El canal Xerta-riu Sénia pel terme de Santa Bàrbara. |
Quan encara s’estan avaluant els danys causats
per la borrasca Glòria que tan va malmetre el delta de l’Ebre... Quan més que
mai s’està treballant per a què, finalment, puguin arribar els anhelats sediments...
Quan des de la PDE s’està qüestionant l’aigua que va cap el camp de
Tarragona... Quan s’està debatent sobre el futur de la nostra pagesia massa
collada pels preus que els hi paguen en origen per part dels intermediaris dels
sector (principalment les grans cadenes de distribució alimentària)... Quan tot
això passa, encara surten veus que reclamen la finalització del canal Xerta-riu
Sénia... Inaudit!
I no són veus anònimes, sinó persones
influents que tenen els canals necessaris per a fer arribar els seus missatges
a un sector important de l’opinió pública en general.
Arribat a aquest punt, me pregunto:
Per a què acabar el canal Xerta-riu Sénia? Reconec que fa anys estava a favor de que es fera. Però vistes les
circumstàncies actuals penso que seria un disbarat terrible que s’acabés. Fa
anys que l’Ebre i el seu delta són uns malalts crònics i sinó s’apliquen
mesures urgents i continuades, només caldrà esperar una cosa: la seva mort.
Indubtablement, més regadius, encara que siguin per a regar el nostre
territori, no és cap solució, sinó un agreujament del problema.
Per a qui seria aquesta aigua? Al futur, no ho dubteu, l’aigua serà per a qui la pugui pagar. Tal com
ha passat a d’altres llocs, d’avant d’una eventual oferta d’aigua, les
explotacions agràries de les planes de Santa Bàrbara i la Galera acabarien sent
comprades per grans terratinents aliens al territori amb l’única finalitat de
transformar els actuals conreus per a fer una agricultura menys sostenible però
molt més rendible per als seus interessos econòmics.
Avui en dia, demanar la finalització del canal
és anar en contra el territori i defensar els interessos de les multinacionals
del sector que, a la vegada, van en contra dels petits agricultors i ramaders
que, sortadament, encara ens queden.