no deu tenir gens clar que la pugui repetir i sap que si això passa, segurament, li acabarà suposant la pèrdua de l’alcaldia.

Per tant, ha de guanyar-se nous col·lectius i a Amposta, com a una part dels pobles de les Terres de l’Ebre, sobretot del Delta, un dels col·lectius amb més influència són els taurins, un grup que està perfectament organitzat i que en qualsevol moment poden fer decantar la balança cap a un dels candidats que es presentaran a les eleccions.

Per tant, si els hi dones un ‘caramel·let’ en forma de 850.000 € per a construir un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous i et compromets a tenir-lo enllestit per al segons semestre de 2026, tens molts de números perquè t’acabin donant el vot. Blanc i amb botella...

Per acabar, vull que us fixeu en aquest detall. Al País Valencià, el govern de ‘l’impresentable’ Mazón atorga 500.000 € per a ‘asuntos taurinos’ (tal com ho ha escrit Joan Baldoví). Mig milió d’euros d’un pressupost de més de 32.000 milions de tota una comunitat autònoma. A Amposta, d’un pressupost de 70 milions d’euros, 850.000. Tragueu les vostres pròpies conclusions...  

EL CATAMARÀ D'AMPOSTA

Ja el tenim aquí! El catamarà 'Façana Fluvial', propietat de l'Ajuntament d'Amposta i 100% elèctric, ja fa uns dies que es troba ancorat al'embarcador de l'Ebre. Ara falta saber quan començarà a navegar portant passatgers riu avall i riu amunt.

28 DE MAIG DE 2023: LA NIT ON NINGÚ VA GUANYAR A AMPOSTA

La nit electoral del 28 de maig es recordarà a Amposta per ser ‘la nit on ningú va guanyar’. Després de l’escrutini i vist els resultats, no crec que cap partit digui o pensi que ha guanyat com es sol fer quasi sempre. Comencem per EA-ERC-AM. Tot i que van conservar la majoria absoluta, aquesta va ser per la mínima (la majoria absoluta està en 11 regidors i 11 en van ser els que van treure). Però no oblidem que venien de 16 i que per tant en van perdre 5 pel camí. Quan una formació té una majoria tan aclaparadora costa pensar que en perdrà tants i més creient que durant els 8 anys que van estar al capdavant del govern municipal ho havien fet molt bé. Juts per Amposta-CM (l’antiga CiU) encapçalada novament per Manel Ferré que ja va ser alcalde de la nostra ciutat entre 2007 i 2015 i que havia abandonat la política després de perdre les eleccions d’aquell any tenia l’objectiu de tornar a assolir el govern municipal ni que fos amb pactes amb d’altres formacions. Us recordo que ja va tenir contactes amb alguna formació per a intentar formalitzar una aliança abans de les eleccions i no dubto que si els números hagueren sortit també ho hauria fet després. Però els 7 regidors que va obtenir finalment son del tot insuficients. La conclusió que en trec d’aquest resultat que a priori no és dolent, és que a part de tenir un vot fidel, en corre el rumor per Amposta que podrien guanyar les eleccions, una part dels antics votants d’EA-ERC-AM es van apuntar al que van creure ‘cavall guanyador’. No va ser així. També les expectatives de Som Amposta de la ma de Germán Ciscar eren elevades. Tan elevades que van llençar a buscar sobres en blanc (es van quedar sense sobres per ensobrar les seves paperetes) perquè, segons els membres de la pròpia candidatura, ‘la gent els parava pel carrer per a demanar-los paperetes’. Tenien 2 regidors i en van treure 3, lluny dels 6 que els hi donava una enquesta que ells mateixos van fer circular al començament de la campanya electoral. L’objectiu de Som Amposta era poder formar part de l’equip de govern i estava obert a pactar amb Junts. Sense cap mena de dubte el gran perdedor de la nit va ser el PSC-CP (candidatura de la qual formava part) que liderava per primera vegada Jordi Pérez. Els socialistes ampostins van perdre els 2 regidors que havien obtingut fa 4 anys i, per primera vegada des del restabliment de la democràcia es van quedar fora del consistori. Tampoc va treure representació Ara Amposta la llista encapçalada per Pau Pujol, un antic militant de Convergència Democràtica de Catalunya i que va ser l’únic que va dir que no pactaria amb Junts perquè era ‘normalitzar la corrupció’. PCCC i Vox, les altres dues candidatures que concorrien a Amposta tampoc van treure cap regidor.

FRONT COMÚ

Un vídeo penjat a les xarxes socials al principi de la precampanya de les municipals on apareixia Pau Pujol va obrir la caixa dels trons. El cap de files d’Ara Amposta denunciava que l’exalcalde Manel Ferré els havia proposat fer un front comú per mirar de desbancar Adam Tomàs de l’alcaldia d’Amposta donant a entendre que aquest front comú s’havia de fer aglutinant en una sola candidatura a tota l’oposició. Segons Pujol el partit municipalista Som Amposta li hauria donat el seu vist i plau. Com que la notícia em va semblar una mica inversemblant vaig preguntar al candidat a l’alcaldia pel PSC Jordi Pérez si tenien alguna constància d’aquesta iniciativa. Per a la meva sorpresa em va dir que sí, que Manel Ferré s’havia posat en contacte amb membres dels PSC local per a oferir-los aquesta possibilitat. Passat uns dies Jordi Pérez i Manel Ferré es van trobar pel carrer i aquest darrer li digué: -Encara espero la vostra resposta... -D’haver estat interessats en el teu oferiment ja t’hauríem contestat, si no ho hem fet és que no hi estem -li va respondre Jordi Pérez-. S’ha d’anar molt desesperat i a la vegada ser molt mesquí per arribar a fer aquest oferiment al PSC d’Amposta després d’haver menyspreat els seus regidors, a la seva militància i fins i tot els seus votants quan va ocupar càrrecs de govern a l’Ajuntament. Amb la proclamació de candidatures es va veure que finalment no hi va haver cap pacte, però què passarà després del 28 de maig? En política tot és possible però abans que res la llista que encapçala l’actual alcalde Adam Tomàs haurà de perdre la majoria absoluta, la qual cosa no està tan clara ja que ve d’una majoria molt sobrada (16 de 21 regidors). Per tant n’hauria de perdre al menys 6 per a que la resta de formacions puguin fer el front comú tan desitjat per Manel Ferré (en aquest cas ja hauria de ser un pacte postelectoral). Després s’hauria de veure quants partits entren al consistori i com queda configurat. Tot i que a priori tenim dret a poder fer les nostres conjectures, els resultats finals poden diferir molt de les previsions que hagin pogut fer els uns i els altres. A hores d’ara els resultats son imprevisibles i només el resultat final reflectirà la veritable l’opinió dels votants d’Amposta. Mentre aquest dia arriba quasi totes les formacions polítiques que concorren a la nostra ciutat han penjat cartells amb el rostre del seu cap de llista. De tots ells m’ha cridat l’atenció la del candidat de Junts Manel Ferré. Surt somrient i amb cara de no haver trencat mai un plat. Sense dubte una imatge molt diferent a la que realment té... I sé de que parlo!

EL MESTRE I EL DEIXEBLE POC AVANTATJAT

La història sempre ens ha parlat de mestres i deixebles. El mestre és el savi, el que ensenya i el deixeble és l’alumne que n’aprèn (o mira de fer-ho). També és cert que pocs han estat els alumnes que han avantatjat els seus mestres, però se’n donen casos. A Amposta tenim el mestre Joan Maria Roig que va ser alcalde des de 1987 a 2007 i que mai va perdre unes eleccions i el deixeble Manel Ferré que va ser alcalde des de 2007 a 2015 i que va perdre les eleccions d’aquell any venint d’una majoria absoluta... És el cas típic de l’alumne poc avantatjat i que no ha estat capaç de superar el seu mestre. Avui us parlaré d’aquests dos personatges que van marcar una època a Amposta: la dels 28 anys de governs de CiU. Us parlaré en passat però amb la vista fixada en les properes eleccions del dia 28. Per poder predir el futur sovint hem de mirar cap enrere per analitzar el passat i veure d’on venim. Començaré, com no, pel mestre Joan Maria Roig i un vídeo que circula per les xarxes socials on surt donant suport al candidat a l’alcaldia Manel Ferré. Si he de valorar el contingut del vídeo en una sola paraula ho tinc molt fàcil: ‘patètic!’ Però ho he d’argumentar, no puc desqualificar-lo sense explicar i opinar sobre el seu contingut. El vídeo comença amb Roig passejant per l’avinguda de la Ràpita d’Amposta. Va sol i de tant en tant aixeca el braç com si saludés a d’altres vianants. Les imatges i el so del vídeo es van enregistrar per separat. Del seu contingut en vull destacar unes quantes frases: -He dedicat un part important de la meva vida a la política... 30 anys... Amb molts d’encerts i algun altre error... Però sempre en una vocació clara de treballar per la meva gent... La gent d’Amposta i del territori... I pel país... Per la seva gent, sí. La seva gent eren aquells que els votaven i adulaven, però no per la resta de ciutadanes i ciutadans d’Amposta a qui ens consideraven enemics i mal ampostins pel fet de no pensar con ells i criticar-los-hi la forma sectària de governar. Vaig coincidir amb Roig a l’ajuntament en la seva darrera legislatura i recordo que sempre treia pit de que treballava pel poble; però mirava més pels seus propis interessos i els del seu partit (CDC) que no pels seus conciutadans. En canvi és fals que treballes pel territori. ‘Mai ho va fer!’ La seva animadversió cap a Tortosa li servia d’excusa perfecta precisament per a renunciar a treballar conjuntament amb la resta del territori. Un bon exemple el tenim en l’oposició frontal a la Plataforma en Defensa de l’Ebre seguint les directrius que li marcaven Pujol i companyia des de Barcelona. -Es pot fer una Amposta líder, una Amposta ambiciosa, una Amposta capital del territori que ara no ho és... Manel Ferré tornarà a fer que Amposta sigui capital. Aquest discurs em sona a ‘vell, caducat i ranci’... Precisament l’eslògan d’Amposta capital el va fer servir Roig per a discutir-li la capitalitat territorial a Tortosa en un temps en que tenia com alcalde a Joan Sabaté (PSC) i era capdavantera en la lluita per la defensa de l’Ebre que era la lluita per la supervivència del territori. Estic parlant del 2003! És o no un discurs vell i caducat? El mestre Roig i l’alumne Ferré no representen el passat d’Amposta, no... Desgraciadament representen el pitjor passat d’Amposta i ara, el segon, amb el recolzament del primer pretén tornar a ser-ne l’alcalde. Com alcalde Ferré mai va superar a Roig i mira que va tenir temps per poder aprendre’n ja que va ser al seu costat durant 20 anys i em temo que si ho tornés a ser no ho faria millor. Com ja vaig dir en un escrit anterior: ‘mai segones parts han sigut bones’.

LAMENTAR L’INCIVISME

L’Ajuntament d’Amposta a través de les xarxes socials es lamentava fa unes poques setmanes d’un episodi d’incivisme que havien tingut lloc a la nostra ciutat: es van arrancat plantes ornamentals de diversos punts enjardinats de la nostra ciutat tot just als pocs dies d’haver-se plantat. L’incivisme (o el gamberrisme com en dèiem abans) és una de les xacres de la societat actual, però no és nou. Recordo per exemple el ‘segrest’ del Nen Jesús de davant de la parròquia del Sagrat Cor o la desaparició d’un pingüí que formava part de la decoració nadalenca. Però l’incivisme va molt més enllà d’episodis aïllats contra els béns públics. L’incivisme és qualsevol conducta no respectuosa amb les normes bàsiques de convivència social. Circular sense respectar els senyals i les normes de trànsit és incivísme; deixar els residus a llocs inapropiats és incivísme i no recollir els excrements dels gossos és també incivísme. Només per posar uns exemples. I fets com aquestes els veiem cada dia a Amposta sense que, aparentment, des de l’Ajuntament es prenguin les mesures correctores pertinents i efectives per acabar amb la xacra. Una de les poques mesures que va prendre l’Ajuntament va ser la de crear una app on poder denunciar qualsevol situació incívica de la nostra ciutat. Però, quina efectivitat té? Hi ha conductes reiterades com per exemple l’abocament de residus urbans fora dels contenidors que sembla que per molt que es denunciïn mai es podran erradicar. Aquestes situacions acaben provocant cert grau de resignació i tolerància entre una ciutadania que mira impotent com l’autoritat promet molt per acaba no fent res.

SOBRE ELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS D’AMPOSTA

Des de fa uns anys els anomenats pressupostos participatius s’han posat de moda. La ciutat d’Amposta no podia quedar-se al marge així que també va engegar els seus pressupostos participatius amb una gran difusió ja sigui a través de les xarxes socials ja pel fulletó que s’ha repartit a les bústies de totes les cases. Però què son els pressupostos participatius? És una consulta als majors de 16 anys per a que puguin escollir 4 projectes per a la ciutat (3 dels quals del barri on es resideix i un quart d’un altre barri). A cada projecte es destina una partida de 50.000 € o sigui un total de 200.000 €. Si tenim en compte que el pressupost de l’Ajuntament d’Amposta per al 2022 ascendeix a la quantitat de 29,5 milions estem davant, des del meu punt de vista, d’una xifra ridícula. De totes maneres vull recordar que la ciutadania acudeix a les urnes cada 4 anys per a donar confiança a una determinada formació política i que a Amposta va ser l’actual govern d’ERC qui va obtenir un suport molt majoritari (16 de 21 regidors) i per tant es suposa (com el valor a la mili) que l’alcalde i el seu equip tenen la conformitat d’una gran part de la ciutadania per a planificar i executar el que pensen que és millor per a la nostra ciutat. Si fem un anàlisi ràpid de les propostes que contemplen els pressupostos participatius veurem que n’hi ha 91, la qual cosa indica que a Amposta encara queda molta feina que fer o si voleu que sempre hi ha coses per a fer, perquè de no ser així estaríem parlant d’una ciutat morta i incapaç d’afrontar les mancances que tenim al present i els reptes que ens depararà el futur. Algunes d’aquestes propostes s’haurien de fer per pròpia iniciativa de l’Ajuntament sense caler consultar-ho a la ciutadania. Les propostes son d’allò més variades. Algunes d’elles poden executar-se amb la partida assignada com per exemple la reparació de voreres, l’eliminació de barreres arquitectòniques o la instal·lació de parcs de calistènia (pocs saben el que és). L’obra s’acaba quan s’acaba el pressupost i a otra cosa mariposa... En canvi n’hi ha d’altres que amb la partida inicial només n’hi ha per a redactar el projecte i poca cosa més com per exemple (i cito textualment): Adequar un espai municipal com a “lo Casal de la Cultura Popular d’Amposta”. Com que la proposta s’engloba dintre de les del barri del Centre cal pensar en la rehabilitació de l’antic col·legi de les monges afortunadament rescatat del sector privat per a destinar-se a equipaments públics. També n’hi ha alguna de sorprenent com recuperar una sénia al centre d’Amposta... No és que estigui en contra de recuperar patrimoni abocat a desaparèixer, sinó que el que em sorprèn és que no sigui una opció preferent per a l’actual equip de govern la restauració i posterior instal·lació de l’antiga font que hi havia a la plaça del mercat que va desaparèixer quan es va remodelar dita plaça i que podria fer la mateixa funció ornamental. Una altra proposta que m’ha cridat l’atenció és la millora estètica d’algunes de les entrades a Amposta. Mireu, a les municipals de 1995 vaig presentar-me en la llista de IC-V i el nostre programa ja parlava de la millora dels accessos a la nostra ciutat. Sempre he pensat que diu molt d’un municipi (sobre tot per als visitants) disposat d’unes boniques entrades. No voldria acabar aquest escrit (que podria fer-se interminable) sense mencionar la proposta 31: arbrar l’avinguda de Catalunya. Hauria de veure el projecte però em costa imaginar on es col·locarien els arbres. Durant els darrers temps s’ha vingut actuant en aquesta zona suprimint un carril a cada costat dels dos que hi havia, augmentant el nombre de places d’aparcament, adequant més passos de vianants i pintant ratlles al terra on en teoria no es pot aparcar però que a la pràctica hi ha molts de conductors que no ho respecten en detriment a la visibilitat dels altres conductors. Si després de fer totes aquestes modificacions ara hi plantem arbres, caldria tornar-nos a replantejar el model de l’avinguda. El que no s’ha de fer mai és posar un pegat sobre un altre pegat perquè correm el risc que ens surti un Frankenstein. Conclusió: els pressupostos participatius son una bona eina per a incentivar la participació ciutadana però d’escassa efectivitat pràctica.

DOBLEMENT INTRIGAT

Un amic m’envia un missatge de Whatsapp amb una foto amb una foto nocturna d’un carrer d’Amposta. A la foto a part de veure’s la vorera, un banc, una tanca i algun arbre, també si veu un herbassar entre el banc i la vorera. Per aquells que coneixem Amposta, la foto en sí no ens aporta res de nou, res que no coneguem ja que els carrers, avingudes, places, passeigs, etc. de la nostra ciutat estan plens de males herbes que creixen per allí on poden, normalment entre les juntes que s’obren entre el morter o quitrà on hi ha una mica de terra. Ara bé, el sorprenent és el comentari: No les lleven perquè ajuden a crear ‘microecosistemes’. Qui en dona més? No fa gaires dies jo mateix vaig penjar unes fotos on també es podia veure unes grans herbes que havien crescut entre la junta que deixa el quitrà del carrer i la vorera. Casualment (o no), passats uns dies algú va arrencar les més altes, les que més es veien, però no les més menudes i no eren poques... El passat dissabte vaig trobar a un amic que venia de comprar pa amb el diari el País baix el braç. Ens vam aturar i vam començar una petita conversa. Durant la mateixa me va dir que la seva esposa també s’havia queixat dels grans herbassars que hi havia per tota Amposta i li havien dit que era per crear ‘microecosistemes’... I ja en van dos que hem diuen el mateix! Casualitat? No crec amb les casualitats... Al menys en coses com aquesta... Per tant he de pensar que és la resposta oficial que es dona des de l’Ajuntament: Quan algú es queixí de l’herba dels carrers els hi dieu que és per crear ‘microecosistemes’... No serà perquè pels voltants d’Amposta no hi ha herba suficient per a que els organismes vius puguin desenvolupar-se amb tota normalitat... I aquí arriba la meva primera intriga. En un ecosistema s’hi poden crear una quantitat indefinida de plantes i animals que hi fan els seu hàbitat. Allí s’hi poden reproduir des de mosquits i mosques negres fins a escarabitxes, rates i caragols. Per tant, m’agradaria tenir més informació per a poder-vos-la explicar... Però no la tinc... A les passades eleccions el partit que governa l’Ajuntament d’Amposta Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya (EA-ERC) va aconseguir 16 dels 21 regidors que té l’Ajuntament. I venia de repetir majoria, ja que 4 anys abans n’havia aconseguit 11. Les expectatives creades pels seus conciutadans eren molt altes. Un partit amb una majoria tan amplia té les mans lliures per a poder aplicar les seves polítiques sense que l’oposició pugui dir pràcticament res. Però en un moment donat, aquest avantatge se’ls hi pot girar en contra, perquè quan es comet un error, l’envergadura del mateix pot arribar a ser monumental i no tens a qui donar les culpes. Si Amposta està plena d’herbes, s’ha de buscar els culpables entre l’equip de govern. Però el problema d’Amposta no només son les herbes, sinó la gran quantitat de deixalles que es diposita fora dels contenidors, la quantitat de brossa que hi ha per tot arreu, les estridències que produeixen les motos, la xerrameca de les terrasses dels bars passades les 12 de la nit, etc., etc. Certament totes les anomalies que he enumerat venen d’èpoques pretèrites, de quan CiU governava Amposta, però és que l’actual equip de govern no ha mogut un dit per a solucionar-les. I es clar, vista la resposta que donen per a justificar els herbassars, si et queixes per la resta també poden arribar-te a contestar qualsevol ocurrència que els hi passi pel cap en aquell moment. Diuen que ERC està governant de la mateixa manera que abans ho havia fet CiU. Segurament per això va obtenir la gran majoria que li van donar els votants d’Amposta (els que tradicionalment els havien votat i una gran part dels que votaven CiU). Però igual no en tenen prou i si juguen la carta del ecologisme amb els seus ‘microprojectes’ de ‘microecosistemes’ potser pensen en esgarrapar uns quants vots més dels sectors més ecologistes... Ves a saber! La meva segona intriga és conèixer els veritables motius del perquè no s’actua amb més contundència contra l’incivisme i l’estat d’abandonament que pateix la nostra estimada Amposta.

PER QUÈ ES TALEN TANTS ARBRES A AMPOSTA?

Primer es van talar els arbres del parc municipal (el que hi ha entre el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Hospital Comarcal, es a dir, el de sempre) i ara estan talant els xiprers dels voltants del cementiri? Quan vaig estar de regidor a l’Ajuntament, una vegada ens va arribar a la Comissió de Medi Ambient una proposta de talar un pi que estava situat al bell mig d’un carrer i que donava problemes als cotxes per a poder circular normalment. Ha passat per la comissió pertinent l’autorització per a talar-los?

SOBRE LA BAIXA DE MILITÀNCIA D’UNA REGIDORA DEL PSC D’AMPOSTA

La baixa de militància de la regidora socialista a l’Ajuntament d’Amposta l’Anna Tomàs ha deixat el grup municipal del PSC en una única regidora: l’Àngels Calleja. El motius que ha al•legat per a donar-se de baixa han estat per ‘desavinences de pensament polític i d'estratègia de fer política municipal ’. És lícit discrepar de la manera de fer d’un partit polític. Per això i per alguna cosa més jo també em vaig donar de baixa del PSC ja fa uns quants anys. El que no trobo correcte és no renunciï a l’acta de regidora tal com li esta exigint el ja expartit. A l’Estat Espanyol els candidats solen presentar-se baix les sigles d’un partit o d’una agrupació d’electors en llistes tancades i, per tant, opino que aquells que obtenen l’acta ja sigui de regidor, de diputat, etc. ho deuen, en gran mesura, al partit pel qual s’han presentat. Cal dir que entre Anna Tomàs i jo mai hi ha hagut sintonia (allò que ara se’n sol dir feeling). Pràcticament no vam coincidir a l’agrupació del PSC d’Amposta ja que quan ella era militant i regidora en la seva primera etapa jo encara no anava pel local del partit i quan jo vaig ser militant i regidor la que no venia era ella. Després va arribar una etapa que tot i seguir militant, vaig deixar d’assistir a les reunions del partit majoritàriament per discrepàncies amb les seves polítiques a Catalunya, però també a Espanya. Aquells que em segui des de fa anys sabeu que escric sovint. Durant un temps, en alguns dels meus escrits em mostrava molt contrariat per la manera de fer del socialisme. Aquests escrit els publicava a la pàgina de Facebook de l’agrupació local del PSC d’Amposta tot i que necessitaven l’aprovació de l’Antoni Espanya que n’era el moderador de la pàgina. Fins que un dia, de sobte, els meus escrits van deixar d’aparèixer publicats. Després de deixar passar un temps prudencial vaig posar-me en contacte amb el moderador per a preguntar-li el motiu pel qual els meus escrits ja no veien la llum a la pàgina del PSC. La seva resposta em va deixar perplex: Ja no soc el moderador, ara la moderadora és l’Anna Tomás. La reflexió que em vaig fer ràpidament és que com un partit (o una persona d’un partit) pot negar l’opinió a un militant de base al corrent de les seves quotes d’afiliat... Amb aquest anunci ja heu pogut endevinar un altre dels motius pels quals em vaig donar de baixa del PSC... A ningú se li escapa que aquest és un any preelectoral. L’any que ve (com passa el temps!) hi tornaran a haver-hi eleccions municipals. Per a tots aquells que aspiren a ser candidats per a ocupar posicions capdavanteres ha arribar l’hora de postular-se com a tals. Però sovint hi ha sorpreses i no sempre les estratègies personals acaben sortint bé i és llavors quan arriben les frustracions. El PSC d’Amposta encara no s’ha pronunciat sobre qui serà el seu candidat (o candidata) a encapçalar la llista de les properes municipals però potser la militància ja coneix aquest nom i només s’està esperant el moment oportú per a fer-ho públic.