VINARÒS NO S’HO MEREIX

Els grups del PP, Vox i PVI (Partit Vinaròs Independent) de l’Ajuntament de Vinaròs acaben de presentar una moció de censura contra l’actual equip de govern format pel PSPV-PSOE i Compromís. El resultat de les passades eleccions municipals van donar la victòria al PSPV-PSOE de l’actual alcalde Guillem Alsina amb un total de 9 regidors, dos més que a l’anterior legislatura. No obstant, amb el regidor de Compromís no van poder assolir la majoria absoluta d’11 regidors que els hi hauria donat una legislatura ‘relativament tranquil·la’. Tot estava en mans del PVI de María Dolores Miralles que, en un primer moment no es va oposar a que Alsina fou el nou alcalde de la capital del Baix Maestrat. Però de seguida és va veure que l’equip de govern no ho tindria fàcil ja que tota l’oposició en bloc amb els seus sistemàtics vots negatius a cada proposta presentada per l’equip de govern ja s’entreveia que la legislatura passaria a ser un ‘veritable turment’. La història d’un poble no pot canviar-se, com a molt tergiversar-se depenent de qui la explica. En canvi el futur no està escrit i, per tant, a priori tot és possible. Dic això perquè Vinaròs és un dels municipis més septentrional del País Valencia i el seu terme municipal limita al N amb Catalunya (Alcanar) i els seus vincles amb els pobles propers de l’altre costat del riu Sénia han estat constants al llarg de la història. Encara recordo quan a Vinaròs no hi havia hospital (només la clínica del Dr. Losa) i els seus pacients així com els de la resta de les comarques del Baix i Alta Maestrat i la dels Ports acudien al metge a Tortosa. L’empresa d’autocars la Hispano de Fuente en Segures (Hife) que es va fundar a Benassal i refundar a Tortosa facilitava (in encara facilita avui) les comunicacions entre els dos territoris germans. Em sobta veure com un grup que s’anomena Partit Vinaròs Independent, deixant al marge la seva pròpia denominació, decideixi finalment donar suport a la dreta rància i impresentable que representa el PP i a l’extrema dreta per a tombar l’actual govern progressista. Com a conseqüència d’aquesta actitud pronostico la desaparició del PVI de cara les properes eleccions de 2027 (no els votaria ni el tato!) i la més que provable incorporació al PP de la seva cap de llista María Dolores Miralles. Quan passen coses com aquestes sempre penso que s’hi s’han avaluat prou les conseqüències i la transcendència que poden arribar a tenir actes com aquest. A mi, ara mateix, me’n venen tres al cap: el canvi del topònim Vinaròs pel de Vinaroz (usat durant el franquisme), la desaparició de la regidoria de promoció del valencià integrada dintre de les competències de la regidora de Compromís Paula Cerdà i el refredament de relacions institucionals amb els pobles veïns de Catalunya. Però no ho dubteu, n’hi haurà moltes més... Vinaròs no es mereix tenir un govern municipal com el que es conformarà a partir del proper dia 21 i espero que dintre de 3 anys i mig la seva ciutadania sàpiga donar-li la volta i castigar com cal els partits responsables d’aquesta situació.

POLÍTICA DE DIVAN

De Manel Fondevila a eldiario.es.

Crec necessitar un psiquiatra ja! Però quan dic ‘ja’ vull dir immediatament! Com abans millor!

Sinó fos que fa molts anys que estic en política i la segueixo de forma apassionada (de vegades), me se faria realment difícil entendre que és el que pretén la dreta d’aquest país.

Quan Sánchez no va poder formar govern després de mesos d’intentar-ho (hem de pensar que va ser així i no que estava fent pantomima), se’l va qualificar d’inepte (tant del PP com de C’s) per no haver sabut aconseguit suports. Això sí, tant el PP com C’s, d’entrada, se van negar rotundament en facilitar-li la investidura (i de sortida també).

Al final, com tots sabem, se van haver de repetir les eleccions. I oh! Miracle... En menys de 48 hores el PSOE i Unidas Podemos aconsegueixen l’acord que no havien pogut aconseguir durant mesos...

Aquest ràpid acord va agafar la dreta espanyola amb el peu canviat. Mentre C’s encara no s’havia recuperat de la gran patacada de diumenge, el PP, que havia convocat el seu comitè executiu per aquell mateix matí, no en donava crèdit i segui desmarcant-se de qualsevol acord que facilités la investidura de Sánchez. Això sí, ràpidament sortien a criticar l’acord i qualificaven la futura situació com boliveriana i comunista.  

Seria fàcil pensar que la dreta espanyola ni menja ni deixa menjar... Però és precisament aquí on s’equivoca la majoria de la gent. Menjà menja... Així ho demostren els resultats globals. I el que no vol és que mengi l’esquerra, ja que voldrien tot el pastís per a ells encara que haguessin de pactar amb algú que estigués més a la dreta que Vox (si és que això és possible).

Tradicionalment la dreta espanyola ha tingut unes ganes enormes d’aconseguir el poder sense importar-li gens el preu que ‘havia de pagar. Aquest migdia he escoltat durant un moment un debat a la Sexta i un dels contertulians ha dit que a Europa els partits de la dreta esquiven sempre pactar amb l’extrema dreta. I ha posat un clar exemple: A la segona volta de les passades eleccions presidencials de França, el partit de François Fillan, els Republicans, van donar suport Emmanuel Macron que seria escollit president davant la candidata Ultra Marine Le Pen.  

Per tant, l’estratègia de la dreta espanyola és la de dificultar el màxim possible la investidura de Sánchez per a forçar unes noves eleccions que, segurament, acabarien guanyant.  

De boixos! 

RECTIFICAR NO SEMPRE ÉS DE SAVIS

De Ferreres a l'Ara. 

Fa només uns mesos, tant el PP com Ciudadanos, volien canviar la llei electoral per a que la persona elegida pera a governat (ja sigui un ajuntament, una autonomia o el propi estat) fos la que encapçales la llista més votada. Però en pocs mesos han reculat i allà on van dir blanc, ara diuen negre...

Efectivament, les eleccions andaluses del passat 2 de desembre van trastocar el panorama polític espanyol. Per una part l’entrada de Vox per primera vegada a un parlament i per l’altra la rectificació dels altres dos partits de la dreta espanyola que, pactant entre si han impedit que fos precisament la candidata de la llista més votada presidenta de la Junta d’Andalusia.

Sempre he cregut que qui acabi tenint la responsabilitat de governar ha de ser aquella persona que reuneixi més suports parlamentaris, es a dir, el vot de més electes. Per tant, del pacte assolit no tinc res que dir...  

Amb els acords assolits sobre la taula, properament, Juanma Moreno Bonilla acabarà sent elegit president de la Junta d’Andalusia amb els vots del seu partit (el PP), C’s i Vox i, tot i que el partit de Rivera renegui en públic de Vox, la veritat és que conformaran un tripartit andalús de dreta pura i dura. L’actitud de C’s és de simple postureo.    

Sovint, rectificar no sempre és de savis... I menys en política. 

De Manel Fondevila a eldiario.es.

  

EL MEGALÒMAN

Quines són les veritable intencions d’Aznar amb la renúncia a la presidència d’honor del PP?        

Ha fet un pas enrere definitiu o pretén impulsar la seva figura? Suposo que ell i només ell o sap... Bé, potser també el seu entorn familiar més proper (la Botella, l’Agag, etc.) D’entrada me costa creure que un megalòman com Aznar es resigni a perdre protagonisme.

Durant els 8 anys que Aznar va ser President del Govern d’Espanya es devia de pensar una cosa així com que la Terra donava voltes sobre ell, fins i tot els seus amics de les Açores Bush i Blair. Segurament degut a la seva baixa estatura va anar adquirint un complex de superioritat que anava creixent tal com avançava la seva carrera política.  

Quan de forma voluntària va decidir no ser candidat, fins i tot va sobtar. Però molt de temps abans ja havia anunciat que només s’hi estaria 8 anys. Potser per això, tot i que ja sé sap que els polítics es caracteritzen més per les mentides que no per els veritats que diuen, estava condicionat a fer-ho.

Però abans d’Aznar, qui va trencar peres amb el PP va ser la fundació FAES, que durant dècades va fer de fàbrica d’idees del PP. Així, Aznar com a president d’aquesta fundació es podria dir que era el darrer vincle que la mantenia unida amb els de Gènova. Ara, al trencar-se aquest darrer vincle, el PP ja s’està plantejant crear una nova fàbrica d’idees. Trobo que no serà gaire difícil i menys encara aportar idees, ja que com sé sol dir, visto lo visto, tampoc sembla que s’hagin hagut d’esforçar massa...

Paral·lelament una associació ultracatòlica (o sigui d’extrema dreta) li ha demanat a Aznar que creï un nou partit. Per a què, si ja n’hi ha un de creat...! O és que no recordeu Vox, el partit que van crear personatges com Alejo Vidal-Quadras o Santiago Abacal i que, segurament estarien encantats de cedir-li desinteressadament (o no) a Aznar. Aquesta pràctica no és nova, ja que es creen societats mercantils per a vendre-les posteriorment.

Tal com vaig escrivint penso que igual quan es va crear Vox es va pensar en que un dia pogués aterrar per allí Aznar, ja que amb el personatges que hi havia no m’estranya que no traguessin ni un sol diputat. Per cert, a la circumscripció on millors resultats va treure va ser Madrid... Què cadascú tregui les seves pròpies conclusions...

Sempre que es parla d’Aznar sé sol recordar que una vegada va dir que parlava català en la intimitat... La majoria d’interlocutors ho posen en dubte, però jo no i és més he explicat la meva teoria alguna vegada, quan no tenia tants lectors com ara. Avui ho tornaré a fer.

Ana Botella, la dona d’Aznar eren 13 germans. Una de les germanes estava casada amb un rapitec, el pares del quan regentaven un estanc. Un dia vaig conèixer el pare. Va venir a l’oficina on treballo i me’n vaig adonar que portava un rellotge del PP. Ens posàrem a parlar i orgullós me va ensenyar un telegrama signat per José Maria i Ana on els felicitaven per les seves noses d’or.

I ara pregunto: No és possible que a les trobades familiars Aznar parlés català (ni que només fossin unes paraules) amb el seu cunyat de la Ràpita?