SANTA INNOCÈNCIA!

Tradicionalment el 28 de desembre s’ha vingut celebrant el dia dels innocents (o dels Sants Innocents) És un dia on la broma es generalitza i tothom té carta blanca per a divulgar notícies inversemblants i esbojarrades. Per tant, si el 28 de desembre estàs llegint el diari i veus alguna notícia que té crida especialment l’atenció, millor no fer-li massa cas i esperar l’endemà per a veure si s’acaba o no confirmant.  

Actualment, a l’era de les comunicacions (com m’agrada anomenar-la) la possibilitat que ens arribin tota mena de missatges (ja sigui informació o no) ha crescut fins a límits inimaginables només fa unes poques dècades. El problema que és dóna sovint és que com normalment no hi ha cap filtre (l’únic filtre possible és el que pot posar el mateix usuari abans de decidir reenviar-lo) ens pot arribar qualsevol cosa: veraç o no.

Després de la visita oficial que va fer Mariano Rajoy al president dels EE.UU. Donald Trump, es va divulgar per missatgeria mòbil una fotografia on apareixia la bandera mexicana col·locada darrere del mandatari espanyol. Estic segur que la gran majoria dels qui van rebre la foto el van donar com a verídic. I com ho sé? Per les converses mantingudes amb gent del meu cercles d’amics i companys que, com jo, també el van rebre.

-Mireu –els hi vaig dir- puc arribar a pensar que l’administració americana no tingui ni idea de quina és la bandera espanyola (la qual cosa tampoc me crec), però que no sàpiguen quina és la de Mèxic, un país amb el que comparteixen milers de quilòmetres de frontera, definitivament no m’ho crec!

Al cap d’uns dies me van dir inclús que a un mem s’havia substituït la bandera original (que per cert no era la bandera dels EE.UU.) per una estelada. I és que avui en dia amb el fotoshop es fan meravelles...

Ja me conformaria en que totes les mentides que circulen (amb alguna intenció –bona o mala-) fossin com la de la bandera mexicana. Però és que de vegades ens arriben missatges amb tota l’aparença de reals quan en realitat sé tracta de mentides malintencionades. Aquestes notícies no tenen perquè arribar forçosament per missatgeria instantània, ja que els emissors de les mateixes tenen multitud de canals per a poder arribar al més gran nombre possible de ciutadans.

Voleu un exemple de manipulació de l’opinió pública? Com sabeu, el Regne Unit ha iniciat un procés de separació de la Unió Europea. Durant la campanya a favor de l’anomenat Brexit, els partidaris explicaven els beneficis (normalment econòmics) que tindria el país quan sé separaria de la UE. Sé va celebrar un referèndum i elBrexit va guanyar. Després, els mateixos polítics que havien defensat la sortida de la UE van reconèixer que havien mentit en algunes de les seves afirmacions.

No cal ni que us digui que situacions així me produeixen molta tristesa. La major part de la ciutadania hi va de bona fe i després, quan passen coses inesperades, se senten enganyades i fins i tot ultratjades pels polítics i, d’aquesta manera, fa que moltes d’aquestes persones perdin la confiança en la classe política en general. Una classe política que, quan fa coses d’aquestes, ho fa sempre per treure’n un rendiment personal sense importar-los el greuge que pot comportar als ciutadans del carrer.

Santa innocència!

BREXIT SÍ!

Abans que res donar el condol a la família de Jo Cox la diputada laborista assassinada en plena campanya per la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea, el que es coneix com el Brexit. Cox era una ferma defensora de la permanència del seu país i feia campanya a favor d’això.

No he viatjat mai al Regne Unit de la Gran Bretanya, Escòcia, Gales i Irlanda del Nord, ni m’he relacionat amb massa anglesos. Per tant no puc tenir una idea fundada de com són. No obstant alguns amics que si que han tingut l’ocasió de relacionar-se amb anglesos i no van tenir bones sensacions. És més, alguns fins i tot n’ han parlat pestes. Sembla ser que no porten bé la pèrdua de la grandesa que van tenir com a nació fins no fa massa dècades...

Com a ciutadà europeu que no tinc cap tipus de negoci amb ningú de la nació Europea, la veritat és que me la bufa bastant. Suposo que les nostres autoritats pensaran que la Unió Europea sense la Gran Bretanya serà menys Unió Europea. Però a part d’això, quin problema hi ha que se’n vagin? Països com Suïssa i Noruega, tan europeus, no formen part de la Unió i fins avui no s’ha ensorrat res.  

A la Unió Europea hi ha dos tipus d’estats membres:  els rics i el pobres. Espanya estava dintre dels estats pobres. I dic estava perquè sembla que dintre d’uns anys sé li acaba el xollo i passarà a formar part dels rics. I això és així perquè des de la disgregació de l’Europa de l’Est s’han incorporat tota una sèrie d’estats que són més pobres que Espanya. Com dirien els castellans, d’aquí poc passarem a ser cola de león...

Tot i que d’Europa arriben subvencions per a moltes coses, la que més visualitza la gent de per aquí són les subvencions a l’agricultura: les mediambientals per a l’arròs, la DUN per a les olives i els cítrics... Però també és veritat que cada vegada n’he paguen menys i posen més traves per a poder-les cobrar. Diuen que gràcies a aquestes subvencions, els consumidors comprem l’oli i la resta de productes més barats.

Com Jo Cox, tot i ser un europeista convençut, no estic gens d’acord amb l’actual sistema. Ho he dit més vegades. Quan es va liquidar la Comunitat Econòmica Europea i es va crear la Unió Europea, amb el famós tractat de Maastricht amb al creació d’un espai econòmic i una moneda única (l’Euro), semblava que els destins serien molt diferents als que són en realitat.

Només un exemple molt entenedor: Semblava que la vella Europa era la garant de les llibertats, territori d’acolliment i d’oportunitats. En canvi s’ha bloquejat l’arribada als emigrants desesperats que arriben de països en guerra o famèlics. I s’ha fet emprat tota mena de mesures dissuasòries com filferros espinosos o amb ganivetes i fins i tot emprant la força bruta i gasos lacrimògens contra una pobra gent indefensa. És aquesta l’Europa que volem? Jo no sé tu, amic meu, però no és la meva.  

Si finalment guanya el Brexit i per tant la Gran Bretanya surt de la Unió Europea i aquesta circumstància provoca una crisi interna, m’agradaria que pegues tot un pet com una gla. A veure si això feia recapacitar als nostres mandataris de que alguna cosa (o moltes coses conjuntament) no s’han fet bé. Llavors podríem tornar a començar pel principi i establir unes bases igualitàries i d’obligat compliment per a tothom.

Sempre he pensat que ho hi ha una unió política o Europa sempre dependrà dels Estats Units i fins i tot de les potències emergents com la Xina.

Sé és allò que un vol ser i en casos com aquests no ens podem quedar a mitges tintes. O Europa emergeix del seu propi femer que s’ha convertit i es crea una veritable Europa de les nacions (incloent-hi aquells territoris que tinguin trets diferencials i que hi vulguin pertànyer) o mai arribarà a ser el territori que desitjarien la majoria dels seus ciutadans i no dels interessos econòmics d’uns pocs.