2 MILIONS DE VISITES

Anit vaig poder capturar quan se produïa la visita 2.000.000 a la Via Augusta. La xifra, a part de ser una quantitat des del meu punt de vista respectable, no diu gran cosa.

Ara bé, si us dic que el blog el vaig començar un 22 de juliol de 2007... Que des d’aquella data he publicat 13.846 posts, la majoria de collita pròpia.

Que el més exitós de collita pròpia va ser les fotos de la superlluna del 14 de novembre de 2016 amb 7.745 visites. Tot i que el rècord absolut se’l emporta una de les mentides (o mitges veritats ja que en cap cas se tractava del Montoro ministre) que van circular per Internet i que segueixen circulant: Montoro y família se quedan con 1.000 pisos de Bankia a precio de ganga (216.497 visites)

Espero poder seguir donant-vos la tabarra durant molt de temps.

Salut companys!!

ANA PASTOR: M’HI SENTO IDENTIFICAT

Diumenge passat, a la contraportada del Periódico anava una columna de la periodista Ana Pastor. La presentadora de l’Objetivo de la Sexta parlava dels insults que havia rebut arran de l’entrevista que va fer a Mas a través de les xarxes socials: Afortunadament pocs –assegurava-.  

Com a generador d’opinió m’hi sento plenament identificat. Vaig d’haver de desactivar els comentaris al meu blog perquè n’hi havia alguns de grollers i fins i tot insultants. Això sí, sempre amagats darrere d’algun pseudònim pe a que no pogués esbrinar-ne l’identitat.

Fixeu-vos, per a fer això primer s’havien de registrar com a bloguers... Quines ganes de perdre el temps només per a poder escriure bajanades! Fins i tot hi va haver un (o una, això mai sé sap) que va obrir un blog anomenat Juan Hervir, amb la clara intenció de castellanitzar el meu nom. Ja sabeu que durant molts d’anys, per a ser català s’havia de tenir el carnet de Convergència i els socialistes érem espanyolistes... Em vaig catalanitzar el nom a principis de 1985, al cap de pocs mesos que va sortir la llei que ho permetia... Alguns convergents, al seu carnet d’identitat espanyol encara porten el nom castellà tal com els hi van posar quan van ser registrats. Per a mi aquests detalls són molt importants a l’hora de formar-me una opinió sobre una determinada persona.  

Superada aquesta etapa (muerto el perro se acabó la rabia), a Facebook també he tingut els meus tira i arronsa en alguns amics. A la majoria d’aquests amics els anomeno cucuts (ja sabeu, el moixó que pont els ous als nius d’altres espècies) Si no acabes d’entendre el concepte, t’ho explicaré, no hi ha problema. 

Cal diferencia entre els amics cucuts i la resta, aquells que posen m'agrada o comenten sovint els meus posts. Els cucuts, afortunadament, només apareixen de tant en tant. 

Ja sabeu que tinc la mala costum d’opinar, normalment de política. De vegades les meves opinions (encertades o no –no em considero que estigui en possessió de la veritat absoluta) no agraden a determinada gent que possiblement si creuen que són guardians de la veritat. I ho són, segur que ho són, però de la seva veritat...  

Quan al Facebook casualment (no sóc d'aquells que remeno per la xarxa, ja que prefereixo publicar posts i no a tafanejar) em trobo amb alguns post que no m’agrada o que, simplement, no opino igual, ni poso m’agrada, ni hi faig cap comentari.

Però els cucuts (que rarament posen res de collita pròpia, sinó que es dediquen a compartir enllaços), després, al teu, si que hi fiquen cullerada i normalment sempre volen tenir la darrera paraula. O dit d’una altra manera, si els repliques, ells sempre et tornaran a replicar.

Algunes vegades el to pot arribar a ser tan pujat que m’he vist obligat a donar-los de baixa d’amics i, fins i tot bloquejar-los. Afortunadament no han estat molts, però algun cas s’ha donat...

I jo pregunto: I si tant, tant tenen que explicar, perquè, cada dia, quan s’aixequin de dormir, no utilitzin els primers minuts del dia a escriure una mena d’editorial sobre el que opinen dels darrers esdeveniments? El que he dit abans: amics cucut.  

Tan fàcil que ho tenen... Si no els agrada el que dic, simplement que no ho llegeixin. Llegir-me només els crearà mala sang i, sovint, això perjudica seriosament la salut.

CONFESSO QUE COBRO A TRAVÉS D’IRLANDA

Com sabeu fa més de 3 anys que no estic posat en política activa. Quan vaig entrar a l’Ajuntament d’Amposta em van fer declarar els bens i el mateix quan ho vaig deixar... Sempre he pensat que deuen d’haver dos tipus de persones: les que no tenen res que amagar i les que si i menteixen en la seva declaració.

Per tant, tot i no estar obligat, vull confessar una cosa, així, públicament, per a que tothom ho sàpiga: cobro a través d’Irlanda. Ja m’ha arribat una transferència i els propers mesos me’n arribaran més.

L’import de la transferència que m’han fet és de 0’68 €, sí, si, 68 cèntims d’euro...

Bé, us explico. Fa uns anys (potser 3) vaig donar-me d’alta a Google AdSense. Què és això? Un servei de publicitat al blog, en aquest cas a la Via Augusta.

Els que fa més temps que em seguiu, imagino que recordareu que, com ara, a la Via Augusta hi havia publicitat. Cada vegada que miris un anunci, uns centiments que em cauen (bé, potser només un) i si compres des d’allí, en teoria me’n cauen uns quans més. Però només té paguen a partir de 70 €. Per tant, fins que no tens 70 € acumulats, no cobres.

Un dia de fa un parell d’anys, van decidir canviar els sistema i per a tornar-nos a donar d’alta havíem d’introduir des de pàgina AdSense un codi que ens havia d’arribar per correu ordinari en un termini d’uns pocs dies... Quasi dos anys sense rebre res! I per tant, sense poder donar-me d’alta i, òbviament, sense publicitat a la Via Augusta.

Farà cosa d’un més vaig estar mirant i remirat per si podien enviar-me una nova contrasenya per a tornar-ho a activar. No sé si serà per això o perquè la carta extraviada va usar un GPS per a localitzar-me que, finalment em va arribar. Vaig introduir el PIN 366722 i es va activar. Per a continuar em van demanar l’IBAN del meu compte i, per assegurar-se de que tot era correcte, em van dir que em farien una petita transferència i jo havia d’introduir l’import exacte de la mateixa. 0,68€ va ser ‘import d’aquella transferència i ara ja tinc el compte activat i llest per a començar a guanyar diners. Per cert, la carta es ca enviar de Jamaica. 

Al dia d’avui (bé, de fet ahir que és quan estic escrivint aquesta entrada) tinc acumulats 22,89€ (trobo que fa dies que tinc el mateix si fa o no fa...) Dilluns vaig guanyar-ne 0,18 i la darrera setmana 0,71... Com que la primera transferència me la van fer des d’Irlanda, suposo que la resta (dintre d’uns anys...) també me la faran des d’allí.

Per tant, amics meus, si em voleu ajudar a fer-me ric, ja sabeu, contracteu o compreu a través dels anuncis que surten a la Via Augusta. Són productes de primera qualitat i n’hi ha de mol interessants. Gràcies.   

ENTRADES VIA AUGUSTA

Avui, dia 22 del mes, acabo de superar el rècord històric de visites a la Via Agusta.

L’anterior és del passat mes de juliol que vaig tenir entre l1 i el 31 del mes 8.231 visites, es a dir, sobre 265 visites al mes.

Fins aquest mes d’agost, difícilment arribava mai a 300 visites per dia, tret de casos molt puntuals i excepcionals.

Aquest mes d’agost he superat fins a 3 vegades les 500 visites diàries (dia 3, 505, dia 10, 560 i dia 12, 554) I pràcticament cap dia he baixat de les 300.

La mitjana mensual (i avui encara no s’ha acabat el dia –ara mateix ja porto 335 visites-) és d’unes 374 visites diàries, es a dir, un augment de més de 100 visites al dia.

LA FOTO DEL DIA 20-08-2014

Quina sorpresa!! 
Fins i tot a Barcelona fan publicitat del meu blog!!

Gràcies!! 

SEGUEIXO FENT DEMAGÒGIA I VEIENT FANTASMES

Fa 4 anys vaig escriure una entrada aquí mateix amb el títol de: Poseu-hi imaginació.

Explicava que al fill de l’actual alcalde d’Amposta sé li va concedir un accèssit pel treball de recerca del final de batxillerat. Era la primera vegada que això passava.

Al comentaris, un tal Agustí (evidentment es tracta d’un nom fals, encara que ell ho negui i, a part, no es pot veure el seu perfil a Blogger, per tant, oculta la seva identitat), m’acusava de fer demagògia i de veure fantasmes allà on no els hi havia...

Pocs dies després, durant una manifestació que la Plataforma en Defensa de l’Ebre va fer a Barcelona, l’ex del sinyó ancalde (i mare de la criatura), després d’assegurar-se que jo era l’editor (està ben dit?) de la Via Augusta, em va dir que no em possés amb el seu fill i què, si tenia problemes amb el seu ex, els resolgués amb ell.

Li vaig dir que per a res m’interessava el seu fill i el que jo criticava era el fet: què es donés per primera vegada un accèssit i que, casualment, recaigués amb el fill de l’ancalde.  

Queda clar que el tema els hi va coure i, ràpidament van mobilitzar la seva maquinària per a mirar d’atemorir-me (?) No ho sé... Imagino que el que es pretenia és que no continués traient a la llum els seus drapets bruts.

Han passat 4 anys i, segurament, segueixo fent demagògia i veient fantasmes allà on no els hi ha... Però us vull explicar la penúltima (de jovenet em van inculcar la idea de que, posteriorment sempre n’ha pogut haver-hi una altra) que m’he assabentat.

Aquell noi que fa 4 anys va guanyar un accèssit pel seu treball de recerca, ha acabat la carrera (perdó el grau) i ves per on, ja ha trobat feina. S’ha posat a treballar a la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre, amb seu, evidentment, a Amposta ocupant el lloc de la dona d’un Director de Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya. O sigui, s’ha acomiadat a l’altra persona (segurament sé li va acabar el contracte) i el seu lloc l’ocupa el fill de l’ancalde.  

La part positiva és que a Amposta es vetlla per reduir l’atur entre els joves i això sempre es digne d’elogi. O no?

EM SENTO ESPIAT

A la Via Augusta, el meu principal blog on diàriament hi penso, com dic jo les meves dèries, de tant en tant s’hi produeixen afluències insòlites de visites. En dos o tres minuts poden haver-hi 50, 100 o fins i tot 150 entrades, quan el normal és no passar de les vint-i-tantes per hora.

No fa gaires dies vaig tenir una punta d’aquestes. Com que estava prop de mi la meva dona li vaig fer veure que, en aquell moment, el país des del qual més visites rebia eren els Estats Units.

Costar pensar que un humil blog com el meu rebi visites més enllà d’Espanya (Aquí tampoc Catalunya és independent) Com a molt, puc entendre que des d’algun país europeu se’l pugui visitar sobre tot aquelles publicacions molt més genèriques i no tant polítiques com ho són la majoria de les entrades. Però em costa pensar que un blog escrit bàsicament en català (encara que hi porti traductors incorporats) pugui visitar-lo gent que ni parla ni entén el nostre idioma. Però sembla que no té perquè ser precisament així.

Després d’assabentar-me que les agències d’espionatge dels Estats Units controlaven milions de comunicacions arreu del món, puc pensar (per què no?) que el meu blog també pot estar sota sospita de ser potencialment subversiu i perillós.

Recordo que en plena lluita antitransvasament, el prestigiós ceramista i amic Joan Panisello ens va explicar un dia a Amposta que la CIA visitava sovint a la seva pàgina web on hi penjava les fotos que feia de les manifestacions i d’altres actes organitzats per la PDE.  

He escoltat per algun lloc que algun país volia trencar relacions amb els ianquis degut a tot l’enrenou que s’ha muntat al voltant de l’espionatge massiu.

Jo també em faig una pregunta: Puc trencar relacions de forma unilateral amb els Estats Units? Servirà per alguna cosa?

Algú em pot assessorar?  

PD. Si finalment trenco relacions amb els EE.UU, acte seguit les trencaré amb el Regne d’Espanya, perquè segur que també m’espien. 

Trànsit d'una setmana. 

Com més fort és el color verd, més afluència de visites.

 

L’ENIGMÀTIC PARTIT “X” EM DÓNA LA RAÓ

Començaré per amb una acudit.

Vull crear un partit que es dirà Xoxo X.

Quin nom més poc apropiat...    

I ara... No n’hi ha un que es diu PENE V (PNV)?

Bé, feta la broma, sembla que s’està creant un partit que es dirà X, encara que ignoro si serà aquest el seu el seu nom definitiu. I per què us ho explico?

Mireu, avui porten alguns diaris digitals com ara publico.es i eldiario.es la notícia de la creació d’aquest partit i que proposa fer un reset a l’economia mundial, si bé, segons les informacions periodístiques, no es diu com s’hauria de fer.

Potser alguns dels meus incondicionals lectors recordaran que això mateix vaig proposar jo el passat mes de juny. És evident que hi ha un col·lapse econòmic de difícil sortida i, per tant calen mesures dràstiques si ens en volem sortir.

Aquest article el vaig escriure per a la revista Pulso, en una de les seves etapes (ja va per la tercera) i, si bé no l’he trobat per Internet, si que podeu llegir-lo a la Via Augusta.     

DIARI DE L’AGOST. DIA 27 (dilluns)

UN BARÇA RESULTADISTA
2 partits, 6 punts. A Seguir així.
Ahir, al Reyno de Navarra de Pamplona el Barça no va fer el seu millor joc, tal vegada condicionat per l’alineació que va treure Vilanova amb jugadors com Xavi i Mascherano a la banqueta i sense jugar ni un sol minut. El Barça va patir tot el partit. L’1 a 0 que va posar l’Osasuna al marcador va ser difícil de superar i a punt va estar de posar el 2 a 0, No és que el Barça no hagués pogut marcar abans, ja que ocasions de gol en va crear, però si la sort hagués afavorit l’equip navarrès, capgirar el marcador hauria segut, pràcticament una fita impossible.
El gol de l’empat ve d’una estranya jugada amb polèmica inclosa i fins i tot un fora de joc. El gol el fa Messi amb una rematada de davanter centre clàssic. El mateix Messi va posar l’1 a 2 definitiu.
L’àrbitre va expulsar al jugador de l’Osasuna Puñal i a l’entrenador blaugrana Vilanova, a tots dos per protestar. Tal com va dir Vilanova, va posar el llistó molt baix, ja que, si un entrenador no pot queixar-se, què és el que pot fer? (A part de dirigir el seu equip, evidentment) 
 
UN MADRID DESDIBUIXAT
El Madrid està irreconeixible aquest començament de temporada. Un empat a casa contra el València (1-1) i una derrota (2-1) pràcticament també a casa (Getafe és com una pedania de Madrid, amb tots els respectes) fa que en dos partits només hagi sumat 1 punt i que se situï a 5 del Barça. Qualsevol barcelonista sospira per a què això duri moltes jornades de lliga i que aplani el camí de la victòria final. Però no serà així, ja ho veureu. Dintre d’unes jornades el Madrid agafarà la seva millor forma i el Barça, segur, patirà alguna ensopegada, la qual cosa reduirà l’avantatge o, fins i tot, el Madrid pot superar el Barça a la classificació (esperem que no)  
Cristiano Ronaldo sintetitza el joc apàtic del vigent campió. Molt haurà que millorar si vol guanyar la Pilota d’Or. 
 
RUTH I JOSÉ
Els dos xiquets desapareguts o millor dit, que el seu pare va fer desaparèixer, des d’avui sé sap que van ser escanyats amb quasi tota seguretat.
Fa un temps van trobar uns ossos a una finca dels seus iaios paterns, però els primers anàlisis van descartar que fossin humans. Només la insistència de la família materna i la contractació d’un forense independent, han esclarit un cas força complicat.
Davant de fets com aquest un no es pot quedar indiferent. Cóm, un pare, por arribar a matar els seus propis fills? No hi ha càstig humà contra un fet tan abominable com aquest. Ni la cadena perpètua que demana molta gent pot arribar a fer-li pagar l’assassinat de les dues criatures innocents. 
 
TURISTA RAJOY
A partir d’avui Rajoy viatjarà per mitja Europa tal com va fer el seu homòleg grec Samaras la passada setmana. Em sembla que el viatge serà més per plaer que per treball i si és per treball, serà del tot inútil, ja que si fins ara de solucions més aviat poques, res fa pensar que, a partir d’ara les coses puguin canviar.
La seva vicepresidenta, la Loyola Sáez de Santamaria, amb la seva verborrea de costum, va dir que Espanya vol ser protagonista en la recuperació econòmica d’Europa. Ha, ha, ha...! Perdoneu que sé m’escapi una riota. Protagonista de què? Estem en cap situació de ser-ho? Espanya, com Itàlia, Grècia o Irlanda, s’haurà de conformar en anar a remolc de les decisions (grans o petites –m’inclino més per petites-) que prendran d’altres països com Alemanya, França i fins i tot Noruega.
 
BALDANA
Sabeu que al Baix Ebre, a la botifarra d’arròs, de ceba, d’arròs i ceba o de carn, l’anomenen baldana. És un dels pocs trets diferencials que tenim els ebrencs.

Baldana és el sobrenom que es va posar un jesusenc amb qui me les vaig tenir fa ja uns quants anys per Internet. No recordo el motiu que va originar els nostre rifi rafe, però al final va acabar tot com una picada de fesols.  Vaig deduir que, com jo, Baldana era socialista, no obstant em va semblar que era d’aquells que vol estar en possessió de la veritat absoluta. A partir d’aquell fet, les nostres relacions són inexistents. Casualment, a partir del blog la marfanta de Gustau Moreno me’n he assabentat qui s’amagava darrera d’aquell sobre nom. I ho he fet perquè ara ja és públic (ignoro quan va decidir-se a revelar la seva identitat)

Amagar-se darrere d’un nom fictici per criticar als altres és un fet força freqüent. D’aquesta manera ningú pot conèixer les vergonyes d’un que, com tothom, segur que té.
He estat intentat de demanar-li amistat al Facebook (on surt amb el seu nom real) diverses vegades ja que conec a Baldana des de fa més de 30 anys. Ara estic segur que no ho faré.
He de confessar que per culpa d’Internet i de les seves diferents eines, he trencat amb molts d’amics i alguna amiga. El que més m’indigna és quan algú d’aquest ha usat sobre noms per a   portar-me la contrària o intentar desprestigiar-me.
S’ha de ser valent i donar la cara, la covardia és pròpia dels mesquins.  

GRÀCIES AMICS LECTORS

Estadístiques de la Via Augusta (errada: hauria de ser 2009, 2010, 2011 i 2012) 

Gràcies per visitar el meu blog. Aquest passat mes de juliol vaig tenir una mitjana de quasi 200 visites diàries. Exactament 6.071 visites. No ha estat el rècord, però sí "medalla de bonze".
Va ser el mes de maig de l'any passat, coincidint amb el mes de les eleccions municipals quan vaig arribar al nombre màxim de visites que he tingut fins ara en un mes 6.939. En segona posició es col·loca el mes de març d'aquest anys en 6.246.
Fixeu-vos que després de les municipals de l'any passat hi va haver una davallada molt importat: 4.041 al juny i 2.229 al juliol, unes 3.800 visites menys que l'any passat. A partir del mes de juliol, poc a poc, es va tornar a recuperar.

Com podeu veure, el mes passat hi va haver dos dies que va estar a punt d'arribar a les 300 visites: el dia 20, amb 290 (manifestació contra les retallades) i el dia 25 amb 288.
Les entrades més visitades van ser: el disparate económico, el triunfo de los mediocres i Mishima a la Galera.

3.000!!

Acabo de fer l’entrada 3.000 al meu blog. El camí fins aquí no ha estat fàcil, gens fàcil. De vegades costa trobar un tema que es pugui comentar sense ser repetitiu. En els darrers mesos, la retirada de la política activa tampo m'ha ajudat gaire, ja que abans podia comentar actes o esdeveniments en primera persona o, vuiguis o no, te'n assabentaves de moltes coses que fan els nostres mandataris municipals. 
Vaig obrir la Via Augusta a finals de juliol de 2007 (encara no fa 5 anys) i, implícitament, al mateix temps, vaig adquirir el compromís amb mi mateix d’escriure alguna cosa cada dia, com si es tractés d’un diari personal on reflecteixo la meva opinió, però també les meves dèries i, darrerament, també ho faig servir com a galeria de les meves fotografies, fetes, normalment, durant els viatges. Poques vegades ha passat el dia sense que publiqués una opinió, un article (encara que no fos meu), una foto, etc.  

Des del mes de juliol de l’any passat, també heu pogut descobrir en mi una nova faceta: escriure microrelats. Aquesta era una modalitat que no havia tocat mai i que va significar tot un repte. Segurament recordareu que vaig participar en un concurs de microrelats sobre la guerra Civil Espanyola que va organitzar la Cadena Ser commemorant el 75è aniversari del seu començament. Se’ns va acotar molt l’extensió que podien tenir i, per tant, calia eliminar tot allò que es podia considerar superflu i centrar-nos, exclusivament en allò que era realment important a l’hora d’explicar-los. Amb un d’ells, al que vaig titular com “el mulo”, vaig arribar a la final on només en van arribar 8 de més de 1.300 que se’n van enviar. El jurat únic va ser l’escriptor Juan José Millás. A partir d’aquesta experiència n’he escrit diversos més, però quan els escric, no sóc tan exigent i si m’estenc una mica més, tampoc passa res. Normalment són sobre anècdotes que he viscut o m’han contat al llarg de la meva vida. Cap és inventada, ja que no tinc la imaginació necessària per a imaginar-me històries fictícies. Ara mateix n’he tinc programades unes quantes que s’aniran publicat els propers caps de setmana, normalment aquells diumenges que no publicaré l’article quinzenal que escric per a Vinaròs News.  Per cert, hi ha una productora local interessada en fer un curt (entre 5 i 10 minuts) sobre un dels relats de la guerra civil: “el último cigarrillo”. Si, finalment el projecte veu la llum, no cal ni que us digui, que tindré tanta emoció i alegria jo, com el propi realitzador Pau Bertomeu. D’haver novetats sobre el tema, us mantindré informats.    

Des de principis de l’any passat, les visites amb blog s’han incrementat notablement, però no sempre les que tinc durant un mes superen les del mes anterior. Hi ha alts i baixos, depenent sovint de l’època de l’any. El mes que més visites vaig tenir va ser el maig de 2011, coincidint amb les eleccions municipals (6.939) Aquest més va culminar la progressió que s’havia produït durant els mesos precedents. Però a partir d’aquí la davallada va ser important. Durant el mes de juliol quasi ve no vaig passar de les 2.000 visites (2.229) Passat l’estiu, el nombre de visites es va tornar a recuperar fins superar les 6.000 (6.246) el passat març, però a l’abril va tornar a patir un davallada important (4.209) Aquets mes de maig han tornat a augmentar i, presumiblement, passaré de les 5.000. Superar les 200 visites diàries, ja no és una excepció i, poques vegades baixo de les 100.
Possiblement, si en lloc de ser un blog preferentment polític tingués una altra temàtica tindria moltes més visites, però sóc un animal polític i m’agrada aquest tema (què hi farem!) No obstant això estic content per tenir uns seguidors fidels que, diàriament, aguanten les meves manies. Una vegada més expressar-vos a tots i a totes el meu agraïment i una petició: segui igual, no canvieu mai.      

“ELS BITXOS D’INTERNET”

Vaig llegir al Plural que Iñaqui Gabilondo està meditant retirar el seu videoblog que té al diari digital del País, per culpa dels “trolls”. Vaig tenir que recórrer a Internet per a poder “desxifrar” de què s’estava parlant, encara que ho vaig intuir.
Hi ha que veure la quantitat de paraules noves o de segones definicions que s’han creat des de l’existència de la “xarxa de xarxes”: virus, troià, buscador, xat, fòrums, correu electrònic, webs, blogs, links, i moltíssimes més.
Tornant a la paraula “troll”, es refereix a la persona que busca la polèmica sense aportar res al debat. No vaig poder de deixar de pensar amb el grapat de “trolls” que m’he trobat amb els 4 anys que fa que em vaig obrir la Via Augusta.

El primer de tots, sempre el recordaré, va ser un de Campredó que tenia (m’imagino que encara té) fòbia als socialistes i ho vaig tenir que pagar jo. També una de Tortosa (bé, crec que només hi viu i treballa –o hi vivia i treballava, perquè fa temps que no en sento parlar-) i em va passar una cosa semblant. N’hi ha d’altres com per exemple un que viu a Barcelona que es dedica a crear polèmica deixant comentaris tipus “No saps de que parles” i veure les reaccions de la gent als qui ha deixat el missatge. Una vegada jo me’n vaig trobar un així i al cap de pocs dies li vaig sentir dir a ell mateix que “s’ho passava molt bé fent aquesta mena de coses”. Però els “trolls” més perillosos són els que pertanyen a la que jo anomeno “secta dels mitja llegua” (*) o “palmeros” (**) i que s’ubiquen a Amposta. Aquests usen identitats falses i poden arribar a la desqualificació personal per tal de quedar bé davant de la “superioritat local”.

De tots, els que més em va sorprendre va ser un al que fins llavors considerava amic i que va començar a polemitzar pel sol motiu de fer-ho. Com deia al principi, “no aporten res nou al debat” i així era. Simplement es dedicava a portar-me la contraria en tot, només perquè ell tenia un punt de vista diferent al meu. Li vaig fer saber que no li publicaria cap més comentari i el vaig “esborrar” de la meva llista d’amics de Facebook. Al cap d’un temps, de sobte, utilitzant una falsa identitat, va tornar-me a deixar comentaris del mateix estil fins que, finalment, vaig sospitar d’ell. Mai m’hauria pensat que pogués adoptar una falsa identitat per a deixar comentaris al meu blog. Abans de demostrar-li que sabia qui era, vaig tenir un intercanvi de comentaris i li vaig dir que “jugava en avantatge, ja que ell sabia qui era jo i en canvi jo, no sabia res d’ell”. Em va respondre que no tenia perquè explicar-me res personal.
Només us diré que fa un temps mai hauria pensat que aquest individu pogués actuar d’aquesta manera. De vegades he pensat que poden, fins i tot, tenir una ment malaltissa. Aquestes situacions comporten, sovint, la pèrdua d’una amistat que sol venir de lluny.
I pensar que tot va començar amb el "xino" de l'ordinador... 



(*) Secta dels mitja llengua: Els que llepen sovint el cul dels que ocupen llocs importants per aconseguir-ne un benefici. També es poden qualificar com a “llepantes”.
(**) Palmeros: Significa pràcticament el mateix; son els que “els hi riuen totes les gràcies” al líder per guanyar el seu favor.